SESSIÓ 21: SER DONA, SER HOME (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES 1, 2,3 i 4

SESSIÓ 21: 

SER DONA, SER HOME 

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

COMPETÈNCIES 1, 2,3 i 4

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’ argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

LA INCORPORACIÓ de les dones al món laboral i un major accés a estudis superiors han afavorit que en l' actualitat tinguin una presència significativa en els àmbits cultural, polític, artístic, educatiu, de la salut i en la majoria de les professions.

Malgrat aquest avenços encara no podem parlar d' una situació d' igualtat entre homes i dones. Cada vegada que les dones ocupen llocs assignats tradicionalment als homes, han de superar noves barreres, i no sempre aconsegueixen que se les tracti en igualtat de condicions.

Núria Picas a l'arribada de l'Ultra-Trail du Mont Blanc 2013

Núria Picas, 38 anys. Bombera de professió i mare de dos fills, la seva passió és córrer, anar en bicicleta i escalar muntanyes. Ha guanyat curses de muntanya tan rellevants com la Cavalls del vent i actualment és líder de l' Ultra Trail World Tour.

"Normalment em llevo, esmorzo, porto els nens a l' escola i m' entreno dues hores i mitja o tres com a màxim. Dino, i a la tarda, si no tinc guàrdia a la feina, estic amb la canalla; els caps de setmana miro de trobar alguna competició, per anar a córrer, preferentment el diumenge. Com a bombera, ara tinc reducció de jornada, cosa que em permet dedicar-me més a les curses de muntanya i tenir cura dels nens. Intento compaginar les tres coses més importants de la meva vida: família, feina i curses de muntanya".

Laia Sanz, 29 anys. Corredora de moto de trial, primer ho va fer en competicions femenines i més endavant va decidir competir, també, en curses masculines. És una de les poques dones que competeix en els nou mil quilòmetres del Rally Dakar (en l' edició del 2015, dels 664 participants només 11 eren dones).

"Una noia no té el mateix contracte amb una marca que un noi, ni les mateixes ajudes. És bàsic donar el mateix valor a un títol masculí que a un de femení."

"Ser dona no m' ha impedit competir en un esport que, quan vaig començar, només practicaven els homes. Amb ells vaig aprendre a superar els meus límits. Darrerament he vist que, pel fet de ser dona, he tingut un bon ressò mediàtic, però malauradament això constrasta amb el fet que les marques de motos segueixen pensant majoritàriament en clau masculina. El repte és transformar la seva percepció."

ACTIVITATS PER FER A CLASSE:

1. POSA'T en la pell dels personatges i contesta:

1.1. Quines són les protagonistes de les dues notícies i a que es dedica cadascuna?

1.2. Què opines del que afirmen aquestes esportistes?

1.3 La Laia Sanz es queixa del fet que una noia ha de fer molts més esforços que un noi per a obtenir un patrocini o algun contracte amb una marca.

Has sentit alguna vegada el mateix comentari referit a altres àmbits? A quins?

1.4. Escriu el nom de set esportistes, set escriptors o escriptores famosos i set persones dedicades a la política. Quina distribució t'ha sortit entre homes i dones? Com la interpretes?

1.5. Quins àmbits professionals consideres que estan ocupats prioritàriament per dones? I quins altres ho estan per homes? Creus que tots aquests àmbits tenen el mateix prestigi social? Per què?

1.6. Com definiries el terme discriminació de gènere?

2. LLEGEIX, escriu i comenta en grup la teva opinió sobre les informacions i els gràfics del marge:

2.1 Fixa't en la xifra de discriminació salarial. Creus que les diferències en la remuneració salarial només es donen en càrrecs directius?

2.2. Penses que aquesta discriminació també es dóna a l' hora de contractar una persona per a ocupar un lloc de treball?
2.3. Les empreses de l' estat espanyol encara no dediquen prou esforços a la conciliació familiar i laboral. Consideres que aconseguir facilitats de conciliació és una qüestió que afecta només a les dones?

Discriminació als llocs de treball

El 2007 es va aprovar la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Magrat això:

Sí = 37,2 %
No= 34,9%
Sí, però encoberta= 27,9%

El 65% de les dones que ocupen càrrecs directius consideren que hi ha discriminació salarial i gairebé el 30% afirma que aquesta discriminació és encoberta.
Més del 20% assegura que té problemes amb algun dels companys de feina pel fet de ser dona.

Sí, suficients= 32,&%
Algunes, però insuficients= 58,1%
No, ni tan sols es contemplen= 9,3%

Font: VI Enquesta Adecco a Dones Directives. Desembre del 2014. 

3. PENSA, escriu i comenta en grup. (DEURES PER FER A CASA) 

La Maria busca algú que cuidi el seu fill de dos anys. La feina consisteix a anar a buscar-lo a la llar d’ infants, preparar-li el berenar, jugar una estona amb ell, banyar-lo i donar-li el sopar tres dies a la setmana. Després de diverses entrevistes ha seleccionat dos joves: l’ Eva i el Jesús. Aquest últim és més juganer i sembla més interessat en la feina. La Maria, però, troba que el fet de ser noi és un inconvenient. Pensa que potser no se’n surt a l’hora de banyar el nen i de fer el sopar. També creu que l’ Eva, pel fet de ser noia, serà més afectuosa. Però li costa no agafar el Jesús només per aquest motiu.

(10 Punts)

- Podem veure els següents vídeos: 

LAIA SANZ PREVIO DAKAR 2018

Laia Sanz campeona del mundo por decimoprimera vez

- Per suggerència de l' alumne Gabriel Ireland 3r B, hem vist: 

Downhill & Freeride 2017: Girls Riders Tribute

Downhill & Freeride 2017: Girls Riders Tribute | Part 2

Bibliografia

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 46 i 47)

Webgrafia

Imatge de: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAria_Picas_i_Albets#/media/File:N%C3%BAria_Picas_UTMB_2013.JPG

https://ca.wikipedia.org/wiki/Laia_Sanz_i_Pla-Giribert#/media/File:Laia_Sanz_2016.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=Lu9-zKLO2jk&t=7s

https://www.youtube.com/watch?v=ei40f9uHShg

https://www.youtube.com/watch?v=2rgnyDSmnhM

https://www.youtube.com/watch?v=LbK-o6p1Udo

SESSIÓ 15: PARTICIPACIÓ (DIMENSIÓ PERSONAL). COMPETÈNCIES 1,2,3 i 4

SESSIÓ 15: 

PARTICIPACIÓ

 (DIMENSIÓ PERSONAL) 
Competències 1,2, 3 i 4 

EN QUALSEVOL COMUNITAT cal que hi hagi unes normes per al seu bon funcionament. Es tracta d' adquirir certs compromisos per a gaudir de la convivència amb els altres. 

Què hi fa algú com jo en un lloc com aquest? 

Una de les coses bones que té un centre educatiu és que hi ha companys i companyes amb maneres de ser ben diferents. Hi ha alumnes a qui agrada destacar i n' hi ha que volen passar desapercebuts; hi ha alumnes a qui agrada un tipus d emúsica i n' hi ha que l' avorreixen; n' hi ha que pensen continuar estuaidant mols anys i n'hi ha altres, en canvi, que creuen qu eno s' estaran gaire temps a l' institut...

Malgrat ser diferentss, hi ha coses en què tots els alumnes del centre coincideixen: voler estar tranquils i no pas estressats; volen estudiar, però no volen tenir gaires deures; s' empipen si algú els guixa la taula...Volen que l' Institut sigui un lloc agradable on viure...i conviure. 

Som part de la col.lectivitat

De fet, el que es fa en un institut o escola és exercir el dret al desenvolupament personal, el principal dret educatiu. Aquest és l' objectiu comú de la col·lectivitat formada per companys i companyes, professorat i totes les altres persones que treballen al centre. Com que és una col·lectivitat que té objectius comuns, es diu que és una comunitat. Per què una comunitat funcioni, cal que tots els seus membres hi participin, sàpiguen què han de fer, ho facin i ho facin bé. 

Posar el quadre NOFC (Normes Funcionament de Centre) de l' Institut Camps Blancs:

https://drive.google.com/file/d/1mILdHxbTeDUk7FsLsFombe2-QM0F6fUl/view

(pàgines de la 75 a la 80) 

Una manera de participar

La manera més senzilla de participar és complir les normes. Això no vol dir que cal obeir cegament unes normes imposades. Les normes i les prohibicions serveixen per a coordinar les accions i els interessos de persones que, malgrat tenir maneres de ser diferents, participen d' uns objectius comuns. Una norma indica què cal fer, i s' anomena prohibició quan diu què no s' ha de fer. 

Les normes i les prohibicions poden ser de dos tipus: 

. Implícites: no estan escrites

. Explícites: estan formulades i escrites.

Les normes s' escriuen perquè tothom les conegui i les recordi, però també s' escriuen per a subratllar-ne la importància. Ser puntuals, tenir cura del material i les instal·lacions i respectar les persones són normes molt importants, i per això estan escrites en els reglaments de règim intern. N' hi ha d' altres que no cal escriure, però que existeixen igualment, com aixecar la mà per a demanar la paraula, llençar els papers a les papereres o...no dur el gos a la classe!

- Veurem aquests vídeos:

RAP Normes de classe

Reglas del Salon de Clases (Minions):

ACTIVITATS:

1. Quines normes del centre o dels vídeos creus que són més difícils de complir? (3 punts)
2. Quines són més fàcils de complir? (3 punts)
3. Hi ha alguna norma amb què no estiguis d' acord? (2 punts)
4. Què passaria si no existís? (2 punts)

Bibliografia

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia:

Imatge de: 

http://www.femmusicaamblestic.com/?cat=76
https://www.youtube.com/watch?v=BOPqMJZkk1s
https://www.youtube.com/watch?v=gcT7xGcf4-0

SESSIÓ 14: PENSAR I DECIDIR PER UN MATEIX (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 14: 

PENSAR I DECIDIR PER UN MATEIX 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)
Competències 5 i 6  

Data prevista pel 3r A: 8 Maig 
Data prevista pel 3r B: 19 Abril
Data prevista pel 3r C: 30 Abril

PER A SER EL PROTAGONISTA de la teva pròpia vida i decidir en cada moment com la vols viure, has de pensar per tu mateix i has d' estar disposat a fer-ho.

No seràs un ciutadà lliure si no tens una opinió pròpia sobre els temes que afecten la vida col·lectiva. Tampoc no arribaràs a ser una persona autònoma si no t' atures a valorar per tu mateix el que creus que has de fer. 

Arribar a ser autònom

L' autonomia és una capacitat que s' adquireix. No es neix autònom, s' hi arriba poc a poc. Els nadons no podrien viure sense l' ajuda de la família, depenen dels pares. En canvi, els nens i nens ja poden fer moltes coses pel seu compte, però les decisions més importants encara les prenen els adults. A mesura que es fan grans, els pares els deixen decidir més coses. Ho fan perquè ja han après a pensar per si mateixos: són autònoms. Als divuit anys, amb la majoria d' edat, s' aconsegueix l' autonomia jurídica, és a dir, s'obtenen tots els drets i totes les responsabilitats que reconeix la llei. 

Què és l' autonomia? 

L' autonomia és la capacitat que permet a les persones prendre per si mateixes les decisions que afecten la seva vida, i fer-ho de manera reflexiva i responsable. Així doncs: 

. L' autonomia és llibertat per a prendre les pròpies decisions.

. L' autonomia és reflexió per a prendre les pròpies decisions sense precipitar-se.

. L' autonomia és responsabilitat per a decidir sense perjudicar a ningú. 

Com es pot pensar i decidir per un mateix? 

Ser autònom no vol dir acceptar la primera opinió que et passa pel cap. Vol dir estar convençut del que s' ha de fer perquè s'ha pensat amb deteniment. Quan s' ha pres una decisió, es tenen moltes ganes de dur-la a terme amb empenta.

Prendre una decisió de manera autònoma suposa...

1.       NO PRECIPITAR-SE. No deixar-se emportar pel primer impuls, ni acceptar sense pensar les decisions que els altres et proposen
2.        ESCOLTAR TOTES LES IDEES. Pensar la pròpia opinió i buscar opinions de tantes persones com  puguis, sobretot si no pensen igual que tu.
3.       REFLEXIONAR. Pensar i valorar totes les idees fins a arribar a una posició pròpia que creguis que és correcta.
4.       FER EL QUE HAS DECIDIT. Quan has pres una decisió, has de pensar com la duràs a terme i, finalment, l’ has de realitzar.

ACTIVITATS:


Individualment, pensa i fes aquestes activitats en el teu quadern:
1) Explica una situació en què vas prendre una decisió important i complicada. (2 punts)
2) Anota tots els punts de vista diferents que tu o altres persones manteníeu. (2 punts)
3) Per a cada opinió, anota les raons que hi veus a favor o en contra. (2 punts)
4) Digues quina hauria estat avui la teva decisió i explica per quins motius. (Per exemple: triar el batxillerat que faràs; continuar o no amb la teva parella; en cas de separació dels pares, decidir entre anar a viure amb el pare o amb la mare; fitxar o no per un equip esportiu molt exigent.) (2 punts)
5) Imagina't una vida sense prendre decisions. Creus que te'n sortiries? (2 punts) 

- Podem veure aquest vídeo sobre el "Museu de les il·lusions":

- Test divertit:

Imágenes psicológicas ¿Cuál es el tu rasgo predominante en tu personalidad? 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia:
http://il-lusions.info/wp-content/uploads/2017/06/Screen-Shot-2017-06-21-at-16.44.01.png
http://www.psico-vida.com/wp-content/uploads/2015/04/YO.jpg
https://image.slidesharecdn.com/permitaquelamejorideatriunfe-130930231847-phpapp01/95/permita-que-la-mejor-idea-triunfe-adapte-su-visin-al-sistema-saez-6-638.jpg?cb=1380585976
http://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2014/09/frases-para-pensar-y-reflexionar.jpg
https://lafuerzadelavida.files.wordpress.com/2015/08/decision-vida.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=uXP3e9EfpUk
https://www.youtube.com/watch?v=kClgM4BQpLo

SESSIÓ 13 CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 13

CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

LA RELACIÓ DELS ÉSSERS humans amb els déus pot ser de diferents menes, segons si aquests es consideren un model ètic i de conducta o bé la representació del poder. 

La religió grega era politeista i rendia un culte especial als déus olímpics, però n' hi havia molts més, als quals s' atribuïen poders i funcions de tot tipus (Hermes, per exemple, era el déu protector dels comerciants i els viatgers, però també dels lladres!). 

Els déus grecs eren éssers immortals i amb poders, però no eren els creadors del món: de fet, eren la segona generació de déus i només van arribar a governar l' Univers després de derrotar els titans, dels quals molts eren fills. 

Els déus grecs tenien límits en el seu poder i estaven sotmesos al destí. La seva conducta estava regida pels mateixos desitjos i passions que la dels éssers humans. El seu comportament era moltes vegades immoral i injust, mogut pel caprici, l' enveja o la venjança. 

Els déus grecs, per tant, com passava amb altres déus del món antic, no eren un model ètic per als éssers humans, sinó més aviat la representació de poders que respectaven i temien. 

ELS DOTZE (MES UN) DÉUS OLÍMPICS
Zeus, rei del cel i rei dels déus	Hera, esposa de Zeus, deessa del  matrimoni
Posidó, germà de Zeus i déu dels mars	Demèter, deessa de l’ agricultura
Apol·lo, déu del Sol i de les arts	Hèstia, deessa de la llar
Ares, déu de la guerra	Atena, deessa de la saviesa i del coneixement
Hermes, déu dels comerciants i dels viatgers	Afrodita, deessa de la bellesa i de l’ amor
Hefest, déu del  foc i dels artesans	Àrtemis, deessa de la natura i de la caça
Hades, germà de Zeus i Posidó, sobirà de l’ inframon i déu dels morts.

El Deú únic de jueus i cristians

La religió dels jueus es va diferenciar de les dels seus veïns pel fet de ser monoteista; és a dir, creia en un únic Déu, creador de tot l' Univers i del mateix ésser humà.

Per al judaisme, Déu és l' ésser suprem, i la seva voluntat és la que dicta què és el Bé, cosa que el converteix en la font de lleis morals (els deu manaments). 

El Déu bíblic és presentat moltes vegades com el pare de totes les criatures, el que va crear els ésser humans a la seva imatge i semblança. 

Per al cristianisme, Déu pare va decidir viure una vida humana en la forma de Jesucrist, Déu fill que es va sacrificar per salvar la humanitat del pecat. A més, hi ha l' Esperit Sant, una tercera persona divina que completa la Trinitat, és a dir, un Déu únic amb tres persones que comparteixen la mateixa naturalesa. 

El Déu dels cristians, com el dels jueus, és un ésser suprem i perfecte, amb atributs com els següents:

- És etern,ha existit sempre i sempre existirà.

- És omnipotent; el seu poder no té cap mena de límit.

- És omniscient; la seva saviesa és suprema, ho coneix tot, tant del passat, com del present i del futur.

- És sant; la seva puresa moral és perfecta i no té cap rastre de maldat.

- És sobirà de tot el que existeix, que és obra seva.

Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans, i intervé en la seva vida, atorgant-los el lliure arbitri per a triar entre el bé i el mal. Les ànimes humanes, creades per Déu, seran jutjades segons la seva elecció. 

- Test divertido: ¿Qué dios griego eres? 

ACTIVITAT

Tria algun dels déus olímpics i busca alguna de les seves llegendes mitològiques.  Fes-ne un resum i mira de treure'n conclusions. Pots fer un dibuix o posar una il·lustració. (10 punts) 

DATA D' ENTREGA A DETERMINAR. 

3rA

Sessió 13

Dimarts, 2018  : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts  2018 : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts,  2018:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts,  2018 : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 13 

Dijous,  2018: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,   2018: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 2018:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,  2018: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats 

3rC*

Sessió 13 

Dilluns  2018 S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns  2018: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns,  2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns,  2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)

Webgrafia:
http://3.bp.blogspot.com/-6jY9EcQZ2xw/UZ8lxaYTu0I/AAAAAAAAAAY/D-NaORLTCek/s1600/deus-grecs1.jpg
https://dalcasser.files.wordpress.com/2014/12/dc3a9us-del-25.jpg?w=584
https://image.slidesharecdn.com/eljudaisme-arnau-131129055311-phpapp02/95/tema-1-el-judaisme-lxic-2n-eso-histria-de-les-religions-arnau-aizpitarte-ramon-10-638.jpg?cb=1385704591
https://www.youtube.com/watch?v=dklYX4EQWFc

WHAT'S UP! COM VAS DE SALUT MENTAL?

WHAT'S UP! COM VAS DE SALUT MENTAL? 

Unitat didàctica 8 

Lluitem contra l’estigma

① Introducció Grupal  25 mIn 

Dividirem l’alumnat en grups i a cada grup li donarem un quadre de personatges. 

Els demanarem l'exercici següent: Cada grup teniu un quadre amb personatges. 

Si us demanéssim que els definíssiu, que els assignéssiu atributs de personalitat, com diríeu que són? 

Per grups, empleneu els quadres que us he repartit. 

Núria – 15 anys Té un trastorn bipolar – bulímia. Com és?

Salma – 12 anys Musulmana. Com és?

Sven – 18 anys Acaba d’arribar d’Eslovènia i no parla l’idioma. Com és? 

Jenny – 20 anys   Pateix ansietat. Com és? 

 Andrés – 13 anys Té dubtes sobre la seva sexualitat. Com és?

Sandra – 17 anys Té un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Com és? 

Pep – 16 anys  Té depressió . Com és? 

Emma – 15 anys    Persona transgènere Com és? 

Una vegada enllestit l’exercici, els demanarem que exposin a l’aula els atributs relacionats amb cada personatge. 

Un cop fet, llançarem la pregunta següent: Quins dels nostres protagonistes creieu que tenen més probabilitat de patir... 

- Aïllament social? - Exclusió de l’entorn? - Agressions verbals i físiques? - Assetjament? - Dificultats per aconseguir o mantenir una feina? - Dificultats per demanar ajuda (pròpia i imposada)? - Autoestigma? 

Recollim els seus comentaris sense jutjar ni opinar, tot i que intentarem que intervinguin i que hi hagi debat. 

Continuem: Les reaccions que hem comentat més amunt són pròpies d’algú que pateix discriminació. Aïllar, agredir, dificultats per aconseguir una feina, etc. són situacions que indiquen que la persona està sent discriminada. Per què creieu que les persones fictícies del quadre 2 tenen més possibilitats de patir aquesta discriminació? 

②A fons

Podem trobar molts tipus de prejudicis i, per tant, de discriminacions per raó de... 

Aspecte físic 

Religió 

Procedència 

Malaltia 

Nivell econòmic 

Color de pell/ ètnia 

Gènere 

Edat 

Opció sexual 

Vestimenta 

Un cop recollides les seves intervencions, centrarem la nostra recerca en els prejudicis i estigma en salut mental. 

Per fer-ho, iniciarem el treball partint dels seus propis prejudicis a partir de la cadena de preguntes següent: 

Fins aquí hem vist exemples de prejudicis en certs temes. 

Per exemple:

- Prejudici amb el gènere: vosaltres conviuríeu amb una persona de diferent sexe? 

- Prejudici amb la religió: vosaltres conviuríeu amb una persona de diferent religió?

- Prejudici amb l'opció sexual: vosaltres conviuríeu amb una persona de diferent orientació sexual? 

- Prejudici amb el color de la pell: vosaltres conviuríeu amb una persona de diferent color de pell? 

- Prejudici amb la malaltia mental: vosaltres conviuríeu amb una persona amb algun tipus de problema de salut mental? Segurament, en aquesta última pregunta sorgiran reaccions diferents a les altres situacions: dubtes, sorpresa, confusió, desconeixement sobre el que parlem... Aquest serà el moment d’introduir la importància de la salut mental i el prejudici que, en la majoria d’ocasions, passa desapercebut. 

③L’estigma sobre salut mental 

Per què us costaria conviure amb algú que tingués un problema de salut mental? 

Quins prejudicis tenim entorn d'aquestes malalties? 

Si no ho hem treballat a la unitat de català, podem demanar a l’alumnat que faci una recerca sobre els estigmes associats als problemes de salut mental i la seva justificació. 

 A continuació, oferim un recull dels prejudicis més comuns i les dades que confirmen que són idees sense cap tipus de fonament. 

Són els següents: 
ESTIGMA Les persones amb algun problema de salut mental. són violentes. FALS 
Segons l’OMS, menys del 3 % dels incidents violents estan provocats per persones amb algun tipus de problema de salut mental. L'altre 97 % està provocat per persones sense cap tipus de problema de salut mental. Ben aviat al contrari, són les persones amb un problema de salut mental les més propenses a ser víctimes d’algun tipus de violència. ... 
ESTIGMA. Sempre surten a les notícies relacionades amb incidents, problemes o accions violentes. CERT 
Els mitjans de comunicació tenen un paper decisiu a l'hora d'augmentar l’estigma cap a les persones amb problemes de salut mental: un estudi recent confirma que es dona poca informació sobre què són els problemes de salut mental (tan sols el 17 % dels articles estudiats es refereixen a la salut mental vista en positiu) i la que es facilita, el 51 %, està relacionada amb situacions tràgiques causades per persones que patien algun problema de salut mental . Tot això només comporta mantenir i augmentar l’estigma cap a les persones que en pateixen. 
ESTIGMA... no poden treballar. FALS 
Les persones amb un problema de salut mental són igual que la resta: han estudiat, treballat i poden fer front als seus deures i obligacions. De fet, la feina és un dels principals entorns on les persones amb algun problema de salut mental pateixen estigma i estan discriminades: el 28 % de la població no entrevistaria una persona amb algun tipus de problema de salut mental per cobrir un lloc de treball i el 44 % assegura haver patit algun tipus de discriminació laboral.
ESTIGMA ... no poden conviure amb ningú. FALS 
La gran majoria de persones amb problemes de salut mental conviuen amb la seva família, sobretot per la seva dificultat en trobar feina i, per tant, d'independitzar-se econòmicament.
ESTIGMA.. no volen parlar sobre el seu problema. FALS 
A la gran majoria de persones amb problemes de salut mental els agradaria compartir la seva problemàtica amb la gent del seu entorn més proper. Si no ho fan, és per por al seu rebuig, incomprensió i prejudicis. Segons els últims estudis de l’ESCA3 , el 18 % de persones amb algun tipus de problema en salut mental han patit discriminació.
ESTIGMA ... mai no es recuperen. FALS 
Amb el tractament adequat i el suport de l’entorn, una persona amb un problema de salut mental pot recuperar-se al 100 % i gaudir d’una bona qualitat de vida. 


④L’estigma en joves 
Per consolidar els continguts anteriors, contextualitzarem l’estigma en les persones joves. Llançarem la pregunta següent: Com patiria l’estigma un company vostre amb un problema de salut mental? Podem completar les seves respostes amb les dades següents: segons un estudi4 realitzat entre joves que han tingut problemes de salut mental... o A l’institut...  El 70 % ha estat discriminat per part dels seus companys.  El 40 % ha tingut reaccions negatives per part del professorat.  El 40 % ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que patia. o Relacions:  El 45 % ha tingut reaccions negatives per part de les seves parelles.  El 54 % ha deixat d’anar amb els amics.  El 47 % han deixat de sortir a comprar o fer coses.  El 40 % ha deixat de tenir parella.

⑤Tancament de la unitat

Acabem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de les idees clau a través de les següents preguntes de tancament: Creieu que tothom, en algun moment de la seva vida, es pot veure discriminat? Els problemes de salut mental són comuns i afecten 1 de cada 4 persones. Segurament hi ha algú a qui estimem que ha patit o està patint algun problema de salut mental. És molt important demanar ajuda quan detectem que no estem bé. Podem treballar contra l’estigma i la discriminació? Com? Com hem vist fins ara, l’estigma afecta totes les vessants de la nostra vida: relacions socials, família, accés a l’habitatge, feina, etc., i impacta molt directament en la nostra qualitat de vida. Malauradament, hi ha certs estigmes, com en el cas de la salut mental, que estan molt interioritzats i acceptats socialment, i s'evidencien en el dia a dia sense que ningú alci la mà: refranys, llenguatge als medis, al carrer, cinema... Per lluitar contra l’estigma, nosaltres som els principals protagonistes. 

Estem veient aquesta pel.lícula a l' aula, "Mejor imposible" amb Jack Nicholson. A l' acabar, fes un resum sobre el Trastsorn Obsessiu Compulsiu (TOC) del protagonista, amb fotografies o dibuixos i una opinió personal. 

Obsesiones y compulsiones en "Mejor imposible"

Bibliografia:

ARAGONÈS E1, LÓPEZ-MUNTANER J, CERUELO S, BASORA J. Reinforcing Stigmatization: Coverage of Mental Illness in Spanish Newspaper. Journal of Health Communication. Volum 19. Issue 11. Novembre 2014. 

MUÑOZ, Manuel. Estigma social y enfermedad mental. Madrid. Consejería de Família y Asuntos Sociales de la Comunidad de Madrid. Obra Social de Caja Madrid. Universidad Complutense de Madrid. 2006

ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya). 2013. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. 2013

Webgrafia: 

https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/28/2017/10/16140815/V%C3%ADdeo-Obertament-adolescents.jpg

file:///C:/Users/user/Downloads/What's%20Up_unitats%20did%C3%A0ctiques_17-18%20(3)%20(1).pdf

https://www.youtube.com/watch?v=sv7AIp2J6Sk

https://www.youtube.com/watch?v=tg_mvjmKx3Y