SESSIÓ 14: PENSAR I DECIDIR PER UN MATEIX (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 14: 

PENSAR I DECIDIR PER UN MATEIX 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)
Competències 5 i 6  

Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

PER A SER EL PROTAGONISTA de la teva pròpia vida i decidir en cada moment com la vols viure, has de pensar per tu mateix i has d' estar disposat a fer-ho.

No seràs un ciutadà lliure si no tens una opinió pròpia sobre els temes que afecten la vida col·lectiva. Tampoc no arribaràs a ser una persona autònoma si no t' atures a valorar per tu mateix el que creus que has de fer. 

Arribar a ser autònom

L' autonomia és una capacitat que s' adquireix. No es neix autònom, s' hi arriba poc a poc. Els nadons no podrien viure sense l' ajuda de la família, depenen dels pares. En canvi, els nens i nens ja poden fer moltes coses pel seu compte, però les decisions més importants encara les prenen els adults. A mesura que es fan grans, els pares els deixen decidir més coses. Ho fan perquè ja han après a pensar per si mateixos: són autònoms. Als divuit anys, amb la majoria d' edat, s' aconsegueix l' autonomia jurídica, és a dir, s'obtenen tots els drets i totes les responsabilitats que reconeix la llei. 

Què és l' autonomia? 

L' autonomia és la capacitat que permet a les persones prendre per si mateixes les decisions que afecten la seva vida, i fer-ho de manera reflexiva i responsable. Així doncs: 

. L' autonomia és llibertat per a prendre les pròpies decisions.

. L' autonomia és reflexió per a prendre les pròpies decisions sense precipitar-se.

. L' autonomia és responsabilitat per a decidir sense perjudicar a ningú. 

Com es pot pensar i decidir per un mateix? 

Ser autònom no vol dir acceptar la primera opinió que et passa pel cap. Vol dir estar convençut del que s' ha de fer perquè s'ha pensat amb deteniment. Quan s' ha pres una decisió, es tenen moltes ganes de dur-la a terme amb empenta.

Prendre una decisió de manera autònoma suposa...

1.       NO PRECIPITAR-SE. No deixar-se emportar pel primer impuls, ni acceptar sense pensar les decisions que els altres et proposen
2.        ESCOLTAR TOTES LES IDEES. Pensar la pròpia opinió i buscar opinions de tantes persones com  puguis, sobretot si no pensen igual que tu.
3.       REFLEXIONAR. Pensar i valorar totes les idees fins a arribar a una posició pròpia que creguis que és correcta.
4.       FER EL QUE HAS DECIDIT. Quan has pres una decisió, has de pensar com la duràs a terme i, finalment, l’ has de realitzar.

ACTIVITATS:

Individualment, pensa i fes aquestes activitats en el teu quadern:
1) Explica una situació en què vas prendre una decisió important i complicada. (2 punts)
2) Anota tots els punts de vista diferents que tu o altres persones manteníeu. (2 punts)
3) Per a cada opinió, anota les raons que hi veus a favor o en contra. (2 punts)
4) Digues quina hauria estat avui la teva decisió i explica per quins motius. (Per exemple: triar el batxillerat que faràs; continuar o no amb la teva parella; en cas de separació dels pares, decidir entre anar a viure amb el pare o amb la mare; fitxar o no per un equip esportiu molt exigent.) (2 punts)
5) Imagina't una vida sense prendre decisions. Creus que te'n sortiries? (2 punts) 

- Podem veure aquest vídeo sobre el "Museu de les il·lusions":

- Tests divertits:

10 Imágenes psicológicas para saber cómo es tu personalidad | TEST

12 Acertijos que revelarán tu tipo de personalidad

Aquí teníu la pàgina web del Museu de les il·lussions: 

https://bigfunmuseum.com/
https://bigfunmuseum.com/sp/museo-de-las-ilusiones


Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia:
http://il-lusions.info/wp-content/uploads/2017/06/Screen-Shot-2017-06-21-at-16.44.01.png
http://www.psico-vida.com/wp-content/uploads/2015/04/YO.jpg
https://image.slidesharecdn.com/permitaquelamejorideatriunfe-130930231847-phpapp01/95/permita-que-la-mejor-idea-triunfe-adapte-su-visin-al-sistema-saez-6-638.jpg?cb=1380585976
http://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2014/09/frases-para-pensar-y-reflexionar.jpg
https://lafuerzadelavida.files.wordpress.com/2015/08/decision-vida.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=uXP3e9EfpUk
https://www.youtube.com/watch?v=kClgM4BQpLo
https://www.youtube.com/watch?v=YV0IL5m12gk
https://www.youtube.com/watch?v=e7HelLDdgYE
https://bigfunmuseum.com/sp/museo-de-las-ilusiones

SESSIÓ 13 CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 13

CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

LA RELACIÓ DELS ÉSSERS humans amb els déus pot ser de diferents menes, segons si aquests es consideren un model ètic i de conducta o bé la representació del poder. 

La religió grega era politeista i rendia un culte especial als déus olímpics, però n' hi havia molts més, als quals s' atribuïen poders i funcions de tot tipus (Hermes, per exemple, era el déu protector dels comerciants i els viatgers, però també dels lladres!). 

Els déus grecs eren éssers immortals i amb poders, però no eren els creadors del món: de fet, eren la segona generació de déus i només van arribar a governar l' Univers després de derrotar els titans, dels quals molts eren fills. 

Els déus grecs tenien límits en el seu poder i estaven sotmesos al destí. La seva conducta estava regida pels mateixos desitjos i passions que la dels éssers humans. El seu comportament era moltes vegades immoral i injust, mogut pel caprici, l' enveja o la venjança. 

Els déus grecs, per tant, com passava amb altres déus del món antic, no eren un model ètic per als éssers humans, sinó més aviat la representació de poders que respectaven i temien. 

ELS DOTZE (MES UN) DÉUS OLÍMPICS
Zeus, rei del cel i rei dels déus	Hera, esposa de Zeus, deessa del  matrimoni
Posidó, germà de Zeus i déu dels mars	Demèter, deessa de l’ agricultura
Apol·lo, déu del Sol i de les arts	Hèstia, deessa de la llar
Ares, déu de la guerra	Atena, deessa de la saviesa i del coneixement
Hermes, déu dels comerciants i dels viatgers	Afrodita, deessa de la bellesa i de l’ amor
Hefest, déu del  foc i dels artesans	Àrtemis, deessa de la natura i de la caça
Hades, germà de Zeus i Posidó, sobirà de l’ inframon i déu dels morts.

El Deú únic de jueus i cristians

La religió dels jueus es va diferenciar de les dels seus veïns pel fet de ser monoteista; és a dir, creia en un únic Déu, creador de tot l' Univers i del mateix ésser humà.

Per al judaisme, Déu és l' ésser suprem, i la seva voluntat és la que dicta què és el Bé, cosa que el converteix en la font de lleis morals (els deu manaments). 

El Déu bíblic és presentat moltes vegades com el pare de totes les criatures, el que va crear els ésser humans a la seva imatge i semblança. 

Per al cristianisme, Déu pare va decidir viure una vida humana en la forma de Jesucrist, Déu fill que es va sacrificar per salvar la humanitat del pecat. A més, hi ha l' Esperit Sant, una tercera persona divina que completa la Trinitat, és a dir, un Déu únic amb tres persones que comparteixen la mateixa naturalesa. 

El Déu dels cristians, com el dels jueus, és un ésser suprem i perfecte, amb atributs com els següents:

- És etern,ha existit sempre i sempre existirà.

- És omnipotent; el seu poder no té cap mena de límit.

- És omniscient; la seva saviesa és suprema, ho coneix tot, tant del passat, com del present i del futur.

- És sant; la seva puresa moral és perfecta i no té cap rastre de maldat.

- És sobirà de tot el que existeix, que és obra seva.

Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans, i intervé en la seva vida, atorgant-los el lliure arbitri per a triar entre el bé i el mal. Les ànimes humanes, creades per Déu, seran jutjades segons la seva elecció. 

- Test divertido: ¿Qué dios griego eres? 

ACTIVITAT

Tria algun dels déus olímpics i busca alguna de les seves llegendes mitològiques.  Fes-ne un resum i mira de treure'n conclusions. Pots fer un dibuix o posar una il·lustració. (10 punts) 

Mireu les dates de lliurament al Classroom 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)

Webgrafia:
http://3.bp.blogspot.com/-6jY9EcQZ2xw/UZ8lxaYTu0I/AAAAAAAAAAY/D-NaORLTCek/s1600/deus-grecs1.jpg
https://dalcasser.files.wordpress.com/2014/12/dc3a9us-del-25.jpg?w=584
https://image.slidesharecdn.com/eljudaisme-arnau-131129055311-phpapp02/95/tema-1-el-judaisme-lxic-2n-eso-histria-de-les-religions-arnau-aizpitarte-ramon-10-638.jpg?cb=1385704591
https://www.youtube.com/watch?v=dklYX4EQWFc

SESSIÓ 12 COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA? (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 12

COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA?

 (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

ELS FETS DEL PASSAT són importants per als éssers humans: una manera de donar sentit a la situació present (l'actual) és conèixer com s'hi ha arribat.

La història construeix un relat qu elliga el passat amb el present, i que moltes vegades s' ha fet servir per a proposar camins cap el futur. 

El naixement de la història a l' antiga Grècia

Per a les cultures del món antic, el passat s' explicavaa amb relats mítics, en els quals els fets que havien passat tenien coma protagonistes déus, semidéus i herois. La narració d' aquestes gestes era un gènere literari més. 

A l' Antiga Grècia va apreèixer una alternativa a aquesta manera d' entendre el passat, la història, que considerava que allò que val la pena ser recordat són els fets dels éssers humans. 

Una sèrie d' autors van començar a explicar el passat de manera enraonada, mirant de fer entendre les causes i les conseqüències dels diferents fets històrics.

. Al segle V aC, Heròdot considerat el pare de la història, va escriure una obra sobre les guerres entre els perses i els grecs. A la mateixa època Tucídides va escriure la història de les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta, i les seves causes. 
. Al segle II aC, Polibi es va ocupar d' explicar com l' Imperi Romà havia arribat a l' hegemonia a la Mediterrània, i va influir en el llatí Titus Livi (I aC- I dC), autor d' una història de Roma des de la seva fundació i fins als seus dies. 

Tots aquests autors, i d' altres, es preocupaven per explicar els fets a parrtir de fonts documentals (escrits anteriors, relats orals, etc.) i situaven els fets en el seu marc geogràfic; d' aquesta manera deixaven constància dels costums de l' època.

Per als grecs, la història havia d' explicar la veritat del passat, i sevia per a posar exemples de com actuen els éssers humans. 

La història a les religions jueva i cristiana

Per als jueus, la història està inseparablement unida a la seva religió. Segons la seva visió, el món i l' ésser humà mateix són creacions de l' únic Déu, que va triar el poble jueu per establir-hi una aliança. Per aquest motiu, el passat tenia una gran importància en la religió jueva, ja que servia per a recordar el seu pacte amb Déu. De fet, la Bíblia jueva o Tanakh consisteix en gran part en el relat de la història dels israelites. Els seus protagonistes són el poble jueu i els seus patriarques, reis i profetes. 

Aquesta visió de la història es va mantenir i aprofondir en el cristianisme, que considera que el moment més important de la història és la vida de Jesucrist, Déu fet home que se sacrifica per salvar la humanitat del pecat. Igual o encara més que per als jueus, per als cristians Déu intervé directament en la història, que es converteix així en història sagrada. Una mostra extrema d' aquestes intervencions són els miracles. 

Amb el cristianisme, el pacte de Déu amb els jueus s' amplia a tota la humanitat, de manera que l' evangelització, és a dir, la difusió del missatge de Jesús, recollit en el Nou Testament, es convertirà per a ells en un dels motors de la història. 

Tant per a jueus com per a cristians, la història no és solament una obra humana, sinó que respon a la voluntat de Déu, i algun dia arribarà a la seva fi. Per als cristians, en concret, hi ha un abans i un després de la vida i la mort de Crist, un fet tan important que marca en la cultura occidental el moment a partir del qual es compten els anys.  


- Altres materials:
Pots veure la sèrie "El Ministerio del Tiempo". Aquí el trailer de la tercera temporada. 

- Historia del Arca de Noé - Noé salva a los animales

- Reconstruir el Arca de Noè 

- La Torre De Babel.- HISTORIAS DE LA BIBLIA

ACTIVITATS

"En la història sagrada, els profetes d' Israel, com Moisès, Isaïes i Elies, no tenien la missió de predir el futur, sinó de recordar el poble d' Israel i els seus reis i de complir els manaments de Déu."

1.- Coneixes alguna de les narracions de la història sagrada? Quina? Explica-la. Si no en saps cap, fes recerca a Google. (2 punts)
2.- Què tenen en comú relats com el de la Torre de Babel o l' arca de Noè? Explica cadascun dels relats i contesta la pregunta. (2 punts)
3.- Amb quina intencionalitat creus que són escrites? (2 punt)
4.- Si ara poguessis viatjar en el temps, a quina etapa de la història t' agradaria traslladar-te? (2punts)
5.- Com t' agradaria anar vestit en el teu viatge en el temps? Fes un dibuix (2 punts)


Mira les dates al ClassRoom 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1cHNd9x3cIoUO5gbqJHGUdqamljJ9SWnoT4pwO0FMv17i_NFm4ODH3aBOMFe-EkPj09trpkl37a7ekHksyWGpe3v1-kbMCTe1rz9m62VpWa-zYJYz8gQylHuvaamStrPku2G8z1s3gLeh/s1600/ETAPAS.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=5BL_twhZwu0
https://www.youtube.com/watch?v=pmAFE2VGoZc
https://www.youtube.com/watch?v=qxKcvr1UIO4

SESSIÓ 11 HOLOCAUST (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 11 

HOLOCAUST 

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències 1,2,3 i 4

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987) 

NO HI HA PARAULES per a expressar què va ser l' Holocaust. Tots tenim l' obligació de recordar-lo i d' evitar que es torni a repetir.

L' Holocaust va ser la persecució i l' assassinat sistemàtic i organitzat d' uns sis milions de jueus a mans del govern nazi entre 1933 i 1945. També van ser perseguits i assassinats gitanos, discapacitats, homosexuals, grups ètnics, testimonis de Jehovà, presoners de guerra, dissidents polítics...

Primo Levi, un jueu italià, va escriure sobre la seva deportació i experiència quotidiana al camp de concentració d' Auschwitz-Birkenau, d' on va sortir viu. El text explica el viatge i l' arribada al camp. 

"(...) Al matí del 21 es va saber que l' endemà els jueus marxarien. Tots: cap excepció. Per cada un que faltés a l' ordre de presentar-se se n' afussellarien deu. (...)

Amb l' absurda exactitud a què més tard hauríem d' acostumar-nos, els alemanys van fer el recompte. Al final, Wieviel Stück? (' quantes peces?'), va demanar el brigada; i el caporal (...) va respondre que les 'peces' eren sis-centes cinquanta i que tot estava en ordre; aleshores ens van carregar dalt dels autobusos i ens van dur a l' estació de Carpi. Aquí ens esperava el tren i l' escorta per al viatge. Aquí vam rebre els primers cops: i la cosa va ser tan nova i insensata que no vam sentir dolor, ni en el cos ni en l' ànima. Només un estupor profund: com es pot colpejar un home sense ràbia?  

Hi havia dotze vagons, i nosaltres érem sis-cents cinquanta; al meu vagó només eren quarant-cin, però era un vagó petit. (...) Vagons de mercaderies, tancats per fora, i a dintre, homes, dones, nens, comprimits sense pietat. (...) Havien tancat les portes de seguida, però el tren no es va moure fins a la nit. (...)

Patíem set i fred: a totes les parades demanàvem aigua a crits, o almenys un grapat de neu, però poques vegades ens va sentir algú: els soldats d' escorta allunyaven els que intentaven acostar-se al comboi, Dues mares joves, amb criatures encara de pit, gemegaven nit i dia demanat aigua. (...)

Al vespre del quart dia, el fred es va fer intens: el tren recorria interminables pinedes negres, pujant de manera perceptible. (...) Ningú ja no intentava, durant les parades, comunicar-se amb el món exterior; a hores d' ara ens sentíem a 'l'altra banda'. Hi va haver una parada llarga en camp obert, després la marxa va seguir amb lentitud extrema, i el comboi es va parar definitivament, a altes hores de la nit, enmig d' una plana fosca i silenciosa. 

Una desena de SS es mantenien apartats, amb aire indiferent, palplantats amb les cames obertes. En un moment donat es van ficar entre nosaltres i, en veu baixa, amb rostres de pedra, van començar a interrogar-nos ràpidament, un per un, en un italià dolent. 'Quants anys? Sa o malalt?', i segons la resposta ens assenyalaven dues direccions diferents. (...)

En menys de deu minuts tots els homes útils formàvem un grup. El que els va passar als altres, a les dones, als nens, als vells, no ho vam poder saber ni aleshores ni després; la nit els va engolir, purament i simplement. Avui sabem, però, que (...) només hi van entrar, del nostre comboi, noranta-sis homes i vint-i-nou dones, i que de tots els altres, en un nombre de més de cinc-cents, ni un de sol era viu dos dies després (...) Van desaparèixer així, en un instant, a traïció, les nostres dones, els nostres pares, els nostres fills. Gairebé ningú no va poder acomiadar-se'n. Els vam veure una estona com una massa fosca a l' altre extrem de l' andana; després ja no vam veure res. "

PRIMO LEVI, Si això és un home. Edicions 62 

1. RECORDA i posa en comú amb els teus companys i companyes:

a) Què en saps, de l' Holocaust? Recorda pel·lícules i documentals que hagis vist, llibres que hagis llegit o coses que t' hagin explicat. (Fes recerca a internet del Diari d' Anna Frank) (2 punts) 

b) Què significa el terme genocidi? (2 punts) 

c) L' holocaust va produir diferents papers socials: víctimes, botxins, atiadors de foc, espectadors, testimonis, herois, desinformats. Com descriuries cada paper i quina opinió et mereix? (Un heroi va ser el fotògraf de Mauthausen Francesc Boix, fes recerca; un testimoni, Paquita Sitzer (La contra de La Vanguardia 24 de novembre 2017; una heroïna Elna. Busca la maternitat d' Elna, la nostra llista de Schindler) (2 punts) 

d) Com expliques que tantes persones col·laboressin en l' holocaust? (Mira el llibre i el vídeo de la filòsofa Hannah Arendt Eichmann a Jerusalem. Un estudio sobre la banalidad del mal) (2 punts) 

e) Busca un mínim de tres fotografies o quadres de l' Holocaust, com hi ha en el llibre de text i, enganxa-ho tot a una cartolina. Posa una explicació a sota de unes cinc línies. (2 punts) 


- Podem visionar: 

Trailer "La Lista de Schindler"

Vídeo resumen "La lista de Schindler"

Eichmann en Jerusalén. Hannah Arendt

La banalidad del mal y Hannnah Arendt (extracto película)

Francesc Boix el fotògraf de l' Infern de Mauthausen, declara a Nuremberg:

París homenajea al republicano español Francesc Boix y lo entierra en la ciudad

EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN. Tráiler Oficial.

La casa de Ana Frank Países Bajos 5

LA HISTORIA DETRÁS DE ''EL PIANISTA'' 

Mengele y Auschwitz: Los Niños del Brasil

The Boys From Brazil (1978). Trailer. Subtitulado al español.

Dates d' entrega: 

Mireu les dates al ClassRoom

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, INTERCANVIS ESCOLARS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 26 i 27)

Webgrafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Primo_Levi#/media/File:Primo_Levi.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primo_Levi
https://www.youtube.com/watch?v=5btATkiDrI4
https://www.youtube.com/watch?v=kp1aTxLU33I
https://www.youtube.com/watch?v=xDlHXBxnk2g
https://www.youtube.com/watch?v=KHG_cFUrA78
https://www.youtube.com/watch?v=cBJMS0G6Vrg
https://www.youtube.com/watch?v=E6pMatqP2q0
https://www.youtube.com/watch?v=SOAmMN5u_0I
https://www.youtube.com/watch?v=UDAnX3SNSeE
https://www.youtube.com/watch?v=m6PavLgyu-s

AMPLIACIÓ SESSIÓ 11 L' HOLOCAUST: EL NEN DEL PIJAMA A RATLLES

AMPLIACIÓ 

SESSIÓ 11

 L' HOLOCAUST

(abans i després de Nadal) 

 ACTIVITATS: Lectures. BOYNE, J: "El niño 

del pijama de rayas"

No se trata, ni mucho menos de una novedad, pero si que es el primer libro que Boyne escribe para niños. La obra cuenta la historia de un chico de nueve años, hijo de un comandante nazi del campo de concentración deAuschwitz en plena Segunda Guerra Mundial. Bruno, con nueve años descubrirá el horror de la guerra pese al continuo esfuerzo de su padre porque no se interese acerca de lo que ocurre fuera de la casa. Al fin y al cabo, pasa todos sus ratos libres sin amigos. El hecho de vivir en una casa de tres plantas le parece aburrido, ya que estaba acostumbrado a habitar una vieja mansión de cinco plantas por la que podía explorar libremente (el juego favorito de Bruno). Atención, a continuación se explica un resumen de la trama del libro, si pensáis leerlo quizás prefiráis no continuar…

Desde la ventana de su dormitorio, Bruno ve una valla tras la cual hay muchas personas vestidas con pijamas de rayas. Sus padres llegarán al acuerdo de que Bruno y Gretel (su hermana) necesitan un profesor particular, de esta manera entra en la historia Herr Listz. Un aburrido maestro empeñado en que aprendan materias tan tediosas como la Historia. En medio de tanta confusión, su mente se pregunta qué es lo que está ocurriendo afuera. ¿Por qué se viste todo el mundo siempre con ese horrible pijama de rayas? Una tarde conseguirá escaparse y se topará con un muchacho judío llamado Shmuel. En seguida se harán amigos y todas las tardes Bruno charlará con Shmuel. Su hermana le contará que las personas que hay detrás de las vallas son judíos, y que él y su familia son “todo lo contrario”. Al poco tiempo de esta aclaración, Bruno cogerá piojos y tendrán que afeitarle la cabeza, lo que hace aún más sencillo el proceso de identificación con su amigo Shmuel y el pensamiento de que “realmente, no son tan diferentes”.

La última aventura de Bruno en el campo de concentración consiste en hacerse con un pijama de rayas para hacerse pasar por un judío en el campo de concentración.Sólo de esta manera podrá colarse en el campo y ayudar a Shmuel en la búsqueda de su padre, recientemente desaparecido. Bruno parece incapaz de comprender la tragedia que se vive a su alrededor incluso aunque su amigo, de la misma edad, es plenamente consciente de ella. No vamos a desvelar enleergratis el final de esta deliciosa historia, que en muchos momentos nos ha recordado a “La vida es bella”, aunque vista desde la inocencia de un niño alemán.

El niño con el pijama de rayas es un libro para niños, pero que estamos seguros hará las delicias del infante inocente que escondemos bajo nuestras estudiadas apariencias. Muy recomendable.

- Fragment de la pel·lícula visionada a classe:

ACTIVITATS:

- Feu una sinopsi de la pel·lícula amb dibuixos o fotografies  i una reflexió personal. (10 punts) Mínim 10 línies en cada cas. 

Webgrafia:

http://bibliotecasolidaria.blogspot.com.es/2012/09/el-nino-con-el-pijama-de-rayas.html
https://www.youtube.com/watch?v=mjLlj--yJqs