martes, 19 de diciembre de 2017

INTROD. A LA SESSIÓ 11. L' HOLOCAUST/EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES

INTRODUCCIÓ A LA SESSIÓ 11

 L' HOLOCAUST



 ACTIVITATS: Lectures. BOYNE, J: "El niño 

del pijama de rayas"


No se trata, ni mucho menos de una novedad, pero si que es el primer libro que Boyne escribe para niños. La obra cuenta la historia de un chico de nueve años, hijo de un comandante nazi del campo de concentración deAuschwitz en plena Segunda Guerra Mundial. Bruno, con nueve años descubrirá el horror de la guerra pese al continuo esfuerzo de su padre porque no se interese acerca de lo que ocurre fuera de la casa. Al fin y al cabo, pasa todos sus ratos libres sin amigos. El hecho de vivir en una casa de tres plantas le parece aburrido, ya que estaba acostumbrado a habitar una vieja mansión de cinco plantas por la que podía explorar libremente (el juego favorito de Bruno). Atención, a continuación se explica un resumen de la trama del libro, si pensáis leerlo quizás prefiráis no continuar…
Desde la ventana de su dormitorio, Bruno ve una valla tras la cual hay muchas personas vestidas con pijamas de rayas. Sus padres llegarán al acuerdo de que Bruno y Gretel (su hermana) necesitan un profesor particular, de esta manera entra en la historia Herr Listz. Un aburrido maestro empeñado en que aprendan materias tan tediosas como la Historia. En medio de tanta confusión, su mente se pregunta qué es lo que está ocurriendo afuera. ¿Por qué se viste todo el mundo siempre con ese horrible pijama de rayas? Una tarde conseguirá escaparse y se topará con un muchacho judío llamado Shmuel. En seguida se harán amigos y todas las tardes Bruno charlará con Shmuel. Su hermana le contará que las personas que hay detrás de las vallas son judíos, y que él y su familia son “todo lo contrario”. Al poco tiempo de esta aclaración, Bruno cogerá piojos y tendrán que afeitarle la cabeza, lo que hace aún más sencillo el proceso de identificación con su amigo Shmuel y el pensamiento de que “realmente, no son tan diferentes”.
La última aventura de Bruno en el campo de concentración consiste en hacerse con un pijama de rayas para hacerse pasar por un judío en el campo de concentración.Sólo de esta manera podrá colarse en el campo y ayudar a Shmuel en la búsqueda de su padre, recientemente desaparecido. Bruno parece incapaz de comprender la tragedia que se vive a su alrededor incluso aunque su amigo, de la misma edad, es plenamente consciente de ella. No vamos a desvelar enleergratis el final de esta deliciosa historia, que en muchos momentos nos ha recordado a “La vida es bella”, aunque vista desde la inocencia de un niño alemán.
El niño con el pijama de rayas es un libro para niños, pero que estamos seguros hará las delicias del infante inocente que escondemos bajo nuestras estudiadas apariencias. Muy recomendable.
- Fragment de la pel·lícula visionada a classe:







Webgrafia:

viernes, 24 de noviembre de 2017

SESSIÓ 10: L' ARGUMENTACIÓ (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 10: 
L' ARGUMENTACIÓ
 ( DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Competències 5 i 6
Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...


QUAN ARGUMENTEM, expressem la nostra confiança en el llenguatge i la racionalitat com a eines per a afrontar els conflictes. 

Després d' un diàleg en què s' hagi argumentat honestament, si més no, cada part haurà millorat i aprofondit la seva opinió encara que no hagi aconseguit convèncer l' altra. 

Què és argumentar? 

Argumentar és donar suport a un punt de vista discutible mitjançant arguments, respondre les objeccions que s' hi presenten i regutar els arguments contraris. Un argument és una prova, un motiu o un raonament. L' argumentació intenta fer acceptable el propi punt de vista a algú que no hi està d' acord. 


Per a què serveix? 

L' argumentació serveix per a resoldre racionalment una diferència de punts de vista. A més, posa a prova les nostres opinions i per això és essencial en una democràcia. 

Com es prepara una argumentació? 

Argumentar és una activitat verbal que es pot fer per escrit o oralment.

. L' escrit argumentatiu requereix una bona organització dels arguments. 
. En el diàleg, elmés important és anticipar les respostes dela persona interlocutora.
. Si es fa una dissertació o discurs, cal fer una introducció atractiva i una conclusió clara. 

En els tres casos, cal seguir un diagrama semblant al següent:


- Adopta un punt de vista: Què penso sobre aquesta qüestió?
- Busca arguments a favor: Per què tinc raó? 
- Examina si són acceptables: Quines objeccions poden fer-me? 
- Reforça els teus arguments: Com podria respondre les objeccions?
- Refuta els arguments contraris: Per què l' altra part no té raó? 
- Mantingues el punt de vista: Quines precisions o matisos puc fer en el meu punt de vista? 
- Retracta't: Quines precisions o matisos puc fer en el punt de vista de l' altre?

Perquè...
Perquè no...


-          Es pot deduir lògicament de...
-          Tothom hi està d’ acord
-          Tindrà conseqüències positives
-          Els experts ho afirmen
-          Ho diu la  norma
-          L’ altra part s’ hi ha compromès
-          Pot establir un precedent
-          És el mateix que/és com si...
-          És un efecte de...
-          És un senyal de...
-          La prudència ho aconsella
-          És un estalvi/malbaratament
-          És un primer pas



“ ABANS D’ AIXECAR el to de veu és molt millor reforçar un argument”. George Herbert  (27 de febrer de 1863 - 13 d'abril de 1931) va ser un filòsof, un sociòleg i un psicòleg social estatunidenc.


Una mica d' humor:

Esta niña le argumenta a su padre por qué no es una princesa







Durant aquesta Sessió 10, parlarem sobre: Es pot viatjar al futur i al passat?
NO HI HAURÀ DEURES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 24 i 25)

Webgrafia:
http://slideplayer.es/slide/10890920/39/images/12/LA+ARGUMENTACI%C3%93N.jpg
http://www.aprenderadebatir.es/
https://sites.google.com/site/llaargumentacion/_/rsrc/1404331265191/clase-3/ARG%202.png
https://www.youtube.com/watch?v=FD2mT1YoysA
https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Herbert_Mead

domingo, 12 de noviembre de 2017

SESSIÓ 9: COMUNICAR-SE AMB LES TIC (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 9
COMUNICAR-SE AMB LES TIC 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 


https://www.monde-economique.ch/media/cache/blog/images/blog/a57730ab08636520fb30d67cd4d6d360d624f82d.jpeg


Reptes en l' ús de les TIC  

L' accés a tota la informació que ofereix internet ens dóna moltíssims avantatges, però també ens genera alguns reptes:

. Ordenar i analitzar la informació. Per a estar informats de veritat, cal buscar informació amb criteris i acceptar només la que prové de fonts fiables.

. Protegir-se de les manipulacions informatives. En el món de les TIC hi intervenen grups influents, poders polítics i la publicitat. De fet, se sap que dotze grans empreses controlen tots els fluxos d' informació del planeta. Per això, en la nostra anàlisi de la informació també hem de tenir en compte que els centres d' interès informatiu varien segons els criteris d' aquests grups, que no necessàriament representen els nostres interessos. 

. Servir per a una acció més eficaç i una millor participació en la vida col·lectiva. El fet de poder accedir a més informació ens ha de permetre, com a societat però també com a persones, elaborar la nostra pròpia opinió amb criteri i independència. 


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx8Ss_whcJcNAiOMoryG1O2Lsevo43CfY0WBpin33oj1aM9aUIo4Kyz6oNBzADjsjcNhsaPXJa3qvzrUTw0wWQ8dA9v6-R98DoYz58r4dcdEJLw4Mik-oCPA-WSgnzxXPOzr_7Zizolxw/s1600/slide_3.jpg



El dret a la informació  enfront de la publicitat i la propaganda

De forma més o menys explícita, la publicitat i la propaganda es troben en tots els mitjans. La premsa gratuïta, la televisió gratuïta, els serveis web o els programes gratuïts sovint estan finançants per la publicitat que inclouen. Hi ha qui diu que el que fan els directius de la televisió o les bones pàgines web no és oferir informació, opinió i entreteniment a unes audiències, sinó vendre aquestes audiències a les agències publicitàries.

Sembla que ara per ara és inevitable l' existència de la publicitat i cal saber destriar-la de la informació. Això és difícil en alguns mitjans que barregen informació amb publicitat, propaganda i opinió. 

http://aritz-urresti.com/wp-content/uploads/2013/08/posicionar-un-producto-en-la-mente-de-los-clientes-1.jpg

- Mirem un vídeo on hi ha recomanacions per a l' usuari de xarxes socials:



ACTIVITATS:
La interactivitat de molts mitjans TIC fa que siguin molt absorbents. Per això, abans de fer servir un videojoc o d' entrar en el ciberespai convé planificar-se una mica. Pots fer-ho a partir d' aquestes preguntes:
1). Què hi faré? (2 punts)
2). A quina hora acabaré?(2 punts)
3). Què he de fer després?(2 punts)
4). Estic deixant de banda una altra vegada altres maneres d' entretenir-me?(2 punts)
5). Ahir me' n vaig anar a dormir massa tard perquè vaig estar navegant? (2 punts)


DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:
3rA
Sessió 7
Dimarts, 21 Novembre 2017 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts  28 Novembre 2017  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 5 Desembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 12 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB
Sessió
Dijous, 23 Novembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous,  30 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 7 Desembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 14 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats 

3rC 
Sessió
Dilluns 27 Novembre S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns 4 Desembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 11 Desembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 18 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 


Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)

Webgrafia: 

https://www.monde-economique.ch/media/cache/blog/images/blog/a57730ab08636520fb30d67cd4d6d360d624f82d.jpeg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx8Ss_whcJcNAiOMoryG1O2Lsevo43CfY0WBpin33oj1aM9aUIo4Kyz6oNBzADjsjcNhsaPXJa3qvzrUTw0wWQ8dA9v6-R98DoYz58r4dcdEJLw4Mik-oCPA-WSgnzxXPOzr_7Zizolxw/s1600/slide_3.jpg

http://aritz-urresti.com/wp-content/uploads/2013/08/posicionar-un-producto-en-la-mente-de-los-clientes-1.jpg 

https://www.youtube.com/watch?v=t-x73w1N1os

lunes, 30 de octubre de 2017

SESSIÓ 7: TRIBUS URBANES CONTRA BANDES DE CARRER (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

CULTURA I VALORS ÈTICS
SESSIÓ 7 
 TRIBUS URBANES CONTRA BANDES DE CARRER 
(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

http://lastribusurbanas.galeon.com/plin.jpg

Racisme i tribus urbanes

Les tribus urbanes 

Les tribus urbanes són grups de persones, normalment joves, que tenen interessos, aficions i gustos comuns i que es diferencien pel seu aspecte i la seva manera de vestir i de comportar-se. Sovint tenen també uns símbols que els identifiquen.

La majoria d' aquests grups són pacífics, però n' hi ha que tenen actituds violentes o agressives i formen bandes que s' enfronten als  membres d' altres bandes rivals. Quan això passa, poden ser un problema per a la convivència o la seguretat. 

Les bandes a Catalunya    

A Catalunya es calcula que d' uns 3.000 a 3.500 joves d' entre 12 i 24 anys formen part d' alguna banda. Són nois i noies d' orígens diferents, tant catalans com d' altres països.

En general, les bandes del nostre país no tenen el nivell de violència de les d' America Llatina o els Estats Units, en les quals s' inspiren. 

Una defensora de la pau i dels joves

La uruguaiana Nelsa Curbelo (Nascuda el 1941) és una important activista i defensora de la no-violència. Ha treballat tota la vida en defensa de la pau i de la reinserció dels joves que viuen en situació de risc d' exclusió social. Dirigeix una organització que ha ajudat més de 5.000 joves a deixar les bandes violentes i a integrar-se en la societat.   


http://www.cisepp.com/wp-content/uploads/2017/07/8-2.jpg
Realizó estudios de magisterio en Uruguay. Estudió teología en la Universidad de Toulouse y un postgrado en manejo de conflictos en la Universidad Santa María. Ha sido candidata al Premio Nobel de la Paz en 2005
- Per saber-ne més, podem veure el vídeo:

A) 07-05-2010. ¿Tribus urbanas?. Amb Carles Feixa




B) Mestresclass de l' Ara.cat amb Carles Feixa (Catedràtic d' antropologia social) : 
Què són les tribus urbanes? 



https://www.ara.cat/videos/especials/Carles_Feixa-Tribus_urbanes_3_796750325.html




C) La pel·lícula "Quadrophenia" mostra la rivalitat entre dues bandes: els mods i els rockers. 




D) La pel·lícula American History X tracta la temàtica, però la veurem sencera a 4rt ESO. Aquí veiem el tráiler




ACTIVITATS:

1) Quines tribus urbanes coneixes? Tu en formes part d' alguna? (4 punts) 
2) Quina relació hi ha entre les ideologies o aficions de les tribus urbanes i l' aspecte físic que les identifica? (3 punts) 
3) En quina mesura hi ha joves que assimilen la manera de vestir d' una tribu urbana per una qüestió de moda, més que perque comparteixin amb aquesta una manera determinada de veure la vida? ( 3 punts)



DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:
3rA
Sessió 7
Dimarts,14 Novembre 2017 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts  21  Novembre 2017  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 28 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 5 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB
Sessió
Dijous, 16 Novembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous,  23 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 30 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 7 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats 

3rC 
Sessió
Dilluns 13 Novembre S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns 20 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 27 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 4 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 


Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 18 i 19)


Webgrafia:

http://lastribusurbanas.galeon.com/plin.jpg
http://www.cisepp.com/wp-content/uploads/2017/07/8-2.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/Nelsa_Curbelo
https://www.youtube.com/watch?v=lfc8QLcauik
https://www.ara.cat/videos/especials/Carles_Feixa-Tribus_urbanes_3_796750325.html
https://www.youtube.com/watch?v=u6kesl7HfYo

SESSIÓ 6: DEMOCRÀCIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

CULTURA I VALORS ÈTICS
SESSIÓ 6: 
DEMOCRÀCIA 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 
Competències 7,8,9 i 10
Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.



http://e04-elmundo.uecdn.es/assets/multimedia/imagenes/2016/02/20/14559804250875.jpg https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVR5ZsvnAyxYQvTwujqwxPlSeLWIp0121DVRMDvk59PegtKlmeI-6lS-r7yB45DxjsI2pb2wF0t_dXvcDES0SZ-i19-YFq7TBqGLJm7m28vtv5WnlxBw_QfZqmCY3tYhpyKmH-WrVxTk4/s320/Copia+%25284%2529+de+el+guernica+-todos+contra+el+arte.jpg

LA DEMOCRÀCIA és el sistema de convivència  que ens permet de participar en la presa de decisions de qüestions que ens afecten com a ciutadans. És, per tant, una manera de governar que vetlla per la igualtat i la llibertat. Tot i així, mai no es pot abaixar la guàrdia: un sistema democràtic sempre es pot millorar. 

L' origen de la democràcia

La paraula democràcia deriva del terme grec DEMOKRATIA, format per dos elements: DEMOS, que vol dir "poble", i KRATOS, que significa "govern". Per tant, la democràcia és un sistema polític en el qual governa el poble. És una forma de govern en què tots els individus tenen veu i vot en la decisió de les qüestions col·lectives.

En un país demòcrata...

. Es convoquen eleccions lliures que serveixen per a escollir el govern i el parlament.
. Es respecten el pluralisme, la igualtat i la llibertat. 
. El govern és responsable del que fa i el poble pot controlar les decisions que pren.
. Hi ha canals perquè la societat influeixi i participi en la vida política.
. La voluntat deliberativa és present en el parlament, en els  mitjans i en la societat.

La democràcia és una obra d' art en la qual tothom participa en la presa de decisions col·lectives.

Geometria per a parlar de democràcia

Hi ha dues maneres de governar un grup de persones, una institució o un país: la piramidal i la circular. 

http://www.monografias.com/trabajos24/organizaciones-objetivos/Image12426.gif


A. La forma autoritària es pot representar amb una piràmide. En el vèrtex superior hi ha una sola persona que ningú no ha triat, que concentra tot el poder i que decideix tota sola el que s' ha de fer; a sota hi ha unes quantes persones -poques- que tenen una mica d' influència, i a biax de tot hi ha la immensa majoria de la gent, que només rep ordres. En aquest sistema és molt complicat prendre decisions bones per a tothom i és molt fàcil que siguin bones només per als que són a la part alta de la piràmide.


http://10tipos.com/wp-content/uploads/2014/07/organigrama-circular.jpg




B. La forma democràtica de governar es pot representar amb un cercle. Tothom està situat en el mateix pla; les coses que s' han de fer es parlen i es decideixen entre tots; si algú ha de dirigir l' activitat del col·lectiu, entre tots es decideix qui tindrà el poder de fer´ho durant un temps limitat; si no ho fa bé, se'l pot canviar i pot ocupar el seu lloc qualsevol altre membre del grup. En aquest sitema és més fàcil prendre decisions bones per a tothom.

ACTIVITATS A REALITZAR:
1) Una dictadura és un règim democràtic o autoritari? Per què? (Mínim 5 línies) (2 punts)
2) Per què és més fàcil prendre decisions bones per a tothom en un sistema democràtic? (Mínim 5 línies) (2 punts)
3) Una forma democràtica de governar assegura que les decisions seran encertades? (Mínim 5 línies) (2 punts) 
4) Què s' ha de fer quan una decisió resulta perjudicial? (Mínim 5 línies) (2 punts) 
5) Per què a la majoria de la gent li agrada més viure en un règim democràtic? (Mínim 5 línies) (2 punts) 



3rA
Sessió 6
Dimarts, 7 Novembre 2017 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts  14  Novembre 2017  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 21 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 28 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB
Sessió 6
Dijous,  9 Novembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous,  16 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 23 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 30 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats

3rC 
Sessió 6
Dilluns 6 Novembre S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns 13 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 20 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 27 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 





Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 16 i 17)


Webgrafia:  

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVR5ZsvnAyxYQvTwujqwxPlSeLWIp0121DVRMDvk59PegtKlmeI-6lS-r7yB45DxjsI2pb2wF0t_dXvcDES0SZ-i19-YFq7TBqGLJm7m28vtv5WnlxBw_QfZqmCY3tYhpyKmH-WrVxTk4/s320/Copia+%25284%2529+de+el+guernica+-todos+contra+el+arte.jpg

http://e04-elmundo.uecdn.es/assets/multimedia/imagenes/2016/02/20/14559804250875.jpg

http://www.monografias.com/trabajos24/organizaciones-objetivos/Image12426.gif

http://10tipos.com/wp-content/uploads/2014/07/organigrama-circular.jpg

SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ PERSONAL). Competències 1, 2 CC7 Article 16.

  SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS  (DIMENSIÓ PERSONAL) Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels prop...