WHAT'S UP! COM VAS DE SALUT MENTAL?

WHAT'S UP! COM VAS DE SALUT MENTAL? 

Unitat didàctica 8 

Lluitem contra l’estigma

① Introducció Grupal  25 mIn 

Dividirem l’alumnat en grups i a cada grup li donarem un quadre de personatges. 

Els demanarem l'exercici següent: Cada grup teniu un quadre amb personatges. 

Si us demanéssim que els definíssiu, que els assignéssiu atributs de personalitat, com diríeu que són? 

Per grups, empleneu els quadres que us he repartit. 

Núria – 15 anys Té un trastorn bipolar – bulímia. Com és?

Salma – 12 anys Musulmana. Com és?

Sven – 18 anys Acaba d’arribar d’Eslovènia i no parla l’idioma. Com és? 

Jenny – 20 anys   Pateix ansietat. Com és? 

 Andrés – 13 anys Té dubtes sobre la seva sexualitat. Com és?

Sandra – 17 anys Té un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Com és? 

Pep – 16 anys  Té depressió . Com és? 

Emma – 15 anys    Persona transgènere Com és? 

Una vegada enllestit l’exercici, els demanarem que exposin a l’aula els atributs relacionats amb cada personatge. 

Un cop fet, llançarem la pregunta següent: Quins dels nostres protagonistes creieu que tenen més probabilitat de patir... 

- Aïllament social? - Exclusió de l’entorn? - Agressions verbals i físiques? - Assetjament? - Dificultats per aconseguir o mantenir una feina? - Dificultats per demanar ajuda (pròpia i imposada)? - Autoestigma? 

Recollim els seus comentaris sense jutjar ni opinar, tot i que intentarem que intervinguin i que hi hagi debat. 

Continuem: Les reaccions que hem comentat més amunt són pròpies d’algú que pateix discriminació. Aïllar, agredir, dificultats per aconseguir una feina, etc. són situacions que indiquen que la persona està sent discriminada. Per què creieu que les persones fictícies del quadre 2 tenen més possibilitats de patir aquesta discriminació? 

②A fons

Podem trobar molts tipus de prejudicis i, per tant, de discriminacions per raó de... 

Aspecte físic 

Religió 

Procedència 

Malaltia 

Nivell econòmic 

Color de pell/ ètnia 

Gènere 

Edat 

Opció sexual 

Vestimenta 

Un cop recollides les seves intervencions, centrarem la nostra recerca en els prejudicis i estigma en salut mental. 

Per fer-ho, iniciarem el treball partint dels seus propis prejudicis a partir de la cadena de preguntes següent: 

Fins aquí hem vist exemples de prejudicis en certs temes. 

Per exemple:

- Prejudici amb el gènere: vosaltres conviuríeu amb una persona de diferent sexe? 

- Prejudici amb la religió: vosaltres conviuríeu amb una persona de diferent religió?

- Prejudici amb l'opció sexual: vosaltres conviuríeu amb una persona de diferent orientació sexual? 

- Prejudici amb el color de la pell: vosaltres conviuríeu amb una persona de diferent color de pell? 

- Prejudici amb la malaltia mental: vosaltres conviuríeu amb una persona amb algun tipus de problema de salut mental? Segurament, en aquesta última pregunta sorgiran reaccions diferents a les altres situacions: dubtes, sorpresa, confusió, desconeixement sobre el que parlem... Aquest serà el moment d’introduir la importància de la salut mental i el prejudici que, en la majoria d’ocasions, passa desapercebut. 

③L’estigma sobre salut mental 

Per què us costaria conviure amb algú que tingués un problema de salut mental? 

Quins prejudicis tenim entorn d'aquestes malalties? 

Si no ho hem treballat a la unitat de català, podem demanar a l’alumnat que faci una recerca sobre els estigmes associats als problemes de salut mental i la seva justificació. 

 A continuació, oferim un recull dels prejudicis més comuns i les dades que confirmen que són idees sense cap tipus de fonament. 

Són els següents: 
ESTIGMA Les persones amb algun problema de salut mental. són violentes. FALS 
Segons l’OMS, menys del 3 % dels incidents violents estan provocats per persones amb algun tipus de problema de salut mental. L'altre 97 % està provocat per persones sense cap tipus de problema de salut mental. Ben aviat al contrari, són les persones amb un problema de salut mental les més propenses a ser víctimes d’algun tipus de violència. ... 
ESTIGMA. Sempre surten a les notícies relacionades amb incidents, problemes o accions violentes. CERT 
Els mitjans de comunicació tenen un paper decisiu a l'hora d'augmentar l’estigma cap a les persones amb problemes de salut mental: un estudi recent confirma que es dona poca informació sobre què són els problemes de salut mental (tan sols el 17 % dels articles estudiats es refereixen a la salut mental vista en positiu) i la que es facilita, el 51 %, està relacionada amb situacions tràgiques causades per persones que patien algun problema de salut mental . Tot això només comporta mantenir i augmentar l’estigma cap a les persones que en pateixen. 
ESTIGMA... no poden treballar. FALS 
Les persones amb un problema de salut mental són igual que la resta: han estudiat, treballat i poden fer front als seus deures i obligacions. De fet, la feina és un dels principals entorns on les persones amb algun problema de salut mental pateixen estigma i estan discriminades: el 28 % de la població no entrevistaria una persona amb algun tipus de problema de salut mental per cobrir un lloc de treball i el 44 % assegura haver patit algun tipus de discriminació laboral.
ESTIGMA ... no poden conviure amb ningú. FALS 
La gran majoria de persones amb problemes de salut mental conviuen amb la seva família, sobretot per la seva dificultat en trobar feina i, per tant, d'independitzar-se econòmicament.
ESTIGMA.. no volen parlar sobre el seu problema. FALS 
A la gran majoria de persones amb problemes de salut mental els agradaria compartir la seva problemàtica amb la gent del seu entorn més proper. Si no ho fan, és per por al seu rebuig, incomprensió i prejudicis. Segons els últims estudis de l’ESCA3 , el 18 % de persones amb algun tipus de problema en salut mental han patit discriminació.
ESTIGMA ... mai no es recuperen. FALS 
Amb el tractament adequat i el suport de l’entorn, una persona amb un problema de salut mental pot recuperar-se al 100 % i gaudir d’una bona qualitat de vida. 


④L’estigma en joves 
Per consolidar els continguts anteriors, contextualitzarem l’estigma en les persones joves. Llançarem la pregunta següent: Com patiria l’estigma un company vostre amb un problema de salut mental? Podem completar les seves respostes amb les dades següents: segons un estudi4 realitzat entre joves que han tingut problemes de salut mental... o A l’institut...  El 70 % ha estat discriminat per part dels seus companys.  El 40 % ha tingut reaccions negatives per part del professorat.  El 40 % ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que patia. o Relacions:  El 45 % ha tingut reaccions negatives per part de les seves parelles.  El 54 % ha deixat d’anar amb els amics.  El 47 % han deixat de sortir a comprar o fer coses.  El 40 % ha deixat de tenir parella.

⑤Tancament de la unitat

Acabem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de les idees clau a través de les següents preguntes de tancament: Creieu que tothom, en algun moment de la seva vida, es pot veure discriminat? Els problemes de salut mental són comuns i afecten 1 de cada 4 persones. Segurament hi ha algú a qui estimem que ha patit o està patint algun problema de salut mental. És molt important demanar ajuda quan detectem que no estem bé. Podem treballar contra l’estigma i la discriminació? Com? Com hem vist fins ara, l’estigma afecta totes les vessants de la nostra vida: relacions socials, família, accés a l’habitatge, feina, etc., i impacta molt directament en la nostra qualitat de vida. Malauradament, hi ha certs estigmes, com en el cas de la salut mental, que estan molt interioritzats i acceptats socialment, i s'evidencien en el dia a dia sense que ningú alci la mà: refranys, llenguatge als medis, al carrer, cinema... Per lluitar contra l’estigma, nosaltres som els principals protagonistes. 

Estem veient aquesta pel.lícula a l' aula, "Mejor imposible" amb Jack Nicholson. A l' acabar, fes un resum sobre el Trastsorn Obsessiu Compulsiu (TOC) del protagonista, amb fotografies o dibuixos i una opinió personal. 

Obsesiones y compulsiones en "Mejor imposible"

Bibliografia:

ARAGONÈS E1, LÓPEZ-MUNTANER J, CERUELO S, BASORA J. Reinforcing Stigmatization: Coverage of Mental Illness in Spanish Newspaper. Journal of Health Communication. Volum 19. Issue 11. Novembre 2014. 

MUÑOZ, Manuel. Estigma social y enfermedad mental. Madrid. Consejería de Família y Asuntos Sociales de la Comunidad de Madrid. Obra Social de Caja Madrid. Universidad Complutense de Madrid. 2006

ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya). 2013. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. 2013

Webgrafia: 

https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/28/2017/10/16140815/V%C3%ADdeo-Obertament-adolescents.jpg

file:///C:/Users/user/Downloads/What's%20Up_unitats%20did%C3%A0ctiques_17-18%20(3)%20(1).pdf

https://www.youtube.com/watch?v=sv7AIp2J6Sk

https://www.youtube.com/watch?v=tg_mvjmKx3Y

SESSIÓ 12: COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA? (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 12

COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA?

 (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
Competències 7,8,9 i 10

ELS FETS DEL PASSAT són importants per als éssers humans: una manera de donar sentit a la situació present (l'actual) és conèixer com s'hi ha arribat.

La història construeix un relat qu elliga el passat amb el present, i que moltes vegades s' ha fet servir per a proposar camins cap el futur. 

El naixement de la història a l' antiga Grècia

Per a les cultures del món antic, el passat s' explicavaa amb relats mítics, en els quals els fets que havien passat tenien coma protagonistes déus, semidéus i herois. La narració d' aquestes gestes era un gènere literari més. 

A l' Antiga Grècia va apreèixer una alternativa a aquesta manera d' entendre el passat, la història, que considerava que allò que val la pena ser recordat són els fets dels éssers humans. 

Una sèrie d' autors van començar a explicar el passat de manera enraonada, mirant de fer entendre les causes i les conseqüències dels diferents fets històrics.

. Al segle V aC, Heròdot considerat el pare de la història, va escriure una obra sobre les guerres entre els perses i els grecs. A la mateixa època Tucídides va escriure la història de les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta, i les seves causes. 
. Al segle II aC, Polibi es va ocupar d' explicar com l' Imperi Romà havia arribat a l' hegemonia a la Mediterrània, i va influir en el llatí Titus Livi (I aC- I dC), autor d' una història de Roma des de la seva fundació i fins als seus dies. 

Tots aquests autors, i d' altres, es preocupaven per explicar els fets a parrtir de fonts documentals (escrits anteriors, relats orals, etc.) i situaven els fets en el seu marc geogràfic; d' aquesta manera deixaven constància dels costums de l' època.

Per als grecs, la història havia d' explicar la veritat del passat, i sevia per a posar exemples de com actuen els éssers humans. 

La història a les religions jueva i cristiana

Per als jueus, la història està inseparablement unida a la seva religió. Segons la seva visió, el món i l' ésser humà mateix són creacions de l' únic Déu, que va triar el poble jueu per establir-hi una aliança. Per aquest motiu, el passat tenia una gran importància en la religió jueva, ja que servia per a recordar el seu pacte amb Déu. De fet, la Bíblia jueva o Tanakh consisteix en gran part en el relat de la història dels israelites. Els seus protagonistes són el poble jueu i els seus patriarques, reis i profetes. 

Aquesta visió de la història es va mantenir i aprofondir en el cristianisme, que considera que el moment més important de la història és la vida de Jesucrist, Déu fet home que se sacrifica per salvar la humanitat del pecat. Igual o encara més que per als jueus, per als cristians Déu intervé directament en la història, que es converteix així en història sagrada. Una mostra extrema d' aquestes intervencions són els miracles. 

Amb el cristianisme, el pacte de Déu amb els jueus s' amplia a tota la humanitat, de manera que l' evangelització, és a dir, la difusió del missatge de Jesús, recollit en el Nou Testament, es convertirà per a ells en un dels motors de la història. 

Tant per a jueus com per a cristians, la història no és solament una obra humana, sinó que respon a la voluntat de Déu, i algun dia arribarà a la seva fi. Per als cristians, en concret, hi ha un abans i un després de la vida i la mort de Crist, un fet tan important que marca en la cultura occidental el moment a partir del qual es compten els anys. 


- Altres materials:
Pots veure la sèrie "El Ministerio del Tiempo". Aquí el trailer de la tercera temporada. 

- Historia del Arca de Noé - Noé salva a los animales

- Reconstruir el Arca de Noè 

- La Torre De Babel.- HISTORIAS DE LA BIBLIA

ACTIVITATS

"En la història sagrada, els profetes d' Israel, com Moisès, Isaïes i Elies, no tenien la missió de predir el futur, sinó de recordar el poble d' Israel i els seus reis i de complir els manaments de Déu."

1.- Coneixes alguna de les narracions de la història sagrada? Quina? Explica-la. Si no en saps cap, fes recerca a Google. (2 punts)
2.- Què tenen en comú relats com el de la Torre de Babel o l' arca de Noè? Explica cadascun dels relats i contesta la pregunta. (2 punts)
3.- Amb quina intencionalitat creus que són escrites? (2 punt)
4.- Si ara poguessis viatjar en el temps, a quina etapa de la història t' agradaria traslladar-te? (2punts)
5.- Com t' agradaria anar vestit en el teu viatge en el temps? Fes un dibuix (2 punts)

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1cHNd9x3cIoUO5gbqJHGUdqamljJ9SWnoT4pwO0FMv17i_NFm4ODH3aBOMFe-EkPj09trpkl37a7ekHksyWGpe3v1-kbMCTe1rz9m62VpWa-zYJYz8gQylHuvaamStrPku2G8z1s3gLeh/s1600/ETAPAS.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=5BL_twhZwu0
https://www.youtube.com/watch?v=pmAFE2VGoZc
https://www.youtube.com/watch?v=qxKcvr1UIO4

SESSIÓ 11: HOLOCAUST (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 11 

HOLOCAUST 

(DIMENSIÓ PERSONAL)
Competències 1,2,3 i 4 

Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987) 

NO HI HA PARAULES per a expressar què va ser l' Holocaust. Tots tenim l' obligació de recordar-lo i d' evitar que es torni a repetir.

L' Holocaust va ser la persecució i l' assassinat sistemàtic i organitzat d' uns sis milions de jueus a mans del govern nazi entre 1933 i 1945. També van ser perseguits i assassinats gitanos, discapacitats, homosexuals, grups ètnics, testimonis de Jehovà, presoners de guerra, dissidents polítics...

Primo Levi, un jueu italià, va escriure sobre la seva deportació i experiència quotidiana al camp de concentració d' Auschwitz-Birkenau, d' on va sortir viu. El text explica el viatge i l' arribada al camp. 

"(...) Al matí del 21 es va saber que l' endemà els jueus marxarien. Tots: cap excepció. Per cada un que faltés a l' ordre de presentar-se se n' afussellarien deu. (...)

Amb l' absurda exactitud a què més tard hauríem d' acostumar-nos, els alemanys van fer el recompte. Al final, Wieviel Stück? (' quantes peces?'), va demanar el brigada; i el caporal (...) va respondre que les 'peces' eren sis-centes cinquanta i que tot estava en ordre; aleshores ens van carregar dalt dels autobusos i ens van dur a l' estació de Carpi. Aquí ens esperava el tren i l' escorta per al viatge. Aquí vam rebre els primers cops: i la cosa va ser tan nova i insensata que no vam sentir dolor, ni en el cos ni en l' ànima. Només un estupor profund: com es pot colpejar un home sense ràbia?  

Hi havia dotze vagons, i nosaltres érem sis-cents cinquanta; al meu vagó només eren quarant-cin, però era un vagó petit. (...) Vagons de mercaderies, tancats per fora, i a dintre, homes, dones, nens, comprimits sense pietat. (...) Havien tancat les portes de seguida, però el tren no es va moure fins a la nit. (...)

Patíem set i fred: a totes les parades demanàvem aigua a crits, o almenys un grapat de neu, però poques vegades ens va sentir algú: els soldats d' escorta allunyaven els que intentaven acostar-se al comboi, Dues mares joves, amb criatures encara de pit, gemegaven nit i dia demanat aigua. (...)

Al vespre del quart dia, el fred es va fer intens: el tren recorria interminables pinedes negres, pujant de manera perceptible. (...) Ningú ja no intentava, durant les parades, comunicar-se amb el món exterior; a hores d' ara ens sentíem a 'l'altra banda'. Hi va haver una parada llarga en camp obert, després la marxa va seguir amb lentitud extrema, i el comboi es va parar definitivament, a altes hores de la nit, enmig d' una plana fosca i silenciosa. 

Una desena de SS es mantenien apartats, amb aire indiferent, palplantats amb les cames obertes. En un moment donat es van ficar entre nosaltres i, en veu baixa, amb rostres de pedra, van començar a interrogar-nos ràpidament, un per un, en un italià dolent. 'Quants anys? Sa o malalt?', i segons la resposta ens assenyalaven dues direccions diferents. (...)

En menys de deu minuts tots els homes útils formàvem un grup. El que els va passar als altres, a les dones, als nens, als vells, no ho vam poder saber ni aleshores ni després; la nit els va engolir, purament i simplement. Avui sabem, però, que (...) només hi van entrar, del nostre comboi, noranta-sis homes i vint-i-nou dones, i que de tots els altres, en un nombre de més de cinc-cents, ni un de sol era viu dos dies després (...) Van desaparèixer així, en un instant, a traïció, les nostres dones, els nostres pares, els nostres fills. Gairebé ningú no va poder acomiadar-se'n. Els vam veure una estona com una massa fosca a l' altre extrem de l' andana; després ja no vam veure res. "

PRIMO LEVI, Si això és un home. Edicions 62 

1. RECORDA i posa en comú amb els teus companys i companyes:

a) Què en saps, de l' Holocaust? Recorda pel·lícules i documentals que hagis vist, llibres que hagis llegit o coses que t' hagin explicat. (Fes recerca a internet del Diari d' Anna Frank) (2 punts) 

b) Què significa el terme genocidi? (2 punts) 

c) L' holocaust va produir diferents papers socials: víctimes, botxins, atiadors de foc, espectadors, testimonis, herois, desinformats. Com descriuries cada paper i quina opinió et mereix? (Un heroi va ser el fotògraf de Mauthausen Francesc Boix, fes recerca; un testimoni, Paquita Sitzer (La contra de La Vanguardia 24 de novembre 2017; una heroïna Elna. Busca la maternitat d' Elna, la nostra llista de Schindler) (2 punts) 

d) Com expliques que tantes persones col·laboressin en l' holocaust? (Mira el llibre de la filòsofa Hannah Arendt Eichmann a Jerusalem. Un estudio sobre la banalidad del mal) (2 punts) 

e) Busca un mínim de tres fotografies o quadres de l' Holocaust, com hi ha en el llibre de text i, enganxa-ho tot a una cartolina. Posa una explicació a sota de unes cinc línies. (2 punts) 


- Podem visionar: 

Trailer "La Lista de Schindler"

Vídeo resumen "La lista de Schindler"

Eichmann en Jerusalén. Hannah Arendt

La banalidad del mal y Hannnah Arendt (extracto película)

Francesc Boix el fotògraf de l' Infern de Mauthausen, declara a Nuremberg:

París homenajea al republicano español Francesc Boix y lo entierra en la ciudad

Dates d' entrega: 

3rA

Sessió 7

Dimarts, 16 gener 2018  : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts  23 gener 2018 : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 30 gener 2018:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 6 febrer 2018 : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 7 

Dijous, 18 gener 2018: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,  25 gener 2018: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 29 gener 2018:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 5 febrer 2018: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats 

3rC*

Sessió 7 

Dilluns 15 gener 2018 S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns 22 gener 2018: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 11 Desembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 18 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, INTERCANVIS ESCOLARS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Llegenda:

* Significa que els alumnes han de fer un treball en cartolina de la pel·lícula "El niño del pijama de rayas" visualitzada a classe. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 26 i 27)

Webgrafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Primo_Levi#/media/File:Primo_Levi.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primo_Levi
https://www.youtube.com/watch?v=5btATkiDrI4
https://www.youtube.com/watch?v=kp1aTxLU33I
https://www.youtube.com/watch?v=xDlHXBxnk2g
https://www.youtube.com/watch?v=KHG_cFUrA78
https://www.youtube.com/watch?v=cBJMS0G6Vrg

INTROD. A LA SESSIÓ 11. L' HOLOCAUST/EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES

INTRODUCCIÓ A LA SESSIÓ 11

 L' HOLOCAUST

 ACTIVITATS: Lectures. BOYNE, J: "El niño 

del pijama de rayas"

No se trata, ni mucho menos de una novedad, pero si que es el primer libro que Boyne escribe para niños. La obra cuenta la historia de un chico de nueve años, hijo de un comandante nazi del campo de concentración deAuschwitz en plena Segunda Guerra Mundial. Bruno, con nueve años descubrirá el horror de la guerra pese al continuo esfuerzo de su padre porque no se interese acerca de lo que ocurre fuera de la casa. Al fin y al cabo, pasa todos sus ratos libres sin amigos. El hecho de vivir en una casa de tres plantas le parece aburrido, ya que estaba acostumbrado a habitar una vieja mansión de cinco plantas por la que podía explorar libremente (el juego favorito de Bruno). Atención, a continuación se explica un resumen de la trama del libro, si pensáis leerlo quizás prefiráis no continuar…

Desde la ventana de su dormitorio, Bruno ve una valla tras la cual hay muchas personas vestidas con pijamas de rayas. Sus padres llegarán al acuerdo de que Bruno y Gretel (su hermana) necesitan un profesor particular, de esta manera entra en la historia Herr Listz. Un aburrido maestro empeñado en que aprendan materias tan tediosas como la Historia. En medio de tanta confusión, su mente se pregunta qué es lo que está ocurriendo afuera. ¿Por qué se viste todo el mundo siempre con ese horrible pijama de rayas? Una tarde conseguirá escaparse y se topará con un muchacho judío llamado Shmuel. En seguida se harán amigos y todas las tardes Bruno charlará con Shmuel. Su hermana le contará que las personas que hay detrás de las vallas son judíos, y que él y su familia son “todo lo contrario”. Al poco tiempo de esta aclaración, Bruno cogerá piojos y tendrán que afeitarle la cabeza, lo que hace aún más sencillo el proceso de identificación con su amigo Shmuel y el pensamiento de que “realmente, no son tan diferentes”.

La última aventura de Bruno en el campo de concentración consiste en hacerse con un pijama de rayas para hacerse pasar por un judío en el campo de concentración.Sólo de esta manera podrá colarse en el campo y ayudar a Shmuel en la búsqueda de su padre, recientemente desaparecido. Bruno parece incapaz de comprender la tragedia que se vive a su alrededor incluso aunque su amigo, de la misma edad, es plenamente consciente de ella. No vamos a desvelar enleergratis el final de esta deliciosa historia, que en muchos momentos nos ha recordado a “La vida es bella”, aunque vista desde la inocencia de un niño alemán.

El niño con el pijama de rayas es un libro para niños, pero que estamos seguros hará las delicias del infante inocente que escondemos bajo nuestras estudiadas apariencias. Muy recomendable.

- Fragment de la pel·lícula visionada a classe:

Webgrafia:

http://bibliotecasolidaria.blogspot.com.es/2012/09/el-nino-con-el-pijama-de-rayas.html
https://www.youtube.com/watch?v=mjLlj--yJqs

SESSIÓ 10: L' ARGUMENTACIÓ (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 10: 

L' ARGUMENTACIÓ

 ( DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Competències 5 i 6

Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

QUAN ARGUMENTEM, expressem la nostra confiança en el llenguatge i la racionalitat com a eines per a afrontar els conflictes. 

Després d' un diàleg en què s' hagi argumentat honestament, si més no, cada part haurà millorat i aprofondit la seva opinió encara que no hagi aconseguit convèncer l' altra. 

Què és argumentar? 

Argumentar és donar suport a un punt de vista discutible mitjançant arguments, respondre les objeccions que s' hi presenten i regutar els arguments contraris. Un argument és una prova, un motiu o un raonament. L' argumentació intenta fer acceptable el propi punt de vista a algú que no hi està d' acord. 

Per a què serveix? 

L' argumentació serveix per a resoldre racionalment una diferència de punts de vista. A més, posa a prova les nostres opinions i per això és essencial en una democràcia. 

Com es prepara una argumentació? 

Argumentar és una activitat verbal que es pot fer per escrit o oralment.

. L' escrit argumentatiu requereix una bona organització dels arguments. 

. En el diàleg, elmés important és anticipar les respostes dela persona interlocutora.

. Si es fa una dissertació o discurs, cal fer una introducció atractiva i una conclusió clara. 

En els tres casos, cal seguir un diagrama semblant al següent:

- Adopta un punt de vista: Què penso sobre aquesta qüestió?

- Busca arguments a favor: Per què tinc raó? 
- Examina si són acceptables: Quines objeccions poden fer-me? 
- Reforça els teus arguments: Com podria respondre les objeccions?
- Refuta els arguments contraris: Per què l' altra part no té raó? 
- Mantingues el punt de vista: Quines precisions o matisos puc fer en el meu punt de vista? 
- Retracta't: Quines precisions o matisos puc fer en el punt de vista de l' altre?

Perquè...
Perquè no...

-          Es pot deduir lògicament de... -          Tothom hi està d’ acord -          Tindrà conseqüències positives -          Els experts ho afirmen -          Ho diu la  norma -          L’ altra part s’ hi ha compromès -          Pot establir un precedent -          És el mateix que/és com si... -          És un efecte de... -          És un senyal de... -          La prudència ho aconsella -          És un estalvi/malbaratament -          És un primer pas

“ ABANS D’ AIXECAR el to de veu és molt millor reforçar un argument”. George Herbert  (27 de febrer de 1863 - 13 d'abril de 1931) va ser un filòsof, un sociòleg i un psicòleg social estatunidenc.

Una mica d' humor:

Esta niña le argumenta a su padre por qué no es una princesa

Durant aquesta Sessió 10, parlarem sobre: Es pot viatjar al futur i al passat?
NO HI HAURÀ DEURES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 24 i 25)

Webgrafia:
http://slideplayer.es/slide/10890920/39/images/12/LA+ARGUMENTACI%C3%93N.jpg
http://www.aprenderadebatir.es/
https://sites.google.com/site/llaargumentacion/_/rsrc/1404331265191/clase-3/ARG%202.png
https://www.youtube.com/watch?v=FD2mT1YoysA
https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Herbert_Mead