EN QUALSEVOL COMUNITAT cal que hi hagi unes normes per al seu bon funcionament. Es tracta d' adquirir certs compromisos per a gaudir de la convivència amb els altres.
Què hi fa algú com jo en un lloc com aquest?
Una de les coses bones que té un centre educatiu és que hi ha companys i companyes amb maneres de ser ben diferents. Hi ha alumnes a qui agrada destacar i n' hi ha que volen passar desapercebuts; hi ha alumnes a qui agrada un tipus d emúsica i n' hi ha que l' avorreixen; n' hi ha que pensen continuar estuaidant mols anys i n'hi ha altres, en canvi, que creuen qu eno s' estaran gaire temps a l' institut...
Malgrat ser diferentss, hi ha coses en què tots els alumnes del centre coincideixen: voler estar tranquils i no pas estressats; volen estudiar, però no volen tenir gaires deures; s' empipen si algú els guixa la taula...Volen que l' Institut sigui un lloc agradable on viure...i conviure.
Som part de la col.lectivitat De fet, el que es fa en un institut o escola és exercir el dret al desenvolupament personal, el principal dret educatiu. Aquest és l' objectiu comú de la col·lectivitat formada per companys i companyes, professorat i totes les altres persones que treballen al centre. Com que és una col·lectivitat que té objectius comuns, es diu que és una comunitat. Per què una comunitat funcioni, cal que tots els seus membres hi participin, sàpiguen què han de fer, ho facin i ho facin bé. Posar el quadre NOFC (Normes Funcionament de Centre) de l' Institut Camps Blancs: https://drive.google.com/file/d/1mILdHxbTeDUk7FsLsFombe2-QM0F6fUl/view (pàgines de la 75 a la 80)
Una manera de participar
La manera més senzilla de participar és complir les normes. Això no vol dir que cal obeir cegament unes normes imposades. Les normes i les prohibicions serveixen per a coordinar les accions i els interessos de persones que, malgrat tenir maneres de ser diferents, participen d' uns objectius comuns. Una norma indica què cal fer, i s' anomena prohibició quan diu què no s' ha de fer.
Les normes i les prohibicions poden ser de dos tipus:
. Implícites: no estan escrites
. Explícites: estan formulades i escrites.
Les normes s' escriuen perquè tothom les conegui i les recordi, però també s' escriuen per a subratllar-ne la importància. Ser puntuals, tenir cura del material i les instal·lacions i respectar les persones són normes molt importants, i per això estan escrites en els reglaments de règim intern. N' hi ha d' altres que no cal escriure, però que existeixen igualment, com aixecar la mà per a demanar la paraula, llençar els papers a les papereres o...no dur el gos a la classe!
- Veurem aquests vídeos:
RAP Normes de classe
Reglas del Salon de Clases (Minions):
ACTIVITATS:
1. Quines normes del centre o dels vídeos creus que són més difícils de complir? (3 punts) 2. Quines són més fàcils de complir? (3 punts) 3. Hi ha alguna norma amb què no estiguis d' acord? (2 punts) 4. Què passaria si no existís? (2 punts)
Bibliografia
BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)
(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) Competències 5 i 6 Data prevista pel 3r A: 8 Maig Data prevista pel 3r B: 19 Abril Data prevista pel 3r C: 30 Abril
PER A SER EL PROTAGONISTA de la teva pròpia vida i decidir en cada moment com la vols viure, has de pensar per tu mateix i has d' estar disposat a fer-ho.
No seràs un ciutadà lliure si no tens una opinió pròpia sobre els temes que afecten la vida col·lectiva. Tampoc no arribaràs a ser una persona autònoma si no t' atures a valorar per tu mateix el que creus que has de fer.
Arribar a ser autònom
L' autonomia és una capacitat que s' adquireix. No es neix autònom, s' hi arriba poc a poc. Els nadons no podrien viure sense l' ajuda de la família, depenen dels pares. En canvi, els nens i nens ja poden fer moltes coses pel seu compte, però les decisions més importants encara les prenen els adults. A mesura que es fan grans, els pares els deixen decidir més coses. Ho fan perquè ja han après a pensar per si mateixos: són autònoms. Als divuit anys, amb la majoria d' edat, s' aconsegueix l' autonomia jurídica, és a dir, s'obtenen tots els drets i totes les responsabilitats que reconeix la llei.
Què és l' autonomia?
L' autonomia és la capacitat que permet a les persones prendre per si mateixes les decisions que afecten la seva vida, i fer-ho de manera reflexiva i responsable. Així doncs:
. L' autonomia és llibertat per a prendre les pròpies decisions.
. L' autonomia és reflexió per a prendre les pròpies decisions sense precipitar-se.
. L' autonomia és responsabilitat per a decidir sense perjudicar a ningú.
Com es pot pensar i decidir per un mateix?
Ser autònom no vol dir acceptar la primera opinió que et passa pel cap. Vol dir estar convençut del que s' ha de fer perquè s'ha pensat amb deteniment. Quan s' ha pres una decisió, es tenen moltes ganes de dur-la a terme amb empenta.
Prendre una decisió de manera autònoma suposa...
1.NO PRECIPITAR-SE. No deixar-se emportar pel primer impuls, ni acceptar sense pensar les decisions que els altres et proposen
2.ESCOLTAR TOTES LES IDEES. Pensar la pròpia opinió i buscar opinions de tantes persones com puguis, sobretot si no pensen igual que tu.
3.REFLEXIONAR. Pensar i valorar totes les idees fins a arribar a una posició pròpia que creguis que és correcta.
4.FER EL QUE HAS DECIDIT. Quan has pres una decisió, has de pensar com la duràs a terme i, finalment, l’ has de realitzar.
ACTIVITATS:
Individualment, pensa i fes aquestes activitats en el teu quadern: 1) Explica una situació en què vas prendre una decisió important i complicada. (2 punts) 2) Anota tots els punts de vista diferents que tu o altres persones manteníeu. (2 punts) 3) Per a cada opinió, anota les raons que hi veus a favor o en contra. (2 punts) 4) Digues quina hauria estat avui la teva decisió i explica per quins motius. (Per exemple: triar el batxillerat que faràs; continuar o no amb la teva parella; en cas de separació dels pares, decidir entre anar a viure amb el pare o amb la mare; fitxar o no per un equip esportiu molt exigent.) (2 punts) 5) Imagina't una vida sense prendre decisions. Creus que te'n sortiries? (2 punts) - Podem veure aquest vídeo sobre el "Museu de les il·lusions":
- Test divertit:
Imágenes psicológicas ¿Cuál es el tu rasgo predominante en tu personalidad?
Bibliografia:
BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33) Webgrafia: http://il-lusions.info/wp-content/uploads/2017/06/Screen-Shot-2017-06-21-at-16.44.01.png http://www.psico-vida.com/wp-content/uploads/2015/04/YO.jpg https://image.slidesharecdn.com/permitaquelamejorideatriunfe-130930231847-phpapp01/95/permita-que-la-mejor-idea-triunfe-adapte-su-visin-al-sistema-saez-6-638.jpg?cb=1380585976 http://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2014/09/frases-para-pensar-y-reflexionar.jpg https://lafuerzadelavida.files.wordpress.com/2015/08/decision-vida.jpg https://www.youtube.com/watch?v=uXP3e9EfpUk https://www.youtube.com/watch?v=kClgM4BQpLo
LA RELACIÓ DELS ÉSSERS humans amb els déus pot ser de diferents menes, segons si aquests es consideren un model ètic i de conducta o bé la representació del poder.
La religió grega era politeista i rendia un culte especial als déus olímpics, però n' hi havia molts més, als quals s' atribuïen poders i funcions de tot tipus (Hermes, per exemple, era el déu protector dels comerciants i els viatgers, però també dels lladres!).
Els déus grecs eren éssers immortals i amb poders, però no eren els creadors del món: de fet, eren la segona generació de déus i només van arribar a governar l' Univers després de derrotar els titans, dels quals molts eren fills.
Els déus grecs tenien límits en el seu poder i estaven sotmesos al destí. La seva conducta estava regida pels mateixos desitjos i passions que la dels éssers humans. El seu comportament era moltes vegades immoral i injust, mogut pel caprici, l' enveja o la venjança.
Els déus grecs, per tant, com passava amb altres déus del món antic, no eren un model ètic per als éssers humans, sinó més aviat la representació de poders que respectaven i temien.
ELS DOTZE (MES UN) DÉUS OLÍMPICS
Zeus, rei del cel i rei dels déus
Hera, esposa de Zeus, deessa del matrimoni
Posidó, germà de Zeus i déu dels mars
Demèter, deessa de l’ agricultura
Apol·lo, déu del Sol i de les arts
Hèstia, deessa de la llar
Ares, déu de la guerra
Atena, deessa de la saviesa i del coneixement
Hermes, déu dels comerciants i dels viatgers
Afrodita, deessa de la bellesa i de l’ amor
Hefest, déu del foc i dels artesans
Àrtemis, deessa de la natura i de la caça
Hades, germà de Zeus i Posidó, sobirà de l’ inframon i déu dels morts.
El Deú únic de jueus i cristians
La religió dels jueus es va diferenciar de les dels seus veïns pel fet de ser monoteista; és a dir, creia en un únic Déu, creador de tot l' Univers i del mateix ésser humà.
Per al judaisme, Déu és l' ésser suprem, i la seva voluntat és la que dicta què és el Bé, cosa que el converteix en la font de lleis morals (els deu manaments).
El Déu bíblic és presentat moltes vegades com el pare de totes les criatures, el que va crear els ésser humans a la seva imatge i semblança.
Per al cristianisme, Déu pare va decidir viure una vida humana en la forma de Jesucrist, Déu fill que es va sacrificar per salvar la humanitat del pecat. A més, hi ha l' Esperit Sant, una tercera persona divina que completa la Trinitat, és a dir, un Déu únic amb tres persones que comparteixen la mateixa naturalesa.
El Déu dels cristians, com el dels jueus, és un ésser suprem i perfecte, amb atributs com els següents:
- És etern,ha existit sempre i sempre existirà.
- És omnipotent; el seu poder no té cap mena de límit.
- És omniscient; la seva saviesa és suprema, ho coneix tot, tant del passat, com del present i del futur.
- És sant; la seva puresa moral és perfecta i no té cap rastre de maldat.
- És sobirà de tot el que existeix, que és obra seva.
Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans, i intervé en la seva vida, atorgant-los el lliure arbitri per a triar entre el bé i el mal. Les ànimes humanes, creades per Déu, seran jutjades segons la seva elecció.
- Test divertido: ¿Qué dios griego eres?
ACTIVITAT Tria algun dels déus olímpics i busca alguna de les seves llegendes mitològiques. Fes-ne un resum i mira de treure'n conclusions. Pots fer un dibuix o posar una il·lustració. (10 punts) DATA D' ENTREGA A DETERMINAR.
3rA
Sessió 13
Dimarts, 2018 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts 2018 : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 2018: No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 2018 : Es restarà -1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
3rB
Sessió 13
Dijous, 2018: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 2018: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 2018: No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 2018: Es restarà -1 punt d' actitud a la nota global de les activitats
3rC*
Sessió 13
Dilluns 2018 S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns 2018: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns, 2017: No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns, 2017: Es restarà -1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Bibliografia:
BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)
Dividirem l’alumnat en grups i a cada grup li donarem un quadre de
personatges.
Els demanarem l'exercici següent:
Cada grup teniu un quadre amb personatges.
Si us demanéssim que els
definíssiu, que els assignéssiu atributs de personalitat, com diríeu que són?
Per grups, empleneu els quadres que us he repartit.
Núria – 15 anys Té un trastorn bipolar – bulímia. Com és?
Salma – 12 anys Musulmana. Com és?
Sven – 18 anys Acaba d’arribar d’Eslovènia i no parla l’idioma. Com és?
Jenny – 20 anys Pateix ansietat. Com és?
Andrés – 13 anys Té dubtes sobre la seva sexualitat. Com és?
Sandra – 17 anys Té un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Com és?
Pep – 16 anys Té depressió . Com és?
Emma – 15 anys Persona
transgènere
Com és?
Una vegada enllestit l’exercici, els demanarem que exposin a l’aula els atributs
relacionats amb cada personatge.
Un cop fet, llançarem la pregunta següent:
Quins dels nostres protagonistes creieu que tenen més probabilitat de patir...
- Aïllament social?
- Exclusió de l’entorn?
- Agressions verbals i físiques?
- Assetjament?
- Dificultats per aconseguir o mantenir una feina?
- Dificultats per demanar ajuda (pròpia i imposada)?
- Autoestigma?
Recollim els seus comentaris sense jutjar ni opinar, tot i que intentarem que
intervinguin i que hi hagi debat.
Continuem:
Les reaccions que hem comentat més amunt són pròpies d’algú que pateix
discriminació. Aïllar, agredir, dificultats per aconseguir una feina, etc. són
situacions que indiquen que la persona està sent discriminada. Per què creieu
que les persones fictícies del quadre 2 tenen més possibilitats de patir
aquesta discriminació?
②A fons
Podem trobar molts tipus de prejudicis i, per tant, de discriminacions per raó
de...
Aspecte físic
Religió
Procedència
Malaltia
Nivell econòmic
Color de pell/ ètnia
Gènere
Edat
Opció sexual
Vestimenta
Un cop recollides les seves intervencions, centrarem la nostra recerca en els
prejudicis i estigma en salut mental.
Per fer-ho, iniciarem el treball partint dels
seus propis prejudicis a partir de la cadena de preguntes següent:
Fins aquí hem vist exemples de prejudicis en certs temes.
Per exemple:
- Prejudici amb el gènere: vosaltres conviuríeu amb una persona de
diferent sexe?
- Prejudici amb la religió: vosaltres conviuríeu amb una persona de
diferent religió?
- Prejudici amb l'opció sexual: vosaltres conviuríeu amb una persona
de diferent orientació sexual?
- Prejudici amb el color de la pell: vosaltres conviuríeu amb una
persona de diferent color de pell?
- Prejudici amb la malaltia mental: vosaltres conviuríeu amb una
persona amb algun tipus de problema de salut mental?
Segurament, en aquesta última pregunta sorgiran reaccions diferents a les altres
situacions: dubtes, sorpresa, confusió, desconeixement sobre el que parlem...
Aquest serà el moment d’introduir la importància de la salut mental i el prejudici
que, en la majoria d’ocasions, passa desapercebut. ③L’estigma sobre salut mental
Per què us costaria conviure amb algú que tingués un problema de salut
mental? Quins prejudicis tenim entorn d'aquestes malalties? Si no ho hem treballat a la unitat de català, podem demanar a l’alumnat que
faci una recerca sobre els estigmes associats als problemes de salut mental i la
seva justificació. A continuació, oferim un recull dels prejudicis més comuns i les dades que
confirmen que són idees sense cap tipus de fonament. Són els següents: ESTIGMA
Les persones amb
algun problema
de salut mental. són violentes. FALS Segons l’OMS, menys del 3 % dels incidents
violents estan provocats per persones amb algun
tipus de problema de salut mental. L'altre 97 %
està provocat per persones sense cap tipus de
problema de salut mental.
Ben aviat al contrari, són les persones amb un
problema de salut mental les més propenses a ser
víctimes d’algun tipus de violència.
... ESTIGMA. Sempre surten
a les notícies
relacionades amb
incidents,
problemes o
accions violentes.
CERT Els mitjans de comunicació tenen un paper decisiu
a l'hora d'augmentar l’estigma cap a les persones
amb problemes de salut mental: un estudi recent
confirma que es dona poca informació sobre què
són els problemes de salut mental (tan sols el 17 %
dels articles estudiats es refereixen a la salut
mental vista en positiu) i la que es facilita, el 51 %,
està relacionada amb situacions tràgiques
causades per persones que patien algun problema
de salut mental . Tot això només comporta
mantenir i augmentar l’estigma cap a les persones
que en pateixen. ESTIGMA... no poden
treballar.
FALS Les persones amb un problema de salut mental
són igual que la resta: han estudiat, treballat i
poden fer front als seus deures i obligacions.
De fet, la feina és un dels principals entorns on les
persones amb algun problema de salut mental
pateixen estigma i estan discriminades: el 28 % de
la població no entrevistaria una persona amb
algun tipus de problema de salut mental per cobrir
un lloc de treball i el 44 % assegura haver patit
algun tipus de discriminació laboral. ESTIGMA ... no poden
conviure amb
ningú. FALS La gran majoria de persones amb problemes de
salut mental conviuen amb la seva família,
sobretot per la seva dificultat en trobar feina i, per
tant, d'independitzar-se econòmicament. ESTIGMA.. no volen parlar
sobre el seu
problema.
FALS A la gran majoria de persones amb problemes de
salut mental els agradaria compartir la seva
problemàtica amb la gent del seu entorn més
proper. Si no ho fan, és per por al seu rebuig,
incomprensió i prejudicis.
Segons els últims estudis de l’ESCA3
, el 18 % de
persones amb algun tipus de problema en salut
mental han patit discriminació. ESTIGMA ... mai no es
recuperen.
FALS Amb el tractament adequat i el suport de l’entorn,
una persona amb un problema de salut mental pot
recuperar-se al 100 % i gaudir d’una bona qualitat
de vida. ④L’estigma en joves Per consolidar els continguts anteriors, contextualitzarem l’estigma en les
persones joves. Llançarem la pregunta següent:
Com patiria l’estigma un company vostre amb un problema de salut mental?
Podem completar les seves respostes amb les dades següents: segons un
estudi4
realitzat entre joves que han tingut problemes de salut mental...
o A l’institut...
El 70 % ha estat discriminat per part dels seus companys.
El 40 % ha tingut reaccions negatives per part del professorat.
El 40 % ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que patia.
o Relacions:
El 45 % ha tingut reaccions negatives per part de les seves
parelles.
El 54 % ha deixat d’anar amb els amics.
El 47 % han deixat de sortir a comprar o fer coses.
El 40 % ha deixat de tenir parella. ⑤Tancament de la unitat
Acabem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de les idees clau a través
de les següents preguntes de tancament:
Creieu que tothom, en algun moment de la seva vida, es pot veure
discriminat?
Els problemes de salut mental són comuns i afecten 1 de cada 4
persones. Segurament hi ha algú a qui estimem que ha patit o està
patint algun problema de salut mental.
És molt important demanar ajuda quan detectem que no estem bé.
Podem treballar contra l’estigma i la discriminació? Com?
Com hem vist fins ara, l’estigma afecta totes les vessants
de la nostra vida: relacions socials, família, accés a
l’habitatge, feina, etc., i impacta molt directament en la
nostra qualitat de vida.
Malauradament, hi ha certs estigmes, com en el cas de
la salut mental, que estan molt interioritzats i acceptats
socialment, i s'evidencien en el dia a dia sense que ningú
alci la mà: refranys, llenguatge als medis, al carrer,
cinema...
Per lluitar contra l’estigma, nosaltres som els principals
protagonistes.
Estem veient aquesta pel.lícula a l' aula, "Mejor imposible" amb Jack Nicholson. A l' acabar, fes un resum sobre el Trastsorn Obsessiu Compulsiu (TOC) del protagonista, amb fotografies o dibuixos i una opinió personal.
Obsesiones y compulsiones en "Mejor imposible"
Bibliografia: ARAGONÈS E1, LÓPEZ-MUNTANER J, CERUELO S, BASORA J. Reinforcing Stigmatization: Coverage of Mental
Illness in Spanish Newspaper. Journal of Health Communication. Volum 19. Issue 11. Novembre 2014. MUÑOZ, Manuel. Estigma social y enfermedad mental. Madrid. Consejería de Família y Asuntos Sociales
de la Comunidad de Madrid. Obra Social de Caja Madrid. Universidad Complutense de Madrid. 2006 ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya). 2013. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. 2013
ELS FETS DEL PASSAT són importants per als éssers humans: una manera de donar sentit a la situació present (l'actual) és conèixer com s'hi ha arribat.
La història construeix un relat qu elliga el passat amb el present, i que moltes vegades s' ha fet servir per a proposar camins cap el futur. El naixement de la història a l' antiga Grècia Per a les cultures del món antic, el passat s' explicavaa amb relats mítics, en els quals els fets que havien passat tenien coma protagonistes déus, semidéus i herois. La narració d' aquestes gestes era un gènere literari més. A l' Antiga Grècia va apreèixer una alternativa a aquesta manera d' entendre el passat, la història, que considerava que allò que val la pena ser recordat són els fets dels éssers humans. Una sèrie d' autors van començar a explicar el passat de manera enraonada, mirant de fer entendre les causes i les conseqüències dels diferents fets històrics. . Al segle V aC, Heròdot considerat el pare de la història, va escriure una obra sobre les guerres entre els perses i els grecs. A la mateixa època Tucídides va escriure la història de les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta, i les seves causes. . Al segle II aC, Polibi es va ocupar d' explicar com l' Imperi Romà havia arribat a l' hegemonia a la Mediterrània, i va influir en el llatí Titus Livi (I aC- I dC), autor d' una història de Roma des de la seva fundació i fins als seus dies. Tots aquests autors, i d' altres, es preocupaven per explicar els fets a parrtir de fonts documentals (escrits anteriors, relats orals, etc.) i situaven els fets en el seu marc geogràfic; d' aquesta manera deixaven constància dels costums de l' època. Per als grecs, la història havia d' explicar la veritat del passat, i sevia per a posar exemples de com actuen els éssers humans. La història a les religions jueva i cristiana Per als jueus, la història està inseparablement unida a la seva religió. Segons la seva visió, el món i l' ésser humà mateix són creacions de l' únic Déu, que va triar el poble jueu per establir-hi una aliança. Per aquest motiu, el passat tenia una gran importància en la religió jueva, ja que servia per a recordar el seu pacte amb Déu. De fet, la Bíblia jueva o Tanakh consisteix en gran part en el relat de la història dels israelites. Els seus protagonistes són el poble jueu i els seus patriarques, reis i profetes. Aquesta visió de la història es va mantenir i aprofondir en el cristianisme, que considera que el moment més important de la història és la vida de Jesucrist, Déu fet home que se sacrifica per salvar la humanitat del pecat. Igual o encara més que per als jueus, per als cristians Déu intervé directament en la història, que es converteix així en història sagrada. Una mostra extrema d' aquestes intervencions són els miracles. Amb el cristianisme, el pacte de Déu amb els jueus s' amplia a tota la humanitat, de manera que l' evangelització, és a dir, la difusió del missatge de Jesús, recollit en el Nou Testament, es convertirà per a ells en un dels motors de la història. Tant per a jueus com per a cristians, la història no és solament una obra humana, sinó que respon a la voluntat de Déu, i algun dia arribarà a la seva fi. Per als cristians, en concret, hi ha un abans i un després de la vida i la mort de Crist, un fet tan important que marca en la cultura occidental el moment a partir del qual es compten els anys.
- Altres materials: Pots veure la sèrie "El Ministerio del Tiempo". Aquí el trailer de la tercera temporada.
- Historia del Arca de Noé - Noé salva a los animales
- Reconstruir el Arca de Noè
- La Torre De Babel.- HISTORIAS DE LA BIBLIA
ACTIVITATS "En la història sagrada, els profetes d' Israel, com Moisès, Isaïes i Elies, no tenien la missió de predir el futur, sinó de recordar el poble d' Israel i els seus reis i de complir els manaments de Déu." 1.- Coneixes alguna de les narracions de la història sagrada? Quina? Explica-la. Si no en saps cap, fes recerca a Google. (2 punts) 2.- Què tenen en comú relats com el de la Torre de Babel o l' arca de Noè? Explica cadascun dels relats i contesta la pregunta. (2 punts) 3.- Amb quina intencionalitat creus que són escrites? (2 punt) 4.- Si ara poguessis viatjar en el temps, a quina etapa de la història t' agradaria traslladar-te? (2punts) 5.- Com t' agradaria anar vestit en el teu viatge en el temps? Fes un dibuix (2 punts)
Bibliografia:
BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)
NO HI HA PARAULES per a expressar què va ser l' Holocaust. Tots tenim l' obligació de recordar-lo i d' evitar que es torni a repetir.
L' Holocaust va ser la persecució i l' assassinat sistemàtic i organitzat d' uns sis milions de jueus a mans del govern nazi entre 1933 i 1945. També van ser perseguits i assassinats gitanos, discapacitats, homosexuals, grups ètnics, testimonis de Jehovà, presoners de guerra, dissidents polítics...
Primo Levi, un jueu italià, va escriure sobre la seva deportació i experiència quotidiana al camp de concentració d' Auschwitz-Birkenau, d' on va sortir viu. El text explica el viatge i l' arribada al camp.
"(...) Al matí del 21 es va saber que l' endemà els jueus marxarien. Tots: cap excepció. Per cada un que faltés a l' ordre de presentar-se se n' afussellarien deu. (...) Amb l' absurda exactitud a què més tard hauríem d' acostumar-nos, els alemanys van fer el recompte. Al final, Wieviel Stück? (' quantes peces?'), va demanar el brigada; i el caporal (...) va respondre que les 'peces' eren sis-centes cinquanta i que tot estava en ordre; aleshores ens van carregar dalt dels autobusos i ens van dur a l' estació de Carpi. Aquí ens esperava el tren i l' escorta per al viatge. Aquí vam rebre els primers cops: i la cosa va ser tan nova i insensata que no vam sentir dolor, ni en el cos ni en l' ànima. Només un estupor profund: com es pot colpejar un home sense ràbia? Hi havia dotze vagons, i nosaltres érem sis-cents cinquanta; al meu vagó només eren quarant-cin, però era un vagó petit. (...) Vagons de mercaderies, tancats per fora, i a dintre, homes, dones, nens, comprimits sense pietat. (...) Havien tancat les portes de seguida, però el tren no es va moure fins a la nit. (...) Patíem set i fred: a totes les parades demanàvem aigua a crits, o almenys un grapat de neu, però poques vegades ens va sentir algú: els soldats d' escorta allunyaven els que intentaven acostar-se al comboi, Dues mares joves, amb criatures encara de pit, gemegaven nit i dia demanat aigua. (...) Al vespre del quart dia, el fred es va fer intens: el tren recorria interminables pinedes negres, pujant de manera perceptible. (...) Ningú ja no intentava, durant les parades, comunicar-se amb el món exterior; a hores d' ara ens sentíem a 'l'altra banda'. Hi va haver una parada llarga en camp obert, després la marxa va seguir amb lentitud extrema, i el comboi es va parar definitivament, a altes hores de la nit, enmig d' una plana fosca i silenciosa. Una desena de SS es mantenien apartats, amb aire indiferent, palplantats amb les cames obertes. En un moment donat es van ficar entre nosaltres i, en veu baixa, amb rostres de pedra, van començar a interrogar-nos ràpidament, un per un, en un italià dolent. 'Quants anys? Sa o malalt?', i segons la resposta ens assenyalaven dues direccions diferents. (...) En menys de deu minuts tots els homes útils formàvem un grup. El que els va passar als altres, a les dones, als nens, als vells, no ho vam poder saber ni aleshores ni després; la nit els va engolir, purament i simplement. Avui sabem, però, que (...) només hi van entrar, del nostre comboi, noranta-sis homes i vint-i-nou dones, i que de tots els altres, en un nombre de més de cinc-cents, ni un de sol era viu dos dies després (...) Van desaparèixer així, en un instant, a traïció, les nostres dones, els nostres pares, els nostres fills. Gairebé ningú no va poder acomiadar-se'n. Els vam veure una estona com una massa fosca a l' altre extrem de l' andana; després ja no vam veure res. " PRIMO LEVI, Si això és un home. Edicions 62 1. RECORDA i posa en comú amb els teus companys i companyes: a) Què en saps, de l' Holocaust? Recorda pel·lícules i documentals que hagis vist, llibres que hagis llegit o coses que t' hagin explicat. (Fes recerca a internet del Diari d' Anna Frank) (2 punts) b) Què significa el terme genocidi? (2 punts) c) L' holocaust va produir diferents papers socials: víctimes, botxins, atiadors de foc, espectadors, testimonis, herois, desinformats. Com descriuries cada paper i quina opinió et mereix? (Un heroi va ser el fotògraf de Mauthausen Francesc Boix, fes recerca; un testimoni, Paquita Sitzer (La contra de La Vanguardia 24 de novembre 2017; una heroïna Elna. Busca la maternitat d' Elna, la nostra llista de Schindler) (2 punts) d) Com expliques que tantes persones col·laboressin en l' holocaust? (Mira el llibre de la filòsofa Hannah Arendt Eichmann a Jerusalem. Un estudio sobre la banalidad del mal) (2 punts) e) Busca un mínim de tres fotografies o quadres de l' Holocaust, com hi ha en el llibre de text i, enganxa-ho tot a una cartolina. Posa una explicació a sota de unes cinc línies. (2 punts) - Podem visionar:
Trailer "La Lista de Schindler"
Vídeo resumen "La lista de Schindler"
Eichmann en Jerusalén. Hannah Arendt
La banalidad del mal y Hannnah Arendt (extracto película)
Francesc Boix el fotògraf de l' Infern de Mauthausen, declara a Nuremberg:
París homenajea al republicano español Francesc Boix y lo entierra en la ciudad
Dates d' entrega:
3rA
Sessió 7
Dimarts, 16 gener 2018 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts 23 gener 2018 : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 30 gener 2018: No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimarts, 6 febrer 2018 : Es restarà -1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
3rB
Sessió 7
Dijous, 18 gener 2018: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 25 gener 2018: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 29 gener 2018: No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 5 febrer 2018: Es restarà -1 punt d' actitud a la nota global de les activitats
3rC*
Sessió 7
Dilluns 15 gener 2018 S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns 22 gener 2018: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns, 11 Desembre 2017: No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns, 18 Desembre 2017: Es restarà -1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES.
SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, INTERCANVIS ESCOLARS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT.
Llegenda:
* Significa que els alumnes han de fer un treball en cartolina de la pel·lícula "El niño del pijama de rayas" visualitzada a classe.
Bibliografia:
BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 26 i 27)
