SESSIÓ 9 COMUNICAR-SE AMB LES TIC (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 9

COMUNICAR-SE AMB LES TIC 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 

Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

Reptes en l' ús de les TIC  

L' accés a tota la informació que ofereix internet ens dóna moltíssims avantatges, però també ens genera alguns reptes:

. Ordenar i analitzar la informació. Per a estar informats de veritat, cal buscar informació amb criteris i acceptar només la que prové de fonts fiables.

. Protegir-se de les manipulacions informatives. En el món de les TIC hi intervenen grups influents, poders polítics i la publicitat. De fet, se sap que dotze grans empreses controlen tots els fluxos d' informació del planeta. Per això, en la nostra anàlisi de la informació també hem de tenir en compte que els centres d' interès informatiu varien segons els criteris d' aquests grups, que no necessàriament representen els nostres interessos. 

. Servir per a una acció més eficaç i una millor participació en la vida col·lectiva. El fet de poder accedir a més informació ens ha de permetre, com a societat però també com a persones, elaborar la nostra pròpia opinió amb criteri i independència. 

El dret a la informació  enfront de la publicitat i la propaganda

De forma més o menys explícita, la publicitat i la propaganda es troben en tots els mitjans. La premsa gratuïta, la televisió gratuïta, els serveis web o els programes gratuïts sovint estan finançants per la publicitat que inclouen. Hi ha qui diu que el que fan els directius de la televisió o les bones pàgines web no és oferir informació, opinió i entreteniment a unes audiències, sinó vendre aquestes audiències a les agències publicitàries.

Sembla que ara per ara és inevitable l' existència de la publicitat i cal saber destriar-la de la informació. Això és difícil en alguns mitjans que barregen informació amb publicitat, propaganda i opinió. 

- Mirem un vídeo on hi ha recomanacions per a l' usuari de xarxes socials:

ACTIVITATS:

La interactivitat de molts mitjans TIC fa que siguin molt absorbents. Per això, abans de fer servir un videojoc o d' entrar en el ciberespai convé planificar-se una mica. Pots fer-ho a partir d' aquestes preguntes:

1). Què hi faré? (2 punts)

2). A quina hora acabaré?(2 punts)

3). Què he de fer després?(2 punts)

4). Estic deixant de banda una altra vegada altres maneres d' entretenir-me?(2 punts)

5). Ahir me' n vaig anar a dormir massa tard perquè vaig estar navegant? (2 punts)

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:

Mireu la data al ClassRoom 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)

Webgrafia: 

https://www.monde-economique.ch/media/cache/blog/images/blog/a57730ab08636520fb30d67cd4d6d360d624f82d.jpeg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx8Ss_whcJcNAiOMoryG1O2Lsevo43CfY0WBpin33oj1aM9aUIo4Kyz6oNBzADjsjcNhsaPXJa3qvzrUTw0wWQ8dA9v6-R98DoYz58r4dcdEJLw4Mik-oCPA-WSgnzxXPOzr_7Zizolxw/s1600/slide_3.jpg

http://aritz-urresti.com/wp-content/uploads/2013/08/posicionar-un-producto-en-la-mente-de-los-clientes-1.jpg 

https://www.youtube.com/watch?v=t-x73w1N1os

SESSIÓ 7 TRIBUS URBANES CONTRA BANDES DE CARRER (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

CULTURA I VALORS ÈTICS

SESSIÓ 7 

 TRIBUS URBANES CONTRA BANDES DE CARRER 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Gradació:

CC23. Diversitats d’ identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’ actuació de poder i violència. Activitats de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. 

 Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

Gradació:

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’ idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat…

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat…

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament dels conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació…

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau…

Racisme i tribus urbanes

Les tribus urbanes 

Les tribus urbanes són grups de persones, normalment joves, que tenen interessos, aficions i gustos comuns i que es diferencien pel seu aspecte i la seva manera de vestir i de comportar-se. Sovint tenen també uns símbols que els identifiquen.

La majoria d' aquests grups són pacífics, però n' hi ha que tenen actituds violentes o agressives i formen bandes que s' enfronten als  membres d' altres bandes rivals. Quan això passa, poden ser un problema per a la convivència o la seguretat. 

Les bandes a Catalunya    

A Catalunya es calcula que d' uns 3.000 a 3.500 joves d' entre 12 i 24 anys formen part d' alguna banda. Són nois i noies d' orígens diferents, tant catalans com d' altres països.

En general, les bandes del nostre país no tenen el nivell de violència de les d' America Llatina o els Estats Units, en les quals s' inspiren. 

Una defensora de la pau i dels joves

La uruguaiana Nelsa Curbelo (Nascuda el 1941) és una important activista i defensora de la no-violència. Ha treballat tota la vida en defensa de la pau i de la reinserció dels joves que viuen en situació de risc d' exclusió social. Dirigeix una organització que ha ajudat més de 5.000 joves a deixar les bandes violentes i a integrar-se en la societat.   

Realizó estudios de magisterio en Uruguay. Estudió teología en la Universidad de Toulouse y un postgrado en manejo de conflictos en la Universidad Santa María. Ha sido candidata al Premio Nobel de la Paz en 2005

- Per saber-ne més, podem veure el vídeo:

A) 07-05-2010. ¿Tribus urbanas?. Amb Carles Feixa

B) Mestresclass de l' Ara.cat amb Carles Feixa (Catedràtic d' antropologia social) : 
Què són les tribus urbanes? 

https://www.ara.cat/videos/especials/Carles_Feixa-Tribus_urbanes_3_796750325.html

C) La pel·lícula "Quadrophenia" mostra la rivalitat entre dues bandes: els mods i els rockers. 

D) La pel·lícula American History X tracta la temàtica, però la veurem sencera a 4rt ESO. Aquí veiem el tráiler

ACTIVITATS:

1) Quines tribus urbanes coneixes? Tu en formes part d' alguna? (4 punts) 

2) Quina relació hi ha entre les ideologies o aficions de les tribus urbanes i l' aspecte físic que les identifica? (3 punts) 

3) En quina mesura hi ha joves que assimilen la manera de vestir d' una tribu urbana per una qüestió de moda, més que perque comparteixin amb aquesta una manera determinada de veure la vida? ( 3 punts)

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:
3rA

Mireu les dates al ClassRoom. 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Les dates poden patir modificacions per vagues estudiantils, sortides pedagògiques, tallers, xerrades, etcètera. La data a consultar serà la que posi al quadern de seguiment de la professora. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 18 i 19)

Webgrafia:

http://lastribusurbanas.galeon.com/plin.jpg
http://www.cisepp.com/wp-content/uploads/2017/07/8-2.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/Nelsa_Curbelo
https://www.youtube.com/watch?v=lfc8QLcauik
https://www.ara.cat/videos/especials/Carles_Feixa-Tribus_urbanes_3_796750325.html
https://www.youtube.com/watch?v=u6kesl7HfYo

SESSIÓ 6: DEMOCRÀCIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

CULTURA I VALORS ÈTICS

SESSIÓ 6: 
DEMOCRÀCIA 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 

Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

 

LA DEMOCRÀCIA és el sistema de convivència  que ens permet de participar en la presa de decisions de qüestions que ens afecten com a ciutadans. És, per tant, una manera de governar que vetlla per la igualtat i la llibertat. Tot i així, mai no es pot abaixar la guàrdia: un sistema democràtic sempre es pot millorar. 

L' origen de la democràcia

La paraula democràcia deriva del terme grec DEMOKRATIA, format per dos elements: DEMOS, que vol dir "poble", i KRATOS, que significa "govern". Per tant, la democràcia és un sistema polític en el qual governa el poble. És una forma de govern en què tots els individus tenen veu i vot en la decisió de les qüestions col·lectives.

En un país demòcrata...

. Es convoquen eleccions lliures que serveixen per a escollir el govern i el parlament.
. Es respecten el pluralisme, la igualtat i la llibertat. 
. El govern és responsable del que fa i el poble pot controlar les decisions que pren.
. Hi ha canals perquè la societat influeixi i participi en la vida política.
. La voluntat deliberativa és present en el parlament, en els  mitjans i en la societat.

La democràcia és una obra d' art en la qual tothom participa en la presa de decisions col·lectives.

Geometria per a parlar de democràcia

Hi ha dues maneres de governar un grup de persones, una institució o un país: la piramidal i la circular. 

A. La forma autoritària es pot representar amb una piràmide. En el vèrtex superior hi ha una sola persona que ningú no ha triat, que concentra tot el poder i que decideix tota sola el que s' ha de fer; a sota hi ha unes quantes persones -poques- que tenen una mica d' influència, i a biax de tot hi ha la immensa majoria de la gent, que només rep ordres. En aquest sistema és molt complicat prendre decisions bones per a tothom i és molt fàcil que siguin bones només per als que són a la part alta de la piràmide.

B. La forma democràtica de governar es pot representar amb un cercle. Tothom està situat en el mateix pla; les coses que s' han de fer es parlen i es decideixen entre tots; si algú ha de dirigir l' activitat del col·lectiu, entre tots es decideix qui tindrà el poder de fer´ho durant un temps limitat; si no ho fa bé, se'l pot canviar i pot ocupar el seu lloc qualsevol altre membre del grup. En aquest sitema és més fàcil prendre decisions bones per a tothom.

ACTIVITATS A REALITZAR:
1) Una dictadura és un règim democràtic o autoritari? Per què? (Mínim 5 línies) (2 punts)
2) Per què és més fàcil prendre decisions bones per a tothom en un sistema democràtic? (Mínim 5 línies) (2 punts)
3) Una forma democràtica de governar assegura que les decisions seran encertades? (Mínim 5 línies) (2 punts) 
4) Què s' ha de fer quan una decisió resulta perjudicial? (Mínim 5 línies) (2 punts) 
5) Per què a la majoria de la gent li agrada més viure en un règim democràtic? (Mínim 5 línies) (2 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mira les dates al Classroom 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 16 i 17)

Webgrafia:  

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVR5ZsvnAyxYQvTwujqwxPlSeLWIp0121DVRMDvk59PegtKlmeI-6lS-r7yB45DxjsI2pb2wF0t_dXvcDES0SZ-i19-YFq7TBqGLJm7m28vtv5WnlxBw_QfZqmCY3tYhpyKmH-WrVxTk4/s320/Copia+%25284%2529+de+el+guernica+-todos+contra+el+arte.jpg

http://e04-elmundo.uecdn.es/assets/multimedia/imagenes/2016/02/20/14559804250875.jpg

http://www.monografias.com/trabajos24/organizaciones-objetivos/Image12426.gif

http://10tipos.com/wp-content/uploads/2014/07/organigrama-circular.jpg

SESSIÓ 5: MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER! (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 5

MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER!

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi  

Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

ELS HUMANS no podríem viure sols. La relació amb els altres és important com l' aire. Els altres ens fan estar bé. També és veritatque de vegades les relacions amb els altres són difícils. De problemes, sempre en surten, però hi ha relacions que ens fan mal, que ens porten per on no volem anar, que ens separen de les amistats, que ens fan patir. Aquestes relacions és millor, deixar-les córrer. 

En aquest text, la protagonista- la Berta- i l' Abel s' han enamorat i surten junts. Una nit, quan tornen d' una festa, els passa un incident...

- Es pot saber què et passa? - vaig preguntar, seriosa i emprenyada, quan va aturar el cotxe davant de casa. 

L' Abel em va mirar de dalt a baix.

- Que sigui l' última vegada que et poses aquesta faldilla.

Les galtes se'm van encendre.

-Què?

-M' has entès prou bé....

No m' ho podia creure. Vaig mirar la meva faldilla, una de curteta que m'havia comprat amb la Yukino, una autèntica guapada...

-Però, per què?

Jo no sortia del meu astorament.

-T'ho he de dir? Sembles una puta...

Si m' haguessin punxat, no m' haurien tret sang.

Vaig sortir del cotxe d' una revolada donant un cop de porta. L' Abel va sortir tot seguit i amb dues gambades em va encalçar. Em va agafar pels braços i em va acostar cap a ell. Em va besar amb una passió que em va fer tremolar. 

-Ho sento, ho sento, no volia dir això, però és que...em moro de gelosia veient com els altres et desitgen. 

Vaig voler creure que patia. I, com una imbècil, encara em vaig entendrir.

Mª CARME ROCA, Estripar la teranyina, Editorial Baula. 

COM ES POT TRENCAR UNA RELACIÓ?
Determina els motius pels quals vols trencar la relació (de parella o de qualsevol altra mena.)
. Parla'n amb algú de confiança
. Decideix que la trencaràs i que no et faràs enrera
. Busca un moment per a dir-li-ho, sense esperar gaire temps. 
. Digues que vols acabar la relació, explica els motius i fes-ho amb seguretat.
. Escolta el que et contestin, però no et deixis convèncer
. Acomiada't. 

ACTIVITATS:

1. DIGUES quins aspectes del text t' han fet pensar.

a). Torna a llegir el text i subratlla les dues frases que més t' han cridat l' atenció. (2 punts)

b). Tria un dels fragments i escriu tres línies per a explicar els motius de la teva elecció.

(2 punts) 

2. PENSA i escriu els teus punts de vista.

a). Explica què vol dir la Berta, en un moment de la novel·la,quan diu : "Amor i possessió s' han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada en una teranyina". (2 punts)

b). Imagina que la Berta i l' Abel són amics teus. Escriu una carta a cada un d' ells amb tot el que voldries dir-los. (2 punts)

3. ANALITZA quins comportaments fan que una relació, sigui o no de parella, acabi fent mal. (2 punts)

- amb els pares

- amb els germans

-amb els amics i amigues

- amb la parella 


- Mira aquest vídeo sobre la diferència en el cervell dels homes i de les dones, en clau humorística:

"La caja de la nada" 

DATA D' ENTREGA
Mira les dates al Class-rom. 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Aquestes dates són orientatives, poden patir modificacions per vagues estudiantils o de professorat; sortides pedagògiques, xerrades, etcètera...La data del quadern de seguiment de la professora és la correcta. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 14 i 15)

Webgrafia:

http://cadenaser00.epimg.net/emisora/imagenes/2014/11/25/radio_lleida/1416937669_317694_1416940328_noticia_normal.jpg

SESSIÓ 4: JUTJAR MORALMENT (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 4: 

JUTJAR MORALMENT 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Gradació:

CC23. Diversitats d’ identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’ actuació de poder i violència. Activitats de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. 

 Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

Gradació:

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’ idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat…

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat…

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament dels conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació…

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau…

CRÉIXER COM A PERSONA és anar afirmant la pròpia autonomia, és a dir, la capacitat de manar-se un mateix i d' anar guanyant-se la llibertat. Segurament, fins ara t' has acostumat a guiar-te pel que et deien els altres o pel que feia la majoria. 

Ara, cada vegada més, es tracta de fer el que tu creus, independentment de si coincideix amb el que et manen o el que fan els altres. També es tracta de formar-te una opinió sobre els temes més diversos. I per a això cal que practiquis el judici moral, és a dir, la capacitat d' avaluar i decidir en funció del que tu creus que està bé. 

Què és fer judicis morals? 

Un judici moral avalua, tot aplicant criteris sobre el que és bo, justo o millor. Fem judicis morals més sovint del que ens pensem: "És injust que jo hagi de fer-me el llit i el meu germà no"; "Em sembla que la legítima defensa molts cops és desproporcionada"; "No puc fer-li això, és el meu amic"; "En Manel sí que és un paio ferm"; "És inacceptable que es toleri la pràctica de la tortura"; "Els salaris d' alguns jugadors de futbol són indecents"; "Cal respectar el pluralisme de les nostres societats"; "Et deixo perquè he promès que entregaria aquest treball demà"...Podem judicar-nos moralment a nosaltres mateixos, és a dir, fer judicis com a actors, o jutjar els altres, és a dir, fer judicis com a espectadors. 

Alguns criteris

Perquè aprenguis a avaluar moralment, et proposem quatre criteris que representen el millor de l' herència del pensament ètic. No tots funcionen igualment bé en les diverses situacions. Per això hem d' aprendre a aplicar-los, sovint, de forma combinada.

1. Els deure prima facie (Ross, segle XX)

"És bo tot el que a primera vista m' apareix com a bo"

Hem après que és bo ser persones benevolents, agraïdes, justes, respectar els compromisos i no perjudicar. Ens sembla bé sentir repugnància davant la tortura o la injusticia i compadir-nos dels dèbils.

2. La "regla d' or" (Confuci: Analectes, segle V aC; Evangeli segons Mateu, 7,12, segle I)

"No facis als altres el que no t' agradaria que et fessin a tu"

Es tracta bàsicament d' una norma d' imparcialitat, potser una mica més sàvia formulada en positiu que no pas en negatiu: "Fes als altres el que t' agradaria que et fessin a tu."

3. L' Imperatiu categòric (Kant, segle XVIII)

"Actua de manera que tractis els altres éssers humans com a fins i mai simplement com a mitjans"

O bé: "Actua de manera que la màxima de la teva conducta pugui esdevenir norma universal". Així cal ser honest, veraç, no fer falses promeses, posar el propi talent al servei dels altres, no perjudicar innocents. 

4. El principi de màxima felicitat (Bentham, Stuart Mill, segle XIX)

"Actua de manera que proporcionis la màxima felicitat al màxim nombre de persones."

Considera les conseqüències  de les accions i jutja en funció d' aquestes.



ACTIVITATS: 

1) T' has estat preparant la teòrica de l' examen de moto. De camí cap a l' examen, veus com tres nois, més petits que tu, un dels quals coneixes, estan pegant a un altre. Si t' entretens, perdràs la convocatòria i la següent coincidirà amb els exàmens finals. Què fas? (Variant: la víctima, que és l' únic que t' ha vist, et demana ajut amb els ulls.) Has seguit algun criteri anterior? Argumenta en deu línies (5 punts)

2) L' oncle Enric s' està morint i no té l' oportunitat de fer un testament com cal. Demana a la seva neboda Sara que s' encarregui de la seva herència. La Sara li promet complir la seva darrera voluntat, que és donar l' herència de 900.000€ a un museu d' art de la ciutat. Un cop mort l' oncle, la Sara s' adona que és l' única parenta viva. No té la intenció de quedar-se els diners, però creu que seria millor donar-los per a la reconstrucció d' un hospital infantil que s' ha esfondrat recentment. Què ha de fer? Has seguit algun criteri anterior? Argumenta en deu línies (5 punts)

(Adaptat de Teichman i Evans, Filosofia per a principiants)



* Per saber-ne més:

EL DILEMA DEL PRESONER

El dilema del presoner és un joc ideat per Albert William Tucker ara fa cinquanta anys, que s'ha fet servir molt en economia, biologia evolutiva o teoria política i social. El joc considera dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant planteja la possibilitat de delatar l'altre presoner, amb la finalitat de salvar-se a si mateix d'una elevada condemna.

Dilema del Presoner		Presoner 2
		no confessa	confessa
Presoner 1	no confessa	1/1	6/0
	confessa	0/6	3/3

Dos lladres acusats d'haver robat un banc són detinguts i duts a la presó. Cada presoner està aillat, sense poder parlar o intercanviar missatges de cap mena amb l'altre. La policia no disposa de proves suficients per condemnar-los per robatori, o sigui que només podran posar-los una condemna lleu, d'1 any de presó. El cap de policia, però, pensa en fer una oferta a tots dos lladres. A cadascun, per separat, se'ls diu: "Si delates al teu company, quedaras lliure i ell serà condemnat a tres anys de presó, acusat de robatori. Ara bé, si tu el delates i ell et delata a tu, tots dos sereu condemnats a dos anys de presó". Això es pot veure de la següent manera:

	El lladre B refusa delatar	El lladre B delata a A
El lladre A refusa delatar	1 any  per a A i 1 any per a B	B lliure i 3 anys per a A
El lladre A delata a B	A lliure i 3 anys per a B	2 anys per a A i 2 anys per a B

Els presoners podrien raonar de la seguent manera: "Si delato al meu company i ell no em delata a mi surto lliure (en lloc de tenir un any de condemna). Si el delato i ell em delata a mi, em condemnan a dos anys (en lloc de tres). Sigui com sigui surto guanyant, ja que la condemna es redueix en un any, faci el que faci el meu company". El problema és que l'altre presoner pot fer el mateix raonament, aleshores tots dos es delaten i són condemnats a dos anys cadascún, en lloc de l'any de condemna que els hagués suposat no delatar-se mutuament!

Aquesta història es pot representar de manera més abstracta en termes de cooperar o no cooperar. Tenim dos jugadors, A i B, que poden cooperar (C) o no cooperar (D). En funció del que fan reben una certa quantitat de punts:

	El jugador B coopera (C)	El jugador B no coopera (D)
El jugador A coopera (C)	3 punts per a A i 3 punts per a B	Cap punt per a A i 5 punts per  a B
El jugador A no coopera (D)	Cap punt per a B i 5 punts per a A	1 punt per a A i 1 punt per a B

Pots visionar aquests vídeos:
El dilema del prisionero 

La agresión al profesor Jesús Neira

DATA D' ENTREGA
Heu de mirar les dates al Class-room.

Les dates poden patir modificacions per vagues estudiantis, sortides pedagògiques, tallers, festius, i altres. La data correcta serà la que la professora tingui en el seu quadern de seguiment. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 12 i 13)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/filosofia-110409083215-phpapp01/95/moral-de-kant-5-728.jpg?cb=1302338919

Filoètica: http://www.xtec.cat/~asarsane/Dilemapresoner.htm 

https://www.youtube.com/watch?v=gdoMnLD_8Ok

https://www.youtube.com/watch?v=nuEk7bAHY-Q