domingo, 20 de septiembre de 2020

EXT.PROGRAM.CVÈTICS 3rESO. 20-21

 

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE


PROFESSOR
SILVIA GIL CORDERO
NIVELL EDUCATIU
ESO
MATÈRIA
CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS
3r ESO

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA


UNITAT 1. Ser un mateix i aprendre a habitar el món
UNITAT 2.  Projectes de servei a la comunitat
UNITAT 3.  Relacions personals
UNITAT 4.  Jutjar moralment
UNITAT 5. Millor deixar-ho córrer!
UNITAT 6. Democràcia
UNITAT 7. Tribus urbanes contra bandes de carrer
UNITAT 8. Cap entitat sense web
UNITAT 9. Comunicar-se amb les TIC
UNITAT 10. L’ argumentació
UNITAT 11. Holocaust
UNITAT 12. Com va néixer la història?
UNITAT 13. Creences sobre els déus a l’ antiguititat
UNITAT 14. Pensar i decidir per un mateix
UNITAT 15. Participació
UNITAT 16. Muntar una festa al centre educatiu
UNITAT 17. Els valors heretats de l’ antiguitat
UNITAT 18. Ser feliç
UNITAT 19. Ètica i professions
UNITAT 20. Mediació
UNITAT  21. Ser dona, ser home
UNITAT 22.  Xarxa educativa
UNITAT 23. Decisions que no agraden a tothom
UNITAT 24. Diversitat
UNITAT 25. Motius per manifestar-se
UNITAT 26. Gènere i convivència
UNITAT 27. Per un habitatge digne
UNITAT 28. Bé comú
UNITAT 29. Cultura de la pau
UNITAT 30.  Ètica i drets humans
FORUM LOCAL DE CONVIVÈNCIA
                                                          












COMPETÈNCIES

Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura.
Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.
Les diferents competències de la matèria Cultura i Valors ètics s’agrupen en tres dimensions: la dimensió personal, la dimensió interpersonal i la dimensió sociocultural:
Tercer i quart cursos
Dimensió personal
Competències 1,2, 3 i 4
Competències Clau (CC):
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Dimensió interpersonal
Competències 5, i 6
Competències clau (CC):
CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

Dimensió sociocultural
Competències 7,8,9 i 10
Competències clau (CC):
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.











CRITERIS D’AVALUACIÓ


L’avaluació és el seguiment i la verificació del procés d’aprenentatge de l’alumne. L’avaluació de la matèria de cultura i valors ètics ha de dotar-se d’instruments d’avaluació variats i adequats per fer el seguiment acurat i la verificació posterior cap a l’adquisició gradual de les competències d’etapa.
La matèria de cultura i valors ètics conté dues característiques rellevants per a l’avaluació rigorosa dels aprenentatges que demana:
. La llista de les deu competències de la matèria de cultura i valors ètics no és jeràrquica ni tampoc cronològica, sinó que, igual que les dimensions que les agrupen, les competències interactuen i guarden relació les unes amb les altres. Això comporta que les tècniques d’avaluació han de plantejar entorns que permetin distingir una competència de l’altra i, a la vegada, reflecteixin la relació entre si.

Són exemples de tècniques d’avaluació:
-          Observació de comportament espontani.
-          Creació de situacions reals o simulades mitjançant estudi de casos.
-          Autoavaluació.
-          Avaluacions creuades, mútues.
-          Redaccions espontànies que projecten el posicionament propi.
-          Cròniques, exposicions que incorporin els judicis valoratius que emeten les persones implicades.
-          Confecció d’obres (poema, dibuix...) representatives de les situacions tractades.
-          Presentació d’una notícia, d’un esdeveniment.
-          Confecció d’un portfoli vinculat al servei comunitari que doni pautes per a l’avaluació.

. Les competències inclouen capacitats diverses, i el seu aprenentatge és dinàmic, en evolució.
Les capacitats que integra una competència són de caràcter:
-          Cognitiu: descobrir, argumentar, aportar, opinar, comprendre, treure conclusions, dialogar.
-          Hàbit: col·laborar, innovar.
-          Actitudinal: valorar, respectar, prestar atenció, ser responsable, comprometre’s.

Convé, doncs, disposar d’instruments d’avaluació contínua al servei d’aquesta obertura i dinamisme, adequats per captar, seguir i verificar el procés dinàmic cap a l’adquisició d’aquests tres tipus de capacitats integradores de cadascuna de les competències.

 En acabar l’etapa, l’avaluació final de resultats verificarà el grau d’adquisició de cada competència.
La detecció i verificació de les competències de la matèria proporcionen a l’equip docent informació rellevant i complementària de l’alumne que haurà de recollir-se en el seu document orientador de final d’etapa i que, al seu torn, enriquirà la seva orientació al llarg de la vida.



Instruccions d’ avaluació de la  matèria de Cultura i valors ètics de Tercer d’ ESO (80% de la nota trimestral).

Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre, del bloc, o, anàlisi d’ alguna pel·lícula o documental visionat a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Després de la revisió i correcció de les sessions, donat que són sessions avaluatives, la professora es quedarà amb les activitats realitzades per l’ alumne en forma de dossier o portfoli sencer i, per trimestres,  fins el mes d’ octubre 2020. Els alumnes es poden fer fotografies el dia de lliurament amb les correccions. S’ intentarà que els alumnes utilitzin el class-room del Google Suite del domini @inscampsblancs.cat (ja ho vàrem provar durant el curs 2018-19) i, donat que han de ser competents en l’ àmbit digital, pugin les activitats al Class-room i puguin veure les correccions des d’ allà.



Així doncs, l’ alumne podrà presentar les activitats de cada sessió formativa, per exemple, de la següent manera:

DATA D' ENTREGA 

3r A

DIVENDRES 27 SETEMBRE 2019:  +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIVENDRES 4 OCTUBRE 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIVENDRES 18 OCTUBRE 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIVENDRES 25 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats


3r B

DIMECRES 25 SETEMBRE 2019 :+1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 2 OCTUBRE  2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 9 OCTUBRE  2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES16 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

3r C
 
DIMECRES 25 SETEMBRE 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 2 OCTUBRE  2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 9 OCTUBRE 2019:+0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES  16 OCTUBRE  2019:-1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats



FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 1 NO SERAN AVALUABLES. 

Es farà una nota mitjana, de les sessions entregades, tenint en compte la senzillesa o dificultat, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació corresponent. 
Aquestes dates estaran penjades al bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 3r ESO):
També com ja he dit abans, provarem el Google Suite i el Class-Room del domini @inscampsblancs.cat per a penjar els treballs i posar nota de la competència digital.


La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 2 punts = Assoliment satisfactori, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova ordinària de juny. Si l’ alumne no aprova en la prova ordinària de juny s’ haurà de presentar a tota la matèria a la prova extraordinària de juny.


Els alumnes de 3r ESO que tinguin l’ assignatura de “Cultura i valors ètics” de 2n ESO suspesa el mes de juny, podran aprovar-la si aproven l’ assignatura de “Cultura i valors ètics” de 3r ESO, com a matèria de continuïtat.  De tota manera, l’ alumne podrà aprovar la matèria de “Cultura i valors ètics” de 2n ESO si presenta les activitats de les sessions del Bloc “Mystiké epopteia” del curs anterior durant el curs 2019-20.
Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit digital (10% de la nota trimestral)

Si bé la competència digital es treballa i, per tant, s’avalua des de de les diferents matèries que la incorporen en la seva proposta curricular, convé considerar que algunes qüestions relatives a l’avaluació poden ser comunes per a les diferents matèries que avaluaran l’adquisició d’aquesta competència, així com les pròpies de la matèria o àmbit de referència. Així mateix, aquestes orientacions poden ser d’utilitat a l’hora d’avaluar els crèdits de síntesi de cada curs i, en especial, el projecte de recerca de quart curs. Dimensió instruments i aplicacions L’avaluació de l’adquisició de les competències d’aquesta dimensió s’hauria de fer de forma gradual en el temps, tenint present l’evolució constant a què està abocat el món digital. Els alumnes poden experimentar canvis importants en relació amb la gestió dels dispositius digitals derivats d’una major capacitació en el seu ús, però també canvis significatius en les opcions i possibilitats que aquests dispositius ofereixin. S’ha de vincular a tasques i activitats que comportin la creació i elaboració de documents de tipologia diversa i que sovint formen part d’un procés d’aprenentatge en connexió amb altres competències, especialment amb les competències 4, 5 i 11, així com amb d’altres matèries. El millor moment per fer l’avaluació és en finalitzar una activitat i quan es disposi d’un document acabat. Amb tot, és molt útil fer un seguiment regular del seu grau d’adquisició al llarg del temps perquè els coneixements en l’ús de les aplicacions canvien constantment a causa de l’aparició en el mercat de nous tipus de programari.

Les competències bàsiques de l’ àmbit digital pertanyen a les Dimensions:
-          Instruments i aplicacions
-          Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge
-          Comunicació interpersonal i col·laboració
-          Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Instruments i aplicacions:
Competència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar.
Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.
Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals.

Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge
Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
 Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.
Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració
Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.
Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital
Competència 9. Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, tot utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.
Competència 10. Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos.
Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit personal i social (10% de la nota trimestral)

El treball competencial i totes les matèries que el despleguen contribueixen a l’assoliment de competències transversals en l’àmbit personal i social que permeten aprendre a conduir el propi aprenentatge i ser-ne conscient, adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris. Suposa l’adquisició d’un grau suficient de consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques, el desplegament d’actituds i valors personals com la responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i la construcció de l’autoestima. Tot plegat, per ser capaç de continuar aprenent de forma cada vegada més eficaç i autònoma. També ha de permetre l’adquisició de la capacitat d’aprendre de les errades pròpies i alienes, demorar les necessitats de satisfacció immediata i aprendre a prendre decisions amb un càlcul de riscos adaptat a la realitat. Suposa l’adquisició de competències emocionals i l’ajustament de la conducta als requeriments que comporten l’edat i la societat. Així mateix, l’alumne ha de ser capaç de reflexionar sobre la incidència del gènere en la construcció de la seva personalitat i l’elecció d’opcions acadèmiques i professionals. Totes aquestes habilitats personals han de permetre a l’alumne desenvolupar actituds positives, actives i emprenedores en tots els àmbits de la seva vida. Aquesta actitud emprenedora es podrà veure reflectida en accions que, d’acord amb la motivació i l’esforç personal, permetin adquirir compromisos socials, desplegar capacitats creatives, impulsar projectes personals i col·laboratius que l’ajudin a construir models de vida personal, social i professional satisfactoris. El treball competencial i els processos d’orientació associats han de contribuir a la construcció de la identitat personal, social i ciutadana de cada alumne, fomentant la pertinença a la societat catalana, els processos de compromís social i cívic per tal de fer possible que en el futur puguin contribuir a la millora social com a ciutadans de ple dret amb responsabilitats compartides.
Competències bàsiques de l’àmbit personal i social.



Aquestes competències pertanyen a les Dimensions:
-          Autoconeixement
-          Aprendre a aprendre
-          Participació

Autoconeixement
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal.

Aprendre a aprendre
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal Competència 2. Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge Competència 3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Participació
Competència 4. Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.






MATERIAL NECESSARI


Llibre de text  Cultura i valors ètics 3r ESO de la col·lecció “Atòmium” de  l’ Editorial Text/Galera.
ISBN: 978-84-412-2316-5

Bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 3rt ESO) :

http://mystikeepopteiaculturaivalors3reso.blogspot.com/

miércoles, 11 de marzo de 2020

SESSIÓ 26: GÈNERE I CONVIVÈNCIA. DIMENSIÓ INTERPERSONAL.

SESSIÓ 26: GÈNERE I CONVIVÈNCIA. 
DIMENSIÓ INTERPERSONAL. 
COMPETÈNCIES 5 I 6

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Gradació:

CC23. Diversitats d’ identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’ actuació de poder i violència. Activitats de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. 


 Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

Gradació:

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’ idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat…
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat…
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament dels conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació…
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau…
 Resultat d'imatges de feminisme

DE LLIBRES sobre gènere se n' han escrit moltíssims i, en tot cas, posen de manifest les diferències biològiques, però també culturals, entre homes i dones. Ara bé, això no ha d' implicar mai que hi hagi desigualtats entre els uns i els altres. 

Les diferències home-dona, són naturals? 

 Les diferències entre homes i dones i les seves conseqüències socials sempre han aixecat grans polèmiques. Quan es parla d' aquest tema, primer de tot cal tenir clara la distinció entre sexe i gènere

El sexe ens acompanya des del naixement: és un fet biològic determinat per la diferència cromosòmica -XX en el cas de les dones, XY en el cas dels homes-, pels òrgans sexuals femenins o masculins i pels caràcters sexuals secundaris (pilositat, musculatura, etc.).

Les diferències biològiques són, doncs, un fet inqüestionable. Ara bé, la majoria de cultures atribueixen a homes i dones diferents capacitat, intel·ligència, interessos i actituds. Aquest conjunt de formes de comportament diferent segons el sexe és el "gènere". 

Confondre "sexe" i "gènere" és un error habitual. El gènere no és un fet biològic com el sexe, sinó que és un fet cultural. Les persones arriben a adquirir un gènere a través de l' educació i del que s' espera d' elles al llarg de la seva vida. 

D' altra banda, el gènere, com qualsevol altre fet cultural en evolució, ha anat canviant segons les diverses civilitzacions i moments històrics. Al nostre país, per exemple, no vol dir el mateix ara que fa 50 anys. 



“En ocasions, les diferències biològiques entre homes i dones s’han fet servir per a justificar la inferioritat de la dona respecte de l’ home. Mira, si no, què deia al segle XIX el psicòleg i antropòleg francès Gustave Le Bon.
“En les races més intel·ligents, com succeeix entre els parisencs, hi ha una gran quantitat de dones, el cervell de les quals presenta una mida més semblant al del goril·la que al de l’ home, que està més desenvolupat. Tots els psicòlegs que han estudiat la intel·ligència de la dona, així com els poetes i els novel·listes, reconeixen avui que està més propera a la del nen i a la del salvatge que a la de l’ home adult i civilitzat. “

Mira aquest enllaç on hi trobaràs un fragment de l' obra Tres guinees de Virginia Woolf que parla de manera irònica,  sobre la suposada inferioritat de la dona.

http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/2018/03/el-poder-virginia-woolf-tres-guinees.html 



Fixeu-vos en aquests trets de personalitat: agressivitat, sensibilitat, tendresa, valentia, intuïció, risc, eficiència, submissió, arrogància, sinceritat, frivolitat, racionalitat.
1.    Separeu el que la societat tradicionalment atribueix als homes dels que atribueix a les dones.
2.    Decidiu quins creieu que són positius i quins creieu que són negatius per a qualsevol persona, sigui home o dona.

Comenteu si, en algun moment, us heu sentit empesos o motivats a comportar-vos segons les característiques que la societat espera de cada gènere.

De la diferència a la desigualtat 

A vegades, és difícil identificar quines diferències són degudes al sexe (causa biològica) i quines al gènere (causa cultural). El problema no són les diferències biològiques, sinó com aquestes s' utilitzen per a justificar les desigualtats. Per què passa això? Perquè totes les societats comparteixen trets del que s' ha anomenat "patriarcat", un sistema basat en el poder d' un sexe sobre l' altre i que, per tant:

. Atribueix a la naturalesa les desigualtats entre homes i dones.
. Atorga a l' home un paper central i superior, considera la dona ciutadana de segona i supedita les seves necessitats a les de l' home. 
. Parteix de la divisió sexual del treball, especialitza la dona en la família i el treball domèstic i l' home en la feina productiva fora de la llar, malgrat que el considera l' autèntic "cap de família". 
. Utilitza l' educació, la cultura, la violència o les lleis com a mecanismes per a consolidar les desigualtats i convèncer la dona de la seva inferioritat.

Siguin naturals o culturals, és important canviar les desigualtats i respectar les diferències.

Fins a la Constitució espanyola de 1978, la dona casada estava sota la tutela del seu marit.
. Quines eren les coses que la dona no podia fer pel fet d’ estar “sota tutela”?
. Què té a veure aquesta “tutela” amb el patriarcat?
Pregunteu-ho als vostres familiars, veïns o persones coneixedores del tema.

Altres fonts: ALBERDI, I.; ROJAS MARCOS, L. Violència: tolerància zero. Obra Social de La Caixa.
Què és el feminisme? 

El feminisme és el conjunt de moviments socials i polítics que neixen a finals del segle XVIII i que es proposen fer desaparèixer les desigualtats entre homes i dones. 

En una primera fase, la lluita es centrava a aconseguir la igualtat de drets amb l' home, particularment el sufragi universal: que tothom, homes i dones, poguessin votar. Per això, a les feministes se les coneixia coma sufragistes.  

En una segona fase, el feminisme constata que amb els drets no n'hi ha prou. Cal canviar el sistema patriarcal i lluitar per una societat en què les diferències naturals no siguin causa de desigualtats socials.

El feminisme, doncs, no és el "contrari" que el masclisme: el feminisme és un moviment social i polític, mentre que el masclisme és una actitud de por davant els canvis, que es manifesta amb un menyspreu o una agressivitat cap a les dones. 

 ACTIVITATS per fer a casa : (10 punts)


A Espanya les dones van aconseguir votar per primer cop el 1933, en les eleccions generals de la República.

. Qui eren i què van tenir a veure amb el sufragi o els moviments feministes aquests personatges?

-          Mary Wollstonecraft

-          Olympe de Gouges

-          John Stuart Mill

-          Clara Campoamor



ACTIVITATS per fer a classe: 

Feu dos grups, un de noies i un altre de nois, i discutiu, primer separadament i després tots junts, aquestes preguntes:

. Quines són les actituds masclistes més freqüents que detecteu al vostre entorn?
. Les noies, poden tenir actituds masclistes?
. Compartiu nois i noies la mateixa percepció? 


 Resultado de imagen de simone de beauvoir

"No crec en l' etern femení, en l' essència de dona com una cosa mística. Ningú no neix dona: s' hi torna" Simone de Beauvoir.  

Per saber-ne més:

Experimento con niñas y niños sobre la desigualdad en el trabajo.




Constitución española 1978 para niños parte 1





Constitución española 1978 para niños parte 2




- La Constitució espanyola de 1978


Bibliografia
BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 56 i 57)
 Webgrafia:  
https://academiaplay.es/fraseando-simone-de-beauvoir-2/
https://twitter.com/arranvilanova/status/439011515786878976
https://www.youtube.com/watch?v=eUxZaF8iDfM
https://www.youtube.com/watch?v=0WALSAouO1k
https://www.youtube.com/watch?v=g1BHiCWHjFI
https://www.youtube.com/watch?v=m54ZPkl_HaM

miércoles, 4 de marzo de 2020

SESSIÓ 25 MOTIUS PER A MANIFESTAR-SE (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 25
MOTIUS PER A MANIFESTAR-SE
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
COMPETÈNCIES 7,8,9 I 10

Competència 9. Analitzar críticament l’ entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la  perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.  
Gradació:
CC38. L’ exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

Competència 10.
Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.
CC43. Valors i actituds a partir d’ un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg. 




HI HA MOMENTS en què determinats col·lectius surten al carrer per protestar públicament davant de fets socials o intervencions polítiques que consideren injustes o inapropiades. 
La possibilitat d' expressar públicament el que un pensa és pròpia dels estats democràtics. Als països on hi ha una dictadura, els seus ciutadans no poden exercir aquest dret. 

Manifestació de manifestacions 


Sortir al carrer per fer arribar als poders públics una queixa o per expressar una demanda cada vegada és més freqüent. A Catalunya l' any 2013 es van convocar una mitjana d' onze manifestacions diàries, i aquesta xifra duplicava la de l' any anterior. La majoria de reinvindicacions solen ser de tipus laboral; en segon lloc, hi ha les socials i econòmiques, i finalment, les polítiques. 

En general, les manifestacions consisteixen en una marxa encapçalada per una pancarta que conté el lema o el motiu de la reclamació, però també hi ha altres  maneres d' expressar-se..

Concentracions: davant d' un ajuntament o altres espais significatius.
Acampades: en places i avingudes.
. Accions simbòliques: cassolades des dels balcons de casa, enceses d' espelmes, minuts de silenci...
Cadenes humanes. La més significativa al nostre país es va fer l' 11 de setembre del 2013: miles de catalans van fer  una cadena humana de més de 400 kilòmetres per reivindicar la independència de Catalunya. 

ACTIVITATS:

1. POSA'T en la pell dels personatges. (4 punts)

Més enllà de si has participat o no en alguna manifestació, segur que pots pensar en els motius que fan que una persona es manifesti públicament. Observeu la fotonotícia i  els vídeos i  contesteu les preguntes entre tots:

Resultat d'imatges de aturar la guerra contra Irak  2003
Al llarg dels mesos de febrer, març i abril de l' any 2003 milions de persones d' arreu del món van sortir al carrer per manifestar el seu rebuig davant la decisió del grovern dels EEUU d' atacar Iraq. A Catalunya, gent de tota mena i de totes les edats van ocupar els carrers una vegada i una altra amb l' objectiu d' aturar la guerra. Per veure més: http://www.lacasademitia.es/articulo/convocatorias-y-comunicados1/15-f/20180208060733077050.html

Manifestación convocada por el Sindicato de Estudiantes contra la guerra de Iraq en 2003


Las mentiras de la guerra (1). Irak. Documental



1. Per què consideres que hi va haver una resposta tan multitudinària? 
2. Quins sentiments creus que compartien les persones de diferents edats, professions, nacionalitats, nivell social i ideologies que van sortir al carrer per demanar la pau? 
3. Què mou una persona a manifestar-se?
4. Finalment, el 20 de març de 2003 va començar la guerra a l' Iraq. Creus que van valdre la pena les mobilitzacions?
5. Què en va quedar de tot allò?
6. Creus que el nostre país va haver-hi col·lectius o persones que van tenir por de manifestar-se? Per què?
7. I en altres països, creus que totes les persones que estaven en contra de la guerra es van poder manifestar? 

2. RECORDA experiències viscudes. (3 Punts)

Pensa en la teva realitat més propera: el teu poble, barri o ciutat. Recorda alguna mobilització dels veïns per exigir a les administracions competents accions davant d' algun fet. 

1. Quin era el motiu de la mobilització?
2. De qui va ser la iniciativa?
3. Qui hi va participar?
4. Quins van ser els resultats de les mobilitzacions? 
5. Per quin motiu sortiries tu al carrer a manifestar-te?
6. Consideres que és un dret de qualsevol persona participar en la vida de la seva comunitat? I un deure? Per què? 

3. PENSA, escriu i comenta en grup. (3 punts) 

Les manifestacions són una possibilitat que els ciutadans que viuen en països democràtics tenen per a incidir en la vida pública i pressionar les administracions.

1. Quins altres recursos permeten aconseguir el mateix objectiu? 
2. Què creus que passa en països on hi ha una dictadura? Poden manifestar-se públicament els seus habitants?
3. Si es manifesten, quines conseqüències pateixen? 





Resultat d'imatges de nelson mandela


"M' AGRADEN ELS AMICS que tenen pensaments independents, perquè solen fer-te veure els problemes des de tots els angles" Nelson Mandela.

No hi haurà deures d' aquesta sessió. De manera opcional, podeu fer les activitats de més amunt o fer  una reflexió sobre els vídeos, per recuperar o millorar nota. 

Bibliografia:
BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 54 i 55)


Webgrafia:

http://www.lacasademitia.es/articulo/convocatorias-y-comunicados1/15-f/20180208060733077050.html

http://africanleadership.co.uk/7-reasons-nelson-mandela-great-leader/

https://www.youtube.com/watch?v=QYg3g6XFj0g

https://www.youtube.com/watch?v=Vn3kxY_t5cc

SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ PERSONAL). Competències 1, 2 CC7 Article 16.

  SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS  (DIMENSIÓ PERSONAL) Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels prop...