SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ PERSONAL). Competències 1, 2 CC7 Article 16.

 SESSIÓ 3

RELACIONS PERSONALS 
(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes 

 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi  

Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Declaració Universal de Drets Humans

Article 16 

1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. 

2. Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. 

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

SESSIÓ 3

RELACIONS PERSONALS 
(DIMENSIÓ PERSONAL)

Escultura de marbre de Sòfocles que hi ha al Museu Lateranense de Roma.Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC) va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides.

La família ens ve donada des que naixem; els amics, els triem. Una i altres condicionen la nostra vida. 

L' entorn proper: la família

Des del moment de néixer cada ésser humà forma part d' un nucli familiar que l' acull i li aporta seguretat i afecte. L' entorn sociocultural, juntament amb les opcions individuals, donen pas a estructures familiars diverses. La família és un nucli de relació que influeix intensament en la formació personal.

. Afecte Les expressions d’ afecte són freqüents tot i que varien amb l’ edat.

. Respecte Els membres d’ una família es tracten bé i accepten la manera de ser de cadascun.

. Confiança A la família tothom sap que es pot refiar dels altres.

. Intimitat El nivell d’ intimitat en l’ àmbit familiar és més gran que en altres espais.

. Cura dels altres  Es cuiden els malalts i les persones que són més dependents.

. Responsabilitat Quan algú de la família té un problema, la resta li fa costat i mirar d’ ajudar-lo

Evolució de les llars a Catalunya 

Les estadístiques acostumen a donar informació freda però molt rellevant sobre fenòmens socials que ens afecten a tots. En aquesta taula es recull l' evolució al llarg de vint anys de les llars a Catalunya.

% LLARS SEGONS EL TIPUS DE NUCLI. CATALUNYA, 1991, 2001, 2011
	1991	2001	2011
Llars unipersonals	13,59	20,93	23,32
Llars sense nucli	2,63	3,99	3,42
Llars nuclears simples	72,46	64,60	65,14
Llars nuclears extenses	8,71	8,24	5,99
Llars múltiples	2,61	2,25	2,13
Total	100	100	100
Mitjana persones/llar	3,09	2,74	2,54

Llar: Conjunt de persones que resideixen habitualment al mateix habitatge.
Llar unipersonal: persona que viu sola al domicili.
Llar sense nucli: persones que viuen al mateix domicili sense formar nucli (familiars o no)
Llar nuclear simple: parella amb fills o no; pare o mare amb fills.
Llar nuclear extensa: nucli familiar amb alguna persona més.
Llar múltiple: dos o més nuclis familiars al mateix domicili.
Font: Idescat. Censos de població 1991, 2001 i 2011. 

Les relacions amb els amics

El grup d' iguals exerceix una gran influència sobre nosaltres de la mateixa manera que nosaltres l' exercim sobre ells. En l' adolescència, l' opinió dels adults passa a segon terme, i el que pensen i diuen els companys i amics acaba afectant-nos enormement. Això queda reflectit en la manera de vestir, de parlar, en la música que escoltem o en les activitats que fem. Necessitem signes que ens identifiquin i ens ajudin a sentir-nos membres d' un mateix grup.

QUÈ ENS APORTEN ELS AMICS I LES AMIGUES?

. Ens desperten sentiments de seguretat, confiança, afecte i fidelitat.

. Volem estar amb ells i fer coses junts

. Ens sentim acceptats tal com som i sabem que els altres entenen allò que ens passa.

. Ens sentim més lliures per a fer allò que volem i per a dir el que pensem, perquè la relació entre iguals ens permet fugir del control que percebem en les relacions amb els adults.

. Vivim experiències irrepetibles i gaudim d’ espais d’ intimitat molt entranyables.

. Desitgem tenir un amic o una amiga íntims, a qui poder confiar el que sentim i volem.

Malgrat que les relacions amb els iguals ens ajuden a crèixer i a construir la nostra personalitat, de vegades es deterioren i en lloc de ser un espai de llibertat esdevenen una font de patiment i malestar continus. Quan això passa, ens costa prescindir-ne perquè tenim por de quedar-nos sols.

ACTIVITATS:

1.- "En David es nou a l' Institut, i després d' uns mesos de sentir-se sol, ha fet amistat amb en Manel. Aquesta nit ha quedat per sortir amb els amics d' en Manel. Quan es troben a la porta de l' Institut, dos nois porten alcohol i un altre, porros. En Pau, un dels més decidits, proposa saltar la tanca i entrar-hi. Tothom riu i accepta la proposta de bon grat. En David, sorprès, suggereix anar a un altre lloc. No gosa dir que ell no beu ni fuma. En Pau, des de l' altre costat de la tanca, diu cridant a en Manel:
- Tio, a veure si ens has portat un cagat!
En David nota que la cara li bull, no sap si de ràbia o de vergonya."

Contesta: Què creus que hauria de fer en David? Per què? (5 punts)

2.- "AQUELL QUE ÉS BO en la família també és bon ciutadà" (Sòfocles).

Contesta: Què vol dir Sòfocles? Estàs d' acord? Escriu 10 línies contestant i donant la teva opinió.
(5 punts)

- Mireu aquest vídeo sobre com s' és un bon ciutadà.

Data d' entrega:
Mireu el Class-room. Pengeu allà les activitats. Recordeu posar el nom de l' alumne que és la vostra parella. Tots els membres de la parella han de pujar les activitats en la data que correspongui. No es poden fer fotografies ni captures de pantalla. S' ha de lliurar en Word o Document Drive. L' hora límit és l'horari que marca l' hora de classe. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 10 i 11)

Webgrafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles#/media/File:Sophokles.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=cXF64-UozEA

https://www.ohchr.org/en/udhr/documents/udhr_translations/cln.pdf

SESSIÓ 9 COMUNICAR-SE AMB LES TIC (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

 SESSIÓ 9

COMUNICAR-SE AMB LES TIC 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 

Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

Reptes en l' ús de les TIC  

L' accés a tota la informació que ofereix internet ens dóna moltíssims avantatges, però també ens genera alguns reptes:

. Ordenar i analitzar la informació. Per a estar informats de veritat, cal buscar informació amb criteris i acceptar només la que prové de fonts fiables.

. Protegir-se de les manipulacions informatives. En el món de les TIC hi intervenen grups influents, poders polítics i la publicitat. De fet, se sap que dotze grans empreses controlen tots els fluxos d' informació del planeta. Per això, en la nostra anàlisi de la informació també hem de tenir en compte que els centres d' interès informatiu varien segons els criteris d' aquests grups, que no necessàriament representen els nostres interessos. 

. Servir per a una acció més eficaç i una millor participació en la vida col·lectiva. El fet de poder accedir a més informació ens ha de permetre, com a societat però també com a persones, elaborar la nostra pròpia opinió amb criteri i independència. 

El dret a la informació  enfront de la publicitat i la propaganda

De forma més o menys explícita, la publicitat i la propaganda es troben en tots els mitjans. La premsa gratuïta, la televisió gratuïta, els serveis web o els programes gratuïts sovint estan finançants per la publicitat que inclouen. Hi ha qui diu que el que fan els directius de la televisió o les bones pàgines web no és oferir informació, opinió i entreteniment a unes audiències, sinó vendre aquestes audiències a les agències publicitàries.

Sembla que ara per ara és inevitable l' existència de la publicitat i cal saber destriar-la de la informació. Això és difícil en alguns mitjans que barregen informació amb publicitat, propaganda i opinió. 

- Mirem un vídeo on hi ha recomanacions per a l' usuari de xarxes socials:

ACTIVITATS:

La interactivitat de molts mitjans TIC fa que siguin molt absorbents. Per això, abans de fer servir un videojoc o d' entrar en el ciberespai convé planificar-se una mica. Pots fer-ho a partir d' aquestes preguntes:

1). Què hi faré? (2 punts)

2). A quina hora acabaré?(2 punts)

3). Què he de fer després?(2 punts)

4). Estic deixant de banda una altra vegada altres maneres d' entretenir-me?(2 punts)

5). Ahir me' n vaig anar a dormir massa tard perquè vaig estar navegant? (2 punts)

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:

Mireu la data al ClassRoom 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)

Webgrafia: 

https://www.monde-economique.ch/media/cache/blog/images/blog/a57730ab08636520fb30d67cd4d6d360d624f82d.jpeg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx8Ss_whcJcNAiOMoryG1O2Lsevo43CfY0WBpin33oj1aM9aUIo4Kyz6oNBzADjsjcNhsaPXJa3qvzrUTw0wWQ8dA9v6-R98DoYz58r4dcdEJLw4Mik-oCPA-WSgnzxXPOzr_7Zizolxw/s1600/slide_3.jpg

http://aritz-urresti.com/wp-content/uploads/2013/08/posicionar-un-producto-en-la-mente-de-los-clientes-1.jpg 

https://www.youtube.com/watch?v=t-x73w1N1os

SESSIÓ 25 MOTIUS PER A MANIFESTAR-SE (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) COMPETÈNCIES 7,8,9 I 10

 SESSIÓ 25

MOTIUS PER A MANIFESTAR-SE

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES 7,8,9 I 10

Competència 9. Analitzar críticament l’ entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la  perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.  

Gradació:

CC38. L’ exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

Competència 10.

Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

CC43. Valors i actituds a partir d’ un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg. 

HI HA MOMENTS en què determinats col·lectius surten al carrer per protestar públicament davant de fets socials o intervencions polítiques que consideren injustes o inapropiades. 

La possibilitat d' expressar públicament el que un pensa és pròpia dels estats democràtics. Als països on hi ha una dictadura, els seus ciutadans no poden exercir aquest dret. 

Manifestació de manifestacions 

Sortir al carrer per fer arribar als poders públics una queixa o per expressar una demanda cada vegada és més freqüent. A Catalunya l' any 2013 es van convocar una mitjana d' onze manifestacions diàries, i aquesta xifra duplicava la de l' any anterior. La majoria de reinvindicacions solen ser de tipus laboral; en segon lloc, hi ha les socials i econòmiques, i finalment, les polítiques. 

En general, les manifestacions consisteixen en una marxa encapçalada per una pancarta que conté el lema o el motiu de la reclamació, però també hi ha altres  maneres d' expressar-se..

. Concentracions: davant d' un ajuntament o altres espais significatius.

. Acampades: en places i avingudes.

. Accions simbòliques: cassolades des dels balcons de casa, enceses d' espelmes, minuts de silenci...

. Cadenes humanes. La més significativa al nostre país es va fer l' 11 de setembre del 2013: miles de catalans van fer  una cadena humana de més de 400 kilòmetres per reivindicar la independència de Catalunya. 

ACTIVITATS:

1. POSA'T en la pell dels personatges. (4 punts)

Més enllà de si has participat o no en alguna manifestació, segur que pots pensar en els motius que fan que una persona es manifesti públicament. Observeu la fotonotícia i  els vídeos i  contesteu les preguntes entre tots:

Al llarg dels mesos de febrer, març i abril de l' any 2003 milions de persones d' arreu del món van sortir al carrer per manifestar el seu rebuig davant la decisió del grovern dels EEUU d' atacar Iraq. A Catalunya, gent de tota mena i de totes les edats van ocupar els carrers una vegada i una altra amb l' objectiu d' aturar la guerra. Per veure més: http://www.lacasademitia.es/articulo/convocatorias-y-comunicados1/15-f/20180208060733077050.html

Manifestación convocada por el Sindicato de Estudiantes contra la guerra de Iraq en 2003

Las mentiras de la guerra (1). Irak. Documental

1. Per què consideres que hi va haver una resposta tan multitudinària? 

2. Quins sentiments creus que compartien les persones de diferents edats, professions, nacionalitats, nivell social i ideologies que van sortir al carrer per demanar la pau? 

3. Què mou una persona a manifestar-se?

4. Finalment, el 20 de març de 2003 va començar la guerra a l' Iraq. Creus que van valdre la pena les mobilitzacions?

5. Què en va quedar de tot allò?

6. Creus que el nostre país va haver-hi col·lectius o persones que van tenir por de manifestar-se? Per què?

7. I en altres països, creus que totes les persones que estaven en contra de la guerra es van poder manifestar? 

2. RECORDA experiències viscudes. (3 Punts)

Pensa en la teva realitat més propera: el teu poble, barri o ciutat. Recorda alguna mobilització dels veïns per exigir a les administracions competents accions davant d' algun fet. 

1. Quin era el motiu de la mobilització?

2. De qui va ser la iniciativa?

3. Qui hi va participar?

4. Quins van ser els resultats de les mobilitzacions? 

5. Per quin motiu sortiries tu al carrer a manifestar-te?

6. Consideres que és un dret de qualsevol persona participar en la vida de la seva comunitat? I un deure? Per què? 

3. PENSA, escriu i comenta en grup. (3 punts) 

Les manifestacions són una possibilitat que els ciutadans que viuen en països democràtics tenen per a incidir en la vida pública i pressionar les administracions.

1. Quins altres recursos permeten aconseguir el mateix objectiu? 

2. Què creus que passa en països on hi ha una dictadura? Poden manifestar-se públicament els seus habitants?

3. Si es manifesten, quines conseqüències pateixen? 

"M' AGRADEN ELS AMICS que tenen pensaments independents, perquè solen fer-te veure els problemes des de tots els angles" Nelson Mandela.

No hi haurà deures d' aquesta sessió. De manera opcional, podeu fer les activitats de més amunt o fer  una reflexió sobre els vídeos, per recuperar o millorar nota. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 54 i 55)

Webgrafia:

http://www.lacasademitia.es/articulo/convocatorias-y-comunicados1/15-f/20180208060733077050.html

http://africanleadership.co.uk/7-reasons-nelson-mandela-great-leader/

https://www.youtube.com/watch?v=QYg3g6XFj0g

https://www.youtube.com/watch?v=Vn3kxY_t5cc

SESSIÓ 5 MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER! (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES 1,2,3,4

 SESSIÓ 5

MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER!

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi  

Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

ELS HUMANS no podríem viure sols. La relació amb els altres és important com l' aire. Els altres ens fan estar bé. També és veritatque de vegades les relacions amb els altres són difícils. De problemes, sempre en surten, però hi ha relacions que ens fan mal, que ens porten per on no volem anar, que ens separen de les amistats, que ens fan patir. Aquestes relacions és millor, deixar-les córrer. 

En aquest text, la protagonista- la Berta- i l' Abel s' han enamorat i surten junts. Una nit, quan tornen d' una festa, els passa un incident...

- Es pot saber què et passa? - vaig preguntar, seriosa i emprenyada, quan va aturar el cotxe davant de casa. 

L' Abel em va mirar de dalt a baix.

- Que sigui l' última vegada que et poses aquesta faldilla.

Les galtes se'm van encendre.

-Què?

-M' has entès prou bé....

No m' ho podia creure. Vaig mirar la meva faldilla, una de curteta que m'havia comprat amb la Yukino, una autèntica guapada...

-Però, per què?

Jo no sortia del meu astorament.

-T'ho he de dir? Sembles una puta...

Si m' haguessin punxat, no m' haurien tret sang.

Vaig sortir del cotxe d' una revolada donant un cop de porta. L' Abel va sortir tot seguit i amb dues gambades em va encalçar. Em va agafar pels braços i em va acostar cap a ell. Em va besar amb una passió que em va fer tremolar. 

-Ho sento, ho sento, no volia dir això, però és que...em moro de gelosia veient com els altres et desitgen. 

Vaig voler creure que patia. I, com una imbècil, encara em vaig entendrir.

Mª CARME ROCA, Estripar la teranyina, Editorial Baula. 

COM ES POT TRENCAR UNA RELACIÓ?
Determina els motius pels quals vols trencar la relació (de parella o de qualsevol altra mena.)
. Parla'n amb algú de confiança
. Decideix que la trencaràs i que no et faràs enrera
. Busca un moment per a dir-li-ho, sense esperar gaire temps. 
. Digues que vols acabar la relació, explica els motius i fes-ho amb seguretat.
. Escolta el que et contestin, però no et deixis convèncer
. Acomiada't. 

ACTIVITATS:

1. DIGUES quins aspectes del text t' han fet pensar.

a). Torna a llegir el text i subratlla les dues frases que més t' han cridat l' atenció. (2 punts)

b). Tria un dels fragments i escriu tres línies per a explicar els motius de la teva elecció.

(2 punts) 

2. PENSA i escriu els teus punts de vista.

a). Explica què vol dir la Berta, en un moment de la novel·la,quan diu : "Amor i possessió s' han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada en una teranyina". (2 punts)

b). Imagina que la Berta i l' Abel són amics teus. Escriu una carta a cada un d' ells amb tot el que voldries dir-los. (2 punts)

3. ANALITZA quins comportaments fan que una relació, sigui o no de parella, acabi fent mal. (2 punts)

- amb els pares

- amb els germans

-amb els amics i amigues

- amb la parella 


- Mira aquest vídeo sobre la diferència en el cervell dels homes i de les dones, en clau humorística:

"La caja de la nada" 

DATA D' ENTREGA
Mira les dates al Class-rom. 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Aquestes dates són orientatives, poden patir modificacions per vagues estudiantils o de professorat; sortides pedagògiques, xerrades, etcètera...La data del quadern de seguiment de la professora és la correcta. 

No es poden lliurar fotografies de les tasques al ClassRoom. La tasca s' ha de lliurar en format Word (el pots descarregar des del Drive) o PDF; mai es pot compartir des del Drive sinó que s' ha de pujar a la tasca de "Treball de classe" en les dates que corresponguin. La lletra és Arial, tamany 12, interlineat 1,5 i, text justificat. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 14 i 15)

Webgrafia:

http://cadenaser00.epimg.net/emisora/imagenes/2014/11/25/radio_lleida/1416937669_317694_1416940328_noticia_normal.jpg

SESSIÓ 26: GÈNERE I CONVIVÈNCIA. DIMENSIÓ INTERPERSONAL. COMPETÈNCIES 5 I 6

 SESSIÓ 26: GÈNERE I CONVIVÈNCIA. 

DIMENSIÓ INTERPERSONAL. 

COMPETÈNCIES 5 I 6

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Gradació:

CC23. Diversitats d’ identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’ actuació de poder i violència. Activitats de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. 

 Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

Gradació:

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’ idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat…

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat…

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament dels conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació…

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau…

 

DE LLIBRES sobre gènere se n' han escrit moltíssims i, en tot cas, posen de manifest les diferències biològiques, però també culturals, entre homes i dones. Ara bé, això no ha d' implicar mai que hi hagi desigualtats entre els uns i els altres. 

Les diferències home-dona, són naturals? 

 Les diferències entre homes i dones i les seves conseqüències socials sempre han aixecat grans polèmiques. Quan es parla d' aquest tema, primer de tot cal tenir clara la distinció entre sexe i gènere. 

El sexe ens acompanya des del naixement: és un fet biològic determinat per la diferència cromosòmica -XX en el cas de les dones, XY en el cas dels homes-, pels òrgans sexuals femenins o masculins i pels caràcters sexuals secundaris (pilositat, musculatura, etc.).

Les diferències biològiques són, doncs, un fet inqüestionable. Ara bé, la majoria de cultures atribueixen a homes i dones diferents capacitat, intel·ligència, interessos i actituds. Aquest conjunt de formes de comportament diferent segons el sexe és el "gènere". 

Confondre "sexe" i "gènere" és un error habitual. El gènere no és un fet biològic com el sexe, sinó que és un fet cultural. Les persones arriben a adquirir un gènere a través de l' educació i del que s' espera d' elles al llarg de la seva vida. 

D' altra banda, el gènere, com qualsevol altre fet cultural en evolució, ha anat canviant segons les diverses civilitzacions i moments històrics. Al nostre país, per exemple, no vol dir el mateix ara que fa 50 anys. 

“En ocasions, les diferències biològiques entre homes i dones s’han fet servir per a justificar la inferioritat de la dona respecte de l’ home. Mira, si no, què deia al segle XIX el psicòleg i antropòleg francès Gustave Le Bon. “En les races més intel·ligents, com succeeix entre els parisencs, hi ha una gran quantitat de dones, el cervell de les quals presenta una mida més semblant al del goril·la que al de l’ home, que està més desenvolupat. Tots els psicòlegs que han estudiat la intel·ligència de la dona, així com els poetes i els novel·listes, reconeixen avui que està més propera a la del nen i a la del salvatge que a la de l’ home adult i civilitzat. “

- Mira aquest enllaç on hi trobaràs un fragment de l' obra Tres guinees de Virginia Woolf que parla de manera irònica,  sobre la suposada inferioritat de la dona.

http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/2018/03/el-poder-virginia-woolf-tres-guinees.html 

Fixeu-vos en aquests trets de personalitat: agressivitat, sensibilitat, tendresa, valentia, intuïció, risc, eficiència, submissió, arrogància, sinceritat, frivolitat, racionalitat. 1.    Separeu el que la societat tradicionalment atribueix als homes dels que atribueix a les dones. 2.    Decidiu quins creieu que són positius i quins creieu que són negatius per a qualsevol persona, sigui home o dona. Comenteu si, en algun moment, us heu sentit empesos o motivats a comportar-vos segons les característiques que la societat espera de cada gènere.

De la diferència a la desigualtat 

A vegades, és difícil identificar quines diferències són degudes al sexe (causa biològica) i quines al gènere (causa cultural). El problema no són les diferències biològiques, sinó com aquestes s' utilitzen per a justificar les desigualtats. Per què passa això? Perquè totes les societats comparteixen trets del que s' ha anomenat "patriarcat", un sistema basat en el poder d' un sexe sobre l' altre i que, per tant:

. Atribueix a la naturalesa les desigualtats entre homes i dones.

. Atorga a l' home un paper central i superior, considera la dona ciutadana de segona i supedita les seves necessitats a les de l' home. 

. Parteix de la divisió sexual del treball, especialitza la dona en la família i el treball domèstic i l' home en la feina productiva fora de la llar, malgrat que el considera l' autèntic "cap de família". 

. Utilitza l' educació, la cultura, la violència o les lleis com a mecanismes per a consolidar les desigualtats i convèncer la dona de la seva inferioritat.

Siguin naturals o culturals, és important canviar les desigualtats i respectar les diferències.

Fins a la Constitució espanyola de 1978, la dona casada estava sota la tutela del seu marit. . Quines eren les coses que la dona no podia fer pel fet d’ estar “sota tutela”? . Què té a veure aquesta “tutela” amb el patriarcat? Pregunteu-ho als vostres familiars, veïns o persones coneixedores del tema. Altres fonts: ALBERDI, I.; ROJAS MARCOS, L. Violència: tolerància zero. Obra Social de La Caixa.

Què és el feminisme? 

El feminisme és el conjunt de moviments socials i polítics que neixen a finals del segle XVIII i que es proposen fer desaparèixer les desigualtats entre homes i dones. 

En una primera fase, la lluita es centrava a aconseguir la igualtat de drets amb l' home, particularment el sufragi universal: que tothom, homes i dones, poguessin votar. Per això, a les feministes se les coneixia coma sufragistes.  

En una segona fase, el feminisme constata que amb els drets no n'hi ha prou. Cal canviar el sistema patriarcal i lluitar per una societat en què les diferències naturals no siguin causa de desigualtats socials.

El feminisme, doncs, no és el "contrari" que el masclisme: el feminisme és un moviment social i polític, mentre que el masclisme és una actitud de por davant els canvis, que es manifesta amb un menyspreu o una agressivitat cap a les dones. 

 ACTIVITATS per fer a casa : (10 punts)

A Espanya les dones van aconseguir votar per primer cop el 1933, en les eleccions generals de la República. . Qui eren i què van tenir a veure amb el sufragi o els moviments feministes aquests personatges? -          Mary Wollstonecraft -          Olympe de Gouges -          John Stuart Mill -          Clara Campoamor

ACTIVITATS per fer a classe: 

Feu dos grups, un de noies i un altre de nois, i discutiu, primer separadament i després tots junts, aquestes preguntes:

. Quines són les actituds masclistes més freqüents que detecteu al vostre entorn?
. Les noies, poden tenir actituds masclistes?
. Compartiu nois i noies la mateixa percepció? 

 

"No crec en l' etern femení, en l' essència de dona com una cosa mística. Ningú no neix dona: s' hi torna" Simone de Beauvoir.  

Per saber-ne més:

Experimento con niñas y niños sobre la desigualdad en el trabajo.

Constitución española 1978 para niños parte 1

Constitución española 1978 para niños parte 2

- La Constitució espanyola de 1978

La caja de la nada

Bibliografia

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 56 i 57)

 Webgrafia:  

https://academiaplay.es/fraseando-simone-de-beauvoir-2/

http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/2018/03/el-poder-virginia-woolf-tres-guinees.htm

https://twitter.com/arranvilanova/status/439011515786878976
https://www.youtube.com/watch?v=eUxZaF8iDfM

https://www.youtube.com/watch?v=0WALSAouO1k
https://www.youtube.com/watch?v=g1BHiCWHjFI
https://www.youtube.com/watch?v=m54ZPkl_HaM