SESSIÓ 12 COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA? (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7,8,9 i 10

 SESSIÓ 12

COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA?

 (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

ELS FETS DEL PASSAT són importants per als éssers humans: una manera de donar sentit a la situació present (l'actual) és conèixer com s'hi ha arribat.

La història construeix un relat qu elliga el passat amb el present, i que moltes vegades s' ha fet servir per a proposar camins cap el futur. 

El naixement de la història a l' antiga Grècia

Per a les cultures del món antic, el passat s' explicavaa amb relats mítics, en els quals els fets que havien passat tenien coma protagonistes déus, semidéus i herois. La narració d' aquestes gestes era un gènere literari més. 

A l' Antiga Grècia va apreèixer una alternativa a aquesta manera d' entendre el passat, la història, que considerava que allò que val la pena ser recordat són els fets dels éssers humans. 

Una sèrie d' autors van començar a explicar el passat de manera enraonada, mirant de fer entendre les causes i les conseqüències dels diferents fets històrics.

. Al segle V aC, Heròdot considerat el pare de la història, va escriure una obra sobre les guerres entre els perses i els grecs. A la mateixa època Tucídides va escriure la història de les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta, i les seves causes. 
. Al segle II aC, Polibi es va ocupar d' explicar com l' Imperi Romà havia arribat a l' hegemonia a la Mediterrània, i va influir en el llatí Titus Livi (I aC- I dC), autor d' una història de Roma des de la seva fundació i fins als seus dies. 

Tots aquests autors, i d' altres, es preocupaven per explicar els fets a parrtir de fonts documentals (escrits anteriors, relats orals, etc.) i situaven els fets en el seu marc geogràfic; d' aquesta manera deixaven constància dels costums de l' època.

Per als grecs, la història havia d' explicar la veritat del passat, i sevia per a posar exemples de com actuen els éssers humans. 

La història a les religions jueva i cristiana

Per als jueus, la història està inseparablement unida a la seva religió. Segons la seva visió, el món i l' ésser humà mateix són creacions de l' únic Déu, que va triar el poble jueu per establir-hi una aliança. Per aquest motiu, el passat tenia una gran importància en la religió jueva, ja que servia per a recordar el seu pacte amb Déu. De fet, la Bíblia jueva o Tanakh consisteix en gran part en el relat de la història dels israelites. Els seus protagonistes són el poble jueu i els seus patriarques, reis i profetes. 

Aquesta visió de la història es va mantenir i aprofondir en el cristianisme, que considera que el moment més important de la història és la vida de Jesucrist, Déu fet home que se sacrifica per salvar la humanitat del pecat. Igual o encara més que per als jueus, per als cristians Déu intervé directament en la història, que es converteix així en història sagrada. Una mostra extrema d' aquestes intervencions són els miracles. 

Amb el cristianisme, el pacte de Déu amb els jueus s' amplia a tota la humanitat, de manera que l' evangelització, és a dir, la difusió del missatge de Jesús, recollit en el Nou Testament, es convertirà per a ells en un dels motors de la història. 

Tant per a jueus com per a cristians, la història no és solament una obra humana, sinó que respon a la voluntat de Déu, i algun dia arribarà a la seva fi. Per als cristians, en concret, hi ha un abans i un després de la vida i la mort de Crist, un fet tan important que marca en la cultura occidental el moment a partir del qual es compten els anys.  


- Altres materials:
Pots veure la sèrie "El Ministerio del Tiempo". Aquí el trailer de la tercera temporada. 

- Historia del Arca de Noé - Noé salva a los animales

- Reconstruir el Arca de Noè 

- La Torre De Babel.- HISTORIAS DE LA BIBLIA

ACTIVITATS

"En la història sagrada, els profetes d' Israel, com Moisès, Isaïes i Elies, no tenien la missió de predir el futur, sinó de recordar el poble d' Israel i els seus reis i de complir els manaments de Déu."

1.- Coneixes alguna de les narracions de la història sagrada? Quina? Explica-la. Si no en saps cap, fes recerca a Google. (2 punts)
2.- Què tenen en comú relats com el de la Torre de Babel o l' arca de Noè? Explica cadascun dels relats i contesta la pregunta. (2 punts)
3.- Amb quina intencionalitat creus que són escrites? (2 punt)
4.- Si ara poguessis viatjar en el temps, a quina etapa de la història t' agradaria traslladar-te? (2punts)
5.- Com t' agradaria anar vestit en el teu viatge en el temps? Fes un dibuix (2 punts)

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1cHNd9x3cIoUO5gbqJHGUdqamljJ9SWnoT4pwO0FMv17i_NFm4ODH3aBOMFe-EkPj09trpkl37a7ekHksyWGpe3v1-kbMCTe1rz9m62VpWa-zYJYz8gQylHuvaamStrPku2G8z1s3gLeh/s1600/ETAPAS.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=5BL_twhZwu0
https://www.youtube.com/watch?v=pmAFE2VGoZc
https://www.youtube.com/watch?v=qxKcvr1UIO4

SESSIÓ 11 HOLOCAUST (DIMENSIÓ PERSONAL) Competències 1,2,3 i 4

 SESSIÓ 11 

HOLOCAUST 

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències 1,2,3 i 4

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987) 

NO HI HA PARAULES per a expressar què va ser l' Holocaust. Tots tenim l' obligació de recordar-lo i d' evitar que es torni a repetir.

L' Holocaust va ser la persecució i l' assassinat sistemàtic i organitzat d' uns sis milions de jueus a mans del govern nazi entre 1933 i 1945. També van ser perseguits i assassinats gitanos, discapacitats, homosexuals, grups ètnics, testimonis de Jehovà, presoners de guerra, dissidents polítics...

Primo Levi, un jueu italià, va escriure sobre la seva deportació i experiència quotidiana al camp de concentració d' Auschwitz-Birkenau, d' on va sortir viu. El text explica el viatge i l' arribada al camp. 

"(...) Al matí del 21 es va saber que l' endemà els jueus marxarien. Tots: cap excepció. Per cada un que faltés a l' ordre de presentar-se se n' afussellarien deu. (...)

Amb l' absurda exactitud a què més tard hauríem d' acostumar-nos, els alemanys van fer el recompte. Al final, Wieviel Stück? (' quantes peces?'), va demanar el brigada; i el caporal (...) va respondre que les 'peces' eren sis-centes cinquanta i que tot estava en ordre; aleshores ens van carregar dalt dels autobusos i ens van dur a l' estació de Carpi. Aquí ens esperava el tren i l' escorta per al viatge. Aquí vam rebre els primers cops: i la cosa va ser tan nova i insensata que no vam sentir dolor, ni en el cos ni en l' ànima. Només un estupor profund: com es pot colpejar un home sense ràbia?  

Hi havia dotze vagons, i nosaltres érem sis-cents cinquanta; al meu vagó només eren quarant-cin, però era un vagó petit. (...) Vagons de mercaderies, tancats per fora, i a dintre, homes, dones, nens, comprimits sense pietat. (...) Havien tancat les portes de seguida, però el tren no es va moure fins a la nit. (...)

Patíem set i fred: a totes les parades demanàvem aigua a crits, o almenys un grapat de neu, però poques vegades ens va sentir algú: els soldats d' escorta allunyaven els que intentaven acostar-se al comboi, Dues mares joves, amb criatures encara de pit, gemegaven nit i dia demanat aigua. (...)

Al vespre del quart dia, el fred es va fer intens: el tren recorria interminables pinedes negres, pujant de manera perceptible. (...) Ningú ja no intentava, durant les parades, comunicar-se amb el món exterior; a hores d' ara ens sentíem a 'l'altra banda'. Hi va haver una parada llarga en camp obert, després la marxa va seguir amb lentitud extrema, i el comboi es va parar definitivament, a altes hores de la nit, enmig d' una plana fosca i silenciosa. 

Una desena de SS es mantenien apartats, amb aire indiferent, palplantats amb les cames obertes. En un moment donat es van ficar entre nosaltres i, en veu baixa, amb rostres de pedra, van començar a interrogar-nos ràpidament, un per un, en un italià dolent. 'Quants anys? Sa o malalt?', i segons la resposta ens assenyalaven dues direccions diferents. (...)

En menys de deu minuts tots els homes útils formàvem un grup. El que els va passar als altres, a les dones, als nens, als vells, no ho vam poder saber ni aleshores ni després; la nit els va engolir, purament i simplement. Avui sabem, però, que (...) només hi van entrar, del nostre comboi, noranta-sis homes i vint-i-nou dones, i que de tots els altres, en un nombre de més de cinc-cents, ni un de sol era viu dos dies després (...) Van desaparèixer així, en un instant, a traïció, les nostres dones, els nostres pares, els nostres fills. Gairebé ningú no va poder acomiadar-se'n. Els vam veure una estona com una massa fosca a l' altre extrem de l' andana; després ja no vam veure res. "

PRIMO LEVI, Si això és un home. Edicions 62 

1. RECORDA i posa en comú amb els teus companys i companyes:

a) Què en saps, de l' Holocaust? Recorda pel·lícules i documentals que hagis vist, llibres que hagis llegit o coses que t' hagin explicat. (Fes recerca a internet del Diari d' Anna Frank) (2 punts) 

b) Què significa el terme genocidi? (2 punts) 

c) L' holocaust va produir diferents papers socials: víctimes, botxins, atiadors de foc, espectadors, testimonis, herois, desinformats. Com descriuries cada paper i quina opinió et mereix? (Un heroi va ser el fotògraf de Mauthausen Francesc Boix, fes recerca; un testimoni, Paquita Sitzer (La contra de La Vanguardia 24 de novembre 2017; una heroïna Elna. Busca la maternitat d' Elna, la nostra llista de Schindler) (2 punts) 

d) Com expliques que tantes persones col·laboressin en l' holocaust? (Mira el llibre de la filòsofa Hannah Arendt Eichmann a Jerusalem. Un estudio sobre la banalidad del mal) (2 punts) 

e) Busca un mínim de tres fotografies o quadres de l' Holocaust, com hi ha en el llibre de text i, enganxa-ho tot a una cartolina. Posa una explicació a sota de unes cinc línies. (2 punts) 


- Podem visionar: 

Trailer "La Lista de Schindler"

Vídeo resumen "La lista de Schindler"

Eichmann en Jerusalén. Hannah Arendt

La banalidad del mal y Hannnah Arendt (extracto película)

Francesc Boix el fotògraf de l' Infern de Mauthausen, declara a Nuremberg:

París homenajea al republicano español Francesc Boix y lo entierra en la ciudad

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 26 i 27)

Webgrafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Primo_Levi#/media/File:Primo_Levi.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primo_Levi
https://www.youtube.com/watch?v=5btATkiDrI4
https://www.youtube.com/watch?v=kp1aTxLU33I
https://www.youtube.com/watch?v=xDlHXBxnk2g
https://www.youtube.com/watch?v=KHG_cFUrA78
https://www.youtube.com/watch?v=cBJMS0G6Vrg

SESSIÓ 2: PROJECTES DE SERVEI A LA COMUNITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

 SESSIÓ 2: 

PROJECTES DE SERVEI A LA COMUNITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES:

Competència 7. Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat 

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

Competència 8. Copsar les dimensions ètiques dels grans relats literaris i de les obres artístiques 

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

SESSIÓ 2: 

PROJECTES DE SERVEI A LA COMUNITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Cinc raons per a implicar-s´hi

Val la pena complicar-se la vida fent alguna cosa per als altres? Ens traurà temps per a estudiar o per a divertir-nos? Realment ens toca fer això o és una feina de l' Estat? Aquestes i moltes altres preguntes poden qüestionar el sentit d' implicar-se en un projecte de servei a la comunitat. Però hi ha raons per a fer-ho:

1. Perquè és impossible que l' estat de benestar cobreixi totes les necessitats dels ciutadans.

2. Perquè tenim dret a participar activament en la millora de la societat. No ens hem de limitar a ser ciutadans passius.

3. Perquè és un deure cívic contribuir a fer que el món sigui millor.

4. Perquè s' aprenen moltes coses útils participant-hi

5. Perquè és una experiència personal i col·lectiva que dóna molta satisfacció. 

Tres bons exemples

TIC sense edat, perdre la por del  mòbil: alumnes voluntaris de 3r ESO de l' IES Miquel Badia de Mataró es converteixen en professors i professores de noves tecnologies dels avis i àvies del Casal d' Avis del Parc de Mataró. Cada alumne fa de professor de dos avis i resolen els dubtes que tenen al' hora de fer servir els seus mòbils.

Manteniment de l' Institut: els alumnes de l' Institut de Sils s' encarreguen de reparar i de millorar les instal·lacions i els materials del centre. Treballen en pintura, fusteria, lampisteria, material informàtic...També ajuden el professorat en l' elaboració de materials didàctics, alguns dels quals es faran servir en les classes de projectes. 

Water Watchers: els alumnes de 3r ESO de l' IES Antoni Torroja de Cervera baixen al riu Ondara en grups reduïts i prenen dades de diferents indicadors de la qualitat de l' aigua. A continuació, duen a terme el tractament estadístic i visual de la interpretació de les dades, les tradueixen a llenguatge divulgatiu i les trameten als destinataris del servei. 

Com es pot triar un projecte?

De projectes de servei a la comunitat n' hi ha de molts tipus i no tots estan al nostre abast. Abans d' involucrar-nos-hi hem de tenir una idea clara i ben pensada. Aquestes tres passos poden servir-nos de pauta:

1. Detectar una necessitat social

2. Definir un servei possible

3. Decidir què volem aprendre.

1. Detectar una necessitat social Com la podem descobrir? Al nostre voltant hi ha moltes entitats socials i també serveis públics que poden aportar-nos algunes pistes. Però també la gent del barri, del veïnat, el mateix institut ens poden plantejar un problema no resolt o un dèficit que està al nostre abast.

2. Definir un servei possible. Què podem fer davant de la necessitat social detectada? Podem, és clar, generar un servei dissenyat per nosaltres mateixos, però també podem ajudar aquelles entitats que ja s' hi dediquen i tenen experiència. Pensem què pot aportar cadascú: els coneixements i les habilitats personals que podrem posar al servei dels altres. 

3. Decidir què volem aprendre. Què podríem aprendre de tot plegat? Si fem que l' aprenentatge formi part del projecte, el servei tindrà més bona qualitat. Proposem-nos adquirir nous coneixements, practicar certes habilitats, aprofondir actituds. Imaginem també en quins altres moments de la nostra vida podrem aplicar tot això que hem après. 

ACTIVITATS:

1. Quin podria ser el nostre projecte de servei a la comunitat aquest any? Desplegueu-ne un seguint els tres passos. (5 punts)
2. En els cas dels projectes en què els alumnes fan de professors o avis o a nens més petits, et sembla que els alumnes només ensenyen, o també aprenen? Quines coses es poden aprendre ensenyant als altres? (5 punts)  


Data d' entrega:

Pregunteu al professor substitut. 

Bibliografia: 

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 8 i 9)

Webgrafia:

https://lh3.googleusercontent.com/-rilLUNFKces/VnQCBoILbnI/AAAAAAAAXXk/i6Ce5fGg2c8RPQzIsADdKJgQkvamDLR1ACCoYBhgL/s1024/IMG_4761.JPG

SESSIÓ 1 SER UN MATEIX I APRENDRE A HABITAR EL MÓN (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 SESSIÓ 1

SER UN MATEIX I APRENDRE A HABITAR EL MÓN 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences Practicar la raonabilitat i l’acceptació de l’altre en les seves diversitats per aprendre a viure junts amb actituds de tolerància activa i respecte. 

Continguts clau 

CC21. La dignitat humana i el respecte. Consideració de la igualtat. 

CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres. 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos. 

CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència. 

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics) 

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau Usar el diàleg com a reconeixement de l’altre, per a l’exercici d’actituds intel·lectuals (d’exploració, de recerca de criteris, de racionalitat, d’acceptació de la pluralitat, de flexibilitat) i afectives (de consideració, de confiança, d’autocontrol). 

Continguts clau 

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació. 

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat... 

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat... 

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació... 

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... 

VIVIM EN UN LLOC concret, envoltats de persones diferents, algunes de pròximes i d' altres que no coneixem però amb qui compartim el món i el temps que ens ha tocat viure. Tots tenim la necessitat de viure bé i sentir-nos satisfets amb el que fem. 

Viure amb valors

Per a tenir una vida rica i satisfactòria, hem d' aprendre a estar bé amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món que habitem. Això s' aconsegueix vivint amb valors. Però què vol dir això? 

Per aprendre a viure, hem d' adquirir uns coneixements i desenvolupar un seguit de capacitats:

- Amb relació amb un mateix (autonomia, responsabilitat, compromís...)

- Amb relació amb altres persones (capacitat de diàleg, respecte...)

- Amb relació a la societat i el món en què vivim (col·laboració, esperit de servei, implicació...)

Socialització i autonomia

La matèria de Cultura i valors ètics ens ajudarà a comportar-nos més bé com a persones i com a ciutadans. Hem d' aprendre a tenir dues actituds que d' entrada semblen contràries: ser nosaltres mateixos i decidir com volem viure, i saber relacionar-nos i conviure amb els altres, amb qui formem la societat.

Per tant, hem de ser capaços de fer dues coses:

- Decidir com ens agradaria viure i com ens relacionem amb els altres. D' això en diem autonomia o capacitat per a decidir per un mateix què es vol fer al món i de quina manera i amb qui es vol viure. 

- Aprendre com es viu en societat, concretament en el lloc i el temps que ens ha tocat de viure, i entendre que cal participar en l' organització de la societat, juntament amb les altres persones, per a intentar fer-la cada vegada millor. 

Aprendre a viure

Aprendre a viure una vida amb valors vol dir diverses coses:

. Aprendre a ser. Ens hem d' esforçar per alliberar-nos dels nostres defectes i saber comportar-nos en situacions en les quals conviuen persones i grups que defensen opinions molt diferents.

Aprendre a ser= autonomia (pensar i fer per un mateix) + projecte personal (com m' agradaria ser i que m' agradaria fer) 

. Aprendre a conviure. Hem de lluitar contra l' individualisme i ser capaços de crear vincles interpersonals d' afecte i confiança amb les persones que ens envolten.

Aprendre a conviure = ser empàtic (saber posar-se en la pell dels altres) + ser altruista (estar disposat a fer coses en favor de les altres persones) 

. Aprendre a formar part de la societat. No hem de mirar únicament pel nostre interès individual, sinó que hem d' aprendre a contribuir al bé comú i a participar en la vida dels grups socials i del conjunt de la societat.

Aprendre a formar part de la societat = ser cívic (respectar les normes i els hàbits socials) + participar (intervenir amb opinions i treball per a millorar la vida pública) 

. Aprendre a habitar el món. Hem de ser responsables de les conseqüències dels nostres actes i hem d' aprendre a pensar en el futur de la terra -que és el nostre futur- i en el benestar de tota la humanitat.

Aprendre a habitar el món = ser sostenible (no destruir la naturalesa) + buscar la justícia global (aprendre a aplicar els valors més enllà de les fronteres del propi país). 

Aquestes quatre actituds s' aprenen, més enllà de l' escola o de l' institut i de la tasca de professors i professores, per l' exemple dels adults i de la societat en general, ,especialment de la família i l' entorn més pròxim.


ACTIVITATS PER FER A CASA:

1) Pensa altres maneres de viure actuals que no t' agraden i que t' agradaria canviar. Com ho faries? (2 punts)
2) Explica de quina manera aprenem a viure amb valors i en societat, a part del que es pugui aprendre a l' escola. On i amb qui ss' aprèn realment a viure? (2 punts)
3) Et sembla que els models de comportament presents en els mitjans de comunicació o altres àmbits (pel·lícules, videojocs, televisió, internet) poden influir d' alguna manera en el tipus de comportament dels joves? Justifica la resposta. (2 punts)
4) Busca exemples de comportaments contraris al que considerem la vida amb valors. En què va consistir aquest comportament problemàtic? Qui el va tenir? (2 punts)
5) Mira el vídeo de sota i contesta: Estàs d' acord amb la idea que proposa el Doctor Manuel Segura, és a dir, "ser bona persona és saber relacionar-se bé"? (2 punts)

PER A SABER-NE MÉS

Ser bona persona és relacionar-se bé

Conferència del Doctor Manuel Segura, creador del programa de "Competència Social", realitzada dins del curs de formació del Programa de Convivència i Mediació Escolar celebrat el 14 de novembre de 2007 a l'Auditori Caixa Fòrum de Barcelona.

El portal de la salut per a les famílies

Com educar les emocions? La intel·ligència emocional a la infància i l'adolescència

En aquest quadern es presenta un concepte actual de les emocions, i vol ser una exposició de com s'ha passat de la intel·ligència emocional a l'educació emocional i de les aplicacions que d'això es deriven en l'educació formal i en la família, situant sempre al nen i a l'adolescent com el nostre punt central d'interès.

En diversos capítols es presenta la situació de l’educació emocional al món, i més concretament als Estats Units, al Regne Unit i a Espanya, que es poden considerar els països on s’està difonent de forma més visible.

L’informe acaba amb un decàleg dels aspectes més rellevants que apareixen a tota l’obra, a manera de resum, i unes referències bibliogràfiques amb la intenció d’orientar la formació posterior de les persones interessades. Esperem que tot això contribueixi a educar les emocions i a posar intel·ligència emocional a la infància i l’adolescència, per contribuir a garantir-los un millor estat de salut i benestar a llarg termini.

L'informe va comptar amb la col·laboració de la Fundació Eduardo Punset.

 Documents a : http://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/faros_6_cat.pdf

Més vídeos i notícies:

- Si creus que no s'ha de canviar l' horari d' invern i d' estiu: 

- Crítica dels Simpsons a la societat actual:

- 12 curiosidades sobre BREAKING BAD

- 10 famosos que perdieron todo por culpa de las drogas

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:

Entreu al Class-Room 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 6 i 7)

Webgrafia:

http://usuaris.tinet.cat/pas/cm/cm-95-59.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=WnkPGZScQ2M
http://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/faros_6_cat.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=aYqjF_CVVdw
https://www.youtube.com/watch?v=1mGwINE7OQI
https://www.youtube.com/watch?v=UfM1qQKIoG4
https://www.youtube.com/watch?v=eAQjkHqfqPw

EXT.PROGRAM.CVÈTICS 3rESO. 20-21

 

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR	SILVIA GIL CORDERO
NIVELL EDUCATIU	ESO
MATÈRIA	CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS	3r ESO

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

UNITAT 1. Ser un mateix i aprendre a habitar el món UNITAT 2.  Projectes de servei a la comunitat UNITAT 3.  Relacions personals UNITAT 4.  Jutjar moralment UNITAT 5. Millor deixar-ho córrer! UNITAT 6. Democràcia UNITAT 7. Tribus urbanes contra bandes de carrer UNITAT 8. Cap entitat sense web UNITAT 9. Comunicar-se amb les TIC UNITAT 10. L’ argumentació UNITAT 11. Holocaust UNITAT 12. Com va néixer la història? UNITAT 13. Creences sobre els déus a l’ antiguititat UNITAT 14. Pensar i decidir per un mateix UNITAT 15. Participació UNITAT 16. Muntar una festa al centre educatiu UNITAT 17. Els valors heretats de l’ antiguitat UNITAT 18. Ser feliç UNITAT 19. Ètica i professions UNITAT 20. Mediació UNITAT  21. Ser dona, ser home UNITAT 22.  Xarxa educativa UNITAT 23. Decisions que no agraden a tothom UNITAT 24. Diversitat UNITAT 25. Motius per manifestar-se UNITAT 26. Gènere i convivència UNITAT 27. Per un habitatge digne UNITAT 28. Bé comú UNITAT 29. Cultura de la pau UNITAT 30.  Ètica i drets humans FORUM LOCAL DE CONVIVÈNCIA

COMPETÈNCIES

Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura. Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa. Les diferents competències de la matèria Cultura i Valors ètics s’agrupen en tres dimensions: la dimensió personal, la dimensió interpersonal i la dimensió sociocultural: Tercer i quart cursos Dimensió personal Competències 1,2, 3 i 4 Competències Clau (CC): CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social. CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats. CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats. CC10. Els drets humans com a deures morals. CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió. CC13. El bon argument. CC14. Els aspectes d’una argumentació. CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu. CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques. CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada. Dimensió interpersonal Competències 5, i 6 Competències clau (CC): CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos. CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació. CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat... CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat... CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació... CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... Dimensió sociocultural Competències 7,8,9 i 10 Competències clau (CC): CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:  a) el món,  b) l’ésser humà, c) la història, d) la divinitat. CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples. CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques. CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics. CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques. CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient). CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg. CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària. CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació és el seguiment i la verificació del procés d’aprenentatge de l’alumne. L’avaluació de la matèria de cultura i valors ètics ha de dotar-se d’instruments d’avaluació variats i adequats per fer el seguiment acurat i la verificació posterior cap a l’adquisició gradual de les competències d’etapa. La matèria de cultura i valors ètics conté dues característiques rellevants per a l’avaluació rigorosa dels aprenentatges que demana: . La llista de les deu competències de la matèria de cultura i valors ètics no és jeràrquica ni tampoc cronològica, sinó que, igual que les dimensions que les agrupen, les competències interactuen i guarden relació les unes amb les altres. Això comporta que les tècniques d’avaluació han de plantejar entorns que permetin distingir una competència de l’altra i, a la vegada, reflecteixin la relació entre si. Són exemples de tècniques d’avaluació: -          Observació de comportament espontani. -          Creació de situacions reals o simulades mitjançant estudi de casos. -          Autoavaluació. -          Avaluacions creuades, mútues. -          Redaccions espontànies que projecten el posicionament propi. -          Cròniques, exposicions que incorporin els judicis valoratius que emeten les persones implicades. -          Confecció d’obres (poema, dibuix...) representatives de les situacions tractades. -          Presentació d’una notícia, d’un esdeveniment. -          Confecció d’un portfoli vinculat al servei comunitari que doni pautes per a l’avaluació. . Les competències inclouen capacitats diverses, i el seu aprenentatge és dinàmic, en evolució. Les capacitats que integra una competència són de caràcter: -          Cognitiu: descobrir, argumentar, aportar, opinar, comprendre, treure conclusions, dialogar. -          Hàbit: col·laborar, innovar. -          Actitudinal: valorar, respectar, prestar atenció, ser responsable, comprometre’s. Convé, doncs, disposar d’instruments d’avaluació contínua al servei d’aquesta obertura i dinamisme, adequats per captar, seguir i verificar el procés dinàmic cap a l’adquisició d’aquests tres tipus de capacitats integradores de cadascuna de les competències.  En acabar l’etapa, l’avaluació final de resultats verificarà el grau d’adquisició de cada competència. La detecció i verificació de les competències de la matèria proporcionen a l’equip docent informació rellevant i complementària de l’alumne que haurà de recollir-se en el seu document orientador de final d’etapa i que, al seu torn, enriquirà la seva orientació al llarg de la vida. Instruccions d’ avaluació de la  matèria de Cultura i valors ètics de Tercer d’ ESO (80% de la nota trimestral). Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre, del bloc, o, anàlisi d’ alguna pel·lícula o documental visionat a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Després de la revisió i correcció de les sessions, donat que són sessions avaluatives, la professora es quedarà amb les activitats realitzades per l’ alumne en forma de dossier o portfoli sencer i, per trimestres,  fins el mes d’ octubre 2020. Els alumnes es poden fer fotografies el dia de lliurament amb les correccions. S’ intentarà que els alumnes utilitzin el class-room del Google Suite del domini @inscampsblancs.cat (ja ho vàrem provar durant el curs 2018-19) i, donat que han de ser competents en l’ àmbit digital, pugin les activitats al Class-room i puguin veure les correccions des d’ allà. Així doncs, l’ alumne podrà presentar les activitats de cada sessió formativa, per exemple, de la següent manera: DATA D' ENTREGA  3r A DIVENDRES 27 SETEMBRE 2019:  +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIVENDRES 4 OCTUBRE 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIVENDRES 18 OCTUBRE 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIVENDRES 25 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats 3r B DIMECRES 25 SETEMBRE 2019 :+1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMECRES 2 OCTUBRE  2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMECRES 9 OCTUBRE  2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMECRES16 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats 3r C   DIMECRES 25 SETEMBRE 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMECRES 2 OCTUBRE  2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMECRES 9 OCTUBRE 2019:+0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMECRES  16 OCTUBRE  2019:-1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 1 NO SERAN AVALUABLES.  Es farà una nota mitjana, de les sessions entregades, tenint en compte la senzillesa o dificultat, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació corresponent.  Aquestes dates estaran penjades al bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 3r ESO): http://mystikeepopteiaculturaivalors3reso.blogspot.com/ També com ja he dit abans, provarem el Google Suite i el Class-Room del domini @inscampsblancs.cat per a penjar els treballs i posar nota de la competència digital. La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 2 punts = Assoliment satisfactori, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova ordinària de juny. Si l’ alumne no aprova en la prova ordinària de juny s’ haurà de presentar a tota la matèria a la prova extraordinària de juny. Els alumnes de 3r ESO que tinguin l’ assignatura de “Cultura i valors ètics” de 2n ESO suspesa el mes de juny, podran aprovar-la si aproven l’ assignatura de “Cultura i valors ètics” de 3r ESO, com a matèria de continuïtat.  De tota manera, l’ alumne podrà aprovar la matèria de “Cultura i valors ètics” de 2n ESO si presenta les activitats de les sessions del Bloc “Mystiké epopteia” del curs anterior durant el curs 2019-20. Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit digital (10% de la nota trimestral) Si bé la competència digital es treballa i, per tant, s’avalua des de de les diferents matèries que la incorporen en la seva proposta curricular, convé considerar que algunes qüestions relatives a l’avaluació poden ser comunes per a les diferents matèries que avaluaran l’adquisició d’aquesta competència, així com les pròpies de la matèria o àmbit de referència. Així mateix, aquestes orientacions poden ser d’utilitat a l’hora d’avaluar els crèdits de síntesi de cada curs i, en especial, el projecte de recerca de quart curs. Dimensió instruments i aplicacions L’avaluació de l’adquisició de les competències d’aquesta dimensió s’hauria de fer de forma gradual en el temps, tenint present l’evolució constant a què està abocat el món digital. Els alumnes poden experimentar canvis importants en relació amb la gestió dels dispositius digitals derivats d’una major capacitació en el seu ús, però també canvis significatius en les opcions i possibilitats que aquests dispositius ofereixin. S’ha de vincular a tasques i activitats que comportin la creació i elaboració de documents de tipologia diversa i que sovint formen part d’un procés d’aprenentatge en connexió amb altres competències, especialment amb les competències 4, 5 i 11, així com amb d’altres matèries. El millor moment per fer l’avaluació és en finalitzar una activitat i quan es disposi d’un document acabat. Amb tot, és molt útil fer un seguiment regular del seu grau d’adquisició al llarg del temps perquè els coneixements en l’ús de les aplicacions canvien constantment a causa de l’aparició en el mercat de nous tipus de programari. Les competències bàsiques de l’ àmbit digital pertanyen a les Dimensions: -          Instruments i aplicacions -          Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge -          Comunicació interpersonal i col·laboració -          Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital Instruments i aplicacions: Competència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals. Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals. Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.  Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals. Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement. Comunicació interpersonal i col·laboració Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació. Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu. Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital Competència 9. Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, tot utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual. Competència 10. Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos. Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital. Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit personal i social (10% de la nota trimestral) El treball competencial i totes les matèries que el despleguen contribueixen a l’assoliment de competències transversals en l’àmbit personal i social que permeten aprendre a conduir el propi aprenentatge i ser-ne conscient, adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris. Suposa l’adquisició d’un grau suficient de consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques, el desplegament d’actituds i valors personals com la responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i la construcció de l’autoestima. Tot plegat, per ser capaç de continuar aprenent de forma cada vegada més eficaç i autònoma. També ha de permetre l’adquisició de la capacitat d’aprendre de les errades pròpies i alienes, demorar les necessitats de satisfacció immediata i aprendre a prendre decisions amb un càlcul de riscos adaptat a la realitat. Suposa l’adquisició de competències emocionals i l’ajustament de la conducta als requeriments que comporten l’edat i la societat. Així mateix, l’alumne ha de ser capaç de reflexionar sobre la incidència del gènere en la construcció de la seva personalitat i l’elecció d’opcions acadèmiques i professionals. Totes aquestes habilitats personals han de permetre a l’alumne desenvolupar actituds positives, actives i emprenedores en tots els àmbits de la seva vida. Aquesta actitud emprenedora es podrà veure reflectida en accions que, d’acord amb la motivació i l’esforç personal, permetin adquirir compromisos socials, desplegar capacitats creatives, impulsar projectes personals i col·laboratius que l’ajudin a construir models de vida personal, social i professional satisfactoris. El treball competencial i els processos d’orientació associats han de contribuir a la construcció de la identitat personal, social i ciutadana de cada alumne, fomentant la pertinença a la societat catalana, els processos de compromís social i cívic per tal de fer possible que en el futur puguin contribuir a la millora social com a ciutadans de ple dret amb responsabilitats compartides. Competències bàsiques de l’àmbit personal i social. Aquestes competències pertanyen a les Dimensions: -          Autoconeixement -          Aprendre a aprendre -          Participació Autoconeixement Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal. Aprendre a aprendre Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal Competència 2. Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge Competència 3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida. Participació Competència 4. Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.

MATERIAL NECESSARI

Llibre de text  Cultura i valors ètics 3r ESO de la col·lecció “Atòmium” de  l’ Editorial Text/Galera. ISBN: 978-84-412-2316-5 Bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 3rt ESO) : http://mystikeepopteiaculturaivalors3reso.blogspot.com/