WHAT'S UP! COM VAS DE SALUT MENTAL?
Unitat didàctica 8
Lluitem contra l’estigma
① Introducció
Grupal
25 mIn
Dividirem l’alumnat en grups i a cada grup li donarem un quadre de
personatges.
Els demanarem l'exercici següent:
Cada grup teniu un quadre amb personatges.
Si us demanéssim que els
definíssiu, que els assignéssiu atributs de personalitat, com diríeu que són?
Per grups, empleneu els quadres que us he repartit.
Núria – 15 anys Té un trastorn bipolar – bulímia. Com és?
Salma – 12 anys Musulmana. Com és?
Sven – 18 anys Acaba d’arribar d’Eslovènia i no parla l’idioma. Com és?
Jenny – 20 anys Pateix ansietat. Com és?
Andrés – 13 anys Té dubtes sobre la seva sexualitat. Com és?
Sandra – 17 anys Té un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Com és?
Pep – 16 anys Té depressió . Com és?
Emma – 15 anys Persona
transgènere
Com és?
Una vegada enllestit l’exercici, els demanarem que exposin a l’aula els atributs
relacionats amb cada personatge.
Un cop fet, llançarem la pregunta següent:
Quins dels nostres protagonistes creieu que tenen més probabilitat de patir...
- Aïllament social?
- Exclusió de l’entorn?
- Agressions verbals i físiques?
- Assetjament?
- Dificultats per aconseguir o mantenir una feina?
- Dificultats per demanar ajuda (pròpia i imposada)?
- Autoestigma?
Recollim els seus comentaris sense jutjar ni opinar, tot i que intentarem que
intervinguin i que hi hagi debat.
Continuem:
Les reaccions que hem comentat més amunt són pròpies d’algú que pateix
discriminació. Aïllar, agredir, dificultats per aconseguir una feina, etc. són
situacions que indiquen que la persona està sent discriminada. Per què creieu
que les persones fictícies del quadre 2 tenen més possibilitats de patir
aquesta discriminació?
②A fons
Podem trobar molts tipus de prejudicis i, per tant, de discriminacions per raó
de...
Aspecte físic
Religió
Procedència
Malaltia
Nivell econòmic
Color de pell/ ètnia
Gènere
Edat
Opció sexual
Vestimenta
Un cop recollides les seves intervencions, centrarem la nostra recerca en els
prejudicis i estigma en salut mental.
Per fer-ho, iniciarem el treball partint dels
seus propis prejudicis a partir de la cadena de preguntes següent:
Fins aquí hem vist exemples de prejudicis en certs temes.
Per exemple:
- Prejudici amb el gènere: vosaltres conviuríeu amb una persona de
diferent sexe?
- Prejudici amb la religió: vosaltres conviuríeu amb una persona de
diferent religió?
- Prejudici amb l'opció sexual: vosaltres conviuríeu amb una persona
de diferent orientació sexual?
- Prejudici amb el color de la pell: vosaltres conviuríeu amb una
persona de diferent color de pell?
- Prejudici amb la malaltia mental: vosaltres conviuríeu amb una
persona amb algun tipus de problema de salut mental?
Segurament, en aquesta última pregunta sorgiran reaccions diferents a les altres
situacions: dubtes, sorpresa, confusió, desconeixement sobre el que parlem...
Aquest serà el moment d’introduir la importància de la salut mental i el prejudici
que, en la majoria d’ocasions, passa desapercebut.
③L’estigma sobre salut mental
③L’estigma sobre salut mental
Per què us costaria conviure amb algú que tingués un problema de salut
mental?
Quins prejudicis tenim entorn d'aquestes malalties?
Si no ho hem treballat a la unitat de català, podem demanar a l’alumnat que faci una recerca sobre els estigmes associats als problemes de salut mental i la seva justificació.
A continuació, oferim un recull dels prejudicis més comuns i les dades que confirmen que són idees sense cap tipus de fonament.
Són els següents:
ESTIGMA Les persones amb algun problema de salut mental. són violentes. FALS
Segons l’OMS, menys del 3 % dels incidents violents estan provocats per persones amb algun tipus de problema de salut mental. L'altre 97 % està provocat per persones sense cap tipus de problema de salut mental. Ben aviat al contrari, són les persones amb un problema de salut mental les més propenses a ser víctimes d’algun tipus de violència. ...
ESTIGMA. Sempre surten a les notícies relacionades amb incidents, problemes o accions violentes. CERT
Els mitjans de comunicació tenen un paper decisiu a l'hora d'augmentar l’estigma cap a les persones amb problemes de salut mental: un estudi recent confirma que es dona poca informació sobre què són els problemes de salut mental (tan sols el 17 % dels articles estudiats es refereixen a la salut mental vista en positiu) i la que es facilita, el 51 %, està relacionada amb situacions tràgiques causades per persones que patien algun problema de salut mental . Tot això només comporta mantenir i augmentar l’estigma cap a les persones que en pateixen.
ESTIGMA... no poden treballar. FALS
Les persones amb un problema de salut mental són igual que la resta: han estudiat, treballat i poden fer front als seus deures i obligacions. De fet, la feina és un dels principals entorns on les persones amb algun problema de salut mental pateixen estigma i estan discriminades: el 28 % de la població no entrevistaria una persona amb algun tipus de problema de salut mental per cobrir un lloc de treball i el 44 % assegura haver patit algun tipus de discriminació laboral.
ESTIGMA ... no poden conviure amb ningú. FALS
La gran majoria de persones amb problemes de salut mental conviuen amb la seva família, sobretot per la seva dificultat en trobar feina i, per tant, d'independitzar-se econòmicament.
ESTIGMA.. no volen parlar sobre el seu problema. FALS
A la gran majoria de persones amb problemes de salut mental els agradaria compartir la seva problemàtica amb la gent del seu entorn més proper. Si no ho fan, és per por al seu rebuig, incomprensió i prejudicis. Segons els últims estudis de l’ESCA3 , el 18 % de persones amb algun tipus de problema en salut mental han patit discriminació.
ESTIGMA ... mai no es recuperen. FALS
Amb el tractament adequat i el suport de l’entorn, una persona amb un problema de salut mental pot recuperar-se al 100 % i gaudir d’una bona qualitat de vida.
④L’estigma en joves
Per consolidar els continguts anteriors, contextualitzarem l’estigma en les persones joves. Llançarem la pregunta següent: Com patiria l’estigma un company vostre amb un problema de salut mental? Podem completar les seves respostes amb les dades següents: segons un estudi4 realitzat entre joves que han tingut problemes de salut mental... o A l’institut... El 70 % ha estat discriminat per part dels seus companys. El 40 % ha tingut reaccions negatives per part del professorat. El 40 % ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que patia. o Relacions: El 45 % ha tingut reaccions negatives per part de les seves parelles. El 54 % ha deixat d’anar amb els amics. El 47 % han deixat de sortir a comprar o fer coses. El 40 % ha deixat de tenir parella.
⑤Tancament de la unitat
Quins prejudicis tenim entorn d'aquestes malalties?
Si no ho hem treballat a la unitat de català, podem demanar a l’alumnat que faci una recerca sobre els estigmes associats als problemes de salut mental i la seva justificació.
A continuació, oferim un recull dels prejudicis més comuns i les dades que confirmen que són idees sense cap tipus de fonament.
Són els següents:
ESTIGMA Les persones amb algun problema de salut mental. són violentes. FALS
Segons l’OMS, menys del 3 % dels incidents violents estan provocats per persones amb algun tipus de problema de salut mental. L'altre 97 % està provocat per persones sense cap tipus de problema de salut mental. Ben aviat al contrari, són les persones amb un problema de salut mental les més propenses a ser víctimes d’algun tipus de violència. ...
ESTIGMA. Sempre surten a les notícies relacionades amb incidents, problemes o accions violentes. CERT
Els mitjans de comunicació tenen un paper decisiu a l'hora d'augmentar l’estigma cap a les persones amb problemes de salut mental: un estudi recent confirma que es dona poca informació sobre què són els problemes de salut mental (tan sols el 17 % dels articles estudiats es refereixen a la salut mental vista en positiu) i la que es facilita, el 51 %, està relacionada amb situacions tràgiques causades per persones que patien algun problema de salut mental . Tot això només comporta mantenir i augmentar l’estigma cap a les persones que en pateixen.
ESTIGMA... no poden treballar. FALS
Les persones amb un problema de salut mental són igual que la resta: han estudiat, treballat i poden fer front als seus deures i obligacions. De fet, la feina és un dels principals entorns on les persones amb algun problema de salut mental pateixen estigma i estan discriminades: el 28 % de la població no entrevistaria una persona amb algun tipus de problema de salut mental per cobrir un lloc de treball i el 44 % assegura haver patit algun tipus de discriminació laboral.
ESTIGMA ... no poden conviure amb ningú. FALS
La gran majoria de persones amb problemes de salut mental conviuen amb la seva família, sobretot per la seva dificultat en trobar feina i, per tant, d'independitzar-se econòmicament.
ESTIGMA.. no volen parlar sobre el seu problema. FALS
A la gran majoria de persones amb problemes de salut mental els agradaria compartir la seva problemàtica amb la gent del seu entorn més proper. Si no ho fan, és per por al seu rebuig, incomprensió i prejudicis. Segons els últims estudis de l’ESCA3 , el 18 % de persones amb algun tipus de problema en salut mental han patit discriminació.
ESTIGMA ... mai no es recuperen. FALS
Amb el tractament adequat i el suport de l’entorn, una persona amb un problema de salut mental pot recuperar-se al 100 % i gaudir d’una bona qualitat de vida.
④L’estigma en joves
Per consolidar els continguts anteriors, contextualitzarem l’estigma en les persones joves. Llançarem la pregunta següent: Com patiria l’estigma un company vostre amb un problema de salut mental? Podem completar les seves respostes amb les dades següents: segons un estudi4 realitzat entre joves que han tingut problemes de salut mental... o A l’institut... El 70 % ha estat discriminat per part dels seus companys. El 40 % ha tingut reaccions negatives per part del professorat. El 40 % ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que patia. o Relacions: El 45 % ha tingut reaccions negatives per part de les seves parelles. El 54 % ha deixat d’anar amb els amics. El 47 % han deixat de sortir a comprar o fer coses. El 40 % ha deixat de tenir parella.
⑤Tancament de la unitat
Acabem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de les idees clau a través
de les següents preguntes de tancament:
Creieu que tothom, en algun moment de la seva vida, es pot veure
discriminat?
Els problemes de salut mental són comuns i afecten 1 de cada 4
persones. Segurament hi ha algú a qui estimem que ha patit o està
patint algun problema de salut mental.
És molt important demanar ajuda quan detectem que no estem bé.
Podem treballar contra l’estigma i la discriminació? Com?
Com hem vist fins ara, l’estigma afecta totes les vessants
de la nostra vida: relacions socials, família, accés a
l’habitatge, feina, etc., i impacta molt directament en la
nostra qualitat de vida.
Malauradament, hi ha certs estigmes, com en el cas de
la salut mental, que estan molt interioritzats i acceptats
socialment, i s'evidencien en el dia a dia sense que ningú
alci la mà: refranys, llenguatge als medis, al carrer,
cinema...
Per lluitar contra l’estigma, nosaltres som els principals
protagonistes.
Estem veient aquesta pel.lícula a l' aula, "Mejor imposible" amb Jack Nicholson. A l' acabar, fes un resum sobre el Trastsorn Obsessiu Compulsiu (TOC) del protagonista, amb fotografies o dibuixos i una opinió personal.
Obsesiones y compulsiones en "Mejor imposible"
Bibliografia:
ARAGONÈS E1, LÓPEZ-MUNTANER J, CERUELO S, BASORA J. Reinforcing Stigmatization: Coverage of Mental Illness in Spanish Newspaper. Journal of Health Communication. Volum 19. Issue 11. Novembre 2014.
MUÑOZ, Manuel. Estigma social y enfermedad mental. Madrid. Consejería de Família y Asuntos Sociales de la Comunidad de Madrid. Obra Social de Caja Madrid. Universidad Complutense de Madrid. 2006
ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya). 2013. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. 2013
ARAGONÈS E1, LÓPEZ-MUNTANER J, CERUELO S, BASORA J. Reinforcing Stigmatization: Coverage of Mental Illness in Spanish Newspaper. Journal of Health Communication. Volum 19. Issue 11. Novembre 2014.
MUÑOZ, Manuel. Estigma social y enfermedad mental. Madrid. Consejería de Família y Asuntos Sociales de la Comunidad de Madrid. Obra Social de Caja Madrid. Universidad Complutense de Madrid. 2006
ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya). 2013. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. 2013
Webgrafia:
https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/elcritic.cat/blogs/wp-content/uploads/sites/28/2017/10/16140815/V%C3%ADdeo-Obertament-adolescents.jpg
file:///C:/Users/user/Downloads/What's%20Up_unitats%20did%C3%A0ctiques_17-18%20(3)%20(1).pdf
file:///C:/Users/user/Downloads/What's%20Up_unitats%20did%C3%A0ctiques_17-18%20(3)%20(1).pdf
https://www.youtube.com/watch?v=sv7AIp2J6Sk
https://www.youtube.com/watch?v=tg_mvjmKx3Y
