SESSIÓ 21: SER DONA, SER HOME (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 21: 

SER DONA, SER HOME 

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

COMPETÈNCIES 1, 2,3 i 4

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’ argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

LA INCORPORACIÓ de les dones al món laboral i un major accés a estudis superiors han afavorit que en l' actualitat tinguin una presència significativa en els àmbits cultural, polític, artístic, educatiu, de la salut i en la majoria de les professions.

Malgrat aquest avenços encara no podem parlar d' una situació d' igualtat entre homes i dones. Cada vegada que les dones ocupen llocs assignats tradicionalment als homes, han de superar noves barreres, i no sempre aconsegueixen que se les tracti en igualtat de condicions.

Núria Picas a l'arribada de l'Ultra-Trail du Mont Blanc 2013

Núria Picas, 38 anys. Bombera de professió i mare de dos fills, la seva passió és córrer, anar en bicicleta i escalar muntanyes. Ha guanyat curses de muntanya tan rellevants com la Cavalls del vent i actualment és líder de l' Ultra Trail World Tour.

"Normalment em llevo, esmorzo, porto els nens a l' escola i m' entreno dues hores i mitja o tres com a màxim. Dino, i a la tarda, si no tinc guàrdia a la feina, estic amb la canalla; els caps de setmana miro de trobar alguna competició, per anar a córrer, preferentment el diumenge. Com a bombera, ara tinc reducció de jornada, cosa que em permet dedicar-me més a les curses de muntanya i tenir cura dels nens. Intento compaginar les tres coses més importants de la meva vida: família, feina i curses de muntanya".

Laia Sanz, 29 anys. Corredora de moto de trial, primer ho va fer en competicions femenines i més endavant va decidir competir, també, en curses masculines. És una de les poques dones que competeix en els nou mil quilòmetres del Rally Dakar (en l' edició del 2015, dels 664 participants només 11 eren dones).

"Una noia no té el mateix contracte amb una marca que un noi, ni les mateixes ajudes. És bàsic donar el mateix valor a un títol masculí que a un de femení."

"Ser dona no m' ha impedit competir en un esport que, quan vaig començar, només practicaven els homes. Amb ells vaig aprendre a superar els meus límits. Darrerament he vist que, pel fet de ser dona, he tingut un bon ressò mediàtic, però malauradament això constrasta amb el fet que les marques de motos segueixen pensant majoritàriament en clau masculina. El repte és transformar la seva percepció."

ACTIVITATS PER FER A CLASSE:

1. POSA'T en la pell dels personatges i contesta:

1.1. Quines són les protagonistes de les dues notícies i a que es dedica cadascuna?

1.2. Què opines del que afirmen aquestes esportistes?

1.3 La Laia Sanz es queixa del fet que una noia ha de fer molts més esforços que un noi per a obtenir un patrocini o algun contracte amb una marca.

Has sentit alguna vegada el mateix comentari referit a altres àmbits? A quins?

1.4. Escriu el nom de set esportistes, set escriptors o escriptores famosos i set persones dedicades a la política. Quina distribució t'ha sortit entre homes i dones? Com la interpretes?

1.5. Quins àmbits professionals consideres que estan ocupats prioritàriament per dones? I quins altres ho estan per homes? Creus que tots aquests àmbits tenen el mateix prestigi social? Per què?

1.6. Com definiries el terme discriminació de gènere?

2. LLEGEIX, escriu i comenta en grup la teva opinió sobre les informacions i els gràfics del marge:

2.1 Fixa't en la xifra de discriminació salarial. Creus que les diferències en la remuneració salarial només es donen en càrrecs directius?

2.2. Penses que aquesta discriminació també es dóna a l' hora de contractar una persona per a ocupar un lloc de treball?
2.3. Les empreses de l' estat espanyol encara no dediquen prou esforços a la conciliació familiar i laboral. Consideres que aconseguir facilitats de conciliació és una qüestió que afecta només a les dones?

Discriminació als llocs de treball

El 2007 es va aprovar la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Magrat això:

Sí = 37,2 %
No= 34,9%
Sí, però encoberta= 27,9%

El 65% de les dones que ocupen càrrecs directius consideren que hi ha discriminació salarial i gairebé el 30% afirma que aquesta discriminació és encoberta.
Més del 20% assegura que té problemes amb algun dels companys de feina pel fet de ser dona.

Sí, suficients= 32,&%
Algunes, però insuficients= 58,1%
No, ni tan sols es contemplen= 9,3%

Font: VI Enquesta Adecco a Dones Directives. Desembre del 2014. 

3. PENSA, escriu i comenta en grup. (DEURES PER FER A CASA) 

La Maria busca algú que cuidi el seu fill de dos anys. La feina consisteix a anar a buscar-lo a la llar d’ infants, preparar-li el berenar, jugar una estona amb ell, banyar-lo i donar-li el sopar tres dies a la setmana. Després de diverses entrevistes ha seleccionat dos joves: l’ Eva i el Jesús. Aquest últim és més juganer i sembla més interessat en la feina. La Maria, però, troba que el fet de ser noi és un inconvenient. Pensa que potser no se’n surt a l’hora de banyar el nen i de fer el sopar. També creu que l’ Eva, pel fet de ser noia, serà més afectuosa. Però li costa no agafar el Jesús només per aquest motiu.

(10 Punts)

- Podem veure els següents vídeos: 

LAIA SANZ PREVIO DAKAR 2018

Laia Sanz campeona del mundo por decimoprimera vez

- Per suggerència de l' alumne Gabriel Ireland 3r B, hem vist: 

Downhill & Freeride 2017: Girls Riders Tribute

Downhill & Freeride 2017: Girls Riders Tribute | Part 2

Bibliografia

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 46 i 47)

Webgrafia

Imatge de: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAria_Picas_i_Albets#/media/File:N%C3%BAria_Picas_UTMB_2013.JPG

https://ca.wikipedia.org/wiki/Laia_Sanz_i_Pla-Giribert#/media/File:Laia_Sanz_2016.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=Lu9-zKLO2jk&t=7s

https://www.youtube.com/watch?v=ei40f9uHShg

https://www.youtube.com/watch?v=2rgnyDSmnhM

https://www.youtube.com/watch?v=LbK-o6p1Udo

SESSIÓ 15: PARTICIPACIÓ (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 15: 

PARTICIPACIÓ

 (DIMENSIÓ PERSONAL) 
Competències 1,2, 3 i 4 

Competències Clau (CC)

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

EN QUALSEVOL COMUNITAT cal que hi hagi unes normes per al seu bon funcionament. Es tracta d' adquirir certs compromisos per a gaudir de la convivència amb els altres. 

Què hi fa algú com jo en un lloc com aquest? 

Una de les coses bones que té un centre educatiu és que hi ha companys i companyes amb maneres de ser ben diferents. Hi ha alumnes a qui agrada destacar i n' hi ha que volen passar desapercebuts; hi ha alumnes a qui agrada un tipus d emúsica i n' hi ha que l' avorreixen; n' hi ha que pensen continuar estuaidant mols anys i n'hi ha altres, en canvi, que creuen qu eno s' estaran gaire temps a l' institut...

Malgrat ser diferentss, hi ha coses en què tots els alumnes del centre coincideixen: voler estar tranquils i no pas estressats; volen estudiar, però no volen tenir gaires deures; s' empipen si algú els guixa la taula...Volen que l' Institut sigui un lloc agradable on viure...i conviure. 

Som part de la col.lectivitat

De fet, el que es fa en un institut o escola és exercir el dret al desenvolupament personal, el principal dret educatiu. Aquest és l' objectiu comú de la col·lectivitat formada per companys i companyes, professorat i totes les altres persones que treballen al centre. Com que és una col·lectivitat que té objectius comuns, es diu que és una comunitat. Per què una comunitat funcioni, cal que tots els seus membres hi participin, sàpiguen què han de fer, ho facin i ho facin bé. 

Posar el quadre NOFC (Normes Funcionament de Centre) de l' Institut Camps Blancs:

https://drive.google.com/file/d/1mILdHxbTeDUk7FsLsFombe2-QM0F6fUl/view

(pàgines de la 75 a la 80) 

Una manera de participar

La manera més senzilla de participar és complir les normes. Això no vol dir que cal obeir cegament unes normes imposades. Les normes i les prohibicions serveixen per a coordinar les accions i els interessos de persones que, malgrat tenir maneres de ser diferents, participen d' uns objectius comuns. Una norma indica què cal fer, i s' anomena prohibició quan diu què no s' ha de fer. 

Les normes i les prohibicions poden ser de dos tipus: 

. Implícites: no estan escrites

. Explícites: estan formulades i escrites.

Les normes s' escriuen perquè tothom les conegui i les recordi, però també s' escriuen per a subratllar-ne la importància. Ser puntuals, tenir cura del material i les instal·lacions i respectar les persones són normes molt importants, i per això estan escrites en els reglaments de règim intern. N' hi ha d' altres que no cal escriure, però que existeixen igualment, com aixecar la mà per a demanar la paraula, llençar els papers a les papereres o...no dur el gos a la classe!

- Veurem aquests vídeos:

RAP Normes de classe

Reglas del Salon de Clases (Minions):

ACTIVITATS:

1. Quines normes del centre o dels vídeos creus que són més difícils de complir? (3 punts)
2. Quines són més fàcils de complir? (3 punts)
3. Hi ha alguna norma amb què no estiguis d' acord? (2 punts)
4. Què passaria si no existís? (2 punts)

Bibliografia

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia:

Imatge de: 

http://www.femmusicaamblestic.com/?cat=76
https://www.youtube.com/watch?v=BOPqMJZkk1s
https://www.youtube.com/watch?v=gcT7xGcf4-0

SESSIÓ 14: PENSAR I DECIDIR PER UN MATEIX (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 14: 

PENSAR I DECIDIR PER UN MATEIX 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)
Competències 5 i 6  

Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

PER A SER EL PROTAGONISTA de la teva pròpia vida i decidir en cada moment com la vols viure, has de pensar per tu mateix i has d' estar disposat a fer-ho.

No seràs un ciutadà lliure si no tens una opinió pròpia sobre els temes que afecten la vida col·lectiva. Tampoc no arribaràs a ser una persona autònoma si no t' atures a valorar per tu mateix el que creus que has de fer. 

Arribar a ser autònom

L' autonomia és una capacitat que s' adquireix. No es neix autònom, s' hi arriba poc a poc. Els nadons no podrien viure sense l' ajuda de la família, depenen dels pares. En canvi, els nens i nens ja poden fer moltes coses pel seu compte, però les decisions més importants encara les prenen els adults. A mesura que es fan grans, els pares els deixen decidir més coses. Ho fan perquè ja han après a pensar per si mateixos: són autònoms. Als divuit anys, amb la majoria d' edat, s' aconsegueix l' autonomia jurídica, és a dir, s'obtenen tots els drets i totes les responsabilitats que reconeix la llei. 

Què és l' autonomia? 

L' autonomia és la capacitat que permet a les persones prendre per si mateixes les decisions que afecten la seva vida, i fer-ho de manera reflexiva i responsable. Així doncs: 

. L' autonomia és llibertat per a prendre les pròpies decisions.

. L' autonomia és reflexió per a prendre les pròpies decisions sense precipitar-se.

. L' autonomia és responsabilitat per a decidir sense perjudicar a ningú. 

Com es pot pensar i decidir per un mateix? 

Ser autònom no vol dir acceptar la primera opinió que et passa pel cap. Vol dir estar convençut del que s' ha de fer perquè s'ha pensat amb deteniment. Quan s' ha pres una decisió, es tenen moltes ganes de dur-la a terme amb empenta.

Prendre una decisió de manera autònoma suposa...

1.       NO PRECIPITAR-SE. No deixar-se emportar pel primer impuls, ni acceptar sense pensar les decisions que els altres et proposen
2.        ESCOLTAR TOTES LES IDEES. Pensar la pròpia opinió i buscar opinions de tantes persones com  puguis, sobretot si no pensen igual que tu.
3.       REFLEXIONAR. Pensar i valorar totes les idees fins a arribar a una posició pròpia que creguis que és correcta.
4.       FER EL QUE HAS DECIDIT. Quan has pres una decisió, has de pensar com la duràs a terme i, finalment, l’ has de realitzar.

ACTIVITATS:

Individualment, pensa i fes aquestes activitats en el teu quadern:
1) Explica una situació en què vas prendre una decisió important i complicada. (2 punts)
2) Anota tots els punts de vista diferents que tu o altres persones manteníeu. (2 punts)
3) Per a cada opinió, anota les raons que hi veus a favor o en contra. (2 punts)
4) Digues quina hauria estat avui la teva decisió i explica per quins motius. (Per exemple: triar el batxillerat que faràs; continuar o no amb la teva parella; en cas de separació dels pares, decidir entre anar a viure amb el pare o amb la mare; fitxar o no per un equip esportiu molt exigent.) (2 punts)
5) Imagina't una vida sense prendre decisions. Creus que te'n sortiries? (2 punts) 

- Podem veure aquest vídeo sobre el "Museu de les il·lusions":

- Test divertit:

Imágenes psicológicas ¿Cuál es el tu rasgo predominante en tu personalidad? 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia:
http://il-lusions.info/wp-content/uploads/2017/06/Screen-Shot-2017-06-21-at-16.44.01.png
http://www.psico-vida.com/wp-content/uploads/2015/04/YO.jpg
https://image.slidesharecdn.com/permitaquelamejorideatriunfe-130930231847-phpapp01/95/permita-que-la-mejor-idea-triunfe-adapte-su-visin-al-sistema-saez-6-638.jpg?cb=1380585976
http://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2014/09/frases-para-pensar-y-reflexionar.jpg
https://lafuerzadelavida.files.wordpress.com/2015/08/decision-vida.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=uXP3e9EfpUk
https://www.youtube.com/watch?v=kClgM4BQpLo