SESSIÓ 5: MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER! (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 5

MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER!

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi  

Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

ELS HUMANS no podríem viure sols. La relació amb els altres és important com l' aire. Els altres ens fan estar bé. També és veritatque de vegades les relacions amb els altres són difícils. De problemes, sempre en surten, però hi ha relacions que ens fan mal, que ens porten per on no volem anar, que ens separen de les amistats, que ens fan patir. Aquestes relacions és millor, deixar-les córrer. 

En aquest text, la protagonista- la Berta- i l' Abel s' han enamorat i surten junts. Una nit, quan tornen d' una festa, els passa un incident...

- Es pot saber què et passa? - vaig preguntar, seriosa i emprenyada, quan va aturar el cotxe davant de casa. 

L' Abel em va mirar de dalt a baix.

- Que sigui l' última vegada que et poses aquesta faldilla.

Les galtes se'm van encendre.

-Què?

-M' has entès prou bé....

No m' ho podia creure. Vaig mirar la meva faldilla, una de curteta que m'havia comprat amb la Yukino, una autèntica guapada...

-Però, per què?

Jo no sortia del meu astorament.

-T'ho he de dir? Sembles una puta...

Si m' haguessin punxat, no m' haurien tret sang.

Vaig sortir del cotxe d' una revolada donant un cop de porta. L' Abel va sortir tot seguit i amb dues gambades em va encalçar. Em va agafar pels braços i em va acostar cap a ell. Em va besar amb una passió que em va fer tremolar. 

-Ho sento, ho sento, no volia dir això, però és que...em moro de gelosia veient com els altres et desitgen. 

Vaig voler creure que patia. I, com una imbècil, encara em vaig entendrir.

Mª CARME ROCA, Estripar la teranyina, Editorial Baula. 

COM ES POT TRENCAR UNA RELACIÓ?
Determina els motius pels quals vols trencar la relació (de parella o de qualsevol altra mena.)
. Parla'n amb algú de confiança
. Decideix que la trencaràs i que no et faràs enrera
. Busca un moment per a dir-li-ho, sense esperar gaire temps. 
. Digues que vols acabar la relació, explica els motius i fes-ho amb seguretat.
. Escolta el que et contestin, però no et deixis convèncer
. Acomiada't. 

ACTIVITATS:

1. DIGUES quins aspectes del text t' han fet pensar.

a). Torna a llegir el text i subratlla les dues frases que més t' han cridat l' atenció. (2 punts)

b). Tria un dels fragments i escriu tres línies per a explicar els motius de la teva elecció.

(2 punts) 

2. PENSA i escriu els teus punts de vista.

a). Explica què vol dir la Berta, en un moment de la novel·la,quan diu : "Amor i possessió s' han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada en una teranyina". (2 punts)

b). Imagina que la Berta i l' Abel són amics teus. Escriu una carta a cada un d' ells amb tot el que voldries dir-los. (2 punts)

3. ANALITZA quins comportaments fan que una relació, sigui o no de parella, acabi fent mal. (2 punts)

- amb els pares

- amb els germans

-amb els amics i amigues

- amb la parella 


- Mira aquest vídeo sobre la diferència en el cervell dels homes i de les dones, en clau humorística:

"La caja de la nada" 

DATA D' ENTREGA
Mira les dates al Class-rom. 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Aquestes dates són orientatives, poden patir modificacions per vagues estudiantils o de professorat; sortides pedagògiques, xerrades, etcètera...La data del quadern de seguiment de la professora és la correcta. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 14 i 15)

Webgrafia:

http://cadenaser00.epimg.net/emisora/imagenes/2014/11/25/radio_lleida/1416937669_317694_1416940328_noticia_normal.jpg

SESSIÓ 4: JUTJAR MORALMENT (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 4: 

JUTJAR MORALMENT 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Gradació:

CC23. Diversitats d’ identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’ actuació de poder i violència. Activitats de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. 

 Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

Gradació:

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’ idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat…

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat…

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament dels conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació…

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau…

CRÉIXER COM A PERSONA és anar afirmant la pròpia autonomia, és a dir, la capacitat de manar-se un mateix i d' anar guanyant-se la llibertat. Segurament, fins ara t' has acostumat a guiar-te pel que et deien els altres o pel que feia la majoria. 

Ara, cada vegada més, es tracta de fer el que tu creus, independentment de si coincideix amb el que et manen o el que fan els altres. També es tracta de formar-te una opinió sobre els temes més diversos. I per a això cal que practiquis el judici moral, és a dir, la capacitat d' avaluar i decidir en funció del que tu creus que està bé. 

Què és fer judicis morals? 

Un judici moral avalua, tot aplicant criteris sobre el que és bo, justo o millor. Fem judicis morals més sovint del que ens pensem: "És injust que jo hagi de fer-me el llit i el meu germà no"; "Em sembla que la legítima defensa molts cops és desproporcionada"; "No puc fer-li això, és el meu amic"; "En Manel sí que és un paio ferm"; "És inacceptable que es toleri la pràctica de la tortura"; "Els salaris d' alguns jugadors de futbol són indecents"; "Cal respectar el pluralisme de les nostres societats"; "Et deixo perquè he promès que entregaria aquest treball demà"...Podem judicar-nos moralment a nosaltres mateixos, és a dir, fer judicis com a actors, o jutjar els altres, és a dir, fer judicis com a espectadors. 

Alguns criteris

Perquè aprenguis a avaluar moralment, et proposem quatre criteris que representen el millor de l' herència del pensament ètic. No tots funcionen igualment bé en les diverses situacions. Per això hem d' aprendre a aplicar-los, sovint, de forma combinada.

1. Els deure prima facie (Ross, segle XX)

"És bo tot el que a primera vista m' apareix com a bo"

Hem après que és bo ser persones benevolents, agraïdes, justes, respectar els compromisos i no perjudicar. Ens sembla bé sentir repugnància davant la tortura o la injusticia i compadir-nos dels dèbils.

2. La "regla d' or" (Confuci: Analectes, segle V aC; Evangeli segons Mateu, 7,12, segle I)

"No facis als altres el que no t' agradaria que et fessin a tu"

Es tracta bàsicament d' una norma d' imparcialitat, potser una mica més sàvia formulada en positiu que no pas en negatiu: "Fes als altres el que t' agradaria que et fessin a tu."

3. L' Imperatiu categòric (Kant, segle XVIII)

"Actua de manera que tractis els altres éssers humans com a fins i mai simplement com a mitjans"

O bé: "Actua de manera que la màxima de la teva conducta pugui esdevenir norma universal". Així cal ser honest, veraç, no fer falses promeses, posar el propi talent al servei dels altres, no perjudicar innocents. 

4. El principi de màxima felicitat (Bentham, Stuart Mill, segle XIX)

"Actua de manera que proporcionis la màxima felicitat al màxim nombre de persones."

Considera les conseqüències  de les accions i jutja en funció d' aquestes.



ACTIVITATS: 

1) T' has estat preparant la teòrica de l' examen de moto. De camí cap a l' examen, veus com tres nois, més petits que tu, un dels quals coneixes, estan pegant a un altre. Si t' entretens, perdràs la convocatòria i la següent coincidirà amb els exàmens finals. Què fas? (Variant: la víctima, que és l' únic que t' ha vist, et demana ajut amb els ulls.) Has seguit algun criteri anterior? Argumenta en deu línies (5 punts)

2) L' oncle Enric s' està morint i no té l' oportunitat de fer un testament com cal. Demana a la seva neboda Sara que s' encarregui de la seva herència. La Sara li promet complir la seva darrera voluntat, que és donar l' herència de 900.000€ a un museu d' art de la ciutat. Un cop mort l' oncle, la Sara s' adona que és l' única parenta viva. No té la intenció de quedar-se els diners, però creu que seria millor donar-los per a la reconstrucció d' un hospital infantil que s' ha esfondrat recentment. Què ha de fer? Has seguit algun criteri anterior? Argumenta en deu línies (5 punts)

(Adaptat de Teichman i Evans, Filosofia per a principiants)



* Per saber-ne més:

EL DILEMA DEL PRESONER

El dilema del presoner és un joc ideat per Albert William Tucker ara fa cinquanta anys, que s'ha fet servir molt en economia, biologia evolutiva o teoria política i social. El joc considera dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant planteja la possibilitat de delatar l'altre presoner, amb la finalitat de salvar-se a si mateix d'una elevada condemna.

Dilema del Presoner		Presoner 2
		no confessa	confessa
Presoner 1	no confessa	1/1	6/0
	confessa	0/6	3/3

Dos lladres acusats d'haver robat un banc són detinguts i duts a la presó. Cada presoner està aillat, sense poder parlar o intercanviar missatges de cap mena amb l'altre. La policia no disposa de proves suficients per condemnar-los per robatori, o sigui que només podran posar-los una condemna lleu, d'1 any de presó. El cap de policia, però, pensa en fer una oferta a tots dos lladres. A cadascun, per separat, se'ls diu: "Si delates al teu company, quedaras lliure i ell serà condemnat a tres anys de presó, acusat de robatori. Ara bé, si tu el delates i ell et delata a tu, tots dos sereu condemnats a dos anys de presó". Això es pot veure de la següent manera:

	El lladre B refusa delatar	El lladre B delata a A
El lladre A refusa delatar	1 any  per a A i 1 any per a B	B lliure i 3 anys per a A
El lladre A delata a B	A lliure i 3 anys per a B	2 anys per a A i 2 anys per a B

Els presoners podrien raonar de la seguent manera: "Si delato al meu company i ell no em delata a mi surto lliure (en lloc de tenir un any de condemna). Si el delato i ell em delata a mi, em condemnan a dos anys (en lloc de tres). Sigui com sigui surto guanyant, ja que la condemna es redueix en un any, faci el que faci el meu company". El problema és que l'altre presoner pot fer el mateix raonament, aleshores tots dos es delaten i són condemnats a dos anys cadascún, en lloc de l'any de condemna que els hagués suposat no delatar-se mutuament!

Aquesta història es pot representar de manera més abstracta en termes de cooperar o no cooperar. Tenim dos jugadors, A i B, que poden cooperar (C) o no cooperar (D). En funció del que fan reben una certa quantitat de punts:

	El jugador B coopera (C)	El jugador B no coopera (D)
El jugador A coopera (C)	3 punts per a A i 3 punts per a B	Cap punt per a A i 5 punts per  a B
El jugador A no coopera (D)	Cap punt per a B i 5 punts per a A	1 punt per a A i 1 punt per a B

Pots visionar aquests vídeos:
El dilema del prisionero 

La agresión al profesor Jesús Neira

DATA D' ENTREGA
Heu de mirar les dates al Class-room.

Les dates poden patir modificacions per vagues estudiantis, sortides pedagògiques, tallers, festius, i altres. La data correcta serà la que la professora tingui en el seu quadern de seguiment. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 12 i 13)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/filosofia-110409083215-phpapp01/95/moral-de-kant-5-728.jpg?cb=1302338919

Filoètica: http://www.xtec.cat/~asarsane/Dilemapresoner.htm 

https://www.youtube.com/watch?v=gdoMnLD_8Ok

https://www.youtube.com/watch?v=nuEk7bAHY-Q

SESSIÓ 3: RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 3

RELACIONS PERSONALS 
(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes 

 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi  

Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

SESSIÓ 3

RELACIONS PERSONALS 
(DIMENSIÓ PERSONAL)

Escultura de marbre de Sòfocles que hi ha al Museu Lateranense de Roma.Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC) va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides.

La família ens ve donada des que naixem; els amics, els triem. Una i altres condicionen la nostra vida. 

L' entorn proper: la família

Des del moment de néixer cada ésser humà forma part d' un nucli familiar que l' acull i li aporta seguretat i afecte. L' entorn sociocultural, juntament amb les opcions individuals, donen pas a estructures familiars diverses. La família és un nucli de relació que influeix intensament en la formació personal.

. Afecte Les expressions d’ afecte són freqüents tot i que varien amb l’ edat.

. Respecte Els membres d’ una família es tracten bé i accepten la manera de ser de cadascun.

. Confiança A la família tothom sap que es pot refiar dels altres.

. Intimitat El nivell d’ intimitat en l’ àmbit familiar és més gran que en altres espais.

. Cura dels altres  Es cuiden els malalts i les persones que són més dependents.

. Responsabilitat Quan algú de la família té un problema, la resta li fa costat i mirar d’ ajudar-lo

Evolució de les llars a Catalunya 

Les estadístiques acostumen a donar informació freda però molt rellevant sobre fenòmens socials que ens afecten a tots. En aquesta taula es recull l' evolució al llarg de vint anys de les llars a Catalunya.

% LLARS SEGONS EL TIPUS DE NUCLI. CATALUNYA, 1991, 2001, 2011
	1991	2001	2011
Llars unipersonals	13,59	20,93	23,32
Llars sense nucli	2,63	3,99	3,42
Llars nuclears simples	72,46	64,60	65,14
Llars nuclears extenses	8,71	8,24	5,99
Llars múltiples	2,61	2,25	2,13
Total	100	100	100
Mitjana persones/llar	3,09	2,74	2,54

Llar: Conjunt de persones que resideixen habitualment al mateix habitatge.
Llar unipersonal: persona que viu sola al domicili.
Llar sense nucli: persones que viuen al mateix domicili sense formar nucli (familiars o no)
Llar nuclear simple: parella amb fills o no; pare o mare amb fills.
Llar nuclear extensa: nucli familiar amb alguna persona més.
Llar múltiple: dos o més nuclis familiars al mateix domicili.
Font: Idescat. Censos de població 1991, 2001 i 2011. 

Les relacions amb els amics

El grup d' iguals exerceix una gran influència sobre nosaltres de la mateixa manera que nosaltres l' exercim sobre ells. En l' adolescència, l' opinió dels adults passa a segon terme, i el que pensen i diuen els companys i amics acaba afectant-nos enormement. Això queda reflectit en la manera de vestir, de parlar, en la música que escoltem o en les activitats que fem. Necessitem signes que ens identifiquin i ens ajudin a sentir-nos membres d' un mateix grup.

QUÈ ENS APORTEN ELS AMICS I LES AMIGUES?

. Ens desperten sentiments de seguretat, confiança, afecte i fidelitat.

. Volem estar amb ells i fer coses junts

. Ens sentim acceptats tal com som i sabem que els altres entenen allò que ens passa.

. Ens sentim més lliures per a fer allò que volem i per a dir el que pensem, perquè la relació entre iguals ens permet fugir del control que percebem en les relacions amb els adults.

. Vivim experiències irrepetibles i gaudim d’ espais d’ intimitat molt entranyables.

. Desitgem tenir un amic o una amiga íntims, a qui poder confiar el que sentim i volem.

Malgrat que les relacions amb els iguals ens ajuden a crèixer i a construir la nostra personalitat, de vegades es deterioren i en lloc de ser un espai de llibertat esdevenen una font de patiment i malestar continus. Quan això passa, ens costa prescindir-ne perquè tenim por de quedar-nos sols.

ACTIVITATS:

1.- "En David es nou a l' Institut, i després d' uns mesos de sentir-se sol, ha fet amistat amb en Manel. Aquesta nit ha quedat per sortir amb els amics d' en Manel. Quan es troben a la porta de l' Institut, dos nois porten alcohol i un altre, porros. En Pau, un dels més decidits, proposa saltar la tanca i entrar-hi. Tothom riu i accepta la proposta de bon grat. En David, sorprès, suggereix anar a un altre lloc. No gosa dir que ell no beu ni fuma. En Pau, des de l' altre costat de la tanca, diu cridant a en Manel:
- Tio, a veure si ens has portat un cagat!
En David nota que la cara li bull, no sap si de ràbia o de vergonya."

Contesta: Què creus que hauria de fer en David? Per què? (5 punts)

2.- "AQUELL QUE ÉS BO en la família també és bon ciutadà" (Sòfocles).

Contesta: Què vol dir Sòfocles? Estàs d' acord? Escriu 10 línies contestant i donant la teva opinió.
(5 punts)

- Mireu aquest vídeo sobre com s' és un bon ciutadà.

Data d' entrega:
Mireu el Class-room. Pengeu allà les activitats. Recordeu posar el nom de l' alumne que és la vostra parella. Tots els membres de la parella han de pujar les activitats en la data que correspongui. No es poden fer fotografies ni captures de pantalla. S' ha de lliurar en Word o Document Drive. L' hora límit és l'horari que marca l' hora de classe. 

3rA

Sessió 3

Divendres : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 3

Dimecres : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimecres : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimecres :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimecres : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rC
Sessió 3

Divendres : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 10 i 11)

Webgrafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles#/media/File:Sophokles.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=cXF64-UozEA

SESSIÓ 2: SERVEI A LA COMUNITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 2: 

PROJECTES DE SERVEI A LA COMUNITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES:

Competència 7. Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat 

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

Competència 8. Copsar les dimensions ètiques dels grans relats literaris i de les obres artístiques 

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

SESSIÓ 2: 

PROJECTES DE SERVEI A LA COMUNITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Cinc raons per a implicar-s´hi

Val la pena complicar-se la vida fent alguna cosa per als altres? Ens traurà temps per a estudiar o per a divertir-nos? Realment ens toca fer això o és una feina de l' Estat? Aquestes i moltes altres preguntes poden qüestionar el sentit d' implicar-se en un projecte de servei a la comunitat. Però hi ha raons per a fer-ho:

1. Perquè és impossible que l' estat de benestar cobreixi totes les necessitats dels ciutadans.

2. Perquè tenim dret a participar activament en la millora de la societat. No ens hem de limitar a ser ciutadans passius.

3. Perquè és un deure cívic contribuir a fer que el món sigui millor.

4. Perquè s' aprenen moltes coses útils participant-hi

5. Perquè és una experiència personal i col·lectiva que dóna molta satisfacció. 

Tres bons exemples

TIC sense edat, perdre la por del  mòbil: alumnes voluntaris de 3r ESO de l' IES Miquel Badia de Mataró es converteixen en professors i professores de noves tecnologies dels avis i àvies del Casal d' Avis del Parc de Mataró. Cada alumne fa de professor de dos avis i resolen els dubtes que tenen al' hora de fer servir els seus mòbils.

Manteniment de l' Institut: els alumnes de l' Institut de Sils s' encarreguen de reparar i de millorar les instal·lacions i els materials del centre. Treballen en pintura, fusteria, lampisteria, material informàtic...També ajuden el professorat en l' elaboració de materials didàctics, alguns dels quals es faran servir en les classes de projectes. 

Water Watchers: els alumnes de 3r ESO de l' IES Antoni Torroja de Cervera baixen al riu Ondara en grups reduïts i prenen dades de diferents indicadors de la qualitat de l' aigua. A continuació, duen a terme el tractament estadístic i visual de la interpretació de les dades, les tradueixen a llenguatge divulgatiu i les trameten als destinataris del servei. 

Com es pot triar un projecte?

De projectes de servei a la comunitat n' hi ha de molts tipus i no tots estan al nostre abast. Abans d' involucrar-nos-hi hem de tenir una idea clara i ben pensada. Aquestes tres passos poden servir-nos de pauta:

1. Detectar una necessitat social

2. Definir un servei possible

3. Decidir què volem aprendre.

1. Detectar una necessitat social Com la podem descobrir? Al nostre voltant hi ha moltes entitats socials i també serveis públics que poden aportar-nos algunes pistes. Però també la gent del barri, del veïnat, el mateix institut ens poden plantejar un problema no resolt o un dèficit que està al nostre abast.

2. Definir un servei possible. Què podem fer davant de la necessitat social detectada? Podem, és clar, generar un servei dissenyat per nosaltres mateixos, però també podem ajudar aquelles entitats que ja s' hi dediquen i tenen experiència. Pensem què pot aportar cadascú: els coneixements i les habilitats personals que podrem posar al servei dels altres. 

3. Decidir què volem aprendre. Què podríem aprendre de tot plegat? Si fem que l' aprenentatge formi part del projecte, el servei tindrà més bona qualitat. Proposem-nos adquirir nous coneixements, practicar certes habilitats, aprofondir actituds. Imaginem també en quins altres moments de la nostra vida podrem aplicar tot això que hem après. 

ACTIVITATS:

1. Quin podria ser el nostre projecte de servei a la comunitat aquest any? Desplegueu-ne un seguint els tres passos. (5 punts)
2. En els cas dels projectes en què els alumnes fan de professors o avis o a nens més petits, et sembla que els alumnes només ensenyen, o també aprenen? Quines coses es poden aprendre ensenyant als altres? (5 punts)  


Data d' entrega:
Mireu el Class-room. Pengeu allà les activitats. No es poden fer fotografies ni captures de pantalla. S' ha de lliurar en Word o Document Drive. L' hora límit és l'horari que marca l' hora de classe. 

3rA

Sessió 2

Divendres 2019: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 2019:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 2019: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB
Sessió 2
Dimecres 2019 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimecres 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimecres 2019:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimecres 2019: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats

3rC
Sessió 2
Dimecres 2019: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dimecres 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dimecres 2019: No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dimecres 2019: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia: 

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 8 i 9)

Webgrafia:

https://lh3.googleusercontent.com/-rilLUNFKces/VnQCBoILbnI/AAAAAAAAXXk/i6Ce5fGg2c8RPQzIsADdKJgQkvamDLR1ACCoYBhgL/s1024/IMG_4761.JPG