SESSIÓ 26: GÈNERE I CONVIVÈNCIA. DIMENSIÓ INTERPERSONAL.

SESSIÓ 26: GÈNERE I CONVIVÈNCIA. 

DIMENSIÓ INTERPERSONAL. 

COMPETÈNCIES 5 I 6

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Gradació:

CC23. Diversitats d’ identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’ actuació de poder i violència. Activitats de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. 

 Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

Gradació:

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’ idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat…

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat…

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament dels conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació…

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau…

 

DE LLIBRES sobre gènere se n' han escrit moltíssims i, en tot cas, posen de manifest les diferències biològiques, però també culturals, entre homes i dones. Ara bé, això no ha d' implicar mai que hi hagi desigualtats entre els uns i els altres. 

Les diferències home-dona, són naturals? 

 Les diferències entre homes i dones i les seves conseqüències socials sempre han aixecat grans polèmiques. Quan es parla d' aquest tema, primer de tot cal tenir clara la distinció entre sexe i gènere. 

El sexe ens acompanya des del naixement: és un fet biològic determinat per la diferència cromosòmica -XX en el cas de les dones, XY en el cas dels homes-, pels òrgans sexuals femenins o masculins i pels caràcters sexuals secundaris (pilositat, musculatura, etc.).

Les diferències biològiques són, doncs, un fet inqüestionable. Ara bé, la majoria de cultures atribueixen a homes i dones diferents capacitat, intel·ligència, interessos i actituds. Aquest conjunt de formes de comportament diferent segons el sexe és el "gènere". 

Confondre "sexe" i "gènere" és un error habitual. El gènere no és un fet biològic com el sexe, sinó que és un fet cultural. Les persones arriben a adquirir un gènere a través de l' educació i del que s' espera d' elles al llarg de la seva vida. 

D' altra banda, el gènere, com qualsevol altre fet cultural en evolució, ha anat canviant segons les diverses civilitzacions i moments històrics. Al nostre país, per exemple, no vol dir el mateix ara que fa 50 anys. 

“En ocasions, les diferències biològiques entre homes i dones s’han fet servir per a justificar la inferioritat de la dona respecte de l’ home. Mira, si no, què deia al segle XIX el psicòleg i antropòleg francès Gustave Le Bon. “En les races més intel·ligents, com succeeix entre els parisencs, hi ha una gran quantitat de dones, el cervell de les quals presenta una mida més semblant al del goril·la que al de l’ home, que està més desenvolupat. Tots els psicòlegs que han estudiat la intel·ligència de la dona, així com els poetes i els novel·listes, reconeixen avui que està més propera a la del nen i a la del salvatge que a la de l’ home adult i civilitzat. “

- Mira aquest enllaç on hi trobaràs un fragment de l' obra Tres guinees de Virginia Woolf que parla de manera irònica,  sobre la suposada inferioritat de la dona.

http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/2018/03/el-poder-virginia-woolf-tres-guinees.html 

Fixeu-vos en aquests trets de personalitat: agressivitat, sensibilitat, tendresa, valentia, intuïció, risc, eficiència, submissió, arrogància, sinceritat, frivolitat, racionalitat. 1.    Separeu el que la societat tradicionalment atribueix als homes dels que atribueix a les dones. 2.    Decidiu quins creieu que són positius i quins creieu que són negatius per a qualsevol persona, sigui home o dona. Comenteu si, en algun moment, us heu sentit empesos o motivats a comportar-vos segons les característiques que la societat espera de cada gènere.

De la diferència a la desigualtat 

A vegades, és difícil identificar quines diferències són degudes al sexe (causa biològica) i quines al gènere (causa cultural). El problema no són les diferències biològiques, sinó com aquestes s' utilitzen per a justificar les desigualtats. Per què passa això? Perquè totes les societats comparteixen trets del que s' ha anomenat "patriarcat", un sistema basat en el poder d' un sexe sobre l' altre i que, per tant:

. Atribueix a la naturalesa les desigualtats entre homes i dones.

. Atorga a l' home un paper central i superior, considera la dona ciutadana de segona i supedita les seves necessitats a les de l' home. 

. Parteix de la divisió sexual del treball, especialitza la dona en la família i el treball domèstic i l' home en la feina productiva fora de la llar, malgrat que el considera l' autèntic "cap de família". 

. Utilitza l' educació, la cultura, la violència o les lleis com a mecanismes per a consolidar les desigualtats i convèncer la dona de la seva inferioritat.

Siguin naturals o culturals, és important canviar les desigualtats i respectar les diferències.

Fins a la Constitució espanyola de 1978, la dona casada estava sota la tutela del seu marit. . Quines eren les coses que la dona no podia fer pel fet d’ estar “sota tutela”? . Què té a veure aquesta “tutela” amb el patriarcat? Pregunteu-ho als vostres familiars, veïns o persones coneixedores del tema. Altres fonts: ALBERDI, I.; ROJAS MARCOS, L. Violència: tolerància zero. Obra Social de La Caixa.

Què és el feminisme? 

El feminisme és el conjunt de moviments socials i polítics que neixen a finals del segle XVIII i que es proposen fer desaparèixer les desigualtats entre homes i dones. 

En una primera fase, la lluita es centrava a aconseguir la igualtat de drets amb l' home, particularment el sufragi universal: que tothom, homes i dones, poguessin votar. Per això, a les feministes se les coneixia coma sufragistes.  

En una segona fase, el feminisme constata que amb els drets no n'hi ha prou. Cal canviar el sistema patriarcal i lluitar per una societat en què les diferències naturals no siguin causa de desigualtats socials.

El feminisme, doncs, no és el "contrari" que el masclisme: el feminisme és un moviment social i polític, mentre que el masclisme és una actitud de por davant els canvis, que es manifesta amb un menyspreu o una agressivitat cap a les dones. 

 ACTIVITATS per fer a casa : (10 punts)

A Espanya les dones van aconseguir votar per primer cop el 1933, en les eleccions generals de la República. . Qui eren i què van tenir a veure amb el sufragi o els moviments feministes aquests personatges? -          Mary Wollstonecraft -          Olympe de Gouges -          John Stuart Mill -          Clara Campoamor

ACTIVITATS per fer a classe: 

Feu dos grups, un de noies i un altre de nois, i discutiu, primer separadament i després tots junts, aquestes preguntes:

. Quines són les actituds masclistes més freqüents que detecteu al vostre entorn?
. Les noies, poden tenir actituds masclistes?
. Compartiu nois i noies la mateixa percepció? 

 

"No crec en l' etern femení, en l' essència de dona com una cosa mística. Ningú no neix dona: s' hi torna" Simone de Beauvoir.  

Per saber-ne més:

Experimento con niñas y niños sobre la desigualdad en el trabajo.

Constitución española 1978 para niños parte 1

Constitución española 1978 para niños parte 2

- La Constitució espanyola de 1978

Bibliografia

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 56 i 57)

 Webgrafia:  

https://academiaplay.es/fraseando-simone-de-beauvoir-2/

http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/2018/03/el-poder-virginia-woolf-tres-guinees.htm

https://twitter.com/arranvilanova/status/439011515786878976
https://www.youtube.com/watch?v=eUxZaF8iDfM

https://www.youtube.com/watch?v=0WALSAouO1k
https://www.youtube.com/watch?v=g1BHiCWHjFI
https://www.youtube.com/watch?v=m54ZPkl_HaM

SESSIÓ 25 MOTIUS PER A MANIFESTAR-SE (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 25

MOTIUS PER A MANIFESTAR-SE

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES 7,8,9 I 10

Competència 9. Analitzar críticament l’ entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la  perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.  

Gradació:

CC38. L’ exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

Competència 10.

Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

CC43. Valors i actituds a partir d’ un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg. 

HI HA MOMENTS en què determinats col·lectius surten al carrer per protestar públicament davant de fets socials o intervencions polítiques que consideren injustes o inapropiades. 

La possibilitat d' expressar públicament el que un pensa és pròpia dels estats democràtics. Als països on hi ha una dictadura, els seus ciutadans no poden exercir aquest dret. 

Manifestació de manifestacions 

Sortir al carrer per fer arribar als poders públics una queixa o per expressar una demanda cada vegada és més freqüent. A Catalunya l' any 2013 es van convocar una mitjana d' onze manifestacions diàries, i aquesta xifra duplicava la de l' any anterior. La majoria de reinvindicacions solen ser de tipus laboral; en segon lloc, hi ha les socials i econòmiques, i finalment, les polítiques. 

En general, les manifestacions consisteixen en una marxa encapçalada per una pancarta que conté el lema o el motiu de la reclamació, però també hi ha altres  maneres d' expressar-se..

. Concentracions: davant d' un ajuntament o altres espais significatius.

. Acampades: en places i avingudes.

. Accions simbòliques: cassolades des dels balcons de casa, enceses d' espelmes, minuts de silenci...

. Cadenes humanes. La més significativa al nostre país es va fer l' 11 de setembre del 2013: miles de catalans van fer  una cadena humana de més de 400 kilòmetres per reivindicar la independència de Catalunya. 

ACTIVITATS:

1. POSA'T en la pell dels personatges. (4 punts)

Més enllà de si has participat o no en alguna manifestació, segur que pots pensar en els motius que fan que una persona es manifesti públicament. Observeu la fotonotícia i  els vídeos i  contesteu les preguntes entre tots:

Al llarg dels mesos de febrer, març i abril de l' any 2003 milions de persones d' arreu del món van sortir al carrer per manifestar el seu rebuig davant la decisió del grovern dels EEUU d' atacar Iraq. A Catalunya, gent de tota mena i de totes les edats van ocupar els carrers una vegada i una altra amb l' objectiu d' aturar la guerra. Per veure més: http://www.lacasademitia.es/articulo/convocatorias-y-comunicados1/15-f/20180208060733077050.html

Manifestación convocada por el Sindicato de Estudiantes contra la guerra de Iraq en 2003

Las mentiras de la guerra (1). Irak. Documental

1. Per què consideres que hi va haver una resposta tan multitudinària? 

2. Quins sentiments creus que compartien les persones de diferents edats, professions, nacionalitats, nivell social i ideologies que van sortir al carrer per demanar la pau? 

3. Què mou una persona a manifestar-se?

4. Finalment, el 20 de març de 2003 va començar la guerra a l' Iraq. Creus que van valdre la pena les mobilitzacions?

5. Què en va quedar de tot allò?

6. Creus que el nostre país va haver-hi col·lectius o persones que van tenir por de manifestar-se? Per què?

7. I en altres països, creus que totes les persones que estaven en contra de la guerra es van poder manifestar? 

2. RECORDA experiències viscudes. (3 Punts)

Pensa en la teva realitat més propera: el teu poble, barri o ciutat. Recorda alguna mobilització dels veïns per exigir a les administracions competents accions davant d' algun fet. 

1. Quin era el motiu de la mobilització?

2. De qui va ser la iniciativa?

3. Qui hi va participar?

4. Quins van ser els resultats de les mobilitzacions? 

5. Per quin motiu sortiries tu al carrer a manifestar-te?

6. Consideres que és un dret de qualsevol persona participar en la vida de la seva comunitat? I un deure? Per què? 

3. PENSA, escriu i comenta en grup. (3 punts) 

Les manifestacions són una possibilitat que els ciutadans que viuen en països democràtics tenen per a incidir en la vida pública i pressionar les administracions.

1. Quins altres recursos permeten aconseguir el mateix objectiu? 

2. Què creus que passa en països on hi ha una dictadura? Poden manifestar-se públicament els seus habitants?

3. Si es manifesten, quines conseqüències pateixen? 

"M' AGRADEN ELS AMICS que tenen pensaments independents, perquè solen fer-te veure els problemes des de tots els angles" Nelson Mandela.

No hi haurà deures d' aquesta sessió. De manera opcional, podeu fer les activitats de més amunt o fer  una reflexió sobre els vídeos, per recuperar o millorar nota. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 54 i 55)

Webgrafia:

http://www.lacasademitia.es/articulo/convocatorias-y-comunicados1/15-f/20180208060733077050.html

http://africanleadership.co.uk/7-reasons-nelson-mandela-great-leader/

https://www.youtube.com/watch?v=QYg3g6XFj0g

https://www.youtube.com/watch?v=Vn3kxY_t5cc