SESSIÓ 25 MOTIUS PER A MANIFESTAR-SE (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) COMPETÈNCIES 7,8,9 I 10

 SESSIÓ 25

MOTIUS PER A MANIFESTAR-SE

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES 7,8,9 I 10

Competència 9. Analitzar críticament l’ entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la  perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.  

Gradació:

CC38. L’ exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

Competència 10.

Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

CC43. Valors i actituds a partir d’ un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg. 

HI HA MOMENTS en què determinats col·lectius surten al carrer per protestar públicament davant de fets socials o intervencions polítiques que consideren injustes o inapropiades. 

La possibilitat d' expressar públicament el que un pensa és pròpia dels estats democràtics. Als països on hi ha una dictadura, els seus ciutadans no poden exercir aquest dret. 

Manifestació de manifestacions 

Sortir al carrer per fer arribar als poders públics una queixa o per expressar una demanda cada vegada és més freqüent. A Catalunya l' any 2013 es van convocar una mitjana d' onze manifestacions diàries, i aquesta xifra duplicava la de l' any anterior. La majoria de reinvindicacions solen ser de tipus laboral; en segon lloc, hi ha les socials i econòmiques, i finalment, les polítiques. 

En general, les manifestacions consisteixen en una marxa encapçalada per una pancarta que conté el lema o el motiu de la reclamació, però també hi ha altres  maneres d' expressar-se..

. Concentracions: davant d' un ajuntament o altres espais significatius.

. Acampades: en places i avingudes.

. Accions simbòliques: cassolades des dels balcons de casa, enceses d' espelmes, minuts de silenci...

. Cadenes humanes. La més significativa al nostre país es va fer l' 11 de setembre del 2013: miles de catalans van fer  una cadena humana de més de 400 kilòmetres per reivindicar la independència de Catalunya. 

ACTIVITATS:

1. POSA'T en la pell dels personatges. (4 punts)

Més enllà de si has participat o no en alguna manifestació, segur que pots pensar en els motius que fan que una persona es manifesti públicament. Observeu la fotonotícia i  els vídeos i  contesteu les preguntes entre tots:

Al llarg dels mesos de febrer, març i abril de l' any 2003 milions de persones d' arreu del món van sortir al carrer per manifestar el seu rebuig davant la decisió del grovern dels EEUU d' atacar Iraq. A Catalunya, gent de tota mena i de totes les edats van ocupar els carrers una vegada i una altra amb l' objectiu d' aturar la guerra. Per veure més: http://www.lacasademitia.es/articulo/convocatorias-y-comunicados1/15-f/20180208060733077050.html

Manifestación convocada por el Sindicato de Estudiantes contra la guerra de Iraq en 2003

Las mentiras de la guerra (1). Irak. Documental

1. Per què consideres que hi va haver una resposta tan multitudinària? 

2. Quins sentiments creus que compartien les persones de diferents edats, professions, nacionalitats, nivell social i ideologies que van sortir al carrer per demanar la pau? 

3. Què mou una persona a manifestar-se?

4. Finalment, el 20 de març de 2003 va començar la guerra a l' Iraq. Creus que van valdre la pena les mobilitzacions?

5. Què en va quedar de tot allò?

6. Creus que el nostre país va haver-hi col·lectius o persones que van tenir por de manifestar-se? Per què?

7. I en altres països, creus que totes les persones que estaven en contra de la guerra es van poder manifestar? 

2. RECORDA experiències viscudes. (3 Punts)

Pensa en la teva realitat més propera: el teu poble, barri o ciutat. Recorda alguna mobilització dels veïns per exigir a les administracions competents accions davant d' algun fet. 

1. Quin era el motiu de la mobilització?

2. De qui va ser la iniciativa?

3. Qui hi va participar?

4. Quins van ser els resultats de les mobilitzacions? 

5. Per quin motiu sortiries tu al carrer a manifestar-te?

6. Consideres que és un dret de qualsevol persona participar en la vida de la seva comunitat? I un deure? Per què? 

3. PENSA, escriu i comenta en grup. (3 punts) 

Les manifestacions són una possibilitat que els ciutadans que viuen en països democràtics tenen per a incidir en la vida pública i pressionar les administracions.

1. Quins altres recursos permeten aconseguir el mateix objectiu? 

2. Què creus que passa en països on hi ha una dictadura? Poden manifestar-se públicament els seus habitants?

3. Si es manifesten, quines conseqüències pateixen? 

"M' AGRADEN ELS AMICS que tenen pensaments independents, perquè solen fer-te veure els problemes des de tots els angles" Nelson Mandela.

No hi haurà deures d' aquesta sessió. De manera opcional, podeu fer les activitats de més amunt o fer  una reflexió sobre els vídeos, per recuperar o millorar nota. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 54 i 55)

Webgrafia:

http://www.lacasademitia.es/articulo/convocatorias-y-comunicados1/15-f/20180208060733077050.html

http://africanleadership.co.uk/7-reasons-nelson-mandela-great-leader/

https://www.youtube.com/watch?v=QYg3g6XFj0g

https://www.youtube.com/watch?v=Vn3kxY_t5cc

SESSIÓ 5 MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER! (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES 1,2,3,4

 SESSIÓ 5

MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER!

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi  

Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

ELS HUMANS no podríem viure sols. La relació amb els altres és important com l' aire. Els altres ens fan estar bé. També és veritatque de vegades les relacions amb els altres són difícils. De problemes, sempre en surten, però hi ha relacions que ens fan mal, que ens porten per on no volem anar, que ens separen de les amistats, que ens fan patir. Aquestes relacions és millor, deixar-les córrer. 

En aquest text, la protagonista- la Berta- i l' Abel s' han enamorat i surten junts. Una nit, quan tornen d' una festa, els passa un incident...

- Es pot saber què et passa? - vaig preguntar, seriosa i emprenyada, quan va aturar el cotxe davant de casa. 

L' Abel em va mirar de dalt a baix.

- Que sigui l' última vegada que et poses aquesta faldilla.

Les galtes se'm van encendre.

-Què?

-M' has entès prou bé....

No m' ho podia creure. Vaig mirar la meva faldilla, una de curteta que m'havia comprat amb la Yukino, una autèntica guapada...

-Però, per què?

Jo no sortia del meu astorament.

-T'ho he de dir? Sembles una puta...

Si m' haguessin punxat, no m' haurien tret sang.

Vaig sortir del cotxe d' una revolada donant un cop de porta. L' Abel va sortir tot seguit i amb dues gambades em va encalçar. Em va agafar pels braços i em va acostar cap a ell. Em va besar amb una passió que em va fer tremolar. 

-Ho sento, ho sento, no volia dir això, però és que...em moro de gelosia veient com els altres et desitgen. 

Vaig voler creure que patia. I, com una imbècil, encara em vaig entendrir.

Mª CARME ROCA, Estripar la teranyina, Editorial Baula. 

COM ES POT TRENCAR UNA RELACIÓ?
Determina els motius pels quals vols trencar la relació (de parella o de qualsevol altra mena.)
. Parla'n amb algú de confiança
. Decideix que la trencaràs i que no et faràs enrera
. Busca un moment per a dir-li-ho, sense esperar gaire temps. 
. Digues que vols acabar la relació, explica els motius i fes-ho amb seguretat.
. Escolta el que et contestin, però no et deixis convèncer
. Acomiada't. 

ACTIVITATS:

1. DIGUES quins aspectes del text t' han fet pensar.

a). Torna a llegir el text i subratlla les dues frases que més t' han cridat l' atenció. (2 punts)

b). Tria un dels fragments i escriu tres línies per a explicar els motius de la teva elecció.

(2 punts) 

2. PENSA i escriu els teus punts de vista.

a). Explica què vol dir la Berta, en un moment de la novel·la,quan diu : "Amor i possessió s' han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada en una teranyina". (2 punts)

b). Imagina que la Berta i l' Abel són amics teus. Escriu una carta a cada un d' ells amb tot el que voldries dir-los. (2 punts)

3. ANALITZA quins comportaments fan que una relació, sigui o no de parella, acabi fent mal. (2 punts)

- amb els pares

- amb els germans

-amb els amics i amigues

- amb la parella 


- Mira aquest vídeo sobre la diferència en el cervell dels homes i de les dones, en clau humorística:

"La caja de la nada" 

DATA D' ENTREGA
Mira les dates al Class-rom. 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Aquestes dates són orientatives, poden patir modificacions per vagues estudiantils o de professorat; sortides pedagògiques, xerrades, etcètera...La data del quadern de seguiment de la professora és la correcta. 

No es poden lliurar fotografies de les tasques al ClassRoom. La tasca s' ha de lliurar en format Word (el pots descarregar des del Drive) o PDF; mai es pot compartir des del Drive sinó que s' ha de pujar a la tasca de "Treball de classe" en les dates que corresponguin. La lletra és Arial, tamany 12, interlineat 1,5 i, text justificat. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 14 i 15)

Webgrafia:

http://cadenaser00.epimg.net/emisora/imagenes/2014/11/25/radio_lleida/1416937669_317694_1416940328_noticia_normal.jpg

SESSIÓ 26: GÈNERE I CONVIVÈNCIA. DIMENSIÓ INTERPERSONAL. COMPETÈNCIES 5 I 6

 SESSIÓ 26: GÈNERE I CONVIVÈNCIA. 

DIMENSIÓ INTERPERSONAL. 

COMPETÈNCIES 5 I 6

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Gradació:

CC23. Diversitats d’ identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’ actuació de poder i violència. Activitats de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. 

 Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

Gradació:

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’ idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat…

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat…

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament dels conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació…

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau…

 

DE LLIBRES sobre gènere se n' han escrit moltíssims i, en tot cas, posen de manifest les diferències biològiques, però també culturals, entre homes i dones. Ara bé, això no ha d' implicar mai que hi hagi desigualtats entre els uns i els altres. 

Les diferències home-dona, són naturals? 

 Les diferències entre homes i dones i les seves conseqüències socials sempre han aixecat grans polèmiques. Quan es parla d' aquest tema, primer de tot cal tenir clara la distinció entre sexe i gènere. 

El sexe ens acompanya des del naixement: és un fet biològic determinat per la diferència cromosòmica -XX en el cas de les dones, XY en el cas dels homes-, pels òrgans sexuals femenins o masculins i pels caràcters sexuals secundaris (pilositat, musculatura, etc.).

Les diferències biològiques són, doncs, un fet inqüestionable. Ara bé, la majoria de cultures atribueixen a homes i dones diferents capacitat, intel·ligència, interessos i actituds. Aquest conjunt de formes de comportament diferent segons el sexe és el "gènere". 

Confondre "sexe" i "gènere" és un error habitual. El gènere no és un fet biològic com el sexe, sinó que és un fet cultural. Les persones arriben a adquirir un gènere a través de l' educació i del que s' espera d' elles al llarg de la seva vida. 

D' altra banda, el gènere, com qualsevol altre fet cultural en evolució, ha anat canviant segons les diverses civilitzacions i moments històrics. Al nostre país, per exemple, no vol dir el mateix ara que fa 50 anys. 

“En ocasions, les diferències biològiques entre homes i dones s’han fet servir per a justificar la inferioritat de la dona respecte de l’ home. Mira, si no, què deia al segle XIX el psicòleg i antropòleg francès Gustave Le Bon. “En les races més intel·ligents, com succeeix entre els parisencs, hi ha una gran quantitat de dones, el cervell de les quals presenta una mida més semblant al del goril·la que al de l’ home, que està més desenvolupat. Tots els psicòlegs que han estudiat la intel·ligència de la dona, així com els poetes i els novel·listes, reconeixen avui que està més propera a la del nen i a la del salvatge que a la de l’ home adult i civilitzat. “

- Mira aquest enllaç on hi trobaràs un fragment de l' obra Tres guinees de Virginia Woolf que parla de manera irònica,  sobre la suposada inferioritat de la dona.

http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/2018/03/el-poder-virginia-woolf-tres-guinees.html 

Fixeu-vos en aquests trets de personalitat: agressivitat, sensibilitat, tendresa, valentia, intuïció, risc, eficiència, submissió, arrogància, sinceritat, frivolitat, racionalitat. 1.    Separeu el que la societat tradicionalment atribueix als homes dels que atribueix a les dones. 2.    Decidiu quins creieu que són positius i quins creieu que són negatius per a qualsevol persona, sigui home o dona. Comenteu si, en algun moment, us heu sentit empesos o motivats a comportar-vos segons les característiques que la societat espera de cada gènere.

De la diferència a la desigualtat 

A vegades, és difícil identificar quines diferències són degudes al sexe (causa biològica) i quines al gènere (causa cultural). El problema no són les diferències biològiques, sinó com aquestes s' utilitzen per a justificar les desigualtats. Per què passa això? Perquè totes les societats comparteixen trets del que s' ha anomenat "patriarcat", un sistema basat en el poder d' un sexe sobre l' altre i que, per tant:

. Atribueix a la naturalesa les desigualtats entre homes i dones.

. Atorga a l' home un paper central i superior, considera la dona ciutadana de segona i supedita les seves necessitats a les de l' home. 

. Parteix de la divisió sexual del treball, especialitza la dona en la família i el treball domèstic i l' home en la feina productiva fora de la llar, malgrat que el considera l' autèntic "cap de família". 

. Utilitza l' educació, la cultura, la violència o les lleis com a mecanismes per a consolidar les desigualtats i convèncer la dona de la seva inferioritat.

Siguin naturals o culturals, és important canviar les desigualtats i respectar les diferències.

Fins a la Constitució espanyola de 1978, la dona casada estava sota la tutela del seu marit. . Quines eren les coses que la dona no podia fer pel fet d’ estar “sota tutela”? . Què té a veure aquesta “tutela” amb el patriarcat? Pregunteu-ho als vostres familiars, veïns o persones coneixedores del tema. Altres fonts: ALBERDI, I.; ROJAS MARCOS, L. Violència: tolerància zero. Obra Social de La Caixa.

Què és el feminisme? 

El feminisme és el conjunt de moviments socials i polítics que neixen a finals del segle XVIII i que es proposen fer desaparèixer les desigualtats entre homes i dones. 

En una primera fase, la lluita es centrava a aconseguir la igualtat de drets amb l' home, particularment el sufragi universal: que tothom, homes i dones, poguessin votar. Per això, a les feministes se les coneixia coma sufragistes.  

En una segona fase, el feminisme constata que amb els drets no n'hi ha prou. Cal canviar el sistema patriarcal i lluitar per una societat en què les diferències naturals no siguin causa de desigualtats socials.

El feminisme, doncs, no és el "contrari" que el masclisme: el feminisme és un moviment social i polític, mentre que el masclisme és una actitud de por davant els canvis, que es manifesta amb un menyspreu o una agressivitat cap a les dones. 

 ACTIVITATS per fer a casa : (10 punts)

A Espanya les dones van aconseguir votar per primer cop el 1933, en les eleccions generals de la República. . Qui eren i què van tenir a veure amb el sufragi o els moviments feministes aquests personatges? -          Mary Wollstonecraft -          Olympe de Gouges -          John Stuart Mill -          Clara Campoamor

ACTIVITATS per fer a classe: 

Feu dos grups, un de noies i un altre de nois, i discutiu, primer separadament i després tots junts, aquestes preguntes:

. Quines són les actituds masclistes més freqüents que detecteu al vostre entorn?
. Les noies, poden tenir actituds masclistes?
. Compartiu nois i noies la mateixa percepció? 

 

"No crec en l' etern femení, en l' essència de dona com una cosa mística. Ningú no neix dona: s' hi torna" Simone de Beauvoir.  

Per saber-ne més:

Experimento con niñas y niños sobre la desigualdad en el trabajo.

Constitución española 1978 para niños parte 1

Constitución española 1978 para niños parte 2

- La Constitució espanyola de 1978

La caja de la nada

Bibliografia

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 56 i 57)

 Webgrafia:  

https://academiaplay.es/fraseando-simone-de-beauvoir-2/

http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/2018/03/el-poder-virginia-woolf-tres-guinees.htm

https://twitter.com/arranvilanova/status/439011515786878976
https://www.youtube.com/watch?v=eUxZaF8iDfM

https://www.youtube.com/watch?v=0WALSAouO1k
https://www.youtube.com/watch?v=g1BHiCWHjFI
https://www.youtube.com/watch?v=m54ZPkl_HaM

SESSIÓ 21: SER DONA, SER HOME (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES 1, 2,3 i 4

 SESSIÓ 21: 

SER DONA, SER HOME 

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

COMPETÈNCIES 1, 2,3 i 4

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’ argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

LA INCORPORACIÓ de les dones al món laboral i un major accés a estudis superiors han afavorit que en l' actualitat tinguin una presència significativa en els àmbits cultural, polític, artístic, educatiu, de la salut i en la majoria de les professions.

Malgrat aquest avenços encara no podem parlar d' una situació d' igualtat entre homes i dones. Cada vegada que les dones ocupen llocs assignats tradicionalment als homes, han de superar noves barreres, i no sempre aconsegueixen que se les tracti en igualtat de condicions.

Núria Picas a l'arribada de l'Ultra-Trail du Mont Blanc 2013

Núria Picas, 38 anys. Bombera de professió i mare de dos fills, la seva passió és córrer, anar en bicicleta i escalar muntanyes. Ha guanyat curses de muntanya tan rellevants com la Cavalls del vent i actualment és líder de l' Ultra Trail World Tour.

"Normalment em llevo, esmorzo, porto els nens a l' escola i m' entreno dues hores i mitja o tres com a màxim. Dino, i a la tarda, si no tinc guàrdia a la feina, estic amb la canalla; els caps de setmana miro de trobar alguna competició, per anar a córrer, preferentment el diumenge. Com a bombera, ara tinc reducció de jornada, cosa que em permet dedicar-me més a les curses de muntanya i tenir cura dels nens. Intento compaginar les tres coses més importants de la meva vida: família, feina i curses de muntanya".

Laia Sanz, 29 anys. Corredora de moto de trial, primer ho va fer en competicions femenines i més endavant va decidir competir, també, en curses masculines. És una de les poques dones que competeix en els nou mil quilòmetres del Rally Dakar (en l' edició del 2015, dels 664 participants només 11 eren dones).

"Una noia no té el mateix contracte amb una marca que un noi, ni les mateixes ajudes. És bàsic donar el mateix valor a un títol masculí que a un de femení."

"Ser dona no m' ha impedit competir en un esport que, quan vaig començar, només practicaven els homes. Amb ells vaig aprendre a superar els meus límits. Darrerament he vist que, pel fet de ser dona, he tingut un bon ressò mediàtic, però malauradament això constrasta amb el fet que les marques de motos segueixen pensant majoritàriament en clau masculina. El repte és transformar la seva percepció."

ACTIVITATS PER FER A CLASSE:

1. POSA'T en la pell dels personatges i contesta:

1.1. Quines són les protagonistes de les dues notícies i a que es dedica cadascuna?

1.2. Què opines del que afirmen aquestes esportistes?

1.3 La Laia Sanz es queixa del fet que una noia ha de fer molts més esforços que un noi per a obtenir un patrocini o algun contracte amb una marca.

Has sentit alguna vegada el mateix comentari referit a altres àmbits? A quins?

1.4. Escriu el nom de set esportistes, set escriptors o escriptores famosos i set persones dedicades a la política. Quina distribució t'ha sortit entre homes i dones? Com la interpretes?

1.5. Quins àmbits professionals consideres que estan ocupats prioritàriament per dones? I quins altres ho estan per homes? Creus que tots aquests àmbits tenen el mateix prestigi social? Per què?

1.6. Com definiries el terme discriminació de gènere?

2. LLEGEIX, escriu i comenta en grup la teva opinió sobre les informacions i els gràfics del marge:

2.1 Fixa't en la xifra de discriminació salarial. Creus que les diferències en la remuneració salarial només es donen en càrrecs directius?

2.2. Penses que aquesta discriminació també es dóna a l' hora de contractar una persona per a ocupar un lloc de treball?
2.3. Les empreses de l' estat espanyol encara no dediquen prou esforços a la conciliació familiar i laboral. Consideres que aconseguir facilitats de conciliació és una qüestió que afecta només a les dones?

Discriminació als llocs de treball

El 2007 es va aprovar la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Magrat això:

Sí = 37,2 %
No= 34,9%
Sí, però encoberta= 27,9%

El 65% de les dones que ocupen càrrecs directius consideren que hi ha discriminació salarial i gairebé el 30% afirma que aquesta discriminació és encoberta.
Més del 20% assegura que té problemes amb algun dels companys de feina pel fet de ser dona.

Sí, suficients= 32,&%
Algunes, però insuficients= 58,1%
No, ni tan sols es contemplen= 9,3%

Font: VI Enquesta Adecco a Dones Directives. Desembre del 2014. 

3. PENSA, escriu i comenta en grup. (DEURES PER FER A CASA) 

La Maria busca algú que cuidi el seu fill de dos anys. La feina consisteix a anar a buscar-lo a la llar d’ infants, preparar-li el berenar, jugar una estona amb ell, banyar-lo i donar-li el sopar tres dies a la setmana. Després de diverses entrevistes ha seleccionat dos joves: l’ Eva i el Jesús. Aquest últim és més juganer i sembla més interessat en la feina. La Maria, però, troba que el fet de ser noi és un inconvenient. Pensa que potser no se’n surt a l’hora de banyar el nen i de fer el sopar. També creu que l’ Eva, pel fet de ser noia, serà més afectuosa. Però li costa no agafar el Jesús només per aquest motiu.

(10 Punts)

- Podem veure els següents vídeos: 

LAIA SANZ PREVIO DAKAR 2018

Laia Sanz campeona del mundo por decimoprimera vez

- Per suggerència de l' alumne Gabriel Ireland 3r B, hem vist: 

Downhill & Freeride 2017: Girls Riders Tribute

Downhill & Freeride 2017: Girls Riders Tribute | Part 2

Bibliografia

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 46 i 47)

Webgrafia

Imatge de: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAria_Picas_i_Albets#/media/File:N%C3%BAria_Picas_UTMB_2013.JPG

https://ca.wikipedia.org/wiki/Laia_Sanz_i_Pla-Giribert#/media/File:Laia_Sanz_2016.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=Lu9-zKLO2jk&t=7s

https://www.youtube.com/watch?v=ei40f9uHShg

https://www.youtube.com/watch?v=2rgnyDSmnhM

https://www.youtube.com/watch?v=LbK-o6p1Udo

SESSIÓ 13 CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7,8,9 i 10

 SESSIÓ 13

CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

LA RELACIÓ DELS ÉSSERS humans amb els déus pot ser de diferents menes, segons si aquests es consideren un model ètic i de conducta o bé la representació del poder. 

La religió grega era politeista i rendia un culte especial als déus olímpics, però n' hi havia molts més, als quals s' atribuïen poders i funcions de tot tipus (Hermes, per exemple, era el déu protector dels comerciants i els viatgers, però també dels lladres!). 

Els déus grecs eren éssers immortals i amb poders, però no eren els creadors del món: de fet, eren la segona generació de déus i només van arribar a governar l' Univers després de derrotar els titans, dels quals molts eren fills. 

Els déus grecs tenien límits en el seu poder i estaven sotmesos al destí. La seva conducta estava regida pels mateixos desitjos i passions que la dels éssers humans. El seu comportament era moltes vegades immoral i injust, mogut pel caprici, l' enveja o la venjança. 

Els déus grecs, per tant, com passava amb altres déus del món antic, no eren un model ètic per als éssers humans, sinó més aviat la representació de poders que respectaven i temien. 

ELS DOTZE (MES UN) DÉUS OLÍMPICS
Zeus, rei del cel i rei dels déus	Hera, esposa de Zeus, deessa del  matrimoni
Posidó, germà de Zeus i déu dels mars	Demèter, deessa de l’ agricultura
Apol·lo, déu del Sol i de les arts	Hèstia, deessa de la llar
Ares, déu de la guerra	Atena, deessa de la saviesa i del coneixement
Hermes, déu dels comerciants i dels viatgers	Afrodita, deessa de la bellesa i de l’ amor
Hefest, déu del  foc i dels artesans	Àrtemis, deessa de la natura i de la caça
Hades, germà de Zeus i Posidó, sobirà de l’ inframon i déu dels morts.

El Deú únic de jueus i cristians

La religió dels jueus es va diferenciar de les dels seus veïns pel fet de ser monoteista; és a dir, creia en un únic Déu, creador de tot l' Univers i del mateix ésser humà.

Per al judaisme, Déu és l' ésser suprem, i la seva voluntat és la que dicta què és el Bé, cosa que el converteix en la font de lleis morals (els deu manaments). 

El Déu bíblic és presentat moltes vegades com el pare de totes les criatures, el que va crear els ésser humans a la seva imatge i semblança. 

Per al cristianisme, Déu pare va decidir viure una vida humana en la forma de Jesucrist, Déu fill que es va sacrificar per salvar la humanitat del pecat. A més, hi ha l' Esperit Sant, una tercera persona divina que completa la Trinitat, és a dir, un Déu únic amb tres persones que comparteixen la mateixa naturalesa. 

El Déu dels cristians, com el dels jueus, és un ésser suprem i perfecte, amb atributs com els següents:

- És etern,ha existit sempre i sempre existirà.

- És omnipotent; el seu poder no té cap mena de límit.

- És omniscient; la seva saviesa és suprema, ho coneix tot, tant del passat, com del present i del futur.

- És sant; la seva puresa moral és perfecta i no té cap rastre de maldat.

- És sobirà de tot el que existeix, que és obra seva.

Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans, i intervé en la seva vida, atorgant-los el lliure arbitri per a triar entre el bé i el mal. Les ànimes humanes, creades per Déu, seran jutjades segons la seva elecció. 

- Test divertido: ¿Qué dios griego eres? 

ACTIVITAT

Tria algun dels déus olímpics i busca alguna de les seves llegendes mitològiques.  Fes-ne un resum i mira de treure'n conclusions. Pots fer un dibuix o posar una il·lustració. (10 punts) 

DATA DE LLIURAMENT DE LES ACTIVITATS:

3rA

Sessió 7

Divendres 15 Febrer 2019 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 22 Febrer 2019  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 28 Febrer 2019:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 8 Març 2019 : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 7 

Dijous, 14 Febrer 2019 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 21 Febrer 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 28 Febrer 2019 :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 7 Març 2019 : Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats 

3rC 

Sessió 7 

Dilluns 11 Febrer 2019 S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns 18 Febrer 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 25 Febrer 2019 :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 4 Març  2019  : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)

Webgrafia:
http://3.bp.blogspot.com/-6jY9EcQZ2xw/UZ8lxaYTu0I/AAAAAAAAAAY/D-NaORLTCek/s1600/deus-grecs1.jpg
https://dalcasser.files.wordpress.com/2014/12/dc3a9us-del-25.jpg?w=584
https://image.slidesharecdn.com/eljudaisme-arnau-131129055311-phpapp02/95/tema-1-el-judaisme-lxic-2n-eso-histria-de-les-religions-arnau-aizpitarte-ramon-10-638.jpg?cb=1385704591
https://www.youtube.com/watch?v=dklYX4EQWFc