viernes, 14 de febrero de 2020

SESSIÓ 21: SER DONA, SER HOME (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 21: 
SER DONA, SER HOME 
(DIMENSIÓ PERSONAL) 

COMPETÈNCIES 1, 2,3 i 4

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’ argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.


Competències clau:
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.


LA INCORPORACIÓ de les dones al món laboral i un major accés a estudis superiors han afavorit que en l' actualitat tinguin una presència significativa en els àmbits cultural, polític, artístic, educatiu, de la salut i en la majoria de les professions.

Malgrat aquest avenços encara no podem parlar d' una situació d' igualtat entre homes i dones. Cada vegada que les dones ocupen llocs assignats tradicionalment als homes, han de superar noves barreres, i no sempre aconsegueixen que se les tracti en igualtat de condicions.

Núria Picas UTMB 2013.JPG
Núria Picas a l'arribada de l'Ultra-Trail du Mont Blanc 2013


Núria Picas, 38 anys. Bombera de professió i mare de dos fills, la seva passió és córrer, anar en bicicleta i escalar muntanyes. Ha guanyat curses de muntanya tan rellevants com la Cavalls del vent i actualment és líder de l' Ultra Trail World Tour.

"Normalment em llevo, esmorzo, porto els nens a l' escola i m' entreno dues hores i mitja o tres com a màxim. Dino, i a la tarda, si no tinc guàrdia a la feina, estic amb la canalla; els caps de setmana miro de trobar alguna competició, per anar a córrer, preferentment el diumenge. Com a bombera, ara tinc reducció de jornada, cosa que em permet dedicar-me més a les curses de muntanya i tenir cura dels nens. Intento compaginar les tres coses més importants de la meva vida: família, feina i curses de muntanya".

Laia Sanz 2016.jpg

Laia Sanz, 29 anys. Corredora de moto de trial, primer ho va fer en competicions femenines i més endavant va decidir competir, també, en curses masculines. És una de les poques dones que competeix en els nou mil quilòmetres del Rally Dakar (en l' edició del 2015, dels 664 participants només 11 eren dones).

"Una noia no té el mateix contracte amb una marca que un noi, ni les mateixes ajudes. És bàsic donar el mateix valor a un títol masculí que a un de femení."

"Ser dona no m' ha impedit competir en un esport que, quan vaig començar, només practicaven els homes. Amb ells vaig aprendre a superar els meus límits. Darrerament he vist que, pel fet de ser dona, he tingut un bon ressò mediàtic, però malauradament això constrasta amb el fet que les marques de motos segueixen pensant majoritàriament en clau masculina. El repte és transformar la seva percepció."

ACTIVITATS PER FER A CLASSE:

1. POSA'T en la pell dels personatges i contesta:

1.1. Quines són les protagonistes de les dues notícies i a que es dedica cadascuna?
1.2. Què opines del que afirmen aquestes esportistes?
1.3 La Laia Sanz es queixa del fet que una noia ha de fer molts més esforços que un noi per a obtenir un patrocini o algun contracte amb una marca.
Has sentit alguna vegada el mateix comentari referit a altres àmbits? A quins?
1.4. Escriu el nom de set esportistes, set escriptors o escriptores famosos i set persones dedicades a la política. Quina distribució t'ha sortit entre homes i dones? Com la interpretes?
1.5. Quins àmbits professionals consideres que estan ocupats prioritàriament per dones? I quins altres ho estan per homes? Creus que tots aquests àmbits tenen el mateix prestigi social? Per què?
1.6. Com definiries el terme discriminació de gènere?

2. LLEGEIX, escriu i comenta en grup la teva opinió sobre les informacions i els gràfics del marge:

2.1 Fixa't en la xifra de discriminació salarial. Creus que les diferències en la remuneració salarial només es donen en càrrecs directius?
2.2. Penses que aquesta discriminació també es dóna a l' hora de contractar una persona per a ocupar un lloc de treball?
2.3. Les empreses de l' estat espanyol encara no dediquen prou esforços a la conciliació familiar i laboral. Consideres que aconseguir facilitats de conciliació és una qüestió que afecta només a les dones?

Discriminació als llocs de treball

El 2007 es va aprovar la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Magrat això:

Sí = 37,2 %
No= 34,9%
Sí, però encoberta= 27,9%

El 65% de les dones que ocupen càrrecs directius consideren que hi ha discriminació salarial i gairebé el 30% afirma que aquesta discriminació és encoberta.
Més del 20% assegura que té problemes amb algun dels companys de feina pel fet de ser dona.


Sí, suficients= 32,&%
Algunes, però insuficients= 58,1%
No, ni tan sols es contemplen= 9,3%

Font: VI Enquesta Adecco a Dones Directives. Desembre del 2014. 

3. PENSA, escriu i comenta en grup. (DEURES PER FER A CASA) 

La Maria busca algú que cuidi el seu fill de dos anys. La feina consisteix a anar a buscar-lo a la llar d’ infants, preparar-li el berenar, jugar una estona amb ell, banyar-lo i donar-li el sopar tres dies a la setmana. Després de diverses entrevistes ha seleccionat dos joves: l’ Eva i el Jesús. Aquest últim és més juganer i sembla més interessat en la feina. La Maria, però, troba que el fet de ser noi és un inconvenient. Pensa que potser no se’n surt a l’hora de banyar el nen i de fer el sopar. També creu que l’ Eva, pel fet de ser noia, serà més afectuosa. Però li costa no agafar el Jesús només per aquest motiu.

(10 Punts)

- Podem veure els següents vídeos: 

LAIA SANZ PREVIO DAKAR 2018



Laia Sanz campeona del mundo por decimoprimera vez


- Per suggerència de l' alumne Gabriel Ireland 3r B, hem vist: 


Downhill & Freeride 2017: Girls Riders Tribute




Downhill & Freeride 2017: Girls Riders Tribute | Part 2




Bibliografia
BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 46 i 47)

Webgrafia
Imatge de: 
https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAria_Picas_i_Albets#/media/File:N%C3%BAria_Picas_UTMB_2013.JPG

https://ca.wikipedia.org/wiki/Laia_Sanz_i_Pla-Giribert#/media/File:Laia_Sanz_2016.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=Lu9-zKLO2jk&t=7s

https://www.youtube.com/watch?v=ei40f9uHShg

https://www.youtube.com/watch?v=2rgnyDSmnhM

https://www.youtube.com/watch?v=LbK-o6p1Udo

lunes, 10 de febrero de 2020

SESSIÓ 14: PENSAR I DECIDIR PER UN MATEIX (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 14: 
PENSAR I DECIDIR PER UN MATEIX 
(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)
Competències 5 i 6  

Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...






PER A SER EL PROTAGONISTA de la teva pròpia vida i decidir en cada moment com la vols viure, has de pensar per tu mateix i has d' estar disposat a fer-ho.
No seràs un ciutadà lliure si no tens una opinió pròpia sobre els temes que afecten la vida col·lectiva. Tampoc no arribaràs a ser una persona autònoma si no t' atures a valorar per tu mateix el que creus que has de fer. 

Arribar a ser autònom

L' autonomia és una capacitat que s' adquireix. No es neix autònom, s' hi arriba poc a poc. Els nadons no podrien viure sense l' ajuda de la família, depenen dels pares. En canvi, els nens i nens ja poden fer moltes coses pel seu compte, però les decisions més importants encara les prenen els adults. A mesura que es fan grans, els pares els deixen decidir més coses. Ho fan perquè ja han après a pensar per si mateixos: són autònoms. Als divuit anys, amb la majoria d' edat, s' aconsegueix l' autonomia jurídica, és a dir, s'obtenen tots els drets i totes les responsabilitats que reconeix la llei. 

Què és l' autonomia? 

L' autonomia és la capacitat que permet a les persones prendre per si mateixes les decisions que afecten la seva vida, i fer-ho de manera reflexiva i responsable. Així doncs: 

. L' autonomia és llibertat per a prendre les pròpies decisions.
. L' autonomia és reflexió per a prendre les pròpies decisions sense precipitar-se.
. L' autonomia és responsabilitat per a decidir sense perjudicar a ningú. 

Com es pot pensar i decidir per un mateix? 

Ser autònom no vol dir acceptar la primera opinió que et passa pel cap. Vol dir estar convençut del que s' ha de fer perquè s'ha pensat amb deteniment. Quan s' ha pres una decisió, es tenen moltes ganes de dur-la a terme amb empenta.

Prendre una decisió de manera autònoma suposa...

1.       NO PRECIPITAR-SE. No deixar-se emportar pel primer impuls, ni acceptar sense pensar les decisions que els altres et proposen
 
2.        ESCOLTAR TOTES LES IDEES. Pensar la pròpia opinió i buscar opinions de tantes persones com  puguis, sobretot si no pensen igual que tu.
 
3.       REFLEXIONAR. Pensar i valorar totes les idees fins a arribar a una posició pròpia que creguis que és correcta.
 
4.       FER EL QUE HAS DECIDIT. Quan has pres una decisió, has de pensar com la duràs a terme i, finalment, l’ has de realitzar.
 

ACTIVITATS:

Individualment, pensa i fes aquestes activitats en el teu quadern:
1) Explica una situació en què vas prendre una decisió important i complicada. (2 punts)
2) Anota tots els punts de vista diferents que tu o altres persones manteníeu. (2 punts)
3) Per a cada opinió, anota les raons que hi veus a favor o en contra. (2 punts)
4) Digues quina hauria estat avui la teva decisió i explica per quins motius. (Per exemple: triar el batxillerat que faràs; continuar o no amb la teva parella; en cas de separació dels pares, decidir entre anar a viure amb el pare o amb la mare; fitxar o no per un equip esportiu molt exigent.) (2 punts)
5) Imagina't una vida sense prendre decisions. Creus que te'n sortiries? (2 punts) 

- Podem veure aquest vídeo sobre el "Museu de les il·lusions":



- Tests divertits:



10 Imágenes psicológicas para saber cómo es tu personalidad | TEST






12 Acertijos que revelarán tu tipo de personalidad



Aquí teníu la pàgina web del Museu de les il·lussions: 

https://bigfunmuseum.com/
https://bigfunmuseum.com/sp/museo-de-las-ilusiones


Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia:
http://il-lusions.info/wp-content/uploads/2017/06/Screen-Shot-2017-06-21-at-16.44.01.png
http://www.psico-vida.com/wp-content/uploads/2015/04/YO.jpg
https://image.slidesharecdn.com/permitaquelamejorideatriunfe-130930231847-phpapp01/95/permita-que-la-mejor-idea-triunfe-adapte-su-visin-al-sistema-saez-6-638.jpg?cb=1380585976
http://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2014/09/frases-para-pensar-y-reflexionar.jpg
https://lafuerzadelavida.files.wordpress.com/2015/08/decision-vida.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=uXP3e9EfpUk
https://www.youtube.com/watch?v=kClgM4BQpLo
https://www.youtube.com/watch?v=YV0IL5m12gk
https://www.youtube.com/watch?v=e7HelLDdgYE
https://bigfunmuseum.com/sp/museo-de-las-ilusiones

lunes, 3 de febrero de 2020

SESSIÓ 13 CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 13
CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)


Competències 7,8,9 i 10
Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.






LA RELACIÓ DELS ÉSSERS humans amb els déus pot ser de diferents menes, segons si aquests es consideren un model ètic i de conducta o bé la representació del poder. 

La religió grega era politeista i rendia un culte especial als déus olímpics, però n' hi havia molts més, als quals s' atribuïen poders i funcions de tot tipus (Hermes, per exemple, era el déu protector dels comerciants i els viatgers, però també dels lladres!). 

Els déus grecs eren éssers immortals i amb poders, però no eren els creadors del món: de fet, eren la segona generació de déus i només van arribar a governar l' Univers després de derrotar els titans, dels quals molts eren fills. 

Els déus grecs tenien límits en el seu poder i estaven sotmesos al destí. La seva conducta estava regida pels mateixos desitjos i passions que la dels éssers humans. El seu comportament era moltes vegades immoral i injust, mogut pel caprici, l' enveja o la venjança. 

Els déus grecs, per tant, com passava amb altres déus del món antic, no eren un model ètic per als éssers humans, sinó més aviat la representació de poders que respectaven i temien. 


ELS DOTZE (MES UN) DÉUS OLÍMPICS
Zeus, rei del cel i rei dels déus
Hera, esposa de Zeus, deessa del  matrimoni

Posidó, germà de Zeus i déu dels mars
Demèter, deessa de l’ agricultura

Apol·lo, déu del Sol i de les arts
Hèstia, deessa de la llar

Ares, déu de la guerra
Atena, deessa de la saviesa i del coneixement

Hermes, déu dels comerciants i dels viatgers
Afrodita, deessa de la bellesa i de l’ amor

Hefest, déu del  foc i dels artesans
Àrtemis, deessa de la natura i de la caça

Hades, germà de Zeus i Posidó, sobirà de l’ inframon i déu dels morts.






El Deú únic de jueus i cristians

La religió dels jueus es va diferenciar de les dels seus veïns pel fet de ser monoteista; és a dir, creia en un únic Déu, creador de tot l' Univers i del mateix ésser humà.

Per al judaisme, Déu és l' ésser suprem, i la seva voluntat és la que dicta què és el Bé, cosa que el converteix en la font de lleis morals (els deu manaments). 

El Déu bíblic és presentat moltes vegades com el pare de totes les criatures, el que va crear els ésser humans a la seva imatge i semblança. 

Per al cristianisme, Déu pare va decidir viure una vida humana en la forma de Jesucrist, Déu fill que es va sacrificar per salvar la humanitat del pecat. A més, hi ha l' Esperit Sant, una tercera persona divina que completa la Trinitat, és a dir, un Déu únic amb tres persones que comparteixen la mateixa naturalesa. 

El Déu dels cristians, com el dels jueus, és un ésser suprem i perfecte, amb atributs com els següents:
- És etern,ha existit sempre i sempre existirà.
- És omnipotent; el seu poder no té cap mena de límit.
- És omniscient; la seva saviesa és suprema, ho coneix tot, tant del passat, com del present i del futur.
- És sant; la seva puresa moral és perfecta i no té cap rastre de maldat.
- És sobirà de tot el que existeix, que és obra seva.

Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans, i intervé en la seva vida, atorgant-los el lliure arbitri per a triar entre el bé i el mal. Les ànimes humanes, creades per Déu, seran jutjades segons la seva elecció. 





Test divertido: ¿Qué dios griego eres? 



ACTIVITAT

Tria algun dels déus olímpics i busca alguna de les seves llegendes mitològiques.  Fes-ne un resum i mira de treure'n conclusions. Pots fer un dibuix o posar una il·lustració. (10 punts) 

Mireu les dates de lliurament al Classroom 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)



Webgrafia:
http://3.bp.blogspot.com/-6jY9EcQZ2xw/UZ8lxaYTu0I/AAAAAAAAAAY/D-NaORLTCek/s1600/deus-grecs1.jpg
https://dalcasser.files.wordpress.com/2014/12/dc3a9us-del-25.jpg?w=584
https://image.slidesharecdn.com/eljudaisme-arnau-131129055311-phpapp02/95/tema-1-el-judaisme-lxic-2n-eso-histria-de-les-religions-arnau-aizpitarte-ramon-10-638.jpg?cb=1385704591
https://www.youtube.com/watch?v=dklYX4EQWFc

miércoles, 22 de enero de 2020

SESSIÓ 12 COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA? (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 12
COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA?
 (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
Competències 7,8,9 i 10
Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.





ELS FETS DEL PASSAT són importants per als éssers humans: una manera de donar sentit a la situació present (l'actual) és conèixer com s'hi ha arribat.
La història construeix un relat qu elliga el passat amb el present, i que moltes vegades s' ha fet servir per a proposar camins cap el futur. 

El naixement de la història a l' antiga Grècia

Per a les cultures del món antic, el passat s' explicavaa amb relats mítics, en els quals els fets que havien passat tenien coma protagonistes déus, semidéus i herois. La narració d' aquestes gestes era un gènere literari més. 

A l' Antiga Grècia va apreèixer una alternativa a aquesta manera d' entendre el passat, la història, que considerava que allò que val la pena ser recordat són els fets dels éssers humans. 

Una sèrie d' autors van començar a explicar el passat de manera enraonada, mirant de fer entendre les causes i les conseqüències dels diferents fets històrics.

. Al segle V aC, Heròdot considerat el pare de la història, va escriure una obra sobre les guerres entre els perses i els grecs. A la mateixa època Tucídides va escriure la història de les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta, i les seves causes. 
. Al segle II aC, Polibi es va ocupar d' explicar com l' Imperi Romà havia arribat a l' hegemonia a la Mediterrània, i va influir en el llatí Titus Livi (I aC- I dC), autor d' una història de Roma des de la seva fundació i fins als seus dies. 

Tots aquests autors, i d' altres, es preocupaven per explicar els fets a parrtir de fonts documentals (escrits anteriors, relats orals, etc.) i situaven els fets en el seu marc geogràfic; d' aquesta manera deixaven constància dels costums de l' època.

Per als grecs, la història havia d' explicar la veritat del passat, i sevia per a posar exemples de com actuen els éssers humans. 

La història a les religions jueva i cristiana

Per als jueus, la història està inseparablement unida a la seva religió. Segons la seva visió, el món i l' ésser humà mateix són creacions de l' únic Déu, que va triar el poble jueu per establir-hi una aliança. Per aquest motiu, el passat tenia una gran importància en la religió jueva, ja que servia per a recordar el seu pacte amb Déu. De fet, la Bíblia jueva o Tanakh consisteix en gran part en el relat de la història dels israelites. Els seus protagonistes són el poble jueu i els seus patriarques, reis i profetes. 

Aquesta visió de la història es va mantenir i aprofondir en el cristianisme, que considera que el moment més important de la història és la vida de Jesucrist, Déu fet home que se sacrifica per salvar la humanitat del pecat. Igual o encara més que per als jueus, per als cristians Déu intervé directament en la història, que es converteix així en història sagrada. Una mostra extrema d' aquestes intervencions són els miracles

Amb el cristianisme, el pacte de Déu amb els jueus s' amplia a tota la humanitat, de manera que l' evangelització, és a dir, la difusió del missatge de Jesús, recollit en el Nou Testament, es convertirà per a ells en un dels motors de la història. 

Tant per a jueus com per a cristians, la història no és solament una obra humana, sinó que respon a la voluntat de Déu, i algun dia arribarà a la seva fi. Per als cristians, en concret, hi ha un abans i un després de la vida i la mort de Crist, un fet tan important que marca en la cultura occidental el moment a partir del qual es compten els anys.  


- Altres materials:
Pots veure la sèrie "El Ministerio del Tiempo". Aquí el trailer de la tercera temporada. 



- Historia del Arca de Noé - Noé salva a los animales




Reconstruir el Arca de Noè 



La Torre De Babel.- HISTORIAS DE LA BIBLIA




ACTIVITATS

"En la història sagrada, els profetes d' Israel, com Moisès, Isaïes i Elies, no tenien la missió de predir el futur, sinó de recordar el poble d' Israel i els seus reis i de complir els manaments de Déu."

1.- Coneixes alguna de les narracions de la història sagrada? Quina? Explica-la. Si no en saps cap, fes recerca a Google. (2 punts)
2.- Què tenen en comú relats com el de la Torre de Babel o l' arca de Noè? Explica cadascun dels relats i contesta la pregunta. (2 punts)
3.- Amb quina intencionalitat creus que són escrites? (2 punt)
4.- Si ara poguessis viatjar en el temps, a quina etapa de la història t' agradaria traslladar-te? (2punts)
5.- Com t' agradaria anar vestit en el teu viatge en el temps? Fes un dibuix (2 punts)


Mira les dates al ClassRoom 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)



Webgrafia:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1cHNd9x3cIoUO5gbqJHGUdqamljJ9SWnoT4pwO0FMv17i_NFm4ODH3aBOMFe-EkPj09trpkl37a7ekHksyWGpe3v1-kbMCTe1rz9m62VpWa-zYJYz8gQylHuvaamStrPku2G8z1s3gLeh/s1600/ETAPAS.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=5BL_twhZwu0
https://www.youtube.com/watch?v=pmAFE2VGoZc
https://www.youtube.com/watch?v=qxKcvr1UIO4

SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ PERSONAL). Competències 1, 2 CC7 Article 16.

  SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS  (DIMENSIÓ PERSONAL) Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels prop...