SESSIÓ 13 CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7,8,9 i 10

 SESSIÓ 13

CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

LA RELACIÓ DELS ÉSSERS humans amb els déus pot ser de diferents menes, segons si aquests es consideren un model ètic i de conducta o bé la representació del poder. 

La religió grega era politeista i rendia un culte especial als déus olímpics, però n' hi havia molts més, als quals s' atribuïen poders i funcions de tot tipus (Hermes, per exemple, era el déu protector dels comerciants i els viatgers, però també dels lladres!). 

Els déus grecs eren éssers immortals i amb poders, però no eren els creadors del món: de fet, eren la segona generació de déus i només van arribar a governar l' Univers després de derrotar els titans, dels quals molts eren fills. 

Els déus grecs tenien límits en el seu poder i estaven sotmesos al destí. La seva conducta estava regida pels mateixos desitjos i passions que la dels éssers humans. El seu comportament era moltes vegades immoral i injust, mogut pel caprici, l' enveja o la venjança. 

Els déus grecs, per tant, com passava amb altres déus del món antic, no eren un model ètic per als éssers humans, sinó més aviat la representació de poders que respectaven i temien. 

ELS DOTZE (MES UN) DÉUS OLÍMPICS
Zeus, rei del cel i rei dels déus	Hera, esposa de Zeus, deessa del  matrimoni
Posidó, germà de Zeus i déu dels mars	Demèter, deessa de l’ agricultura
Apol·lo, déu del Sol i de les arts	Hèstia, deessa de la llar
Ares, déu de la guerra	Atena, deessa de la saviesa i del coneixement
Hermes, déu dels comerciants i dels viatgers	Afrodita, deessa de la bellesa i de l’ amor
Hefest, déu del  foc i dels artesans	Àrtemis, deessa de la natura i de la caça
Hades, germà de Zeus i Posidó, sobirà de l’ inframon i déu dels morts.

El Deú únic de jueus i cristians

La religió dels jueus es va diferenciar de les dels seus veïns pel fet de ser monoteista; és a dir, creia en un únic Déu, creador de tot l' Univers i del mateix ésser humà.

Per al judaisme, Déu és l' ésser suprem, i la seva voluntat és la que dicta què és el Bé, cosa que el converteix en la font de lleis morals (els deu manaments). 

El Déu bíblic és presentat moltes vegades com el pare de totes les criatures, el que va crear els ésser humans a la seva imatge i semblança. 

Per al cristianisme, Déu pare va decidir viure una vida humana en la forma de Jesucrist, Déu fill que es va sacrificar per salvar la humanitat del pecat. A més, hi ha l' Esperit Sant, una tercera persona divina que completa la Trinitat, és a dir, un Déu únic amb tres persones que comparteixen la mateixa naturalesa. 

El Déu dels cristians, com el dels jueus, és un ésser suprem i perfecte, amb atributs com els següents:

- És etern,ha existit sempre i sempre existirà.

- És omnipotent; el seu poder no té cap mena de límit.

- És omniscient; la seva saviesa és suprema, ho coneix tot, tant del passat, com del present i del futur.

- És sant; la seva puresa moral és perfecta i no té cap rastre de maldat.

- És sobirà de tot el que existeix, que és obra seva.

Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans, i intervé en la seva vida, atorgant-los el lliure arbitri per a triar entre el bé i el mal. Les ànimes humanes, creades per Déu, seran jutjades segons la seva elecció. 

- Test divertido: ¿Qué dios griego eres? 

ACTIVITAT

Tria algun dels déus olímpics i busca alguna de les seves llegendes mitològiques.  Fes-ne un resum i mira de treure'n conclusions. Pots fer un dibuix o posar una il·lustració. (10 punts) 

DATA DE LLIURAMENT DE LES ACTIVITATS:

3rA

Sessió 7

Divendres 15 Febrer 2019 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 22 Febrer 2019  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 28 Febrer 2019:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Divendres 8 Març 2019 : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 7 

Dijous, 14 Febrer 2019 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 21 Febrer 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 28 Febrer 2019 :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 7 Març 2019 : Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats 

3rC 

Sessió 7 

Dilluns 11 Febrer 2019 S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns 18 Febrer 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 25 Febrer 2019 :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 4 Març  2019  : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)

Webgrafia:
http://3.bp.blogspot.com/-6jY9EcQZ2xw/UZ8lxaYTu0I/AAAAAAAAAAY/D-NaORLTCek/s1600/deus-grecs1.jpg
https://dalcasser.files.wordpress.com/2014/12/dc3a9us-del-25.jpg?w=584
https://image.slidesharecdn.com/eljudaisme-arnau-131129055311-phpapp02/95/tema-1-el-judaisme-lxic-2n-eso-histria-de-les-religions-arnau-aizpitarte-ramon-10-638.jpg?cb=1385704591
https://www.youtube.com/watch?v=dklYX4EQWFc

SESSIÓ 12 COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA? (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7,8,9 i 10

 SESSIÓ 12

COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA?

 (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

ELS FETS DEL PASSAT són importants per als éssers humans: una manera de donar sentit a la situació present (l'actual) és conèixer com s'hi ha arribat.

La història construeix un relat qu elliga el passat amb el present, i que moltes vegades s' ha fet servir per a proposar camins cap el futur. 

El naixement de la història a l' antiga Grècia

Per a les cultures del món antic, el passat s' explicavaa amb relats mítics, en els quals els fets que havien passat tenien coma protagonistes déus, semidéus i herois. La narració d' aquestes gestes era un gènere literari més. 

A l' Antiga Grècia va apreèixer una alternativa a aquesta manera d' entendre el passat, la història, que considerava que allò que val la pena ser recordat són els fets dels éssers humans. 

Una sèrie d' autors van començar a explicar el passat de manera enraonada, mirant de fer entendre les causes i les conseqüències dels diferents fets històrics.

. Al segle V aC, Heròdot considerat el pare de la història, va escriure una obra sobre les guerres entre els perses i els grecs. A la mateixa època Tucídides va escriure la història de les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta, i les seves causes. 
. Al segle II aC, Polibi es va ocupar d' explicar com l' Imperi Romà havia arribat a l' hegemonia a la Mediterrània, i va influir en el llatí Titus Livi (I aC- I dC), autor d' una història de Roma des de la seva fundació i fins als seus dies. 

Tots aquests autors, i d' altres, es preocupaven per explicar els fets a parrtir de fonts documentals (escrits anteriors, relats orals, etc.) i situaven els fets en el seu marc geogràfic; d' aquesta manera deixaven constància dels costums de l' època.

Per als grecs, la història havia d' explicar la veritat del passat, i sevia per a posar exemples de com actuen els éssers humans. 

La història a les religions jueva i cristiana

Per als jueus, la història està inseparablement unida a la seva religió. Segons la seva visió, el món i l' ésser humà mateix són creacions de l' únic Déu, que va triar el poble jueu per establir-hi una aliança. Per aquest motiu, el passat tenia una gran importància en la religió jueva, ja que servia per a recordar el seu pacte amb Déu. De fet, la Bíblia jueva o Tanakh consisteix en gran part en el relat de la història dels israelites. Els seus protagonistes són el poble jueu i els seus patriarques, reis i profetes. 

Aquesta visió de la història es va mantenir i aprofondir en el cristianisme, que considera que el moment més important de la història és la vida de Jesucrist, Déu fet home que se sacrifica per salvar la humanitat del pecat. Igual o encara més que per als jueus, per als cristians Déu intervé directament en la història, que es converteix així en història sagrada. Una mostra extrema d' aquestes intervencions són els miracles. 

Amb el cristianisme, el pacte de Déu amb els jueus s' amplia a tota la humanitat, de manera que l' evangelització, és a dir, la difusió del missatge de Jesús, recollit en el Nou Testament, es convertirà per a ells en un dels motors de la història. 

Tant per a jueus com per a cristians, la història no és solament una obra humana, sinó que respon a la voluntat de Déu, i algun dia arribarà a la seva fi. Per als cristians, en concret, hi ha un abans i un després de la vida i la mort de Crist, un fet tan important que marca en la cultura occidental el moment a partir del qual es compten els anys.  


- Altres materials:
Pots veure la sèrie "El Ministerio del Tiempo". Aquí el trailer de la tercera temporada. 

- Historia del Arca de Noé - Noé salva a los animales

- Reconstruir el Arca de Noè 

- La Torre De Babel.- HISTORIAS DE LA BIBLIA

ACTIVITATS

"En la història sagrada, els profetes d' Israel, com Moisès, Isaïes i Elies, no tenien la missió de predir el futur, sinó de recordar el poble d' Israel i els seus reis i de complir els manaments de Déu."

1.- Coneixes alguna de les narracions de la història sagrada? Quina? Explica-la. Si no en saps cap, fes recerca a Google. (2 punts)
2.- Què tenen en comú relats com el de la Torre de Babel o l' arca de Noè? Explica cadascun dels relats i contesta la pregunta. (2 punts)
3.- Amb quina intencionalitat creus que són escrites? (2 punt)
4.- Si ara poguessis viatjar en el temps, a quina etapa de la història t' agradaria traslladar-te? (2punts)
5.- Com t' agradaria anar vestit en el teu viatge en el temps? Fes un dibuix (2 punts)

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1cHNd9x3cIoUO5gbqJHGUdqamljJ9SWnoT4pwO0FMv17i_NFm4ODH3aBOMFe-EkPj09trpkl37a7ekHksyWGpe3v1-kbMCTe1rz9m62VpWa-zYJYz8gQylHuvaamStrPku2G8z1s3gLeh/s1600/ETAPAS.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=5BL_twhZwu0
https://www.youtube.com/watch?v=pmAFE2VGoZc
https://www.youtube.com/watch?v=qxKcvr1UIO4

SESSIÓ 11 HOLOCAUST (DIMENSIÓ PERSONAL) Competències 1,2,3 i 4

 SESSIÓ 11 

HOLOCAUST 

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències 1,2,3 i 4

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987) 

NO HI HA PARAULES per a expressar què va ser l' Holocaust. Tots tenim l' obligació de recordar-lo i d' evitar que es torni a repetir.

L' Holocaust va ser la persecució i l' assassinat sistemàtic i organitzat d' uns sis milions de jueus a mans del govern nazi entre 1933 i 1945. També van ser perseguits i assassinats gitanos, discapacitats, homosexuals, grups ètnics, testimonis de Jehovà, presoners de guerra, dissidents polítics...

Primo Levi, un jueu italià, va escriure sobre la seva deportació i experiència quotidiana al camp de concentració d' Auschwitz-Birkenau, d' on va sortir viu. El text explica el viatge i l' arribada al camp. 

"(...) Al matí del 21 es va saber que l' endemà els jueus marxarien. Tots: cap excepció. Per cada un que faltés a l' ordre de presentar-se se n' afussellarien deu. (...)

Amb l' absurda exactitud a què més tard hauríem d' acostumar-nos, els alemanys van fer el recompte. Al final, Wieviel Stück? (' quantes peces?'), va demanar el brigada; i el caporal (...) va respondre que les 'peces' eren sis-centes cinquanta i que tot estava en ordre; aleshores ens van carregar dalt dels autobusos i ens van dur a l' estació de Carpi. Aquí ens esperava el tren i l' escorta per al viatge. Aquí vam rebre els primers cops: i la cosa va ser tan nova i insensata que no vam sentir dolor, ni en el cos ni en l' ànima. Només un estupor profund: com es pot colpejar un home sense ràbia?  

Hi havia dotze vagons, i nosaltres érem sis-cents cinquanta; al meu vagó només eren quarant-cin, però era un vagó petit. (...) Vagons de mercaderies, tancats per fora, i a dintre, homes, dones, nens, comprimits sense pietat. (...) Havien tancat les portes de seguida, però el tren no es va moure fins a la nit. (...)

Patíem set i fred: a totes les parades demanàvem aigua a crits, o almenys un grapat de neu, però poques vegades ens va sentir algú: els soldats d' escorta allunyaven els que intentaven acostar-se al comboi, Dues mares joves, amb criatures encara de pit, gemegaven nit i dia demanat aigua. (...)

Al vespre del quart dia, el fred es va fer intens: el tren recorria interminables pinedes negres, pujant de manera perceptible. (...) Ningú ja no intentava, durant les parades, comunicar-se amb el món exterior; a hores d' ara ens sentíem a 'l'altra banda'. Hi va haver una parada llarga en camp obert, després la marxa va seguir amb lentitud extrema, i el comboi es va parar definitivament, a altes hores de la nit, enmig d' una plana fosca i silenciosa. 

Una desena de SS es mantenien apartats, amb aire indiferent, palplantats amb les cames obertes. En un moment donat es van ficar entre nosaltres i, en veu baixa, amb rostres de pedra, van començar a interrogar-nos ràpidament, un per un, en un italià dolent. 'Quants anys? Sa o malalt?', i segons la resposta ens assenyalaven dues direccions diferents. (...)

En menys de deu minuts tots els homes útils formàvem un grup. El que els va passar als altres, a les dones, als nens, als vells, no ho vam poder saber ni aleshores ni després; la nit els va engolir, purament i simplement. Avui sabem, però, que (...) només hi van entrar, del nostre comboi, noranta-sis homes i vint-i-nou dones, i que de tots els altres, en un nombre de més de cinc-cents, ni un de sol era viu dos dies després (...) Van desaparèixer així, en un instant, a traïció, les nostres dones, els nostres pares, els nostres fills. Gairebé ningú no va poder acomiadar-se'n. Els vam veure una estona com una massa fosca a l' altre extrem de l' andana; després ja no vam veure res. "

PRIMO LEVI, Si això és un home. Edicions 62 

1. RECORDA i posa en comú amb els teus companys i companyes:

a) Què en saps, de l' Holocaust? Recorda pel·lícules i documentals que hagis vist, llibres que hagis llegit o coses que t' hagin explicat. (Fes recerca a internet del Diari d' Anna Frank) (2 punts) 

b) Què significa el terme genocidi? (2 punts) 

c) L' holocaust va produir diferents papers socials: víctimes, botxins, atiadors de foc, espectadors, testimonis, herois, desinformats. Com descriuries cada paper i quina opinió et mereix? (Un heroi va ser el fotògraf de Mauthausen Francesc Boix, fes recerca; un testimoni, Paquita Sitzer (La contra de La Vanguardia 24 de novembre 2017; una heroïna Elna. Busca la maternitat d' Elna, la nostra llista de Schindler) (2 punts) 

d) Com expliques que tantes persones col·laboressin en l' holocaust? (Mira el llibre de la filòsofa Hannah Arendt Eichmann a Jerusalem. Un estudio sobre la banalidad del mal) (2 punts) 

e) Busca un mínim de tres fotografies o quadres de l' Holocaust, com hi ha en el llibre de text i, enganxa-ho tot a una cartolina. Posa una explicació a sota de unes cinc línies. (2 punts) 


- Podem visionar: 

Trailer "La Lista de Schindler"

Vídeo resumen "La lista de Schindler"

Eichmann en Jerusalén. Hannah Arendt

La banalidad del mal y Hannnah Arendt (extracto película)

Francesc Boix el fotògraf de l' Infern de Mauthausen, declara a Nuremberg:

París homenajea al republicano español Francesc Boix y lo entierra en la ciudad

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 26 i 27)

Webgrafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Primo_Levi#/media/File:Primo_Levi.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primo_Levi
https://www.youtube.com/watch?v=5btATkiDrI4
https://www.youtube.com/watch?v=kp1aTxLU33I
https://www.youtube.com/watch?v=xDlHXBxnk2g
https://www.youtube.com/watch?v=KHG_cFUrA78
https://www.youtube.com/watch?v=cBJMS0G6Vrg

SESSIÓ 2: PROJECTES DE SERVEI A LA COMUNITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

 SESSIÓ 2: 

PROJECTES DE SERVEI A LA COMUNITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES:

Competència 7. Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat 

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

Competència 8. Copsar les dimensions ètiques dels grans relats literaris i de les obres artístiques 

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

SESSIÓ 2: 

PROJECTES DE SERVEI A LA COMUNITAT 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Cinc raons per a implicar-s´hi

Val la pena complicar-se la vida fent alguna cosa per als altres? Ens traurà temps per a estudiar o per a divertir-nos? Realment ens toca fer això o és una feina de l' Estat? Aquestes i moltes altres preguntes poden qüestionar el sentit d' implicar-se en un projecte de servei a la comunitat. Però hi ha raons per a fer-ho:

1. Perquè és impossible que l' estat de benestar cobreixi totes les necessitats dels ciutadans.

2. Perquè tenim dret a participar activament en la millora de la societat. No ens hem de limitar a ser ciutadans passius.

3. Perquè és un deure cívic contribuir a fer que el món sigui millor.

4. Perquè s' aprenen moltes coses útils participant-hi

5. Perquè és una experiència personal i col·lectiva que dóna molta satisfacció. 

Tres bons exemples

TIC sense edat, perdre la por del  mòbil: alumnes voluntaris de 3r ESO de l' IES Miquel Badia de Mataró es converteixen en professors i professores de noves tecnologies dels avis i àvies del Casal d' Avis del Parc de Mataró. Cada alumne fa de professor de dos avis i resolen els dubtes que tenen al' hora de fer servir els seus mòbils.

Manteniment de l' Institut: els alumnes de l' Institut de Sils s' encarreguen de reparar i de millorar les instal·lacions i els materials del centre. Treballen en pintura, fusteria, lampisteria, material informàtic...També ajuden el professorat en l' elaboració de materials didàctics, alguns dels quals es faran servir en les classes de projectes. 

Water Watchers: els alumnes de 3r ESO de l' IES Antoni Torroja de Cervera baixen al riu Ondara en grups reduïts i prenen dades de diferents indicadors de la qualitat de l' aigua. A continuació, duen a terme el tractament estadístic i visual de la interpretació de les dades, les tradueixen a llenguatge divulgatiu i les trameten als destinataris del servei. 

Com es pot triar un projecte?

De projectes de servei a la comunitat n' hi ha de molts tipus i no tots estan al nostre abast. Abans d' involucrar-nos-hi hem de tenir una idea clara i ben pensada. Aquestes tres passos poden servir-nos de pauta:

1. Detectar una necessitat social

2. Definir un servei possible

3. Decidir què volem aprendre.

1. Detectar una necessitat social Com la podem descobrir? Al nostre voltant hi ha moltes entitats socials i també serveis públics que poden aportar-nos algunes pistes. Però també la gent del barri, del veïnat, el mateix institut ens poden plantejar un problema no resolt o un dèficit que està al nostre abast.

2. Definir un servei possible. Què podem fer davant de la necessitat social detectada? Podem, és clar, generar un servei dissenyat per nosaltres mateixos, però també podem ajudar aquelles entitats que ja s' hi dediquen i tenen experiència. Pensem què pot aportar cadascú: els coneixements i les habilitats personals que podrem posar al servei dels altres. 

3. Decidir què volem aprendre. Què podríem aprendre de tot plegat? Si fem que l' aprenentatge formi part del projecte, el servei tindrà més bona qualitat. Proposem-nos adquirir nous coneixements, practicar certes habilitats, aprofondir actituds. Imaginem també en quins altres moments de la nostra vida podrem aplicar tot això que hem après. 

ACTIVITATS:

1. Quin podria ser el nostre projecte de servei a la comunitat aquest any? Desplegueu-ne un seguint els tres passos. (5 punts)
2. En els cas dels projectes en què els alumnes fan de professors o avis o a nens més petits, et sembla que els alumnes només ensenyen, o també aprenen? Quines coses es poden aprendre ensenyant als altres? (5 punts)  


Data d' entrega:

Pregunteu al professor substitut. 

Bibliografia: 

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 8 i 9)

Webgrafia:

https://lh3.googleusercontent.com/-rilLUNFKces/VnQCBoILbnI/AAAAAAAAXXk/i6Ce5fGg2c8RPQzIsADdKJgQkvamDLR1ACCoYBhgL/s1024/IMG_4761.JPG

SESSIÓ 1 SER UN MATEIX I APRENDRE A HABITAR EL MÓN (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 SESSIÓ 1

SER UN MATEIX I APRENDRE A HABITAR EL MÓN 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences Practicar la raonabilitat i l’acceptació de l’altre en les seves diversitats per aprendre a viure junts amb actituds de tolerància activa i respecte. 

Continguts clau 

CC21. La dignitat humana i el respecte. Consideració de la igualtat. 

CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres. 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos. 

CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència. 

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics) 

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau Usar el diàleg com a reconeixement de l’altre, per a l’exercici d’actituds intel·lectuals (d’exploració, de recerca de criteris, de racionalitat, d’acceptació de la pluralitat, de flexibilitat) i afectives (de consideració, de confiança, d’autocontrol). 

Continguts clau 

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació. 

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat... 

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat... 

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació... 

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... 

VIVIM EN UN LLOC concret, envoltats de persones diferents, algunes de pròximes i d' altres que no coneixem però amb qui compartim el món i el temps que ens ha tocat viure. Tots tenim la necessitat de viure bé i sentir-nos satisfets amb el que fem. 

Viure amb valors

Per a tenir una vida rica i satisfactòria, hem d' aprendre a estar bé amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món que habitem. Això s' aconsegueix vivint amb valors. Però què vol dir això? 

Per aprendre a viure, hem d' adquirir uns coneixements i desenvolupar un seguit de capacitats:

- Amb relació amb un mateix (autonomia, responsabilitat, compromís...)

- Amb relació amb altres persones (capacitat de diàleg, respecte...)

- Amb relació a la societat i el món en què vivim (col·laboració, esperit de servei, implicació...)

Socialització i autonomia

La matèria de Cultura i valors ètics ens ajudarà a comportar-nos més bé com a persones i com a ciutadans. Hem d' aprendre a tenir dues actituds que d' entrada semblen contràries: ser nosaltres mateixos i decidir com volem viure, i saber relacionar-nos i conviure amb els altres, amb qui formem la societat.

Per tant, hem de ser capaços de fer dues coses:

- Decidir com ens agradaria viure i com ens relacionem amb els altres. D' això en diem autonomia o capacitat per a decidir per un mateix què es vol fer al món i de quina manera i amb qui es vol viure. 

- Aprendre com es viu en societat, concretament en el lloc i el temps que ens ha tocat de viure, i entendre que cal participar en l' organització de la societat, juntament amb les altres persones, per a intentar fer-la cada vegada millor. 

Aprendre a viure

Aprendre a viure una vida amb valors vol dir diverses coses:

. Aprendre a ser. Ens hem d' esforçar per alliberar-nos dels nostres defectes i saber comportar-nos en situacions en les quals conviuen persones i grups que defensen opinions molt diferents.

Aprendre a ser= autonomia (pensar i fer per un mateix) + projecte personal (com m' agradaria ser i que m' agradaria fer) 

. Aprendre a conviure. Hem de lluitar contra l' individualisme i ser capaços de crear vincles interpersonals d' afecte i confiança amb les persones que ens envolten.

Aprendre a conviure = ser empàtic (saber posar-se en la pell dels altres) + ser altruista (estar disposat a fer coses en favor de les altres persones) 

. Aprendre a formar part de la societat. No hem de mirar únicament pel nostre interès individual, sinó que hem d' aprendre a contribuir al bé comú i a participar en la vida dels grups socials i del conjunt de la societat.

Aprendre a formar part de la societat = ser cívic (respectar les normes i els hàbits socials) + participar (intervenir amb opinions i treball per a millorar la vida pública) 

. Aprendre a habitar el món. Hem de ser responsables de les conseqüències dels nostres actes i hem d' aprendre a pensar en el futur de la terra -que és el nostre futur- i en el benestar de tota la humanitat.

Aprendre a habitar el món = ser sostenible (no destruir la naturalesa) + buscar la justícia global (aprendre a aplicar els valors més enllà de les fronteres del propi país). 

Aquestes quatre actituds s' aprenen, més enllà de l' escola o de l' institut i de la tasca de professors i professores, per l' exemple dels adults i de la societat en general, ,especialment de la família i l' entorn més pròxim.


ACTIVITATS PER FER A CASA:

1) Pensa altres maneres de viure actuals que no t' agraden i que t' agradaria canviar. Com ho faries? (2 punts)
2) Explica de quina manera aprenem a viure amb valors i en societat, a part del que es pugui aprendre a l' escola. On i amb qui ss' aprèn realment a viure? (2 punts)
3) Et sembla que els models de comportament presents en els mitjans de comunicació o altres àmbits (pel·lícules, videojocs, televisió, internet) poden influir d' alguna manera en el tipus de comportament dels joves? Justifica la resposta. (2 punts)
4) Busca exemples de comportaments contraris al que considerem la vida amb valors. En què va consistir aquest comportament problemàtic? Qui el va tenir? (2 punts)
5) Mira el vídeo de sota i contesta: Estàs d' acord amb la idea que proposa el Doctor Manuel Segura, és a dir, "ser bona persona és saber relacionar-se bé"? (2 punts)

PER A SABER-NE MÉS

Ser bona persona és relacionar-se bé

Conferència del Doctor Manuel Segura, creador del programa de "Competència Social", realitzada dins del curs de formació del Programa de Convivència i Mediació Escolar celebrat el 14 de novembre de 2007 a l'Auditori Caixa Fòrum de Barcelona.

El portal de la salut per a les famílies

Com educar les emocions? La intel·ligència emocional a la infància i l'adolescència

En aquest quadern es presenta un concepte actual de les emocions, i vol ser una exposició de com s'ha passat de la intel·ligència emocional a l'educació emocional i de les aplicacions que d'això es deriven en l'educació formal i en la família, situant sempre al nen i a l'adolescent com el nostre punt central d'interès.

En diversos capítols es presenta la situació de l’educació emocional al món, i més concretament als Estats Units, al Regne Unit i a Espanya, que es poden considerar els països on s’està difonent de forma més visible.

L’informe acaba amb un decàleg dels aspectes més rellevants que apareixen a tota l’obra, a manera de resum, i unes referències bibliogràfiques amb la intenció d’orientar la formació posterior de les persones interessades. Esperem que tot això contribueixi a educar les emocions i a posar intel·ligència emocional a la infància i l’adolescència, per contribuir a garantir-los un millor estat de salut i benestar a llarg termini.

L'informe va comptar amb la col·laboració de la Fundació Eduardo Punset.

 Documents a : http://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/faros_6_cat.pdf

Més vídeos i notícies:

- Si creus que no s'ha de canviar l' horari d' invern i d' estiu: 

- Crítica dels Simpsons a la societat actual:

- 12 curiosidades sobre BREAKING BAD

- 10 famosos que perdieron todo por culpa de las drogas

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:

Entreu al Class-Room 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 6 i 7)

Webgrafia:

http://usuaris.tinet.cat/pas/cm/cm-95-59.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=WnkPGZScQ2M
http://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/faros_6_cat.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=aYqjF_CVVdw
https://www.youtube.com/watch?v=1mGwINE7OQI
https://www.youtube.com/watch?v=UfM1qQKIoG4
https://www.youtube.com/watch?v=eAQjkHqfqPw