SESSIÓ 3: RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ o COMPETÈNCIA PERSONAL)

SESSIÓ 3

RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

Escultura de marbre de Sòfocles que hi ha al Museu Lateranense de Roma.Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC) va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides.

La família ens ve donada des que naixem; els amics, els triem. Una i altres condicionen la nostra vida. 

L' entorn proper: la família

Des del moment de néixer cada ésser humà forma part d' un nucli familiar que l' acull i li aporta seguretat i afecte. L' entorn sociocultural, juntament amb les opcions individuals, donen pas a estructures familiars diverses. La família és un nucli de relació que influeix intensament en la formació personal.

. Afecte Les expressions d’ afecte són freqüents tot i que varien amb l’ edat.

. Respecte Els membres d’ una família es tracten bé i accepten la manera de ser de cadascun.

. Confiança A la família tothom sap que es pot refiar dels altres.

. Intimitat El nivell d’ intimitat en l’ àmbit familiar és més gran que en altres espais.

. Cura dels altres  Es cuiden els malalts i les persones que són més dependents.

. Responsabilitat Quan algú de la família té un problema, la resta li fa costat i mirar d’ ajudar-lo

Evolució de les llars a Catalunya 

Les estadístiques acostumen a donar informació freda però molt rellevant sobre fenòmens socials que ens afecten a tots. En aquesta taula es recull l' evolució al llarg de vint anys de les llars a Catalunya.

% LLARS SEGONS EL TIPUS DE NUCLI. CATALUNYA, 1991, 2001, 2011
	1991	2001	2011
Llars unipersonals	13,59	20,93	23,32
Llars sense nucli	2,63	3,99	3,42
Llars nuclears simples	72,46	64,60	65,14
Llars nuclears extenses	8,71	8,24	5,99
Llars múltiples	2,61	2,25	2,13
Total	100	100	100
Mitjana persones/llar	3,09	2,74	2,54

Llar: Conjunt de persones que resideixen habitualment al mateix habitatge.
Llar unipersonal: persona que viu sola al domicili.
Llar sense nucli: persones que viuen al mateix domicili sense formar nucli (familiars o no)
Llar nuclear simple: parella amb fills o no; pare o mare amb fills.
Llar nuclear extensa: nucli familiar amb alguna persona més.
Llar múltiple: dos o més nuclis familiars al mateix domicili.
Font: Idescat. Censos de població 1991, 2001 i 2011. 

Les relacions amb els amics

El grup d' iguals exerceix una gran influència sobre nosaltres de la mateixa manera que nosaltres l' exercim sobre ells. En l' adolescència, l' opinió dels adults passa a segon terme, i el que pensen i diuen els companys i amics acaba afectant-nos enormement. Això queda reflectit en la manera de vestir, de parlar, en la música que escoltem o en les activitats que fem. Necessitem signes que ens identifiquin i ens ajudin a sentir-nos membres d' un mateix grup.

QUÈ ENS APORTEN ELS AMICS I LES AMIGUES?

. Ens desperten sentiments de seguretat, confiança, afecte i fidelitat.

. Volem estar amb ells i fer coses junts

. Ens sentim acceptats tal com som i sabem que els altres entenen allò que ens passa.

. Ens sentim més lliures per a fer allò que volem i per a dir el que pensem, perquè la relació entre iguals ens permet fugir del control que percebem en les relacions amb els adults.

. Vivim experiències irrepetibles i gaudim d’ espais d’ intimitat molt entranyables.

. Desitgem tenir un amic o una amiga íntims, a qui poder confiar el que sentim i volem.

Malgrat que les relacions amb els iguals ens ajuden a crèixer i a construir la nostra personalitat, de vegades es deterioren i en lloc de ser un espai de llibertat esdevenen una font de patiment i malestar continus. Quan això passa, ens costa prescindir-ne perquè tenim por de quedar-nos sols.

ACTIVITATS:

1.- "En David es nou a l' Institut, i després d' uns mesos de sentir-se sol, ha fet amistat amb en Manel. Aquesta nit ha quedat per sortir amb els amics d' en Manel. Quan es troben a la porta de l' Institut, dos nois porten alcohol i un altre, porros. En Pau, un dels més decidits, proposa saltar la tanca i entrar-hi. Tothom riu i accepta la proposta de bon grat. En David, sorprès, suggereix anar a un altre lloc. No gosa dir que ell no beu ni fuma. En Pau, des de l' altre costat de la tanca, diu cridant a en Manel:
- Tio, a veure si ens has portat un cagat!
En David nota que la cara li bull, no sap si de ràbia o de vergonya."

Contesta: Què creus que hauria de fer en David? Per què? (5 punts)

2.- "AQUELL QUE ÉS BO en la família també és bon ciutadà" (Sòfocles).

Contesta: Què vol dir Sòfocles? Estàs d' acord? Escriu 10 línies contestant i donant la teva opinió.
(5 punts)


DATA D' ENTREGA

3rA

Sessió 3

Dimarts, 10 Octubre  2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts 17 Octubre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 24 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 31 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 3

Dijous, 5 Octubre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 19 Octubre  2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 26 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 2 Novembre  2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats

3rC
Sessió 3
Dilluns 9 Octubre 2017S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns 16 Octubre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 23 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 30 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 10 i 11)

Webgrafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles#/media/File:Sophokles.jpg

SESSIÓ 2: SERVEI A LA COMUNITAT (DIMENSIÓ o COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 2: 

SERVEI A LA COMUNITAT 

(COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL)

Cinc raons per a implicar-s´hi

Val la pena complicar-se la vida fent alguna cosa per als altres? Ens traurà temps per a estudiar o per a divertir-nos? Realment ens toca fer això o és una feina de l' Estat? Aquestes i moltes altres preguntes poden qüestionar el sentit d' implicar-se en un projecte de servei a la comunitat. Però hi ha raons per a fer-ho:

1. Perquè és impossible que l' estat de benestar cobreixi totes les necessitats dels ciutadans.

2. Perquè tenim dret a participar activament en la millora de la societat. No ens hem de limitar a ser ciutadans passius.

3. Perquè és un deure cívic contribuir a fer que el món sigui millor.

4. Perquè s' aprenen moltes coses útils participant-hi

5. Perquè és una experiència personal i col·lectiva que dóna molta satisfacció. 

Tres bons exemples

TIC sense edat, perdre la por del  mòbil: alumnes voluntaris de 3r ESO de l' IES Miquel Badia de Mataró es converteixen en professors i professores de noves tecnologies dels avis i àvies del Casal d' Avis del Parc de Mataró. Cada alumne fa de professor de dos avis i resolen els dubtes que tenen al' hora de fer servir els seus mòbils.

Manteniment de l' Institut: els alumnes de l' Institut de Sils s' encarreguen de reparar i de millorar les instal·lacions i els materials del centre. Treballen en pintura, fusteria, lampisteria, material informàtic...També ajuden el professorat en l' elaboració de materials didàctics, alguns dels quals es faran servir en les classes de projectes. 

Water Watchers: els alumnes de 3r ESO de l' IES Antoni Torroja de Cervera baixen al riu Ondara en grups reduïts i prenen dades de diferents indicadors de la qualitat de l' aigua. A continuació, duen a terme el tractament estadístic i visual de la interpretació de les dades, les tradueixen a llenguatge divulgatiu i les trameten als destinataris del servei. 

Com es pot triar un projecte?

De projectes de servei a la comunitat n' hi ha de molts tipus i no tots estan al nostre abast. Abans d' involucrar-nos-hi hem de tenir una idea clara i ben pensada. Aquestes tres passos poden servir-nos de pauta:

1. Detectar una necessitat social

2. Definir un servei possible

3. Decidir què volem aprendre.

1. Detectar una necessitat social Com la podem descobrir? Al nostre voltant hi ha moltes entitats socials i també serveis públics que poden aportar-nos algunes pistes. Però també la gent del barri, del veïnat, el mateix institut ens poden plantejar un problema no resolt o un dèficit que està al nostre abast.

2. Definir un servei possible. Què podem fer davant de la necessitat social detectada? Podem, és clar, generar un servei dissenyat per nosaltres mateixos, però també podem ajudar aquelles entitats que ja s' hi dediquen i tenen experiència. Pensem què pot aportar cadascú: els coneixements i les habilitats personals que podrem posar al servei dels altres. 

3. Decidir què volem aprendre. Què podríem aprendre de tot plegat? Si fem que l' aprenentatge formi part del projecte, el servei tindrà més bona qualitat. Proposem-nos adquirir nous coneixements, practicar certes habilitats, aprofondir actituds. Imaginem també en quins altres moments de la nostra vida podrem aplicar tot això que hem après. 

ACTIVITATS:

1. Quin podria ser el nostre projecte de servei a la comunitat aquest any? Desplegueu-ne un seguint els tres passos. (5 punts)
2. En els cas dels projectes en què els alumnes fan de professors o avis o a nens més petits, et sembla que els alumnes només ensenyen, o també aprenen? Quines coses es poden aprendre ensenyant als altres? (5 punts)  


Data d' entrega

3rA

Sessió 2

Dimarts, 3 Octubre  2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts 10 Octubre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 17 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 24 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB
Sessió 2
Dijous, 28 Setembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 5 Octubre  2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 19 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 26 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats

3rC
Sessió 2
Dilluns 2 Octubre 2017S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns 9 Octubre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 16 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 23 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia: 

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 8 i 9)

Webgrafia:

https://lh3.googleusercontent.com/-rilLUNFKces/VnQCBoILbnI/AAAAAAAAXXk/i6Ce5fGg2c8RPQzIsADdKJgQkvamDLR1ACCoYBhgL/s1024/IMG_4761.JPG

SESSIÓ 1: SER UN MATEIX I APRENDRE A HABITAR EL MÓN (DIMENSIÓ o COMPETÈNCIA INTERPERSONAL)

SESSIÓ 1

SER UN MATEIX I APRENDRE A HABITAR EL MÓN 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

VIVIM EN UN LLOC concret, envoltats de persones diferents, algunes de pròximes i d' altres que no coneixem però amb qui compartim el món i el temps que ens ha tocat viure. Tots tenim la necessitat de viure bé i sentir-nos satisfets amb el que fem. 

Viure amb valors

Per a tenir una vida rica i satisfactòria, hem d' aprendre a estar bé amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món que habitem. Això s' aconsegueix vivint amb valors. Però què vol dir això? 

Per aprendre a viure, hem d' adquirir uns coneixements i desenvolupar un seguit de capacitats:

- Amb relació amb un mateix (autonomia, responsabilitat, compromís...)

- Amb relació amb altres persones (capacitat de diàleg, respecte...)

- Amb relació a la societat i el món en què vivim (col·laboració, esperit de servei, implicació...)

Socialització i autonomia

La matèria de Cultura i valors ètics ens ajudarà a comportar-nos més bé com a persones i com a ciutadans. Hem d' aprendre a tenir dues actituds que d' entrada semblen contràries: ser nosaltres mateixos i decidir com volem viure, i saber relacionar-nos i conviure amb els altres, amb qui formem la societat.

Per tant, hem de ser capaços de fer dues coses:

- Decidir com ens agradaria viure i com ens relacionem amb els altres. D' això en diem autonomia o capacitat per a decidir per un mateix què es vol fer al món i de quina manera i amb qui es vol viure. 

- Aprendre com es viu en societat, concretament en el lloc i el temps que ens ha tocat de viure, i entendre que cal participar en l' organització de la societat, juntament amb les altres persones, per a intentar fer-la cada vegada millor. 

Aprendre a viure

Aprendre a viure una vida amb valors vol dir diverses coses:

. Aprendre a ser. Ens hem d' esforçar per alliberar-nos dels nostres defectes i saber comportar-nos en situacions en les quals conviuen persones i grups que defensen opinions molt diferents.

Aprendre a ser= autonomia (pensar i fer per un mateix) + projecte personal (com m' agradaria ser i que m' agradaria fer) 

. Aprendre a conviure. Hem de lluitar contra l' individualisme i ser capaços de crear vincles interpersonals d' afecte i confiança amb les persones que ens envolten.

Aprendre a conviure = ser empàtic (saber posar-se en la pell dels altres) + ser altruista (estar disposat a fer coses en favor de les altres persones) 

. Aprendre a formar part de la societat. No hem de mirar únicament pel nostre interès individual, sinó que hem d' aprendre a contribuir al bé comú i a participar en la vida dels grups socials i del conjunt de la societat.

Aprendre a formar part de la societat = ser cívic (respectar les normes i els hàbits socials) + participar (intervenir amb opinions i treball per a millorar la vida pública) 

. Aprendre a habitar el món. Hem de ser responsables de les conseqüències dels nostres actes i hem d' aprendre a pensar en el futur de la terra -que és el nostre futur- i en el benestar de tota la humanitat.

Aprendre a habitar el món = ser sostenible (no destruir la naturalesa) + buscar la justícia global (aprendre a aplicar els valors més enllà de les fronteres del propi país). 

Aquestes quatre actituds s' aprenen, més enllà de l' escola o de l' institut i de la tasca de professors i professores, per l' exemple dels adults i de la societat en general, ,especialment de la família i l' entorn més pròxim.


ACTIVITATS PER FER A CASA:

1) Pensa altres maneres de viure actuals que no t' agraden i que t' agradaria canviar. Com ho faries? (2 punts)
2) Explica de quina manera aprenem a viure amb valors i en societat, a part del que es pugui aprendre a l' escola. On i amb qui ss' aprèn realment a viure? (2 punts)
3) Et sembla que els models de comportament presents en els mitjans de comunicació o altres àmbits (pel·lícules, videojocs, televisió, internet) poden influir d' alguna manera en el tipus de comportament dels joves? Justifica la resposta. (2 punts)
4) Busca exemples de comportaments contraris al que considerem la vida amb valors. En què va consistir aquest comportament problemàtic? Qui el va tenir? (2 punts)
5) Mira el vídeo de sota i contesta: Estàs d' acord amb la idea que proposa el Doctor Manuel Segura, és a dir, "ser bona persona és saber relacionar-se bé"? (2 punts)

PER A SABER-NE MÉS

Ser bona persona és relacionar-se bé

Conferència del Doctor Manuel Segura, creador del programa de "Competència Social", realitzada dins del curs de formació del Programa de Convivència i Mediació Escolar celebrat el 14 de novembre de 2007 a l'Auditori Caixa Fòrum de Barcelona.

El portal de la salut per a les famílies

Com educar les emocions? La intel·ligència emocional a la infància i l'adolescència

En aquest quadern es presenta un concepte actual de les emocions, i vol ser una exposició de com s'ha passat de la intel·ligència emocional a l'educació emocional i de les aplicacions que d'això es deriven en l'educació formal i en la família, situant sempre al nen i a l'adolescent com el nostre punt central d'interès.

En diversos capítols es presenta la situació de l’educació emocional al món, i més concretament als Estats Units, al Regne Unit i a Espanya, que es poden considerar els països on s’està difonent de forma més visible.

L’informe acaba amb un decàleg dels aspectes més rellevants que apareixen a tota l’obra, a manera de resum, i unes referències bibliogràfiques amb la intenció d’orientar la formació posterior de les persones interessades. Esperem que tot això contribueixi a educar les emocions i a posar intel·ligència emocional a la infància i l’adolescència, per contribuir a garantir-los un millor estat de salut i benestar a llarg termini.

L'informe va comptar amb la col·laboració de la Fundació Eduardo Punset.

 Documents a : http://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/faros_6_cat.pdf

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:

3rB

Sessió 1
Dijous, 21 Setembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 28 Setembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 5 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 19 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rC

Sessió 1

Dilluns, 25 Setembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns 2 Octubre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns, 9 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns, 16 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rA

Sessió 1

Dimarts, 26 Setembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts 3 Octubre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 10 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 17 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 6 i 7)

Webgrafia:

http://usuaris.tinet.cat/pas/cm/cm-95-59.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=WnkPGZScQ2M
http://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/faros_6_cat.pdf

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ PER L' ALUMNE

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ PER L' ALUMNE

(EN CONSTRUCCIÓ)

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR	Sílvia Gil Cordero (3r A – B - C)
NIVELL EDUCATIU	ESO
MATÈRIA	CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS	TERCER D’ ESO

CONTINGUTS

UNITAT 1. Ser un mateix i aprendre a habitar el món. UNITAT 2.  Projectes de servei a la comunitat. UNITAT 3.  Relacions personals. UNITAT 4.  Jutjat moralment. UNITAT 5. Millor deixar-ho córrer! UNITAT 6. Democràcia. UNITAT 7. Tribus urbanes contra bandes de carrer. UNITAT 8. Cap entitat sense web. UNITAT 9. Comunicar-se amb les TIC. UNITAT 10. L’argumentació. UNITAT 11. Holocaust. UNITAT 12.Com va néixer la història? UNITAT 13. Creences sobre els déus a l’antiguitat. UNITAT 14. Pensar i decidir per un mateix. UNITAT 15. Participació. UNITAT 16. Muntar una festa al centre educatiu. UNITAT 17. Els valors heretats de l’antiguitat. UNITAT 18. Ser feliç. UNITAT 19. Ètica i professions. UNITAT 20. Mediació. UNITAT  21. Ser dona, ser home. UNITAT 22.  Xarxa educativa. UNITAT 23. Decisions que no agraden a tothom. UNITAT 24. Diversitat. UNITAT 25. Motius per a manifestar-se. UNITAT 26. Gènere i convivència. UNITAT 27. Per un habitatge digne. UNITAT 28. Bé comú. UNITAT 29. Cultura de la pau. UNITAT 30.  Ètica i drets humans. Fòrum Local de Convivència “STOP____”

COMPETÈNCIES

Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura. Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa. Cultura i valors ètics inclou competències adreçades a millorar l’autonomia personal de l’alumne recolzada en la deliberació reflexiva, asserenada i amb criteris, que consideri les conseqüències dels propis actes i els faci conscients de les responsabilitats que se’n deriven. També inclou aquelles competències orientades a millorar la capacitat de pensar críticament, d’avaluar la fiabilitat de les fonts d’informació i de cercar constantment la millora en la fonamentació del propi pensament per tal de prendre decisions davant de situacions noves, així com ser capaç de presentar i debatre els propis punts de vista de forma argumentada. Com correspon a la formació que mereixen els futurs ciutadans i ciutadanes del segle XXI, la matèria conté, a més, competències relatives al respecte a un mateix i als altres, a la gestió assertiva i cooperativa dels conflictes interpersonals i al desenvolupament de les habilitats per al diàleg que promoguin la cultura de la pau. També es pretén el desenvolupament de la sensibilitat moral, especialment el fet de posar-se en el lloc de l’altre, el sentit de la justícia i la preservació dels lligams afectius amb les altres persones. Així mateix, es proposa contribuir a fer l’alumnat competent per viure i conviure en el pluralisme i en la diversitat d’identitats (de gènere, nacionals, ètniques, religioses...), tot descobrint els valors que es comparteixen més enllà de les identitats que diferencien. Al mateix temps, es fomenta la consciència de les arrels culturals a través de les manifestacions artístiques i culturals, com la música, les arts plàstiques, la literatura i l’evolució del pensament sobre els valors amb relació a la noció d’ésser humà, les relacions humanes, la natura, la ciència i la tècnica. Finalment, es proposa que l’alumne sigui capaç de treballar en equip de manera cooperativa i creativa, així com afavorir la participació activa com a ciutadà amb una actitud de compromís cívic per tal de promoure un augment de la qualitat democràtica de la nostra societat. L’assoliment de les competències d’aquesta matèria s’ha de considerar com a producte del treball continu per mantenir-les, millorar-les i ampliar-les davant de situacions de complexitat creixent, atès que el caràcter bàsicament actitudinal de la majoria fa que avancin totes alhora i de forma interrelacionada. Per això s’ha optat per no graduar-les. Aquesta relació Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics) entre les competències comporta disposar, en canvi, d’un instrument d’avaluació per a l’observació sistemàtica que contingui indicadors de la consolidació de cada competència. Dins de cada competència s’han determinat uns continguts clau que són essencials per assolir-la. Alguns d’aquests continguts poden estar al servei de l’adquisició de diverses competències. A més dels seus continguts conceptuals específics, la matèria es nodreix dels continguts d’altres matèries, com les llengües, les ciències socials o les de l’àmbit cientificotecnològic. Atès el caràcter prosocial de la majoria de competències de la matèria, ocuparan un lloc privilegiat en la metodologia totes les tècniques de dinàmica de grups que impliquin interacció entre els membres de la classe. També serà important el recurs a les diverses arts. Convé, a més, que cada sessió setmanal constitueixi una unitat que es clogui en si mateixa i que contingui activitats variades.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació és el seguiment i la verificació del procés d’aprenentatge de l’alumne. L’avaluació de la matèria de cultura i valors ètics ha de dotar-se d’instruments d’avaluació variats i adequats per fer el seguiment acurat i la verificació posterior cap a l’adquisició gradual de les competències d’etapa. La matèria de cultura i valors ètics conté dues característiques rellevants per a l’avaluació rigorosa dels aprenentatges que demana: 1. La llista de les deu competències de la matèria de cultura i valors ètics no és jeràrquica ni tampoc cronològica, sinó que, igual que les dimensions que les agrupen, les competències interactuen i guarden relació les unes amb les altres. Aquesta raó comporta que les tècniques d’avaluació han de plantejar entorns que permetin distingir una competència de l’altra i, a la vegada, reflecteixin la relació entre elles. El grau de complexitat de les tècniques d’avaluació s’ajustarà a cada curs escolar. Són exemples de tècniques d’avaluació:       -  Observació de comportament espontani.       -  Creació de situacions reals o simulades mitjançant estudi de casos.       -  Autoavaluació.       -  Avaluacions creuades, mútues.       -  Redaccions espontànies que projecten el posicionament propi.       - Cròniques, exposicions que incorporin els judicis valoratius que emeten les persones implicades.       - Confecció d’obres (poema, dibuix...) representatives de les situacions tractades.       - Presentació d’una notícia, d’un esdeveniment.       - Confecció d’un portfoli vinculat al servei comunitari que doni pautes per a l’avaluació. 2. Les deu competències inclouen capacitats de diferents tipus i l’aprenentatge d’aquestes capacitats és dinàmic, obert i en evolució. Les capacitats que integra una competència són de caràcter: Cognitiu: descobrir, argumentar, aportar, opinar, comprendre, treure conclusions, dialogar. Hàbit: col·laborar, innovar. Actitudinal: valorar, respectar, prestar atenció, ser responsable, comprometre’s. Convé, doncs, disposar d’instruments d’avaluació contínua al servei d’aquesta obertura i dinamisme, adequats per captar, seguir i verificar el procés dinàmic cap a l’adquisició d’aquests tres tipus de capacitats integradores de cadascuna de les competències. Són exemples d’instruments d’avaluació : Pautes d’observació Rúbriques d’elements de descoberta Rúbriques d’autoavaluació i d’interavaluació Al final de l’etapa, l’avaluació final de resultats verificarà el grau d’adquisició de cadascuna de les competències. La detecció i verificació de les competències de la matèria de cultura i valors ètics proporciona a l’equip docent una informació rellevant i complementària de l’alumne que haurà de recollir-se en el seu document orientador de final d’etapa i que, al seu torn, enriquirà la seva orientació al llarg de la vida. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics) continguts que apareixen a primer i segon cursos, només indica que es recomana començar-los en aquests cursos, però que caldrà continuar-los treballant a tercer i quart també. Instruccions d’ avaluació de la  matèria de Cultura i valors ètics de Tercer d’ESO. Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre, el dossier o, anàlisi d’ alguna pel·lícula visionada a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Així doncs, l’ alumne que no hagi presentat algun exercici o treball, haurà de presentar uns altres que es pactaran amb la professora de l’ assignatura. Es farà una nota mitjana, a criteri de la professora, tenint en compte la senzillesa o dificultat, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació. Els alumnes tindran fins a quatre dies d' entrega de les activitats avaluables. El quadre serà el següent. Per exemple, per entregar la Sessió 1 (3r B): Dijous 21 Setembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats Dijous, 28 Setembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats Dijous, 5 Octubre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats Dijous, 19 Octubre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats Es proposaran dates d' entrega per a cada Sessió.  La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny, s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes. Caldrà la presentació dels DEURES D' ESTIU, condició indispensable per aprovar l' assignatura.

BIBLIOGRAFIA

SAVATER,  Fernando: Ética para Amador. ROVIRA, Àlex y TRIAS DE BES MINGOT, Fernando: La buena suerte. Claves para la prosperidad. http://www.uv.es/gonzalbo/betania/docs/altres_autors/La_Buena_Suerte.pdf

MATERIAL NECESSARI

Llibre de text  Cultura i valors ètics 3r ESO de la col·lecció “Atòmium” de l’ Editorial Text/Galera