SESSIÓ 7: TRIBUS URBANES CONTRA BANDES DE CARRER (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

CULTURA I VALORS ÈTICS

SESSIÓ 7 

 TRIBUS URBANES CONTRA BANDES DE CARRER 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Racisme i tribus urbanes

Les tribus urbanes 

Les tribus urbanes són grups de persones, normalment joves, que tenen interessos, aficions i gustos comuns i que es diferencien pel seu aspecte i la seva manera de vestir i de comportar-se. Sovint tenen també uns símbols que els identifiquen.

La majoria d' aquests grups són pacífics, però n' hi ha que tenen actituds violentes o agressives i formen bandes que s' enfronten als  membres d' altres bandes rivals. Quan això passa, poden ser un problema per a la convivència o la seguretat. 

Les bandes a Catalunya    

A Catalunya es calcula que d' uns 3.000 a 3.500 joves d' entre 12 i 24 anys formen part d' alguna banda. Són nois i noies d' orígens diferents, tant catalans com d' altres països.

En general, les bandes del nostre país no tenen el nivell de violència de les d' America Llatina o els Estats Units, en les quals s' inspiren. 

Una defensora de la pau i dels joves

La uruguaiana Nelsa Curbelo (Nascuda el 1941) és una important activista i defensora de la no-violència. Ha treballat tota la vida en defensa de la pau i de la reinserció dels joves que viuen en situació de risc d' exclusió social. Dirigeix una organització que ha ajudat més de 5.000 joves a deixar les bandes violentes i a integrar-se en la societat.   

Realizó estudios de magisterio en Uruguay. Estudió teología en la Universidad de Toulouse y un postgrado en manejo de conflictos en la Universidad Santa María. Ha sido candidata al Premio Nobel de la Paz en 2005

- Per saber-ne més, podem veure el vídeo:

A) 07-05-2010. ¿Tribus urbanas?. Amb Carles Feixa

B) Mestresclass de l' Ara.cat amb Carles Feixa (Catedràtic d' antropologia social) : 
Què són les tribus urbanes? 

https://www.ara.cat/videos/especials/Carles_Feixa-Tribus_urbanes_3_796750325.html

C) La pel·lícula "Quadrophenia" mostra la rivalitat entre dues bandes: els mods i els rockers. 

D) La pel·lícula American History X tracta la temàtica, però la veurem sencera a 4rt ESO. Aquí veiem el tráiler

ACTIVITATS:

1) Quines tribus urbanes coneixes? Tu en formes part d' alguna? (4 punts) 

2) Quina relació hi ha entre les ideologies o aficions de les tribus urbanes i l' aspecte físic que les identifica? (3 punts) 

3) En quina mesura hi ha joves que assimilen la manera de vestir d' una tribu urbana per una qüestió de moda, més que perque comparteixin amb aquesta una manera determinada de veure la vida? ( 3 punts)

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:
3rA

Sessió 7

Dimarts,14 Novembre 2017 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts  21  Novembre 2017  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 28 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 5 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 7 

Dijous, 16 Novembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,  23 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 30 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 7 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats 

3rC 

Sessió 7 

Dilluns 13 Novembre S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns 20 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 27 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 4 Desembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 18 i 19)

Webgrafia:

http://lastribusurbanas.galeon.com/plin.jpg
http://www.cisepp.com/wp-content/uploads/2017/07/8-2.jpg
https://es.wikipedia.org/wiki/Nelsa_Curbelo
https://www.youtube.com/watch?v=lfc8QLcauik
https://www.ara.cat/videos/especials/Carles_Feixa-Tribus_urbanes_3_796750325.html
https://www.youtube.com/watch?v=u6kesl7HfYo

SESSIÓ 6: DEMOCRÀCIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

CULTURA I VALORS ÈTICS

SESSIÓ 6: 
DEMOCRÀCIA 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 

Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

LA DEMOCRÀCIA és el sistema de convivència  que ens permet de participar en la presa de decisions de qüestions que ens afecten com a ciutadans. És, per tant, una manera de governar que vetlla per la igualtat i la llibertat. Tot i així, mai no es pot abaixar la guàrdia: un sistema democràtic sempre es pot millorar. 

L' origen de la democràcia

La paraula democràcia deriva del terme grec DEMOKRATIA, format per dos elements: DEMOS, que vol dir "poble", i KRATOS, que significa "govern". Per tant, la democràcia és un sistema polític en el qual governa el poble. És una forma de govern en què tots els individus tenen veu i vot en la decisió de les qüestions col·lectives.

En un país demòcrata...

. Es convoquen eleccions lliures que serveixen per a escollir el govern i el parlament.
. Es respecten el pluralisme, la igualtat i la llibertat. 
. El govern és responsable del que fa i el poble pot controlar les decisions que pren.
. Hi ha canals perquè la societat influeixi i participi en la vida política.
. La voluntat deliberativa és present en el parlament, en els  mitjans i en la societat.

La democràcia és una obra d' art en la qual tothom participa en la presa de decisions col·lectives.

Geometria per a parlar de democràcia

Hi ha dues maneres de governar un grup de persones, una institució o un país: la piramidal i la circular. 

A. La forma autoritària es pot representar amb una piràmide. En el vèrtex superior hi ha una sola persona que ningú no ha triat, que concentra tot el poder i que decideix tota sola el que s' ha de fer; a sota hi ha unes quantes persones -poques- que tenen una mica d' influència, i a biax de tot hi ha la immensa majoria de la gent, que només rep ordres. En aquest sistema és molt complicat prendre decisions bones per a tothom i és molt fàcil que siguin bones només per als que són a la part alta de la piràmide.

B. La forma democràtica de governar es pot representar amb un cercle. Tothom està situat en el mateix pla; les coses que s' han de fer es parlen i es decideixen entre tots; si algú ha de dirigir l' activitat del col·lectiu, entre tots es decideix qui tindrà el poder de fer´ho durant un temps limitat; si no ho fa bé, se'l pot canviar i pot ocupar el seu lloc qualsevol altre membre del grup. En aquest sitema és més fàcil prendre decisions bones per a tothom.

ACTIVITATS A REALITZAR:
1) Una dictadura és un règim democràtic o autoritari? Per què? (Mínim 5 línies) (2 punts)
2) Per què és més fàcil prendre decisions bones per a tothom en un sistema democràtic? (Mínim 5 línies) (2 punts)
3) Una forma democràtica de governar assegura que les decisions seran encertades? (Mínim 5 línies) (2 punts) 
4) Què s' ha de fer quan una decisió resulta perjudicial? (Mínim 5 línies) (2 punts) 
5) Per què a la majoria de la gent li agrada més viure en un règim democràtic? (Mínim 5 línies) (2 punts) 

3rA

Sessió 6

Dimarts, 7 Novembre 2017 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts  14  Novembre 2017  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 21 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 28 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 6

Dijous,  9 Novembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,  16 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 23 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 30 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats

3rC 
Sessió 6

Dilluns 6 Novembre S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns 13 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 20 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 27 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 16 i 17)

Webgrafia:  

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVR5ZsvnAyxYQvTwujqwxPlSeLWIp0121DVRMDvk59PegtKlmeI-6lS-r7yB45DxjsI2pb2wF0t_dXvcDES0SZ-i19-YFq7TBqGLJm7m28vtv5WnlxBw_QfZqmCY3tYhpyKmH-WrVxTk4/s320/Copia+%25284%2529+de+el+guernica+-todos+contra+el+arte.jpg

http://e04-elmundo.uecdn.es/assets/multimedia/imagenes/2016/02/20/14559804250875.jpg

http://www.monografias.com/trabajos24/organizaciones-objetivos/Image12426.gif

http://10tipos.com/wp-content/uploads/2014/07/organigrama-circular.jpg

SESSIÓ 5 MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER! (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 5

MILLOR DEIXAR-HO CÓRRER!

(DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL) 

(en construcció) 

ELS HUMANS no podríem viure sols. La relació amb els altres és important com l' aire. Els altres ens fan estar bé. També és veritatque de vegades les relacions amb els altres són difícils. De problemes, sempre en surten, però hi ha relacions que ens fan mal, que ens porten per on no volem anar, que ens separen de les amistats, que ens fan patir. Aquestes relacions és millor, deixar-les córrer. 

En aquest text, la protagonista- la Berta- i l' Abel s' han enamorat i surten junts. Una nit, quan tornen d' una festa, els passa un incident...

- Es pot saber què et passa? - vaig preguntar, seriosa i emprenyada, quan va aturar el cotxe davant de casa. 

L' Abel em va mirar de dalt a baix.

- Que sigui l' última vegada que et poses aquesta faldilla.

Les galtes se'm van encendre.

-Què?

-M' has entès prou bé....

No m' ho podia creure. Vaig mirar la meva faldilla, una de curteta que m'havia comprat amb la Yukino, una autèntica guapada...

-Però, per què?

Jo no sortia del meu astorament.

-T'ho he de dir? Sembles una puta...

Si m' haguessin punxat, no m' haurien tret sang.

Vaig sortir del cotxe d' una revolada donant un cop de porta. L' Abel va sortir tot seguit i amb dues gambades em va encalçar. Em va agafar pels braços i em va acostar cap a ell. Em va besar amb una passió que em va fer tremolar. 

-Ho sento, ho sento, no volia dir això, però és que...em moro de gelosia veient com els altres et desitgen. 

Vaig voler creure que patia. I, com una imbècil, encara em vaig entendrir.

Mª CARME ROCA, Estripar la teranyina, Editorial Baula. 

COM ES POT TRENCAR UNA RELACIÓ?
Determina els motius pels quals vols trencar la relació (de parella o de qualsevol altra mena.)
. Parla'n amb algú de confiança
. Decideix que la trencaràs i que no et faràs enrera
. Busca un moment per a dir-li-ho, sense esperar gaire temps. 
. Digues que vols acabar la relació, explica els motius i fes-ho amb seguretat.
. Escolta el que et contestin, però no et deixis convèncer
. Acomiada't. 

ACTIVITATS:

1. DIGUES quins aspectes del text t' han fet pensar.

a). Torna a llegir el text i subratlla les dues frases que més t' han cridat l' atenció. (2 punts)

b). Tria un dels fragments i escriu tres línies per a explicar els motius de la teva elecció.

(2 punts) 

2. PENSA i escriu els teus punts de vista.

a). Explica què vol dir la Berta, en un moment de la novel·la,quan diu : "Amor i possessió s' han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada en una teranyina". (2 punts)

b). Imagina que la Berta i l' Abel són amics teus. Escriu una carta a cada un d' ells amb tot el que voldries dir-los. (2 punts)

3. ANALITZA quins comportaments fan que una relació, sigui o no de parella, acabi fent mal. (2 punts)

- amb els pares

- amb els germans

-amb els amics i amigues

- amb la parella 

DATA D' ENTREGA

3rA

Sessió 5

Dimarts, 31 Octubre 2017 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts  7 Novembre 2017  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 14 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 21 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 5

Dijous,  2 Novembre 2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,  9 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 16 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,  23 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats

3rC 
Sessió 5

Dilluns 30 Octubre S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns 6 Novembre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 13 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 20 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 
(pàgines 14 i 15)

Webgrafia:

http://cadenaser00.epimg.net/emisora/imagenes/2014/11/25/radio_lleida/1416937669_317694_1416940328_noticia_normal.jpg

SESSIÓ 4: JUTJAR MORALMENT (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 4: 

JUTJAR MORALMENT 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

Alguns criteris

Perquè aprenguis a avaluar moralment, et proposem quatre criteris que representen el millor de l' herència del pensament ètic. No tots funcionen igualment bé en les diverses situacions. Per això hem d' aprendre a aplicar-los, sovint, de forma combinada.

1. Els deure prima facie (Ross, segle XX)

"És bo tot el que a primera vista m' apareix com a bo"

Hem après que és bo ser persones benevolents, agraïdes, justes, respectar els compromisos i no perjudicar. Ens sembla bé sentir repugnància davant la tortura o la injusticia i compadir-nos dels dèbils.

2. La "regla d' or" (Confuci: Analectes, segle V aC; Evangeli segons Mateu, 7,12, segle I)

"No facis als altres el que no t' agradaria que et fessin a tu"

Es tracta bàsicament d' una norma d' imparcialitat, potser una mica més sàvia formulada en positiu que no pas en negatiu: "Fes als altres el que t' agradaria que et fessin a tu."

3. L' Imperatiu categòric (Kant, segle XVIII)

"Actua de manera que tractis els altres éssers humans com a fins i mai simplement com a mitjans"

O bé: "Actua de manera que la màxima de la teva conducta pugui esdevenir norma universal". Així cal ser honest, veraç, no fer falses promeses, posar el propi talent al servei dels altres, no perjudicar innocents. 

4. El principi de màxima felicitat (Bentham, Stuart Mill, segle XIX)

"Actua de manera que proporcionis la màxima felicitat al màxim nombre de persones."

Considera les conseqüències  de les accions i jutja en funció d' aquestes.



ACTIVITATS: 

1) T' has estat preparant la teòrica de l' examen de moto. De camí cap a l' examen, veus com tres nois, més petits que tu, un dels quals coneixes, estan pegant a un altre. Si t' entretens, perdràs la convocatòria i la següent coincidirà amb els exàmens finals. Què fas? (Variant: la víctima, que és l' únic que t' ha vist, et demana ajut amb els ulls.) Has seguit algun criteri anterior? Argumenta en deu línies (5 punts)

2) L' oncle Enric s' està morint i no té l' oportunitat de fer un testament com cal. Demana a la seva neboda Sara que s' encarregui de la seva herència. La Sara li promet complir la seva darrera voluntat, que és donar l' herència de 900.000€ a un museu d' art de la ciutat. Un cop mort l' oncle, la Sara s' adona que és l' única parenta viva. No té la intenció de quedar-se els diners, però creu que seria millor donar-los per a la reconstrucció d' un hospital infantil que s' ha esfondrat recentment. Què ha de fer? Has seguit algun criteri anterior? Argumenta en deu línies (5 punts)

(Adaptat de Teichman i Evans, Filosofia per a principiants)


DATA D' ENTREGA: (EN CONSTRUCCIÓ) 

Dilluns +1
Dilluns +0,5
Dilluns 0
Dilluns -1

* Per saber-ne més:

EL DILEMA DEL PRESONER

El dilema del presoner és un joc ideat per Albert William Tucker ara fa cinquanta anys, que s'ha fet servir molt en economia, biologia evolutiva o teoria política i social. El joc considera dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant planteja la possibilitat de delatar l'altre presoner, amb la finalitat de salvar-se a si mateix d'una elevada condemna.

Dilema del Presoner		Presoner 2
		no confessa	confessa
Presoner 1	no confessa	1/1	6/0
	confessa	0/6	3/3

Dos lladres acusats d'haver robat un banc són detinguts i duts a la presó. Cada presoner està aillat, sense poder parlar o intercanviar missatges de cap mena amb l'altre. La policia no disposa de proves suficients per condemnar-los per robatori, o sigui que només podran posar-los una condemna lleu, d'1 any de presó. El cap de policia, però, pensa en fer una oferta a tots dos lladres. A cadascun, per separat, se'ls diu: "Si delates al teu company, quedaras lliure i ell serà condemnat a tres anys de presó, acusat de robatori. Ara bé, si tu el delates i ell et delata a tu, tots dos sereu condemnats a dos anys de presó". Això es pot veure de la següent manera:

	El lladre B refusa delatar	El lladre B delata a A
El lladre A refusa delatar	1 any  per a A i 1 any per a B	B lliure i 3 anys per a A
El lladre A delata a B	A lliure i 3 anys per a B	2 anys per a A i 2 anys per a B

Els presoners podrien raonar de la seguent manera: "Si delato al meu company i ell no em delata a mi surto lliure (en lloc de tenir un any de condemna). Si el delato i ell em delata a mi, em condemnan a dos anys (en lloc de tres). Sigui com sigui surto guanyant, ja que la condemna es redueix en un any, faci el que faci el meu company". El problema és que l'altre presoner pot fer el mateix raonament, aleshores tots dos es delaten i són condemnats a dos anys cadascún, en lloc de l'any de condemna que els hagués suposat no delatar-se mutuament!

Aquesta història es pot representar de manera més abstracta en termes de cooperar o no cooperar. Tenim dos jugadors, A i B, que poden cooperar (C) o no cooperar (D). En funció del que fan reben una certa quantitat de punts:

	El jugador B coopera (C)	El jugador B no coopera (D)
El jugador A coopera (C)	3 punts per a A i 3 punts per a B	Cap punt per a A i 5 punts per  a B
El jugador A no coopera (D)	Cap punt per a B i 5 punts per a A	1 punt per a A i 1 punt per a B

DATA D' ENTREGA

(en construcció) 

3rA

Sessió 4

Dimarts, : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dimarts, 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB

Sessió 4

Dijous,  2017: S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,  2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous, 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dijous,  2017: Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats

3rC

Sessió 4

Dilluns 23 Octubre S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Dilluns 30 Octubre 2017: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 6 Novembre 2017:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 

Dilluns, 13 Novembre 2017: Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 12 i 13)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/filosofia-110409083215-phpapp01/95/moral-de-kant-5-728.jpg?cb=1302338919

Filoètica: http://www.xtec.cat/~asarsane/Dilemapresoner.htm