jueves, 31 de enero de 2019

SESSIÓ 13 CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 13
CREENCES SOBRE ELS DÉUS A L' ANTIGUITAT 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)


Competències 7,8,9 i 10
Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.






LA RELACIÓ DELS ÉSSERS humans amb els déus pot ser de diferents menes, segons si aquests es consideren un model ètic i de conducta o bé la representació del poder. 

La religió grega era politeista i rendia un culte especial als déus olímpics, però n' hi havia molts més, als quals s' atribuïen poders i funcions de tot tipus (Hermes, per exemple, era el déu protector dels comerciants i els viatgers, però també dels lladres!). 

Els déus grecs eren éssers immortals i amb poders, però no eren els creadors del món: de fet, eren la segona generació de déus i només van arribar a governar l' Univers després de derrotar els titans, dels quals molts eren fills. 

Els déus grecs tenien límits en el seu poder i estaven sotmesos al destí. La seva conducta estava regida pels mateixos desitjos i passions que la dels éssers humans. El seu comportament era moltes vegades immoral i injust, mogut pel caprici, l' enveja o la venjança. 

Els déus grecs, per tant, com passava amb altres déus del món antic, no eren un model ètic per als éssers humans, sinó més aviat la representació de poders que respectaven i temien. 


ELS DOTZE (MES UN) DÉUS OLÍMPICS
Zeus, rei del cel i rei dels déus
Hera, esposa de Zeus, deessa del  matrimoni

Posidó, germà de Zeus i déu dels mars
Demèter, deessa de l’ agricultura

Apol·lo, déu del Sol i de les arts
Hèstia, deessa de la llar

Ares, déu de la guerra
Atena, deessa de la saviesa i del coneixement

Hermes, déu dels comerciants i dels viatgers
Afrodita, deessa de la bellesa i de l’ amor

Hefest, déu del  foc i dels artesans
Àrtemis, deessa de la natura i de la caça

Hades, germà de Zeus i Posidó, sobirà de l’ inframon i déu dels morts.






El Deú únic de jueus i cristians

La religió dels jueus es va diferenciar de les dels seus veïns pel fet de ser monoteista; és a dir, creia en un únic Déu, creador de tot l' Univers i del mateix ésser humà.

Per al judaisme, Déu és l' ésser suprem, i la seva voluntat és la que dicta què és el Bé, cosa que el converteix en la font de lleis morals (els deu manaments). 

El Déu bíblic és presentat moltes vegades com el pare de totes les criatures, el que va crear els ésser humans a la seva imatge i semblança. 

Per al cristianisme, Déu pare va decidir viure una vida humana en la forma de Jesucrist, Déu fill que es va sacrificar per salvar la humanitat del pecat. A més, hi ha l' Esperit Sant, una tercera persona divina que completa la Trinitat, és a dir, un Déu únic amb tres persones que comparteixen la mateixa naturalesa. 

El Déu dels cristians, com el dels jueus, és un ésser suprem i perfecte, amb atributs com els següents:
- És etern,ha existit sempre i sempre existirà.
- És omnipotent; el seu poder no té cap mena de límit.
- És omniscient; la seva saviesa és suprema, ho coneix tot, tant del passat, com del present i del futur.
- És sant; la seva puresa moral és perfecta i no té cap rastre de maldat.
- És sobirà de tot el que existeix, que és obra seva.

Per a jueus i cristians, Déu manté una relació personal amb els éssers humans, i intervé en la seva vida, atorgant-los el lliure arbitri per a triar entre el bé i el mal. Les ànimes humanes, creades per Déu, seran jutjades segons la seva elecció. 





Test divertido: ¿Qué dios griego eres? 



ACTIVITAT

Tria algun dels déus olímpics i busca alguna de les seves llegendes mitològiques.  Fes-ne un resum i mira de treure'n conclusions. Pots fer un dibuix o posar una il·lustració. (10 punts) 


DATA DE LLIURAMENT DE LES ACTIVITATS:
3rA
Sessió 7
Divendres 15 Febrer 2019 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Divendres 22 Febrer 2019  : S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Divendres 28 Febrer 2019:  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Divendres 8 Març 2019 : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

3rB
Sessió 7 
Dijous, 14 Febrer 2019 : S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 21 Febrer 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 28 Febrer 2019 :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dijous, 7 Març 2019 : Es restarà -1 punt  d' actitud  a la nota global de les activitats 

3rC 
Sessió 
Dilluns 11 Febrer 2019 S' afegirà +1 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats
Dilluns 18 Febrer 2019: S' afegirà +0,5 punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 25 Febrer 2019 :  No s' afegirà cap punt d' actitud a sumar a la nota global de les activitats 
Dilluns, 4 Març  2019  : Es restarà -1 punt  d' actitud a sumar a la nota global de les activitats

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)



Webgrafia:
http://3.bp.blogspot.com/-6jY9EcQZ2xw/UZ8lxaYTu0I/AAAAAAAAAAY/D-NaORLTCek/s1600/deus-grecs1.jpg
https://dalcasser.files.wordpress.com/2014/12/dc3a9us-del-25.jpg?w=584
https://image.slidesharecdn.com/eljudaisme-arnau-131129055311-phpapp02/95/tema-1-el-judaisme-lxic-2n-eso-histria-de-les-religions-arnau-aizpitarte-ramon-10-638.jpg?cb=1385704591
https://www.youtube.com/watch?v=dklYX4EQWFc

lunes, 28 de enero de 2019

ACTIVITAT EXTRAESCOLAR. L' AMOR TÒXIC

ACTIVITAT EXTRAESCOLAR
L' AMOR TÒXIC

Aquesta llista de característiques et permetrà identificar els amors tòxics



Trets que caracteritzen l’amor tòxic

En concret, quins trets caracteritzen l’amor tòxic? Què fa que l’amor ens pugui fer patir? Tot seguit ho veurem.

1. Un patiment causat cap a l’altre

Si l’amor ens fa patir no és un amor de debò. En el cas dels amors autèntics, les relacions es caracteritzen per ser simètriques: cadascun dels integrants de la parella dona i rep en un grau similar. Encara que hi poden haver discussions i alguns malentesos, tot se soluciona amb maduresa i empatia. Aleshores, per saber si el teu amor és tòxic, t’has de preguntar: et fa patir? Si és que sí, sabràs que et trobes dins d’una relació que es nodreix d’aquesta classe d’amor tan perjudicial.

2. Una necessitat contínua d’aprovació

La persona enamorada que ofereix un amor pur no espera res a canvi de l’altra i lluita pel seu propi desenvolupament personal, perquè està contenta amb la vida que du. En el cas de l’amor tòxic, però, la persona en qüestió cerca a la relació una estabilitat, seguretat i comoditat, per culpa del fet de tenir una inseguretat molt important i un temor molt gran al fet d’estar sol. Aquesta mena de gent confia molt poc en ella mateixa.

Les relacions amoroses que tenen un gran component disfuncional es caracteritzen perquè algun dels seus membres necessita molta afectivitat, i això els pot portar a esclavitzar-se sota actituds perjudicials. Per exemple, les dinàmiques relacionals en què només té poder un dels integrants de la parella són habituals i nocives i a vegades resulten ben difícils d’identificar.

De fet, si algú denuncia que veu símptomes vinculats amb aquest problema, la víctima sovint ho nega bruscament i, algunes vegades, enfadada. Per aquesta raó, normalment l’assessorament que fan els professionals és vàlid no només per tal d’intervenir, sinó també per acompanyar la persona durant el procés difícil de reconèixer que existeix aquest problema.

3. Una necessitat de possessió

Els fonaments de l’amor sa són la confiança mútua entre els integrants de la parella i la llibertat de poder escollir. Ara bé, en el cas de l’amor tòxic això no és així, perquè és una classe d’amor possessiva en què a la persona li cal controlar l’altre sempre i estar al corrent de les coses que fa i dels llocs que visita.

4. Una limitació de la vida social

Una de les característiques de l’amor tòxic és que l’individu deixa de banda els seus amics i es centra únicament en la relació. Encara que es podria pensar que es tracta d’un acte d’amor, realment és una pèrdua d’autonomia.

L’individu en qüestió para de freqüentar els indrets on solia anar, obvia els seus propis interessos, perd el contacte amb antigues amistats i, finalment, perd la seva essència personal i ja no és ell mateix. Aquest fet pot restar-li atractivitat a la persona i, a banda, pot comportar que l’altre membre de la parella s’atabali.

5. Una manca de realisme i d’irracionalitat important

L’amor tòxic es caracteritza per ser un amor totalment irracional en sentit negatiu, perquè s’alimenta d’unes expectatives i il·lusions totalment irreals. Per aconseguir que l’amor funcioni és necessari que sigui autèntic i madur, realista i racional, o sigui, que l’individu que el sent hauria de ser conscient d’allò que viu i hauria de pensar i no només sentir.

6. Una preocupació important pel canvi

L’amor autèntic fa que l’individu s’alegri quan a l’altre li surten bé les coses i que tingui ganes que pugui desenvolupar-se i créixer. No es preocupa pel canvi, perquè igualment lluita per aconseguir els seus interessos però, és clar, sense oblidar-se dels interessos de la relació. Amb l’amor tòxic passa el contrari: la persona que el pateix desitja tenir-ho tot sota control. Només li importa la seva pròpia felicitat.

7. Una situació de dependència a nivell emocional

La inseguretat dels individus els condueix cap a una important dependència emocional, perquè la felicitat que senten depèn d’altres persones, una cosa que acaba originant conflictes i causant una addicció a l’altre membre de la parella, encara que la relació entre ells no estigui funcionant.

8. Un intent de canviar l’altre

En el cas que un dels membres de la parella provi de canviar l’altre en gran mesura, podem parlar d’amor tòxic. Quan hi ha amor tòxic, la persona sol voler que l’altre canviï quelcom, com ara alguna cosa del seu aspecte. En canvi, en els casos d’amor madur i autèntic, les persones s’estimen tal com són i no es volen canviar.

9. Una culpabilització de l’altre

A les relacions sentimentals sanes, els fonaments són la negociació. Quan hi ha un problema, cadascú assumeix la seva part de responsabilitat i l’empatia permet entendre les posicions de les altres persones. Ara bé, quan una relació és tòxica, un dels membres de la parella prova de culpabilitzar sempre l’altre, sense deixar lloc a la negociació, ja que la persona que sent l’amor tòxic pensa que sempre té raó.

10. Una manipulació

La manipulació i el xantatge emocional, malauradament, són ingredients molt habituals dins de l’amor tòxic. Això es produeix perquè l’individu és egoista, irrespectuós amb l’altre i no actua en concordància amb els seus interessos.

Així, actuen intimidant, culpabilitzant i fent por a l’altre. Això no necessàriament es produeix a nivell físic, sinó que n’hi ha prou amb el fet que faci servir alguna expressió de l’estil de «si em deixes és perquè no m’estimes». Això fa que l’altra persona que integra la parella s’arribi a sentir culpable de tot allò que passa.

Webgrafia: 

https://catalunyadiari.com/ciencia-i-salut/principals-senyals-amor-toxic

lunes, 21 de enero de 2019

SESSIÓ 12 COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA? (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 12
COM VA NÉIXER LA HISTÒRIA?
 (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
Competències 7,8,9 i 10
Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.





ELS FETS DEL PASSAT són importants per als éssers humans: una manera de donar sentit a la situació present (l'actual) és conèixer com s'hi ha arribat.
La història construeix un relat qu elliga el passat amb el present, i que moltes vegades s' ha fet servir per a proposar camins cap el futur. 

El naixement de la història a l' antiga Grècia

Per a les cultures del món antic, el passat s' explicavaa amb relats mítics, en els quals els fets que havien passat tenien coma protagonistes déus, semidéus i herois. La narració d' aquestes gestes era un gènere literari més. 

A l' Antiga Grècia va apreèixer una alternativa a aquesta manera d' entendre el passat, la història, que considerava que allò que val la pena ser recordat són els fets dels éssers humans. 

Una sèrie d' autors van començar a explicar el passat de manera enraonada, mirant de fer entendre les causes i les conseqüències dels diferents fets històrics.

. Al segle V aC, Heròdot considerat el pare de la història, va escriure una obra sobre les guerres entre els perses i els grecs. A la mateixa època Tucídides va escriure la història de les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta, i les seves causes. 
. Al segle II aC, Polibi es va ocupar d' explicar com l' Imperi Romà havia arribat a l' hegemonia a la Mediterrània, i va influir en el llatí Titus Livi (I aC- I dC), autor d' una història de Roma des de la seva fundació i fins als seus dies. 

Tots aquests autors, i d' altres, es preocupaven per explicar els fets a parrtir de fonts documentals (escrits anteriors, relats orals, etc.) i situaven els fets en el seu marc geogràfic; d' aquesta manera deixaven constància dels costums de l' època.

Per als grecs, la història havia d' explicar la veritat del passat, i sevia per a posar exemples de com actuen els éssers humans. 

La història a les religions jueva i cristiana

Per als jueus, la història està inseparablement unida a la seva religió. Segons la seva visió, el món i l' ésser humà mateix són creacions de l' únic Déu, que va triar el poble jueu per establir-hi una aliança. Per aquest motiu, el passat tenia una gran importància en la religió jueva, ja que servia per a recordar el seu pacte amb Déu. De fet, la Bíblia jueva o Tanakh consisteix en gran part en el relat de la història dels israelites. Els seus protagonistes són el poble jueu i els seus patriarques, reis i profetes. 

Aquesta visió de la història es va mantenir i aprofondir en el cristianisme, que considera que el moment més important de la història és la vida de Jesucrist, Déu fet home que se sacrifica per salvar la humanitat del pecat. Igual o encara més que per als jueus, per als cristians Déu intervé directament en la història, que es converteix així en història sagrada. Una mostra extrema d' aquestes intervencions són els miracles

Amb el cristianisme, el pacte de Déu amb els jueus s' amplia a tota la humanitat, de manera que l' evangelització, és a dir, la difusió del missatge de Jesús, recollit en el Nou Testament, es convertirà per a ells en un dels motors de la història. 

Tant per a jueus com per a cristians, la història no és solament una obra humana, sinó que respon a la voluntat de Déu, i algun dia arribarà a la seva fi. Per als cristians, en concret, hi ha un abans i un després de la vida i la mort de Crist, un fet tan important que marca en la cultura occidental el moment a partir del qual es compten els anys.  


- Altres materials:
Pots veure la sèrie "El Ministerio del Tiempo". Aquí el trailer de la tercera temporada. 



- Historia del Arca de Noé - Noé salva a los animales




Reconstruir el Arca de Noè 



La Torre De Babel.- HISTORIAS DE LA BIBLIA




ACTIVITATS

"En la història sagrada, els profetes d' Israel, com Moisès, Isaïes i Elies, no tenien la missió de predir el futur, sinó de recordar el poble d' Israel i els seus reis i de complir els manaments de Déu."

1.- Coneixes alguna de les narracions de la història sagrada? Quina? Explica-la. Si no en saps cap, fes recerca a Google. (2 punts)
2.- Què tenen en comú relats com el de la Torre de Babel o l' arca de Noè? Explica cadascun dels relats i contesta la pregunta. (2 punts)
3.- Amb quina intencionalitat creus que són escrites? (2 punt)
4.- Si ara poguessis viatjar en el temps, a quina etapa de la història t' agradaria traslladar-te? (2punts)
5.- Com t' agradaria anar vestit en el teu viatge en el temps? Fes un dibuix (2 punts)


Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)



Webgrafia:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1cHNd9x3cIoUO5gbqJHGUdqamljJ9SWnoT4pwO0FMv17i_NFm4ODH3aBOMFe-EkPj09trpkl37a7ekHksyWGpe3v1-kbMCTe1rz9m62VpWa-zYJYz8gQylHuvaamStrPku2G8z1s3gLeh/s1600/ETAPAS.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=5BL_twhZwu0
https://www.youtube.com/watch?v=pmAFE2VGoZc
https://www.youtube.com/watch?v=qxKcvr1UIO4

SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ PERSONAL). Competències 1, 2 CC7 Article 16.

  SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS  (DIMENSIÓ PERSONAL) Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels prop...