SESSIÓ 3 RELACIONS PERSONALS (DIMENSIÓ PERSONAL). Competències 1, 2 CC7 Article 16.

 SESSIÓ 3

RELACIONS PERSONALS 
(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes 

 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi  

Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores 

Competències Clau de la Dimensió personal

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Declaració Universal de Drets Humans

Article 16 

1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. 

2. Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. 

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

SESSIÓ 3

RELACIONS PERSONALS 
(DIMENSIÓ PERSONAL)

Escultura de marbre de Sòfocles que hi ha al Museu Lateranense de Roma.Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC) va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides.

La família ens ve donada des que naixem; els amics, els triem. Una i altres condicionen la nostra vida. 

L' entorn proper: la família

Des del moment de néixer cada ésser humà forma part d' un nucli familiar que l' acull i li aporta seguretat i afecte. L' entorn sociocultural, juntament amb les opcions individuals, donen pas a estructures familiars diverses. La família és un nucli de relació que influeix intensament en la formació personal.

. Afecte Les expressions d’ afecte són freqüents tot i que varien amb l’ edat.

. Respecte Els membres d’ una família es tracten bé i accepten la manera de ser de cadascun.

. Confiança A la família tothom sap que es pot refiar dels altres.

. Intimitat El nivell d’ intimitat en l’ àmbit familiar és més gran que en altres espais.

. Cura dels altres  Es cuiden els malalts i les persones que són més dependents.

. Responsabilitat Quan algú de la família té un problema, la resta li fa costat i mirar d’ ajudar-lo

Evolució de les llars a Catalunya 

Les estadístiques acostumen a donar informació freda però molt rellevant sobre fenòmens socials que ens afecten a tots. En aquesta taula es recull l' evolució al llarg de vint anys de les llars a Catalunya.

% LLARS SEGONS EL TIPUS DE NUCLI. CATALUNYA, 1991, 2001, 2011
	1991	2001	2011
Llars unipersonals	13,59	20,93	23,32
Llars sense nucli	2,63	3,99	3,42
Llars nuclears simples	72,46	64,60	65,14
Llars nuclears extenses	8,71	8,24	5,99
Llars múltiples	2,61	2,25	2,13
Total	100	100	100
Mitjana persones/llar	3,09	2,74	2,54

Llar: Conjunt de persones que resideixen habitualment al mateix habitatge.
Llar unipersonal: persona que viu sola al domicili.
Llar sense nucli: persones que viuen al mateix domicili sense formar nucli (familiars o no)
Llar nuclear simple: parella amb fills o no; pare o mare amb fills.
Llar nuclear extensa: nucli familiar amb alguna persona més.
Llar múltiple: dos o més nuclis familiars al mateix domicili.
Font: Idescat. Censos de població 1991, 2001 i 2011. 

Les relacions amb els amics

El grup d' iguals exerceix una gran influència sobre nosaltres de la mateixa manera que nosaltres l' exercim sobre ells. En l' adolescència, l' opinió dels adults passa a segon terme, i el que pensen i diuen els companys i amics acaba afectant-nos enormement. Això queda reflectit en la manera de vestir, de parlar, en la música que escoltem o en les activitats que fem. Necessitem signes que ens identifiquin i ens ajudin a sentir-nos membres d' un mateix grup.

QUÈ ENS APORTEN ELS AMICS I LES AMIGUES?

. Ens desperten sentiments de seguretat, confiança, afecte i fidelitat.

. Volem estar amb ells i fer coses junts

. Ens sentim acceptats tal com som i sabem que els altres entenen allò que ens passa.

. Ens sentim més lliures per a fer allò que volem i per a dir el que pensem, perquè la relació entre iguals ens permet fugir del control que percebem en les relacions amb els adults.

. Vivim experiències irrepetibles i gaudim d’ espais d’ intimitat molt entranyables.

. Desitgem tenir un amic o una amiga íntims, a qui poder confiar el que sentim i volem.

Malgrat que les relacions amb els iguals ens ajuden a crèixer i a construir la nostra personalitat, de vegades es deterioren i en lloc de ser un espai de llibertat esdevenen una font de patiment i malestar continus. Quan això passa, ens costa prescindir-ne perquè tenim por de quedar-nos sols.

ACTIVITATS:

1.- "En David es nou a l' Institut, i després d' uns mesos de sentir-se sol, ha fet amistat amb en Manel. Aquesta nit ha quedat per sortir amb els amics d' en Manel. Quan es troben a la porta de l' Institut, dos nois porten alcohol i un altre, porros. En Pau, un dels més decidits, proposa saltar la tanca i entrar-hi. Tothom riu i accepta la proposta de bon grat. En David, sorprès, suggereix anar a un altre lloc. No gosa dir que ell no beu ni fuma. En Pau, des de l' altre costat de la tanca, diu cridant a en Manel:
- Tio, a veure si ens has portat un cagat!
En David nota que la cara li bull, no sap si de ràbia o de vergonya."

Contesta: Què creus que hauria de fer en David? Per què? (5 punts)

2.- "AQUELL QUE ÉS BO en la família també és bon ciutadà" (Sòfocles).

Contesta: Què vol dir Sòfocles? Estàs d' acord? Escriu 10 línies contestant i donant la teva opinió.
(5 punts)

- Mireu aquest vídeo sobre com s' és un bon ciutadà.

Data d' entrega:
Mireu el Class-room. Pengeu allà les activitats. Recordeu posar el nom de l' alumne que és la vostra parella. Tots els membres de la parella han de pujar les activitats en la data que correspongui. No es poden fer fotografies ni captures de pantalla. S' ha de lliurar en Word o Document Drive. L' hora límit és l'horari que marca l' hora de classe. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 10 i 11)

Webgrafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles#/media/File:Sophokles.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=cXF64-UozEA

https://www.ohchr.org/en/udhr/documents/udhr_translations/cln.pdf

SESSIÓ 9 COMUNICAR-SE AMB LES TIC (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

 SESSIÓ 9

COMUNICAR-SE AMB LES TIC 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 

Competències 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

Reptes en l' ús de les TIC  

L' accés a tota la informació que ofereix internet ens dóna moltíssims avantatges, però també ens genera alguns reptes:

. Ordenar i analitzar la informació. Per a estar informats de veritat, cal buscar informació amb criteris i acceptar només la que prové de fonts fiables.

. Protegir-se de les manipulacions informatives. En el món de les TIC hi intervenen grups influents, poders polítics i la publicitat. De fet, se sap que dotze grans empreses controlen tots els fluxos d' informació del planeta. Per això, en la nostra anàlisi de la informació també hem de tenir en compte que els centres d' interès informatiu varien segons els criteris d' aquests grups, que no necessàriament representen els nostres interessos. 

. Servir per a una acció més eficaç i una millor participació en la vida col·lectiva. El fet de poder accedir a més informació ens ha de permetre, com a societat però també com a persones, elaborar la nostra pròpia opinió amb criteri i independència. 

El dret a la informació  enfront de la publicitat i la propaganda

De forma més o menys explícita, la publicitat i la propaganda es troben en tots els mitjans. La premsa gratuïta, la televisió gratuïta, els serveis web o els programes gratuïts sovint estan finançants per la publicitat que inclouen. Hi ha qui diu que el que fan els directius de la televisió o les bones pàgines web no és oferir informació, opinió i entreteniment a unes audiències, sinó vendre aquestes audiències a les agències publicitàries.

Sembla que ara per ara és inevitable l' existència de la publicitat i cal saber destriar-la de la informació. Això és difícil en alguns mitjans que barregen informació amb publicitat, propaganda i opinió. 

- Mirem un vídeo on hi ha recomanacions per a l' usuari de xarxes socials:

ACTIVITATS:

La interactivitat de molts mitjans TIC fa que siguin molt absorbents. Per això, abans de fer servir un videojoc o d' entrar en el ciberespai convé planificar-se una mica. Pots fer-ho a partir d' aquestes preguntes:

1). Què hi faré? (2 punts)

2). A quina hora acabaré?(2 punts)

3). Què he de fer després?(2 punts)

4). Estic deixant de banda una altra vegada altres maneres d' entretenir-me?(2 punts)

5). Ahir me' n vaig anar a dormir massa tard perquè vaig estar navegant? (2 punts)

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS:

Mireu la data al ClassRoom 

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS CONSTARAN COM A NO AVALUADES. 

Bibliografia:

BATLLE, ROSER; BELTRÁN DEL REY, JORDI; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics 3r ESO. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)

Webgrafia: 

https://www.monde-economique.ch/media/cache/blog/images/blog/a57730ab08636520fb30d67cd4d6d360d624f82d.jpeg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx8Ss_whcJcNAiOMoryG1O2Lsevo43CfY0WBpin33oj1aM9aUIo4Kyz6oNBzADjsjcNhsaPXJa3qvzrUTw0wWQ8dA9v6-R98DoYz58r4dcdEJLw4Mik-oCPA-WSgnzxXPOzr_7Zizolxw/s1600/slide_3.jpg

http://aritz-urresti.com/wp-content/uploads/2013/08/posicionar-un-producto-en-la-mente-de-los-clientes-1.jpg 

https://www.youtube.com/watch?v=t-x73w1N1os